dimarts, 16 de març del 2010

Els obstacles de la vida




Encara que pogueren semblar inventades, totes les històries que narraré a continuació estan basades en fets reals.

La vida d'un ciutadà qualsevol  està plena d'obstacles, moments en els quals s'han prendre decisions que poden resultar mes o menys encertades i que per tant poden determinar d'una manera o  altra els esdeveniments posteriors, a conseqüència de la decisió presa.

En els tres casos que contaré, vaig tindre la mala sort de entrar en contacte amb empreses que posteriorment han estat presents als mitjans de comunicació per diferents motius, però en cap cas de manera positiva.

La primera història parla d'uns xalets que s'estaven construint al costat del poble on em vaig criar. Un dia que estàvem fent una paella, un bon amic meu em va dir: “Estan construint uns xalets en Montroi que estan molt bé i els venen molt barats, per uns 8 milions de pessetes” (estem parlant de farà uns huit o deu anys, just abans de que se dispararen els preus a conseqüència de la bambolla immobiliària).

Jo li vaig contestar molt interessat: “De veres? Com és possible que siguen tan barats?”.
Ell em digué: “Perque els entreguen sense acabar, després s'han de lluir per dins, no tenen parets que separen les habitacions, cadascú se les pot fer al seu gust, però estan molt bé, són construccions de molta qualitat. Si vols quedem un dia i anem a vore-los perque conec a l'encarregat de l'obra i ens els pot mostrar”

Quan anàrem, vàrem vorer que allò no estava tan bé com el meu amic m'havia dit, les cases eren efectivament molt boniques i per fora semblaven ben construïdes, però el preu no era tan bo com el meu amic havia dit, ja l'havien pujat un vint per cent,  encara així i tot eren barats, el principal problema que vaig vorer és que estàven construint-los a la vora d'un barranc, no complien amb la llei i li ho vaig dir: “Estos xalets tenen llicència d'obres?”

L'encarregat de l'obra em digué que no, però que tot era una qüestió burocràtica sense importància  i que en molt poc de temps el problema estaria solucionat.

Jo no vaig vorer clar eixe negoci i vaig decidir no comprar, tot plegat feia pudor a estafa immobiliària: cases construides sense llicència d'obres al costat d'un barranc en una zona que segurament s'inundaria quan ploguera, sense acabar i segurament sense electricitat ni aigua corrent, massa barates, tot una miqueta fosc. 

Efectivament amb el temps es va confirmar que es tractava de xalets il·legals i l'alcalde d'eixe poble i uns quants més ara està tancat a la presó. En este cas crec que vaig prendre la decisió correcta.

Uns anys després, un altre amic em va contar que havia descobert un negoci boníssim per a invertir els nostres estalvis, em digué: “Se trata de inventir en sellos, dan una rentabilidad muy alta y no hay ningún riesgo, en quince años nos podremos comprar un Ferrari”
-    Cómo se llama la empresa?”, li vaig preguntar jo
-   Forum Filatélico”, em va dir…


En este cas no vaig tindre tanta sort i li vaig fer cas, afortunadament no tenia molts diners per a invertir i tan sols vaig perdre uns 1500 euros (podria haver segut molt pitjor)

Per últim, fa uns mesos, em tocaren de la correduria “on-line” d'assegurances per a dir-me que havien trobat una companyia molt més barata per assegurar la meua moto: “Mercurio Seguros” em digueren.


Espere no tindre que fer un part amistós d'accident perquè no sé si aquesta companyia em cobriria...

(Serà que soc gafe?)


3 comentaris:

Xavi ha dit...

Fotre David, quin ull per a evitar els pufos!

nestor ha dit...

collons! tot el mes mal et pasa a tu, quina mala pota!!!

David ha dit...

Sí, no sé serà que tinc un ull especial per atraure les estafes.

De moment encara no sé que passarà amb l'assegurança de la moto.

Espere que no em passe el mateix en altres aspectes de la meua vida...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...