SABER CONDUIR

Fa uns dies estava comentant amb un amic que m'havia proposat alternar les entrades al meu blog, no volia fer varies seguides parlant del mateix tipo de temes, volia intentar alternar entrades que tractaren temes més seriosos amb altres més divertides o menys relevants. Darrerament no he complit eixe principi, ja que he fet dues seguides parlant del mateix tema (el cas Gürtel), però la veritat és que el tema ho mereixia, a més a més, qui s'atreveria a dir que el cas Gürtel no té una certa dosi d'humor, és com un sainet i per tant es pot considerar un tema seriós i alhora divertit.

Però no vaig a tornar a caure en la temptació de parlar una altra vegada sobre el mateix. Hui voldria parlar d'una de les meues passions, com ja he comentat en alguna ocasió: conduir. M'agrada conduir cotxes, motos, camions, qualsevol vehicle amb motor o sense.
Per això em molesta tant quan em trobe per la carretera amb persones que no saben conduir, és molt trist, però sembla mentida la quantitat de persones amb carnet (o sense, no se sap) que no tenen ni idea de com s'ha de conduir, especialment per autopistes i autovies.


N'hi ha un comportament que me molesta especialment, quan em trobe amb un conductor que és incapaç de conduir pel carril de la dreta, encara que no estiga avançant, encara que el carril de la dreta estiga buit.


Perquè tindran eixa mania? Si volen conduir a huitanta per hora, no passa res, tenen tot el dret del món ( a les autopistes i autovies és legal anar molt lent, fins a 60 Km/h), l'única condició que han de complir estes persones que volen conduir a "velocitats anormalment reduïdes" per vies ràpides on normalment es podria circulart a 120 Km/h, és que circulen pel carril de la dreta, especialment si no hi ha ningú ocupant-lo i tenen un cotxe darrere que està intentant anar avançar-los (sempre dins dels límits legals de velocitat i mantenint la distància de seguretat que moltes vegades no és així)

El cas és que no sé perquè, però molt sovint em trobe amb algú d'estos que, com diria un amic meu, van xafant ous, moltes vegades en hora punta i causant embussos, tenen més perill que "Mac Giver" en una ferreteria. Sembla com si foren persones que no tenen presa perque no han d'anar a treballar ni a cap altre lloc important i els abelleix conduir espai, com si anaren de passeig, sense pensar que hi pot haver gent a la carretera que tinga presa i no tinga temps per a anar al seu ritme.

És molt senzill, si volen conduir xafant ous no passa res, però que no circulen sempre pel carril de l'esquerra, que s'aparten i, sobre tot, que miren de quan en quan per l'espill retrovisor, que tal vegada d'eixa manera se n'adonarien de que estan provocant una cua important que pot ser causa d'accidents.

EL CAS GÜRTEL: The Neverending Story

S'han escrit rius de tinta sobre aquest cas de "presumpta" corrupció que afecta al PP, i més que s'escriuràn mentre els líders del partit no es decidisquen a prendre les mesures oportunes, tallar de soca arrel i despatxar a tots els deshonrats que han estat aprofitant-se del seu càrrec al partit per a enriquir-se de forma il·legal.

Primer començaren dient que tot era mentida, després denunciaren la policia perque suposadament les gravacions eren falses (ara ja ningú les nega sinó que les reconeixen de facto) i la denuncia fou arxivada immediatament. Digueren que era un muntatge per a despistar dels vertaders problemes del país, la crisi econòmica i el mal govern del PSOE. Després començaren a depurar responsabilitats despatxant uns quants alts càrrecs relacionats amb la trama, sobre tot de Madrid, encara que a altres no els passava res.

El nou d'octubre digueren que prendrien mesures, s'entenia que farien dimitir a algú, que la festa acabaria a les quatre de la vesprada, en clara referència a "Richy" Costa, no passà res, segurament Richy es va negar a dimitir. Per la nit enviaren un sms als mitjans de comunicació anunciant que el gran Richy seria cesat temporalment durant la reunió de l'executiva del dimarts. El dimarts Richy va presentar la dimisió (o cesament temporal) amb condicions. Al final semblava que li estava fent un favor al seu partit al no anar-se'n i tot lo món li va aplaudir efusivament (la frase de Camps no té desperdici: "Aplaudid, no hagais comentarios", dirigint-se als seus companys de partit per a que isqueren bé a les fotos)
 Ricardo Costa és tot un personatge, es tracta d'un dels principals actors d'esta comèdia  protagonitzada per polítics del PP, un dels grans (com diria Xavi Castillo), després de Camps, Rita i Esteban Gonzalez Pons. El fet de que "el gartxo" (Fabra) haja eixit a defensar-lo públicament ja és tota una garantia (jo m’estimaria més que em defensara el "Lute" que segur que és més honrat que ell), encara que mèrits propis no li'n falten. Un gran personatge amb una personalitat molt singular.

És curiós que PP moltes vegades tria a persones amb problemes de parla per a ser portaveus, a Catarroja tenim un clar exemple, el portaveu popular a l'ajuntament també és farfallós. Què voldran dir? Serà un senyal, ens estaran intentant dir alguna cosa ? 

Però el cas de Ricardín Costa és excepcional, no recorde cap altre polític que parlara tan malament i que donara una imatge tan pobra (si no fora perquè intente ser una persona tolerant i respectuosa, diria que és un "pijo" amanerat que no sap parlar i pareix bobo). És que el PP no té cap altre militant millor per a un càrrec tan important com el de secretari general del PPCV i portaveu a les Corts valencianes?, ells que presumeixen de ser el partit amb més afiliats? 

O és que els militants, i dirigents del PP consideren que eixe càrrec no és tan important?

Però tot este cas ha tingut també algunes conseqüències positives (com sempre, "no hay mal que por bien no venga")

Una de les principals conseqüencies positives que ha tingut és que tots els dies es parla del País Valencià als telediaris d'àmbit estatal, la qual cosa abans no passava, ni tots els dies ni quasi mai (que parlen de nosaltres, encara que siga malament, com va dir eixe gran cineasta).

De fet inclús han arribat a fer un concurs d'imitadors de Ricardín Costa a un dels programes d'humor d'una cadena de televisió a nivell estatal en horari de màxima audiència (El Intermedio)

Una altra de les conseqüències positives del cas "Gürtel", ha segut la normalització d'un símbol que s'utilitza a la nostra llengua més sovint que a altres, em referesc (com segurament ja haureu endevinat) a la dièresi, si senyor, eixe gran símbol que en castellà es gasta molt rarament en paraules com "cigüeña" i al valencià és més comú a moltes paraules com: aigües, raïm o veïna.

El cas Gürtel podria arribar a ser l'apoteòsic final de l'hegemonia del PP al nostre país, si no fora perquè el principal partit de l'oposició no té una alternativa solida (un altre dia parlarem d'Alarte) i els altres partits amb representació a les Corts (EU, Bloc i IPV) tenen tan poca repercussió als mitjans de comunicació com un dia de pluja a Escòcia. Per tant, malauradament, es tractarà sols d'un breu parèntesi en l'hegemonia del PP a les nostres terres i els dirigents del partit dretà continuaran oferint "nuevas glorias a España" durant molts anys.

En fí, que anem a fer, este és el país on ens va tocar nàixer i no sembla gens fàcil de canviar, els grans partits tenen molts mitjans de comunicació al seu servici que s'encarreguen de difondre una idea falsa de la realitat

Com a mostra de com és aquest país on vivim només teniu que comprovar com actuen amb total impunitat els feixistes al següent enllaç: blog de Josep Maria Pañella. 

I estes notícies per desgràcia no apareixen als telediaris d'àmbit estatal, ni tampoc als d'àmbit autonòmic ni local.

INGENUÏTAT

Quan era un xiquet, els meus pares em regalaren un llibre anomenat "Refranero español", aquest llibre duia un recull de refranys populars que havien anat transmetent-se generació rere generació. Encara que semble una contradicció, no n'hi havia cap refrany que pertanyera a la tradició popular valenciana, gallega o basca, per exemple, només n'hi havien refranys que propis de la tradició cultural castellana (també és lògic si pensem que estic parlant d'una època de transició a la democràcia, quan encara no estava molt assumida la realitat multicultural de l'estat espanyol)

Me'l regalaren perquè a mi m’agradaven molt els refranys i tothom deia que tenia molt bona memòria per a recordar-los, encara me'n recorde de molts d'ells, un dels refranys que recorde deia així: "De bien nacidos es ser agradecidos"

Segurament estareu preguntant-se a quin sant ve ara tot este rotllo, m'ha vingut al cap aquest refrany perque tota la trama del cas Gürtel començà a destapar-se perque algú dels implicats que no es considerava ben pagat va dur un "memory stick" amb informació comprometedora a la policia i així és com va començar la investigació i és a partir d'ahí quan l'opinió pública comença a assabentar-se de la trama de xoriços que estaven emparant els governs del PP a molts ajuntaments, comunitats autònomes, diputacions provincials, etc. esguitant a molts alts càrrecs i dirigents del Partit Popular a tot l'estat (sobre tot a aquelles comunitats autònomes governades pel PP). 

Es dir que s'ha descobert tot el merder perquè els que haurien d'haver pagat al delator no havien sabut ser agraïts, és dir (segons el refrany castellà) havien segut uns mal nascuts.

Que els dirigents polítics del PP al País Valencià són uns pèssims gestors, ja ho sabiem; que estem a la cua de les inversions de l'estat ja se sabia; que som la comunitat autònoma amb més deute per habitant i amb la pitjor qualitat de vida ja se sabia; que en quasi totes les competències que depenen del Consell (sanitat, urbanisme, educació, medi ambient, etc. ) estem en el nivell més baix de tot l'estat ja se sabia. Que molts polítics del PP són uns corruptes també ho sabíem (Zaplana, Fabra, etc.)
Que tenen molta cara i molt poca vergonya i no dimiteixen encara que hi ha proves més que de sobra de que han comés conductes irregulars (si més no), també ho sabiem.

El que no sabiem (encara que molts ho sospitàvem) era que foren tan ingenus.

I perquè dic això? Per una senzilla raó, perquè cal ser molt ingenu per a pensar que una trama mafiosa d'empreses madrilenyes que s'encarrega d'organitzar esdeveniments com ara mítings electorals, fora capaç d'aconseguir una entrevista amb el president dels Estats Units (per molt que els responsables d'aquestes empreses saberen parlar molt bé anglès), per a pensar això cal ser molt tòtil.

Eixa persona que es va creure que la millor manera d’aconseguir una foto amb Obama era demanant-li-la al "Bigotes" és el nostre president de la Generalitat.

I allò que a mi encara em resulta més estrany de tot aquest cas és que encara així i tot, el PP continua comptant amb el suport de més del cinquanta per cent de la població del nostre país. Com serà això possible? 

Serà per allò de la des-informació dels ciutadans? o li ho haurà demanat Camps al tot poderòs capo de la trama gürtel que es feia anomenar "Don Vito"

Nou d'octubre

 Hui es celebra el dia nacional del País Valencià, hui és un dia important per als que ens sentim valencians per damunt de cap altra nacionalitat (que a aquest país som una minoria segons les enquestes), per a la resta de ciutadans segurament serà un dia festiu més.

 Volia haver escrit una entrada que parlara sobre els grans reptes als que s’enfronta el valencianisme del nostre temps, però no he tingut temps per a preparar-la com cal, per això he decidit simplement penjar l’escut de la Generalitat Valenciana com a homenatge a aquest esdeveniment i deixar l’entrada per a una altra ocasió.

 Que passeu un bon dia i disfruteu de la celebració del dia de  Sant Donís, que com sabeu és el dia dels enamorats per als valencians i la tradició diu que  s'ha de regalar la "mocadorà" a la parella.

La tardor a Catarroja

Ja s'ha acabat l'estiu, ja no fa tanta calor per les nits, ja es pot dormir, ja ens han visitat les pluges torrencials com tots els anys; ha arribat la tardor. La tardor és l'estació trista i melancòlica per excel•lència, s'acaba l'estiu, els dies se fan més curts, els amants adolescents que se conegueren durant les vacances han de separar-se...


He de dir que a mi no em desagrada la tardor, per fí s'ha acabat la xafogor insuportable acompanyada d'humitat que ens ofegava les darreres setmanes d'agost.
Juntament amb la tardor han arribat les llargues i una miqueta estranyes festes de Catarroja que tan bé va definir Samaruc al seu blog (L'Allipebre Catarrogí)
Fa un moment ha passat una processó de sis xiquetes vestides de comunió escortades per una banda de música formada per més de 30 músics (n'hi havien més músics que fidels) després han llançat un castell de focs artificials, la nostra gata s'ha espantat, pobreta, afortunadament no ha durat molt.

Ja portem més d'un mes de festes i encara tenen que durar un poquet més per als que vivim al barri del Pilar, no sé si sobreviurem, hem tingut mig estiu el carrer tallat per les obres del Plan-E, al menys per fi ens han fet les voreres que tanta falta feien (alguna cosa bona tenien que fer els socialistes) i ara tindrem els carrers tallats per les festes en honor de la mare de Déu del Pilar, antic dia de la “raza”, paelles al carrer, sopars a la fresca, etc.

Una altra característica de la tardor a Catarroja són les inundacions. Com va descriure Wilson al seu blog (Altra Catarroja és possible) la príncipal eixida al Sud del poble cap a València (si no vols travessar per tot el polígon industrial) estava inundada amb tots els problemes que això comporta per als que tenim que anar tots els dies a treballar per eixa eixida.


Alguna cosa haurem fet malament els ciutadans de Catarroja per a tindre uns polítics tan incompetents que ens fan la vida impossible, haurà segut que ha guanyat les eleccions el tàndem PP-UV i per això no tenim transformat el camí de les Corregudes en una avinguda normal (Mare meua quina tristor, tindrem que estar sempre patint els mateixos problemes, any rere any, la mateixa merda...)

En fi, que estem contents els veïns del barri del Pilar de Catarroja.

Damunt han alçat la suspensió cautelar del PAI Nou Mil•lenni i Llanera ha aconseguit fugir del concurs de creditors, la qual cosa vol dir que pot tornar a la seua activitat, així que, probablement, prompte començaran les obres de destrucció de l'horta de Catarroja.
En definitiva que sembla que les coses no milloren a aquesta xicoteta i un poc surrealista ciutat de l'Horta Sud, serà que tenien raó els poetes i la tardor és una estació per a deprimir-se?

ESGOTAMENT FESTER

Al llarg de tota ma vida no he participat massa a les festes populars dels pobles i ciutats del nostre país on he viscut, tal vegada per una mentalitat un poc massa crítica envers estes festes i en part també per una mancança de recursos per a poder fer front a aquests tipus d'esdeveniments que normalment requereixen d'uns quants cacaus per a poder participar com a protagonista. Com a molt he participat com a observador a les falles de València quan era xicotet i vaig patir un parell d’experiències desgradables que provocaren que no m’integrara més a unes festes que tant m’agradaven i encara m’agraden, participant com a espectador.

No sé com me vaig deixar embolicar, però un company de feina em va oferir la possibilitat de formar part de la seua filà farà un any i mig i li vaig fer cas.

Es tracta d’una filà nova, amb pocs membres, però que es pot dir que és una de les més actives i obertes de tota la festa: la filà pirata els Catarrogins.

El que no em podia imaginar és tota la feina que hi ha darrere d’estes festes, no sé si a tots els llocs on es celebren és igual, però a les festes de Catarroja, els festers treballen de valent, abanda de gastar-se una bona quantitat de diners. Però he de dir que l’esforç es veu recompensat quan veus a la gent disfrutar, primer mirant la desfilada i després a les kàbiles (casals festers de les filaes) on la gent beu, menja i balla amb música de xaranga en un ambient festiu durant tota la nit mentre duren les festes, després se solen fer “filaetes” on la gent del barri participa imitant com si desfilaren al ritme de les marxes mores o cristianes. Tot gaudint d’un ambient fester familiar molt agradable. Enguany hem tingut la sort de que l’oratge ens ha respectat (pensàvem que anava a ploure).

Entrar a formar part d’una filà no és fàcil, requereix d’un aprenentatge, s’ha d’aprendre a desfilar, el llenguatge de la festa (no anem “disfressats”, anem vestits d’època), cal aprendre a fumar "puros", a beure licor de cafè barrejat amb altres coses, etc.

Però hi ha que dir que cada any es gaudeix més d’unes festes que si tenen alguna característica és la fanfarroneria i el lluïment dels protagonistes i l’emoció que els envolta, amb les bandes de música tocant pels carrers i els carrers plens d’animals i persones vestides amb tot tipus de vestits d’època, saltimbanquis, etc. allò semblava una fira medieval ambulant.

Si n’hi ha una cosa que m’ha cridat l’atenció enguany ha sigut el “boato” de la capitania mora i cristiana, les dues filades han fet un desplegament de mitjans extraordinari, però a mi m’ha fet gràcia especialment la carrossa de la capitania cristiana, la qual estava formada per un cavaller gegant que portava una espasa i damunt anava el capità cristià, era impressionant, jo no podia evitar pensar que eixe cavaller gegant amb la seua armadura em recordava a “robocop”, (espere que els meus companys festers em perdonen esta comparació que podria ser considerada d'irreverent per alguns)


No he pogut aconseguir encara una foto de la carrossa, però de moment vos deixe una del model que va inspirar a l’artista que la feu.

Rita Dinamita

Fa uns dies, durant el concurs d'allipebres al port de Catarroja, vaig tindre l'oportunitat de compartir taula amb alguns dels més destacats bloggers de la "blogosfera catarrogina": Jesús Monzó, Xavi Bellot, Toni (i algú més que no esmentaré per respectar el seu anonimat) i altres actors de la política valenciana, un bon grapat regidors del Bloc i el seu líder: Enric Morera.

Jo que soc un aprenent en açò d'escriure (com en moltes altres coses), vaig gaudir de la conversa amb unes persones que coneixen molt bé els secrets de la política valencana i els temes d'actualitat de Catarroja i del nostre país, (la veritat és que n'hi havia molt de nivell en eixa taula)

En un moment de la conversa, va eixir un tema que m'atreviria a qualificar de clàssic en les tertúlies de valencianistes: Rita Barberà.

Els que ja tenim uns anys, hem viscut la trajectòria d'este personatge singular i si n'hi ha un tret que sempre destaca és la seua afició a l'alcohol. Se podrien dir moltes coses sobre ella: que és una persona molt amiga dels seus amics (especialment si són constructors), que és capaç de malvendre el patrimoni de la ciutat de Valéncia a uns amics rics de Madrid per a que construisquen un hotel de cinc estrelles a la voreta de la mar. També destaca per la destrucció del patrimoni (com les alqueries de l’horta del segle XV que se va carregar per a construir el “Nou Campanar" o les naus de la Cross, per posar un parell d'exemples), altres trets destacats de la seua personalitat són:

- El seu amor pels fanals coents.

- El malbaratament dels diners públics omplint de flors un pont horrible sobre el riu Túria i les principals avingudes del centre on viuen els seus amics.

- L’oblit dels barris perifèrics de la ciutat.

- La destrucció d’un barri protegit com a monument nacional, recuperant un projecte de prolongació d’una avinguda del segle XIX.

- L’organització de grans esdeveniments com la Formula 1, la “America’s Cup” o la visita del Papa, aprofitant per a donar a guanyar diners als amiguets madrilenys de la trama del “bigotes” (que me perdonen la resta dels madrilenys, que no tenen culpa de res)

- La concessió a empreses privades de la prestació de serveis públics que hauria de dur a terme l'Ajuntament (com la recollida del fem) durant períodes de temps de cinquanta anys i més.

- Etc.

- Etc.

Sobre Rita no se podria escriure un llibre, se podria escriure tota una enciclopèdia (i més que se podrà escriure perque sembla que no té intenció de retirar-se, malgrat tot)

Però sobre tots eixos trets característics d’un dels pitjors personatges públics del País Valencià de tots els temps, destaca un tret que la defineix perfectament: la seua afició per les begudes alcohòliques.

És una llàstima.

Per cert, algú ha vist a Rita parlar valencià? Jo crec que sí, ho recorde com si fora un somni, al principi de la seua carrera política, recorde que parlava valencià de quan en quan (sobre tot durant les campanyes electorals), igual que fa el molt honorable president de la Generalitat, però crec recordar que el seu valencià un poc més acurat. Ara ja no el parla mai (al menys en públic), ja no li cal, ja guanya les eleccions amb majoria absoluta i quan desfila en processó darrere de la Mare de Déu, la gent l’aclama més que a la Geperudeta. Una llàstima.

Serà veritat això que diuen que tenim els polítics que ens mereixem?

Catalanistes

Una de les principals acusacions que rebem els que intentem dur a terme un valencianisme polític és que som "uns catalanistes"

Jo no me cansaré de dir-ho: no ho som. Som valencianistes i per a ser valencianistes no cal ser catalanista (ni anti-catalanista tampoc), no cal ser anti-res, sols hem de ser nosaltres mateixos i estar a favor del nostre país, de la nostra gent, defensar els interessos dels valencians, al contrari del que fan la majoria dels nostres dirigents polítics que massa sovint s’obliden de que han segut elegits per a servir als ciutadans i en compte d'això, es dediquen a treballar per aconseguir altres objectius ben diferents.

Durant tots els anys que estic assistint a actes polítics del principal partit que representa esta ideologia, el Bloc ("Darrer diumenge d'Octubre", mítings, reunions, etc.), no he vist mai cap símbol catalanista ni he sentit parlar del "Països Catalans" ni res paregut. No forma part del programa del Bloc.

Aleshores perquè ens acusen de defensar unes idees que no formen part del nostre ideari polític i que de fet no defensem?

Molt fàcil, perque els que ens acusen de ser catalanistes no tenen cap altre argument per a poder atacar-nos. Tenen por de que la gent sàpiga que el Bloc no és un partit radical. Eixes persones es dediquen a difondre eixa imatge del Bloc perque no volen que la gent sàpiga que el Bloc és un partit normal i que es troba molt lluny de plantejamants d'eixe estil. Volen que la majoria de la gent considere al Bloc com un partit allunyat de la realitat. Quan en realitat el Bloc és un partit normal que té un programa electoral molt interessant per als valencians. I la prova és que allà on governa o fa oposició, les seues postures front als diferents temes d'actualitat són les pròpies d'un partit modern i moderat que tracta de que la qualitat de vida dels habitants del País Valencià millore, lluitant per millorar la nostra economia, el medi ambient, la sanitat, l'educació, etc.

No vaig a repetir ací el programa electoral del Bloc, però vos recomane que visiteu la seua pàgina web i comproveu per vosaltres mateixos tot el que dic: http://www.bloc.ws/

EIXIDES MOTERES

Darrerament he rebut algunes crítiques (constructives) d'amics que llegeixen aquest blog i diuen que els sembla avorrit, que estic tractant temes massa seriosos i faig entrades molt llargues i pesades de llegir. Segurament tenen raó i per això he decidit dedicar una entrada a una de les meues grans passions: les motos.

M'agraden tots els vehicles a motor, però en especial els cotxes i les motos. Sí, ja sé que algú em podria dir que eixes aficions no són molt ecologistes ni respectuoses amb el medi ambient. És veritat, però com tot, cal fer un ús responsable de les coses i en especial d'uns vehicles que, a banda de contaminar, són molt perillosos i poden causar accidents amb les conseqüències que tots coneguem de sobra (ja s'encarrega la DGT de recordar-nos-les tots els anys amb campanyes prou explícites)

Però una vegada dit això, he de dir que per a mi la moto significa una manera de fugir durant unes hores de la rutina diària, eixir a "fer curves" amb els amics per les carreteres de muntanya, anant a pobles com Dos Aigües, Cortes de Pallàs, Bejís, etc. és un plaer que m'ajuda a relaxar-me i sentir durant uns moments com puja l'adrenalina quan agafem una corba i intentem tombar al màxim per a gaudir amb la sensació de risc i de poder que s'experimenta quan eixes de la corba i acceleres i notes com el motor t'espenta i experimentes la força d'un centenar de cavalls llançant-te cap endavant. O quan gaudeixes del paisatge, conduint espai i sentint la olor del camp i l'aire fresc en la cara i el pit, la sensació de llibertat és indescriptible.

Ja sé que és una afició perillosa i cara, però com se sol dir, no tinc altres vicis. Tampoc canvie de moto molt sovint, l'actual la tinc des de fa més de cinc anys i me la vaig comprar de segona mà.

El cas és que el món de la moto, amb tot el que comporta, la camaraderia entre els motoristes, esmorzar amb els amics a pobles xicotets de muntanya i menjar eixos entrepans d'embotit tan bons, la conversa amb els amics, parlant de com hem negociat les corbes, etc. són moments molt agradables que ens ajuden a desconnectar i fugir de l’estrès i la rutina diària.

Una de les aficions dels motoristes és parlar de les motos i dels seus motors, de quin té més par o més potencia a altes revolucions, de com s'agarren els pneumàtics a la carretera, etc. etc.

De vegades pense que algú que ens sentira parlar tot el dia de les mateixes tonteries: valvules, pistons, el soroll del motor, de com s'escalfen, etc. pensaria que estem bojos, i tal vegada tinguen raó, bojos per les nostres màquines d'acer, alumini i plàstics que ens donen tantes satisfaccions i ens demanen tan poc a canvi.

Salvem Catarroja

Una de les principals motivacions que m'animaren a començar a escriure este blog va ser la de tractar temes que ens afecten als ciutadans i plantejar-los des d'un punt de vista diferent, que aportara la visió dels ciutadans del carrer. Ja sé que no és fàcil i que segurament no he sigut capaç d'estar a l'alçada de tan complicat objectiu, però al menys he intentat aportar un punt de vista diferent, exposant les meues idees d'una manera senzilla, clara i directa, a l’abast de tot el món.

Un blog amb eixa vocació que es fa des de Catarroja no podia deixar de parlar d'un moviment ciutadà que va nàixer a Catarroja fa uns anys i que s'ha destacat per la defensa del medi ambient i la qualitat de vida dels ciutadans de Catarroja: Salvem Catarroja.

D'entre tots els que hem tingut oportunitat de formar part d'eixa plataforma ciutadana n'hi ha gent amb opinions molt diferents, però crec que som majoria els que pensem que Salvem Catarroja ha sigut i és un moviment molt positiu per al poble de Catarroja.

Si més no, ha servit per a demostrar a les autoritats locals que no es pot jugar amb la legalitat, intentant prohibir una associació sols perque no estiguen d'acord  amb les seues idees. I a usades que ho han intentat, realitzant accions que ratllaven la il·legalitat com impedir-los l'entrada als plens, furtant els pamflets que repartien. No deixant-nos parlar als plens, etc. etc. Han arribat fins al punt de traure una ordenança municipal que prohibia pegar cartells per a que no poguérem convocar actes reivindicatius com manifestacions o concentracions.

Un comportament patètic per a un Ajuntament que se suposa hauria de ser democràtic i respectar que tots els ciutadans pogueren fer ús dels drets més bàsics que ens reconeix la Constitució com son la llibertat d’expressió, de manifestació, d'associació, etc.

En compte de garantir eixos drets, l'Ajuntament de Catarroja amb el seu màxim representant al front, Chirivella, ha tractar d'impedir que la plataforma ciutadana poguera dur a terme les seues activitats de comunicació i informació al poble. Per una senzilla raó, perque saben que qui té la informació té el poder i l'equip de govern del Senyor Xirivella té molt poc de democràtic i molt poques ganes de que el poble conega cap altra opinió diferent de la seua.

No volen que la gent sàpiga que eixe projecte no té tants avantatges com ells diuen i si molts desavantatges, com per exemple:

- És un projecte inútil, ja que el poble no té necessitat de créixer tant.

- La urbanització d'aquest sòl d'horta causarà un augment dels risc d'inundacions en Catarroja i les poblacions del voltant.

- En Catarroja falten serveis públics com escoles, serveis sanitaris, i el PAI no farà més que empitjorar una situació ja crítica.

- És un projecte que no respecta el seu entorn: a banda de les torres de 25 altures, que provocaran una gran pèrdua de valor paisagístic a tota la zona, els abocaments acabaran en l'Albufera.

- El PAI infringeix les Directives Europees sobre contractació pública.

- Faria desaparèixer una zona verda de la grandària d'un poble.

- El PAI suposarà la construcció d'una depuradora entre Catarroja, Massanassa i Paiporta, i d'una bassa de decantació d'aigües residuals al costat de l'urbanització "Villa Carmen", i els veïns d'aquestos municipis, i els que habiten el nou sector haurem de patir les olors d'aquestes construccions.

- El PAI ens deixarà sense aigua: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no ha emès un informe favorable perquè nohi ha prou aigua per a un creixement tan gran de població.

- Suposaria la pèrdua d'identitat de Catarroja, ja que implcaria triplicar la població actual de gent que viuria en un nucli aliè i separat de poble que per suposat no tindrà res a vorer amb la Catarroja antiga, serà un altre poble "a banda"

Podria continuar parlant sobre la plataforma Salvem Catarroja i recordar molts dels bons moments i les emocions viscudes participant a les activitats reivindicatives que organitzen, però preferisc no fer-ho més llarg i reservar les anècdotes per a una altra ocasió, ja que pense que val la pena fer un altra entrada sobre aquest tema. Segurament no n'hi haurà cap altre moviment paregut durant molts anys a aquest poble, un moviment tan viu i amb tantes ganes de canviar la realitat que ens envolta per mig de l'acció pacífica d'uns ciutadans que s'organitzen per a lluitar contra els abusos de poder dels nostres governants.