diumenge, 31 de gener del 2010

Per què alguns polítics no escriuen blogs?



Com ja s'ha comentat moltes vegades, la Blogosfera Catarogina guadeix d'una gran activitat amb molt de nivell, no cal que tornem a esmentar els blogs que la formen, són de sobra coneguts per tots (a la banda dreta d'aquest blog teniu enllaços a molts d'eixos blogs, els que a mi personalment més m'agraden).

La majoria dels caps de llista dels partits polítics amb representació a l'Ajuntament tenen un blog que actualitzen prou sovint (alguns amb més regularitat que altres). Els líders de les diferents formacions polítiques utilitzen els seus blogs per a mantindre informats als ciutadans i ciutadanes de Catarroja sobre les accions dels seus  partits polítics, expliquen les seues idees i posicionaments als plenaris i les seues postures front als diferents temes d'actualitat que ens afecten als habitants de Catarroja.

Encara que pogués semblar raonable que tots els caps de llista de partits amb representació a l'Ajuntament de Catarroja tingueren un blog, atesa la gran activitat bloguera de la població, no tots els líders de partits polítics de Catarroja tenen un blog, tots, excepte els líders dels dos partits que formen l'actual equip de govern: PP i UV.

Aquest fet s'ha comentat molt a la blogosfera catarrogina, però mai s'ha aprofundit sobre el tema, per això a mi m'agradaria dedicar esta entrada a intentar buscar una explicació de per què ni Soledad Ramon ni MAL (Maria Angeles Lopez) escriuen un blog? Blogs que ens ajudarien a entendre el perquè de les seues actuacions al front del consistori catarrogí.

Les possibles explicacions que jo trobe són les següents (se poden afegir més, a gust dels consumidors, escrivint comentaris a aquesta entrada. Per descomptat les al·ludides tenen tot el dret del món a expressar també la seua opinió):

1.- Perquè no tenen res que dir.

2.- Perquè no ho necessiten, ja que guanyen les eleccions amb majoria absoluta i això significa que la majoria del poble entén els seus posicionaments polítics, els aprova i està d'acord amb tot allò que elles fan o diuen i per això no cal que expliquen res.

3.- No tenen accès a internet (si esta fora la raó, jo propose que entre tots fem una col·lecta per lo poble i paguem les quotes de conexió a la xarxa que ara n'hi han unes ofertes molt bones)

4.- No tenen prou domini de l'ordenador ni dels programes que s'utilitzen per a escriure un blog (si esta fora la raó, jo proposaria que els pagarem un curset d’informatica per a que coneguen les eines informàtiques bàsiques, necessàries per a escriure un blog)

5.- No tenen prou nivell intel·lectual i/o cultural. Esta seria a plicable tan sols a una de les dos, ja que l’altra es va traure una carrera universitària i això significaria (al menys en teoria) que té  nivell suficient com per a escriure un blog.

6.- No consideren Internet un mitjà de comunicació interessant per a expressar-se, elles prefereixen el xafardeig a les botigues o perruqueries del poble per a dirigir-se als seus electors.

7.- No els cal molestar-se a escriure un blog, ja tenen bastants mitjans de comunicació al seu servici (diaris, televisions locals, ràdios i periòdics per Internet) que s'encarregeuen de difondre les seues idees, entre elles el "Periòdic de Catarroja", el qual se financia amb diners públics, però es limita a difondre i lloar "els logros" i les proeses de l'equip de govern format per PP I UV i no parla mai dels altres partits polítics.

8.- Perquè ni elles mateixa saben com han arribat a ser líders de les seues respectives formacions polítiques i en realitat no lideren res, ja que es limiten a ser les titelles de determinats grups i interessos particulars d’algunes persones afíns al PP  (com la constructora Llanera), les dos han arribat als càrrecs que tenen de rebot i sense merèixer-lo realment perquè n'hi ha molta gent molt més vàlida que elles per a ocupar eixos càrrecs de responsabilitat.

Tan de bo la nova alcaldessa (que encara no ha tingut oportunitat de governar perquè ha estat molt ocupada pujant-se el sou i el d’un altre regidor del PP d’una manera exagerada) ens demostrara que això que acabe d’escriure no és cert, que ella en realitat sí que governarà pensant en la majoria de catarrogins i catarrogines i defensa l'interés general, en compte de dedicar-se a governar al servei d’una minoria, la qual, per cert, no es pot dir que estiga formada per persones necessitades precisament...

Ja sé que estareu pensant, que soc un ingenu, però de quan en quan també està bé ser optimista i  pensar que un món millor és possible, encara que amb governants com estos del PP i UV semble molt difícil. Sempre cap la possibilitat que els habitants de Catarroja no tornen a votar a estos dos partits les pròximes eleccions, aleshores seria possible que ens governaren persones amb una miqueta més de nivell intel·lectual i ètic i que no pensen tant en els interessos d'uns quants i pensen més en el que és millor per al poble i les persones que vivim a Catarroja.



dissabte, 16 de gener del 2010

L'AMISTAT





No soc alt, ni molt guapo; no tinc els ulls blaus ni molts diners (els que em coneixen em persona poden corroborar tot això), no tinc una gran casa ni un bon cotxe.
Però sí que tinc una cosa de la qual em sent orgullós: un bon grapat de bons amics, alguns dels quals els conec des de fa més de 30 anys (quasi res) i altres des de fa tan sols uns mesos. Tinc amics de totes les edats i tots els origens, de diferents classes socials i amb un nivell cultural molt diferent.

Fa temps vaig escoltar per la ràdio que no sé quina universitat molt important havia fet un estudi per a descobrir quines eren les causes de la felicitat, feren moltes enquestes a gent que deia ser feliç i una de les coses que tenien en comú totes estes persones era que tenien un bon grup de bons amics. Jo hi estic d'acord amb eixe estudi.

L'amistat ha segut una de les constants de la meua vida, un tret característic del que em sent orgullòs, de fet he arribat a rebre crítiques d'alguns familiars i amics que em deien: "David és que te fas amic de tot lo món... Ja voràs com t'enduràs algun disgust"

Potser en part tenen raó, és veritat que de vegades m'he dut més d'un disgust de persones a les quals considerava amics o amigues i m'han fet alguna mala passada. Però encara així i tot, han segut moltes més les ocasions en les que els meus amics m'han ajudat, s'ho havem passat bé, hem rist, hem gaudit de la vida compartint les coses més senzilles de la vida com un sopar, prendre un cubata en un pub. Hem passat molts bons moments compartint bromes mentre treballavem de valent, etc.

He anat fent amics de tots els àmbits de ma vida, des del col·legi, l'institut, la universitat, la feina, de la plataforma Salvem Catarroja, del Bloc, la filà, etc. I de tots els llocs on he viscut: Real de Montroi, València, Castelló, Banbury, Colònia, Catarroja.

Tal vegada al final de la meua vida no podré dir que he arribat a ser regidor, ni un alt executiu, ni hauré segut capaç d'estalviar una gran fortuna, ni de tindre una gran casa, segurament tampoc podré dir que he segut pare. Però al menys espere poder dir que he tingut uns quants bons amics que m'han fet gaudir de les coses més senzilles de la vida com eixir a conduir les nostres motos o anar a pescar o a fer fotos de la posta de sol a l'Albufera.
Coses tan senzilles com quedar un diumenge a fer una paella i escoltar les crítiques de tots els teus amics diguent que així no se fa, perque, com tothom sap, n'hi han tantes maneres de cuinar la paella com valencians que diuen que saben cuinar-la.


Després de tot, què més se li pot demanar a la vida? 


Com diu un amic meu: "si no fora per estos moments..." de què ens serviria treballar tant, lluitar tant, afiliar-se  a un partit polític, participar en manifestacions, escriure un blog?  De què ens serviria tant d'esforç si no fora per eixos moments que passem amb els amics gaudint d'una cervesa en la barra d'un bar o visitant una exposició o anant al cine?


dijous, 7 de gener del 2010

El pobre País Valencià




Fa uns dies estava fullejant un diari i me n'adoní que n'hi havien moltes notícies negatives sobre la nostra economia, vaig pensar: si un estranger que no coneguera la realitat del País Valencià llegira este diari pensaria que som un país pobre.


El diari era el Levante EMV del dia 19 de desembre de 2009 (per si algú vol comprovar les notícies que comentaré a continuació), la portada deia:

         - Primera notícia:
Las estaciones del metro pueden quedarse a oscuras por impago”
“Se han colocado carteles en la Línea 1 indicando al personal que llamen al puesto de mando si ven operarios de Iberdrola. FGV negocia el pago fraccionado de la deuda"

         - Segona notícia (també a la portada):
Protesta por la congelación de ayudas a los centros ocupacionales”

         - Tercera notícia (pàgina 5):
La deuda de la Generalitat supera por primera vez el presupuesto autonómico”
“El endeudamiento de la Com. Valenciana crece 537 millones y alcanza los 14533, el 14.1 de su PIB. Lidera la tabla en términos relativos”

Davant d'estes dades, qualsevol que no coneguera bé la nostra realitat socio-econòmica podria pensar que som una comunitat autònoma pobra en comparació amb altres que ens envolten (si ens comparem amb la resta de comunitats autònomes de l'estat espanyol, si ens compararem amb les de la Unió Europea les diferències serien encara més grans). Si a estes dades afegim que encapçalen la llista de comunitats amb més aturats i que serem una de les últimes en eixir de la crisi, segons anuncien les previsions econòmiques, i que tenim una renda per càpita per baix de la mitjana de l'estat espanyol, està clar que la nostra economia no està sanejada, molt al contrari, es troba en una situació molt precària.

No obstant totes estes evidències, el govern central socialista sembla que no se n'adona (o no vol adonar-se) de la precària situació en la que es troba l'economia valenciana en general i les seues principals institucions en particular (Generalitat, ajuntaments, etc. )
I dic això perquè el PSOE va aprovar una llei de finançament autonòmic que ens deixa a la cua de totes les comunitats autònomes, la penúltima per a ser exactes, mentre el balanç dels impostos que paguem els valencians és de més de 5000 milions d'euros a l'any, és dir, paguem tots els anys uns 5000 milions d'euros més dels que rebem de l'estat.

Com és possible si som una comunitat pobra que puguem estar finançant les despeses de l'estat espanyol i els diners que es destinen a altres comunitats autònomes d'una manera tan brutal? No seria més lògic que en compte d'estar transferint tots els anys quantitats tan grans de diners a l'estat ens quedarem amb una part d'eixos diners per a sanejar la nostra pròpia economia?

La meua pregunta és: on van a pagar eixos diners que paguem els treballadors i treballadores valencians tots els anys a l'estat? A què els destinen? Perquè la nostra autonomia està tan marginada en comparació amb la resta? Quin és el criteri que utilitzen per a redistribuir la riquesa? On van a parar els nostres impostos?

La resposta és molt senzilla, per a que altres comunitats autònomes puguen gaudir d'uns nivells de qualitat de vida i una renda per càpita superiors al nostre sense tindre tanta activitat econòmica com la nostra. És necessari que les comunitats autònomes que tenim més empreses i més densitat de població i una activitat econòmica més forta (més indústria, més turisme, més comerç, etc. ) transferim una bona part de la riquesa generada pels nostres treballadors i les nostres empreses a estes altres comunitats que no tenen tanta activitat econòmica. 
I això diuen que és la solidaritat, a mi em sembla molt bé que siguem solidaris, però sempre i quan no arribem a l'extrem de quedar-se nosaltres sense uns mínims, perque el que està passant a l'estat espanyol des de fa molts anys és que les comunitats que se suposa que som més riques perque tenim més activitat econòmica estem descapitlitzant-se en favor de les altres comunitats que se suposa que són més pobres i estem perdent pes en el conjunt de l'economia espanyola, de manera que la renda per càpita del País Valencià ja està baixant en comparació amb moltes d'estes comunitats autònomes.

No n'hi ha dret a d'això, això no se diu solidaritat, això se diu espoli (com el que volen fer amb el barri del Cabanyal).

Ja està bé senyors, ja està bé, si al menys eixes comunitats autònomes que reben totes les inversions de l'estat es desenvoluparen econòmicament, podriem dir, no passa res, quan la resta de comunitats autonomes ens superen, aleshores seran eixes comunitats les que ens transferiran renda a la nostra, però això no està passant, acostumats a viure de la solidaritat l'estat no estan desenvolupant una economia productiva que els premetria retorna-nos els diners que des de fa tant de temps estem invertint en eixos territoris.


Si a tot açò afegim la nefasta gestió dels diners públics que fa el govern de la Generalitat i molts ajuntaments governats pel PP (entre ells el de la ciutat de València), tenim un còctel que ens dona un resultat catastròfic.


Ja està bé, necessitem uns polítics que defensen els interessos dels valencians i està clar que ni els del PP ni els del PSOE ho estan fent.

dimecres, 6 de gener del 2010

El nom del poble on em vaig criar



Quan ja s'estan acabant les festes nadalenques, torne a tindre connexió a Internet. He estat més d'una setmana sense connexió i durant estos dies han passat moltes coses: ha mort l'alcalde de Catarroja; s'ha acabat l'any;  han anul·lat la prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez de València; s'han celebrat les cavalcades de reis; ha mort Joan Monleón, etc.
I mentrestant jo sense connexió a Internet, m'he sentit com Enjuto Mojamuto.

Ara ja torna la normalitat, ja sé que no deuria de donar tanta importància a estes coses, però mentre no he tingut connexió a Internet no he pogut evitar sentir-me desconnectat de la realitat, encara que llegia diaris i revistes, he vist molta televisió i he escoltat la ràdio, però encara així i tot, quan no llig les notícies i comentaris a les pàgines web i blogs és com si em faltara alguna cosa.

Com que ja queden pocs dies de festes nadalenques, voldria fer una entrada amable i sense massa contingut polític-social. Així que parlaré sobre un dels temes que més m'agraden dels blogs que llig habitualment: l'etimologia, és dir de l'origen de les paraules.
De pas aprofitaré per a parlar del poble on vaig passar una bona part de la meua infància, sobre el qual ja he parlat en més d'una ocasió, però sense esmentar el seu nom, Real de Montroi (encara que crec que darrerament li han canviat el nom i ara li diuen Real a seques).

Real és un poble xicotet que es troba a la vora del riu Magre, a la Comarca de la Ribera Alta, subcomarca de la Vall dels Alcalans, allí vaig viure des dels 6 als 13 anys, probablement els set anys més feliços de la meua vida.

El nom del poble no té res a vorer amb la paraula reial, encara que puga semblar-se a altres noms com Vila-Real o “Camí Real” que sí que tenen un origen monàrquic. El nom ve de la paraula àrab rahal que significa terrassa a la vora d'un riu. El cognom del poble Montroi prové de les paraules “mont roig”, paraules que donen nom al poble que es troba al costat de Real i que té una muntanya de color roig degut a les terres argilenques que la formen.

Segurament Real seria un nucli de població apartat que se formà al costat de Montroi que seria el poble al qual pertanyia, probablement a conseqüència de la conquesta cristiana. Molts pobles després de ser dominats pels cristians expulsaren als moriscos  fora de les poblacions i com que ells eren els que majoritàriament conreaven les terres que pertanyien als cristians, té sentit que els moriscos habitaren vora les fèrtils terres del riu Magre, el qual, al seu pas per Real, forma un meandre i té una bona xarxa de sèquies.
Catarroja també té un barri del Raval, no sé si pel mateix motiu o no; a molts pobles del País Valencià es donà la mateixa situació i per això, encara que no tenim notícies de cap document històric que explique el naixement d'aquesta xicoteta població, tot fa pensar que eixe podria ser l'origen del nom i del poble.

Vos desitge un bon any i una molt bona nit de reis.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...