De Madrid al cielo.

L'admiració que els polítics de dretes del País Valencià senten per Madrid i tot allò que ve del centre de la Península és tan gran que tan sols és comparable amb la fascinació que els polítics espanyols de dretes senten pels EE.UU. (especialment quan aquest país estava governat pels “neo-cons” amb George Bush al cap).

La política “d'ofrenar noves glòries a Espanya” ha segut una constant dels diferents governs del PP al front de la Generalitat Valenciana, la seua actitud servil i llepona s'ha posat en evidència en multitud d'ocasions, l'última mostra ha segut declarar les corregudes de bous com Bens d'Interès Cultural per decret, tal i com havia fet la presidenta de la Comunitat “Atòmica” de Madrid.

Sembla ser que el següent pas d'aquest trist comportament sucursalista dels polítics conservadors valencians serà secundar la rebel·lió contra l'augment de l'IVA. 

Què passa? És que no tenen criteri propi? És que no tenen un programa? Amb la quantitat d'assessors que tenen ja podrien pensar alguna idea més original i positiva.

Està clar que l'augment de l'IVA és una mesura de dubtosa utilitat, ja que pujar els impostos indirectes, que són els que paguen tots els consumidors per igual, sense diferència de renda, no pareix que vaja a ajudar a eixir de la crisi, sinó més bé al contrari, ja que frenarà el consum. Però encara així i tot, pensem que declarar-se en rebel·lia contra eixa mesura no és la millor manera d'oposar-se, ens sembla una manera anti-democràtica i contra l'estat de dret, les lleis s'han de complir i si s'ha aprovat al Congrés dels Diputats amb majoria dels diputats elegits pel poble es tracta d'una llei legítima i amb plena validesa. Considerem que és una irresponsabilitat cridar a la insubmissió fiscal als ciutadans.

Jo des d'aquest humil blog faig una crida al “Molt Honorable” President de la Generalitat Valenciana per a que no es deixe dur per eixa admiració cega i tinga criteri propi i una miqueta més de trellat i de responsabilitat que la presidenta de la Comunitat de Madrid i no es crega eixa dita que diu: “De Madrid al cielo”.

No, per Madrid no se'n va al cel, per Madrid més bé se'n va a l'infern. I si no que li ho pregunten als valencians que coneixen bé la seua història, que quan el mal ve d'Almansa...