Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de març del 2013

L'anglès i la indústria de l'automòbil.





M'agraden molt les llengües, totes les llengües en general, igual que m'agrada la història, el teatre o la filosofia. Al llarg de la meua vida he tingut l'oportunitat d'estudiar unes quantes (anglès, francès, italià, alemany, etc.), però tan sols he arribat a dominar tres d'elles.

De les tres llengües que sé parlar, llegir i escriure, hi ha una per la qual sent més estima, que és el valencià, com ja he comentat en més d'una ocasió.
De les altres dues hi ha una que és la meua llengua materna, el castellà i per tant també li tinc un afecte especial, com és lògic.

La tercera és l'anglès i és la llengua que vaig aprendre de més gran i, encara que al principi li vaig agafar una miqueta de mania, he de dir que ara em considere un admirador incondicional de la llengua de Shakespeare, sobretot des que vaig començar a estudiar alemany, que és una llengua molt més complicada.

L'anglès m'agrada per la senzillesa de la seua gramàtica, la riquesa del seu vocabulari, la dualitat dels seus orígens (germànic i llatí), però sobretot per les possibilitats que dona per a comunicar-se a tots els nivells.

M'agrada molt l'anglès i gràcies al meu treball, tinc l'oportunitat de practicar-lo tots els dies. Els documents que escric diàriament en anglès no són poemes d'amor precisament, sinó més aviat tot el contrari: correus electrònics parlant sobre temes tècnics, informes que sovint ens demanen els caps de departaments, parlant de tal o qual assumpte important, etc. Encara així i tot, m'encanta parlar i escriure en anglès i intente fer-ho sempre que puc de la manera més acurada possible.

L'anglès és molt important per a qualsevol empresa que exporte o importe productes a l'estranger, però si a més, es tracta d'una empresa en la qual els seus equips de treball estan formats per persones de diferents països, com és el cas dels departaments de desenvolupament de producte de les grans empreses multinacionals, l'anglès passa a tindre una importància cabdal per a la comunicació diària entre els membres dels equips, ja que normalment és l'única llengua que tenen en comú tots els integrants de cada equip de treball i per tant es pot dir que és la llengua de treball habitual de la majoria de reunions, converses telefòniques, etc.

La indústria de l'automòbil és un bon exemple d'este tipus d'empreses. Els departaments de disseny i desenvolupament de nous productes estan formats per persones de diferents nacionalitats (francesos, anglesos, alemanys, italians, espanyols, etc.), tots ells l'única llengua que tenen tindre en comú és l'anglès i per això és tan important dominar este idioma, per a poder transmetre les idees d'una manera acurada, precisa i, molt sovint, negociar amb els clients o proveïdors aspectes molt polèmics dels productes que s'estan desenvolupant, com a preus, costos, prestacions, etc.

Quan una persona té una capacitat de dominar una llengua a nivell de negociació es diu que la domina a la perfecció, almenys a nivell professional, que jo diria que és un dels nivells més alts d'una llengua (per sobre d'este nivell tan sol estaria l'ús de la llengua per a la filosofia o la literatura més culta).

El cas és que, encara que porte més de quinze anys treballant per a la indústria de l'automòbil i per tant parlant diàriament en anglès, últimament s'ha produït un fet que m'ha fet pensar sobre el domini que tenim de les llengües. El fet del que parle és el llançament del nou KUGA a la planta de València. Segurament alguns estareu pensant: “i que té açò de particular?, nous models de cotxes es llancen quasi tots els anys a la planta d'Almussafes i com és lògic l'equip d'enginyers que els dissenya i desenvolupa és un equip multinacional, etc. ”

La diferència és que el KUGA és un cotxe dissenyat als Estats Units i els cotxes que hem llançat fins ara havien sigut dissenyats i desenvolupats a Europa, a algun dels dos centres de desenvolupament europeus de la Ford: Dunton (Anglaterra) o Colònia (Alemanya).

Segurament estareu pensant: “açò no té res d'especial respecte al tema del qual estem parlant, ja que els americans també parlen anglès”

Doncs sí que hi ha una diferència molt clara, l'anglès que parlem els equips de treball europeus és un anglès que podríem qualificar de neutre, internacional, sense massa accent, ja que per a la majoria de gent que forma part d'estos equips normalment l’anglès no és la seua llengua materna i per tant, l’anglès que parla un alemany, italià, o un polonès, per exemple, ens resulta molt més fàcil d'entendre.

Quan de sobte comences a haver de discutir aspectes tècnics del producte dins d'un equip format majoritàriament per nord-americans, la cosa canvia radicalment, a més de perquè tenen un accent moltes vegades molt fort, parlen molt apressa i utilitzen unes expressions a les quals els europeus no estem acostumats.

Cal dir a favor seu que quan els demanes que parlen més espai o que repetisquen el que han dit, solen tindre més paciència que els seus “cosins-germans”, els anglesos.

En definitiva, un nou repte per als enginyers que tenim la sort de treballar per a este sector tan competitiu com és el de la indústria de l'automòbil, hem d'acostumar-nos a l'accent de l'anglès nord-americà i acostumar-nos també a les formes i la manera de fer les coses d'un poble que va ser un dels pioners en la indústria de l'automòbil i que, per tant, tenen el seu propi criteri a l'hora de fer les coses. Criteri que en moltes ocasions xoca amb la mentalitat europea. No dic que siguen millors ni pitjors, simplement que són diferents a nosaltres , sobretot en la manera d'entendre la manera de gestionar la indústria de l'automòbil i en molts altres aspectes també, com les normes de cortesia i la manera de relacionar-se entre els diferents escalafons dins de l'empresa, però este és un tema que mereix ser tractat en una altra ocasió.



dissabte, 7 de gener del 2012

La morta viva.






Els que estimem la cultura valenciana i tot el que representa solem trobar indicis de valencianisme on altres persones, no tan apassionades per estos temes, tan sols veuen anècdotes sense importància.

La factoria que la muti-nacional Ford té a Almussafes no s'ha caracteritzat mai per apostar per la nostra llengua, encara que una gran majoria de la gent que treballem allí som valencians i parlem valencià de manera habitual. No és d'estranyar per una altra banda, ja que la fabrica va ser fundada a les darreries del règim franquista i aleshores ja els venia justet fins i tot posar cartells en castellà. Segons conten els més vells de la factoria, al principi, la direcció de l'empresa volia que tot estiguera escrit tan sols en anglès, de fet molts cartells estan escrits en les dues llengües (anglès i castellà), fet que no critique, al contrari em sembla molt bé, tan sols trobe a faltar una presència, ni que siga simbòlica, de la nostra llengua a algun cartell, comunicació per escrit, etc. Tan sols utilitzen el valencià per escrit alguns dels sindicats que tenen representació a la factoria.

Almenys podem sentir-nos contents de que el valencià està molt present en la parla de molts treballadors i directius de la planta i que en general a ningú se li discrimina per parlar valencià, més aviat tot el contrari, està ben vist pels “managers” que es parle valencià i la majoria d'ells de fet el parlen, encara que siga d'una manera poc normalitzada, es nota que no l’han estudiat mai, però almenys el parlen.

Els valencianistes tradicionalment hem considerat el valencià com un dels trets més característics de la nostra idiosincràsia, encara que hi ha moltes comarques del País Valencià on no es parla per diferents motius, però que els seus habitants se senten valencians com els que més i de fet ho són, per això, cada vegada que trobe alguna mostra de rebel·lia de les persones del poble contra la castellanització de la nostra societat, no puc evitar emocionar-me. Est és el cas de la foto que he publique a esta entrada (no diré d'on l'he treta), ja vos podeu imaginar l'alegria que vaig prendre quan em vaig trobar amb eixa imatge en un ambient on la nostra llengua no es pot dir que estiga fomentada, sinó més prompte amagada i vaig pensar: “la morta està viva”

L'expressió “la morta viva” va ser encunyada per Constantí Llombart en publicar “Los Fills de la Morta-Viva” (1879). Esta obra mostrava les excel·lències de la nostra llengua (la “morta-viva”), que ressuscitava a través dels escriptors valencians que tornaven a escriure en valencià. Un mostrari de literatura valenciana en els temps de la renaixença valenciana.

Esta expressió a mi sempre m'ha fet pensar que la morta no era tan sols la nostra llengua, sinó també la nació valenciana, que en realitat no estava morta aleshores i  encara no ho està ara. Si continuem amb el símil entre llengua i nació (que no sempre van unides, com ja he comentat abans), podríem dir que tan sols es parla a determinats àmbits de la vida diària a un nivell col·loquial, familiar, amb els amics, al mercat, però no tant a altres nivells més formals com l'administració pública o les empreses, per exemple, on malgrat totes les lleis que s'han fet per a normalitzar el seu ús, encara estem molt lluny de la seua normalització.

Estic convençut de que la nació valenciana encara no està morta, està ferida, diluïda, descafeïnada si voleu, però encara queden molts dels trets que ens caracteritzen (a més de la llengua) que ens fan sentir-nos orgullosos de la nostra terra i sobretot de la gent que habita el País Valencià, molts d'ells vinguts d’altres llocs, però que han sabut integrar-se i adaptar-se al nostre estil de vida.

No hem de perdre mai el nostre caràcter de poble emprenedor, creatiu i feiner, que sap que no podem esperar molt dels que venen de fora a governar-nos, que si volem continuant prosperant hem de defensar-nos amb els nostres propis mitjans, ja que molts dels polítics que ens governen tan sols volen a aprofitar-se dels fruits del nostre treball i ens neguen les infraestructures i el finançament que ens pertoquen pel pes demogràfic i econòmic que representem a l'Estat, finançament del que disposen altres comunitats autònomes, gràcies en part als nostres impostos. Per això hem de deixar de votar a partits espanyolistes com el PP i PSOE i començar a pensar més en clau valenciana i votar a partits valencianistes com la Coalició Compromís que no para de lluitar per la defensa dels nostres interessos com podeu comprovar a este enllaç.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Segon aniversari del Blog



Hui, este humil blog fa dos anys.

Quan comencí a escriure’l mai m’haguera pogut imaginar que anava a escriure tantes entrades, algunes d'elles crec que relativament bones, unes altres no tan bones i moltes molt fluixetes, però no passa res, em sent moderadament orgullós d'ell, amb els seus encerts i les seues errades.

Ja vaig dir en el seu moment les raons per les quals em vaig animar a escriure un blog:

 - Intentar informar als lectors sobre temes que normalment no tracten els mitjans de comunicació convencionals o els tracten però d'una manera molt manipulada: política, valencianisme, la nostra llengua i cultura, ecologia, medi ambient, indústria, etc.

- Tindre un entreteniment una miqueta més interessants que jugar als videojocs, per exemple.

- Millorar el meu valencià (que falta li feia i encara hauria de millorar).

- Passar alguna bona estona de quan en quan i tindre una excusa per a poder relacionar-me amb destacats blocaires de la blogosfera valenciana. No cal dir noms, són els que es troben al marge d’este blog (almenys des del meu punt de vista).

Trobe que almenys dos o tres d'estos objectius s'han complit.

Jo crec que un dels símptomes de maduresa d'un blog és quan alguns lectors comencen a demanar-te que parles sobre alguns temes, això em va passar fa unes setmanes, un parell de persones em van demanar que tractara sobre diferents temes. Vull fer-ho, en quan trobe un “huequet” en la meua agenda.

Ja no m'enrotlle més, a continuació vos deixe el rànquing de temes sobre els quals més he parlat:



Etiquetes:
Nombre d'entrades:
1
País Valencià
72
2
Política
60
3
PP
56
4
Bloc
37
5
Catarroja
36
6
Valencianisme
35
7
PSOE
34
8
Compromís
20
9
Economia
17
10
València
16
11
Cultura
14
12
Medi Ambient
13
13
Estat Espanyol
13
14
Participació ciutadana
12
15
Humor
11
16
Salvem Catarroja
11
17
Indústria
11
18
Vida diària
10
19
Cotxes
10
20
Valencià
10
21
Corrupció
10
22
Poble Valencià
10
23
Jesús Monzó
10
24
Corts Valencianes
10
25
Ajuntament
9




Tan sols em queda agrair a tots els lectors i lectores l’atenció prestada, espere poder continuar escrivint, cada dia una miqueta millor, i contribuir d’eixa manera a fer créixer la blogosfera valenciana, en quantitat i qualitat.


dijous, 26 de maig del 2011

El Ford "Festa"




Els habitants de la Península Ibèrica tenim la mania de traduir els noms propis i de canviar el nom als  topònims d’altres països, com per exemple Londres, perquè no li diguem London com diuen els parlants de la majoria de llengües?

Hi han molts altres casos, molts d'ells en castellà, com la ciutat d'Aachen en alemanya, en castellà li diuen Aquisgrán, a Oriola li diuen Orihuela, però també n’hi ha molts altres exemples en valencià, canviem el nom a ciutats i pobles d'altres països, com Terol o Conca, per exemple per tal d’adaptar-los a la nostra manera de parlar. No sé si serà per raons històriques, m'imagine que ho farem perque d'eixa manera ens resulten més fàcils de pronunciar.
(Dient tot açò no vull dir que estiga a favor ni en contra d’esta costum, em limite a constatar un fet)

Quan comencí a treballar a la factoria de Ford d'Almussafes, una de les coses que em va cridar l’atenció va ser com els treballadors “valencianitzaven” molts noms propis o paraules que en principi no tenen traducció com, per exemple, el nom dels models de cotxes, al Fiesta, els treballadors li diuen “Festa”.
Al principi, cada vegada que sentia a algú parlant d’este model en valencià no podia evitar somriure.

Però si ho pensem bé, quin mot pot haver més valencià que “festa”?
En el seu més ampli significat, tant si parlem d’anar-se’n de festa, com si parlem de festes populars com les festes de moros i cristians o les falles, es tracta d'un dels trets que més caracteritza la personalitat del poble valencià.

Per un altre costat, no em d’oblidar que este model va nàixer a la factoria valenciana l’any 1976, fa 35 anys (quasi res) i des d’aleshores no ha deixat de fabricar-se a Almussafes, adaptant-se, com es lògic als nous temps.

Pense que els directius de la Ford van triar molt bé el nom del model més valencià de la marca, tan sols els va sobrar una lletra per a que fora valencià autèntic.

Em pregunte si els treballadors de la factoria de SEAT a Martorell també anomenen Eivissa al seu model.





dimarts, 10 de maig del 2011

Les meues paraules favorites.




Se vos ha ocorregut alguna vegada pensar quines són les vostres paraules preferides?

A mi hi ha moltes paraules que m'agraden de les tres llengües que parle, en general les paraules que més m'agraden del valencià comencen per “a”, com ara: acomboiar, ajuntar, aconseguir, acompanyar, etc.

N’hi han unes altres paraules que encara que no comencen per “a”, també m’agraden, com per exemple: tràfec, rebombori, embolicar, melic, xiular.

També hi han algunes paraules que s'assemblen molt a les anteriors i per això m'agraden com: "fer comboi", "trafegar", "xiulet".

A banda de paraules també n’hi ha expressions que m’encisen com per exemple:
- “Anar com cagalló per sèquia”
- “Mentre el carro marxa fa ruido
- “Li diu el mort al degollat: Qui t’ha fet eixe forat?”

He pensat fer un concurs entre tots els lectors d’este blog i per això vos propose que digueu quina paraula vos agrada més, no cal que siga en valencià, potser en qualsevol altra llengua (si no es tracta d’una de les dues llengües oficials al País Valencià, vos agrairia que ens facilitareu la traducció)

Ja sabeu, podeu escriure un comentari a este blog dient quines són les postres paraules o frases / refranys / dites preferides en valencià, castellà, anglès, etc.


divendres, 29 d’abril del 2011

¡Señor, señor, me puede dar propaganda?


Qui subscriu aquest blog és un ciutadà qualsevol que no es preocupa massa per la seua imatge, es podria dir que gasta menys diners en roba que Tarzán en corbates. Tan sols vesteix una miqueta millor quan l'ocasió ho requereix, com per exemple quan té una reunió important per motius de treball o si ha d'anar a algun esdeveniment social com una boda, llavors tracta de vestir d'una manera més adequada, però la resta del temps és prou descuidat amb la seua forma de vestir, el seu pentinat, etc.


Farà uns déu anys, quan va començar a viure a Catarroja, anava un dia a comprar, caminant pel carrer amb el carro de la compra (que és més ecològic que anar amb cotxe), es dirigiria cap el Consum de la Rambleta (al que ara li diuen Bàsic, perquè encara no havia descobert el del costat del Mercat, que és millor i està més prop de sa casa), quan uns xiquets, aparentment d'ètnia gitana, es van dirigir amb la següent pregunta:


- ¡Señor, señor, nos puede dar propaganda?


Un dels símptomes més evidents que t'estàs fent major és quan els xiquets comencen a parlar-te de vostè, però, si a més, et confonen amb un repartidor de propaganda per la pinta que fas, ja pots pensar que la situació comença a ser preocupant, vol dir que alguna cosa no estàs fent bé, que tal vegada hauries de preocupar-te una miqueta més per la teua imatge.


El cas és que no vaig donar massa importància a l'anècdota, després d'explicar als xiquets que no tenia res que els poguera donar (a banda de bons consells, però no crec que estigueren disposats a escoltar-los) vaig continuar caminant tranquilament per l'avinguda de la Rambleta amb el carro de la compra.


Fa uns dies, parlant amb uns amics sobre si els valencianistes hauríem de ser més o menys de poble, em va vindre al cap esta anècdota. Jo pense que una de les coses que més valoren molts dels habitants de Catarroja (almenys els nou vinguts) és que Catarroja és casi com un barri d'una gran ciutat, està molt ben comunicada amb València i a les zones noves no te coneix casi ningú, per això pots anar pel carrer vestit com vulgues sense que hages de preocupar-te massa i no has d'anar donant explicacions a ningú de si estàs cassat o no o si tens fills o no, com sol passar als pobles, on pareix que algunes persones indiscretes intenten averiguar-te la vida i te diuen: "pues ja te pararia bé tindre fills" o "ja tens edat de casar-te", i altres comentaris per l'estil.


No tinc res en contra de la gent de poble, de fet molts dels meus millors amics ho són, però jo no em considere de poble ni pense que tots els que defensen la nostra llengua i cultura som o hauriem de ser d'alguna manera de poble, pense que la nostra llengua i cultura, les nostres tradicions són perfectament compatibles amb la vida pròpia de les ciutats més o menys grans i cosmopolites com poden ser València o Barcelona, per exemple. Crec que no hem de resignar-nos a que la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua queden relegades als pobles o que tan sols es puga viure en clau valencianista als pobles.


Aleshores, què hauriem de fer, parlar en castellà cada vegada que anem a València per a que no ens consideren de poble com passava antigament?

dimarts, 9 de novembre del 2010

Frases útils per al món empresarial



Quan un ciutadà qualsevol entra al món de l'empresa, ha d'enfrontar-se a una sèrie de circumstàncies, moltes vegades adverses, per a les quals val la pena estar ben preparat, des d'aquest humil blog intentarem donar les claus perquè pugueu eixir airosos d'esta lluita diària si teniu que fer front al complicat món de l'empresa, per a aconseguir-lo, vos vindrà molt bé comptar amb una eina tan important com és el llenguatge i per això vos proposem algunes frases que sense dubte vos resultaràn d'utilitat.

La primera és tot un clàssic:Hemos de reunirnos para intentar aprovechar las sinergias de grupo”
Esta és una re-formulació de la famosa: “Cuando quieras que un problema no tenga solución monta una comisión”, crec que no calen més paraules per a explicar quin és el seu sentit.

Un altra frase també molt útil: Se trata de un documento vivo”
Esta s'utilitza quan has d'enviar un llistat o qualsevol document que conté informació important, però que saps que no està actualitzat o que la informació que conté no és acurada, com volent dir: si trobeu algun fallo, no s'estranyeu, no és que estiga malament, el problema és que no ha sigut actulitzat encara, com volent dir: "però molt aviat estarà bé".

Deberiamos de estar todos alineados con el mismo nivel de información”
Esta és molt interessant quan no estàs segur de conèixer tota la informació sobre un assumpte i tens por de que algú poguera saber més que tu i per tant utilitzar eixa informació en contra teua o per a deixar-te en evidència davant de la resta dels companys.

Tenemos que pensar en una estrategia global que nos permita externalizar la prestación de servicios”
Esta està molt de moda, bàsicament consisteix en sub-contractar empreses externes per tal de no augmentar els empleats fixes amb tots els beneficis que, al menys en teoria, comporta per a les empreses.

Hemos de intentar trabajar todos en la misma dirección para la consecución de nuestro objetivo.”
Frase tan buida de contingut com eficaç a l'hora de quedar bé davant el cap de departament o de recursos humans.

Hay que plantear nuevos escenarios que nos permitan abordar la situación desde otro punto de vista.”
Traduit significaria: anem a vorer com presentem la situació que està molt fotuda i no sabem per on tirar.

Hemos de tratar de paliar el impacto de las posibles consecuencias de una decisión equivocada.”
Sense comentaris... 

Una frase que sempre ens solen dir els caps, sobre tot quan estem parlant d'un augment de sou: Tú eres de los que trabajan por dinero o por objetivos?”
Esta és sense dubte una pregunta-trampa a la qual resulta molt difícil contestar, ja que, encara que treballem per objectius a tots ens agrada que reconeguen la nostra feina i per tant cal contestar:Yo soy de los que trabajan por objetivos, pero creo que el esfuerzo ha de verse recompensado económicamente porque si no, la falta de incentivos puede provocar la falta de motivación y, por tanto, un descenso en la productividad.”

La que ve a continuació la solen dir en èpoques de crisi, encara que algunes empreses sembla que sempre estan en crisi:Estamos haciendo frente a una coyuntura muy compleja que implica que todos hemos de estar más involucrados con los proyectos de la empresa”
Esta és molt típica, en poques paraules vindria a dir: hem d'arrimar el muscle, és dir treballar més i/o guanyar menys per tal que l'empresa tire endavant. Moltes vegades els gerents o responsables de les empreses tracten de compensar la seua mala gestió amb un esforç extra per part dels empleats.

Ara, ja per acabar, algunes parauletes que sempre va bé amollar de quan en quan al llarg d'una conversació o d'una reunió d'empresa:

- Trazabilidad.
- Retorno de la inversión.
- Amortización de bienes.
- Externalización.
- Búsqueda de nuevos mercados.
- Poka Yoke.
- 5 S.
- Involucrar al personal.
- Mentalización, motivación.
- Contextualizar.
- Cada crisis es una oportunidad.
- Liderar la resolución de un problema.
- Calidad somos todos, concepto de calidad total.

També n'hi han altres paraules, que encara que tenen la seua corresponent al castellà o valencià sempre se solen dir en anglès:

- Management.
- Cost reduction.
- Face lift.
- Restyling.
- Coaching.
- Training.
- Marketing.
- Brainstorming.
- Inputs.
- Feedback.

Segur que a molts dels lectors li s'acudeixen més frases o paraules d'este estil, vos convide a que feu les vostres pròpies aportacions fent comentaris a esta entrada.


divendres, 1 d’octubre del 2010

Reflexions al voltant de la vaga general.



No podria dir-se que sóc expert en molts temes, m'agraden molt els cotxes i les motos, podria passar-me hores parlant de motors, però sempre a nivell d'aficionat, no tinc prou coneixements de mecànica com per a intentar fer cap reparació, però m'encanta parlar de motors, de les seues prestacions del par motor del comportament dels diferents vehicles, etc. 

També m'agrada molt la fotografia, però sempre a nivell d'aficionat, no seria capaç d'utilitzar correctament una càmera reflex amb controls manuals, per exemple, entre altres raons perquè no ne tinc ni he tingut mai una càmera d'estes. 

Un altre tema del que em considere un apassionat és la llengua, de les llengües en general i de la valenciana en particular, m'agraden els refranys, les endivinalles, m'agrada escriure i llegir, però crec que no seria capaç d'escriure una novela o un poema correctament, es pot dir que sóc un aficionat.

Així podria continuar esmentant altres temes que també m'apassionen com la cuina, el dibuix, la música, la política, l'arquitectura, la natura, etc.

Però si n'hi ha un tema sobre el que sí que sóc un expert és en treballar, això ho poden corroborar tots els que em coneixen una miqueta , m'agrada el meu treball i m'agrada treballar de valent, se podria dir que en això sí que soc un expert, quasi un adicte al treball.

Porte més de setze anys treballant de molt diferents oficis i professions, he treballat de cambrer mentre estudiava, de fuster, d'ajudant de cuina, de repartidor de pizzes. Els darrers14 anys he treballat bàsicament d'enginyer de disseny, d'enginyer de producte, de NVH, etc.

Per això m'han afectat tant la manera com s'han desenvolupat els fets d'esta vaga general, les seues causes i les possibles conseqüències, m'ha molestat molt com han tractat el tema molts mitjans de comunicació, sobre tot els de dretes, però també alguns mitjans suposadament d'esquerres. El tema del treball és un tema que em toca molt la moral, perquè considere que els treballadors i treballadores hem anat perdent drets els darrers anys i que els empresaris i l'estat ho tenen més fàcil per explotar als treballadors ara que fa uns anys.

Més del 80 % dels treballadors del País Valencià treballen per a xicotetes i mitjanes empreses. Estos treballadors ho tenen molt difícil per a fer vaga, tots els que hem treballat en xicotetes i mitjanes empreses sabem com de difícil és dir al teu "jefe" que no aniràs a treballar perque vols secundar la vaga, especialment, tenint en compte les circumstàncies del mercat laboral, eixe fet sumat a la campanya que han fet la majoria de mitjans de comunicació donant arguments en contra de la vaga i dels sindicats, ha fet que la vaga no haja tingut el seguiment que hauria d'haver tingut.

Dient tot açò no vull dir que considere que tots els treballadors són uns sants, ni molt menys, n'hi ha de tot, n'hi ha molta gent que té molta cara, alguns que són molt gossos i que se passen el dia intentant escaquejar-se, etc.

En qualsevol cas, el que volia dir amb aquesta entrada (que sempre m'enrotlle més que una persiana) és que no hi estic d'acord amb els que han estat intentant dinamitar la convocatòria de vaga general. Se poden dir moltes coses en contra dels sindicats: que han convocat la vaga tard, que els sindicats han segut durant molt de temps còmplices d'un govern que d'alguna manera els ha utilitzat, etc. etc. Però el que sí que està clar és que la retallada de drets dels treballadors que s'ha fet amb la reforma laboral del govern de Rodriguez Zapatero és inacceptable i que per tant n'hi havien motius més que de sobra per a fer vaga, totes les altres consideracions són accessòries.

Com sempre, Ricardo Peralta ha fet de les seues, però això no té res de nou, ja ho hem comentat en moltes ocasions a aquest blog...

Ja no m'enrotlle més, ací vos deixe un article molt interessant sobre el tema. M'haguera agradat llegir este article abans de la vaga, però no l'he vist fins ara, no l'he pogut vorer abans perque estava molt ocupat treballant.

dijous, 11 de març del 2010

Visita a la fàbrica de mobiliari urbà.



Segurament molts dels que llegiran aquesta entrada pensaran que l'anècdota que contaré a continuació no té molt d'interès, però a mi em va resultar, si més no, xocant en el seu moment.


Hem de situar-se en el temps per a comprendre el que vull dir, estic parlant de fa més de quinze anys, quan jo encara estava estudiant Enginyeria Tècnica en Disseny Indústrial.

Una
part de la formació dels futurs enginyers en disseny industrial consistia en fer pràctiques, n'hi havien pràctiques de diferents tipus: de taller de "Soldadura i Unió de Materials”, de "Taller de Prototips", "Expressió Artística”, etc. A banda de totes eixes pràctiques més o menys interessants, també visitàvem empreses que es dedicaven a la fabricació d'objectes de disseny industrial, el qual anava a ser el nostre quefer durant la nostra vida laboral.

Una de les empreses que vam visitar fou Escofet, una empresa que es dedica a fabricar mobiliari urbà, especialment alguns models amb un gran valor afegit, ja que molts dels objectes que fabriquen han sigut creats per dissenyadors consagrats, són molt admirats i han rebut molts premis de disseny. La visita era molt interessant perque utilitzen una gran varietat de materials i de processos industrials diferents.

La situació que tant em va sorprendre en aquella època va ser que el gerent de l'empresa que ens mostrava la fàbrica, es dirigira a nosaltres parlant català, com és lògic i normal, ja que es tractava d'una empresa catalana i la majoria dels estudiants érem valencià parlants i els que no parlaven valencià l'entenien perfectament, però quan es dirigiria als treballadors de la cadena de producció els parlava en castellà, perque segurament la majoria d'ells serien d'altres comunitats autònomes que havien anat allà a buscar-se la vida i per trobar una feina que no podien aconseguir als seu lloc d'origen.

I dic que em va sorprendre tant la situació perque fins a aleshores jo considerava que el castellà era una llengua més culta o al menys una llengua més pròpia per als enginyers i gerents d'empreses (per dir-ho d'alguna manera), mentre que el valencià era una llengua més pròpia de les classes populars. No debades eixa era la situació que jo havia viscut tota ma vida al País Valencià, la gent que parlava valencià era considerada “de poble”, inculta, sense estudis, etc. i els que tenien estudis, o una posició més “acomodada”, els rics, parlaven castellà perque era més cult i elegant. 

Heu de tindre en compte que jo vaig estudiar l'EGB (ara diuen primària) quan feia poc temps que Franco havia mort i vaig començar a estudiar valencià a cinquè curs, quan l'assignatura de valencià era una “maria”, com religió o gimnàstica.

De fet encara me'n recorde que, al meu butlletí de notes, l'assignatura
 de valencià es deia “lengua vernácula” que segons algunes definicions vol dir: 

"LLengua vernacla: També denominada aborigen o indígena, és la llengua pròpia de les poblacions natives previes a la colonització. Són llengües minoritàries ja que estan en relació de desigualtat social amb les majoritàries"


Segurament, per als responsables franquistes del Ministeri d'Educació d'aquella època, els valencians seriem una població aborigen prèvia a la colonització castellana que necessitava ser civilitzada i per això tota l'educació era en castellà.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

DE CATEGORIA



Com ja he comentat en més d'una ocasió, quan era un xiquet vaig viure a un poble xicotet de la Ribera Alta. Allà vaig passar la major part de la meua infància i va ser on, entre altres coses, vaig aprendre a parlar valencià.

La nostra llengua per desgràcia no està tan normalitzada com la majoria de les llengües modernes que es parlen a països suposadament desenvolupats i avançats com el nostre.
Açò, que en principi és un desavantatge i una limitació, pot ser causa d'anècdotes divertides, en determinades ocasions, ja que fa que a llocs diferents (moltes vegades molt propers) es diguen les mateixes coses de manera diferent.

Una de les expressions que solíem utilitzar al poble on jo em vaig criar per a dir que una cosa era molt bona era: "açò és de categoria" (amb l'última "a" molt oberta), esta expressió està molt estesa per tot arreu i per tant està prou normalitzada, ningú que parle valencià s'estranya al escoltar-la (al menys a les comarques del voltants de la ciutat de València, les "Hortes" i les "Riberes").

Quan començaren a viure a Catarroja, vaig descobrir una altra expressió que també em va agradar molt i enseguida vaig adoptar com a pròpia, quan una cosa és molt bona es diu que és "especial" (també amb la "a" final molt oberta i amb un marcat accent que potencia l'expressió), més endavant, me n'adoní que aquesta expressió no es diu exclusivament a Catarroja sinó també a molts altres pobles.

Darrerament, sobre tot des de que m'apuntí a la filà, he descobert noves maneres de dir que una cosa és o està molt bona. Quan un menjar és molt bo es diu que està "preciós", aquesta expressió sí que crec que és més pròpia de Catarroja o com a molt dels pobles del voltant (Massanassa, Albal, etc.)

La que vaig a dir ara m'agrada especialment (està a un altre nivell) i pense que té un ús encara més reduït. Quan una cosa és bona de veritat és diu: "açò està de champions league"
Esta m’agrada especialment perquè m'he enterat de que la "Champions League" de futbol ja no existeix, ara se diu d'un altra manera (no me pregunteu com, que no ho se), així que eixa frase a banda de ser genial té eixe gust característic de les coses antigues, "vintage" dirien alguns.

Les passades festes de moros i cristians ens plantejàrem utilitzar una contrasenya per a identificar als membres de la filà i els seus convidats i així evitar que algú espavilat se “colara" en la festa. Cosa que per descomptat al final no feren, perquè després de tot, a qui no li agradaria colar-se en una festa com diu la cançò?

Si l'any que vé es torna a plantejar eixa possibilitat, jo no m'ho pensaré dos voltes, votaré perque la paraula clau siga: "Açò està de Champions League" (amb accent molt obert a totes les vocals, com pronuncia el capità moro d’Alcoi interpretat per Xavi Castillo)

divendres, 31 de juliol del 2009

SOM HEREUS D'UN PATRIMONI MIL·LENARI

El valencià no és la meua llengua materna, tal vegada per això estime i valore tant el fet de que es parle en valencià, mentre que la gent que el parla de tota la vida no li dona tanta importància. El valencià és la llengua que vaig aprendre quan era un xiquet, mentre jugava al poble on em vaig criar. Més tard vaig continuar aprenent-lo a escola i he intentat parlar-lo sempre que he pogut. Ja sé que no el parle d'una manera molt acurada, però això no m'ha impedit continuar utilitzant-lo allà on vaig: a la feina, a casa, als bars, a la gasolinera, amb els meus nebots i les meues filloles especialment (malgrat que els seus pares no parlen valencià habitualment), a les botigues, etc.
Algú podria pensar: este tio està boig, quina mania més rara. No obstant, jo pense que estic actuant correctament, sent coherent amb les meues idees.
He de dir que este comportament meu normalment té molt bona acollida per part d'amics i familiars que normalment solen dir: "Qué bien que hables en valenciano a los niños porque así, si algún dia quieren ser funcionarios les vendrá bien" i altres expresions d'eixe estil.

Jo realment ho faig perque estime la nostra llengua i no vull que es perda. M'agradaria que es normalitzara el seu ús, perque pense que la llengua és un dels trets més importants del poble valencià (encara que no l'únic) i perque pense que és un patrimoni que s'ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació i que s'ha continuant parlant malgrat molts segles de persecució, discriminació i prohibició.

Pense que la nostra llengua és un patrimoni cultural importantíssim i que significa molt més que qualsevol altre idioma perque és la nostra llengua pròpia. És la llengua que ens ha definit com a poble durant segles, és la llengua del rei Jaume I, dels Furs, dels nostres grans escriptors del segle d'or, la llengua que ens han prohibit parlar cada vegada que han intentat fer-nos desaparèixer com a poble.

És la llengua que s'utilitzava com a única llengua oficial quan el País Valencià era un estat lliure amb les seues pròpies lleis, institucions de govern, la nostra pròpia moneda i inclús el nostre propi sistema de pesos i mesures, quan per a entrar al Regne de València des d’altres territoris calia passar la duana.

A banda d'eixe sentiment que algú podria qualificar de valencianisme nostàlgic, pense que n'hi han altres raons per a estimar i defensar el valencià. És una llengua viva, que encara s'utilitza molt hui en dia en molts àmbits i que encara pot ser útil moltes vegades. Encara que hui en dia tots el valencians parlants són capaços de parlar un altra llengua si més no, sempre n'hi hauran moments i situacions en les quals dir determinades coses en valencià tindrà un valor o una significació diferent, al menys de moment.

Hui en dia encara queden persones que quan te senten parlar en valencià, de repent canvia la seua actitud cap a tu, en moltes situacions. Açò també pot tindre una vessant negativa perque en moltes ocasions pot haver gent que intente traure profit d'eixa complicitat que els valencià parlants tenim envers els que parlen la nostra llengua.

No sé si esta entrada del meu blog tindrà molt d'èxit, tot el que he dit pot sonar un poc vell i conegut, però no per això deixa de tindre vigència.
A més a més, no podia deixar de dedicar una de les primeres entrades del meu blog a una de les meues passions: la nostra llengua, la qual, com digué Cervantes, és tan dolça i elegant que no es pot comparar amb cap altra del món.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...