divendres, 31 de juliol del 2009

SOM HEREUS D'UN PATRIMONI MIL·LENARI

El valencià no és la meua llengua materna, tal vegada per això estime i valore tant el fet de que es parle en valencià, mentre que la gent que el parla de tota la vida no li dona tanta importància. El valencià és la llengua que vaig aprendre quan era un xiquet, mentre jugava al poble on em vaig criar. Més tard vaig continuar aprenent-lo a escola i he intentat parlar-lo sempre que he pogut. Ja sé que no el parle d'una manera molt acurada, però això no m'ha impedit continuar utilitzant-lo allà on vaig: a la feina, a casa, als bars, a la gasolinera, amb els meus nebots i les meues filloles especialment (malgrat que els seus pares no parlen valencià habitualment), a les botigues, etc.
Algú podria pensar: este tio està boig, quina mania més rara. No obstant, jo pense que estic actuant correctament, sent coherent amb les meues idees.
He de dir que este comportament meu normalment té molt bona acollida per part d'amics i familiars que normalment solen dir: "Qué bien que hables en valenciano a los niños porque así, si algún dia quieren ser funcionarios les vendrá bien" i altres expresions d'eixe estil.

Jo realment ho faig perque estime la nostra llengua i no vull que es perda. M'agradaria que es normalitzara el seu ús, perque pense que la llengua és un dels trets més importants del poble valencià (encara que no l'únic) i perque pense que és un patrimoni que s'ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació i que s'ha continuant parlant malgrat molts segles de persecució, discriminació i prohibició.

Pense que la nostra llengua és un patrimoni cultural importantíssim i que significa molt més que qualsevol altre idioma perque és la nostra llengua pròpia. És la llengua que ens ha definit com a poble durant segles, és la llengua del rei Jaume I, dels Furs, dels nostres grans escriptors del segle d'or, la llengua que ens han prohibit parlar cada vegada que han intentat fer-nos desaparèixer com a poble.

És la llengua que s'utilitzava com a única llengua oficial quan el País Valencià era un estat lliure amb les seues pròpies lleis, institucions de govern, la nostra pròpia moneda i inclús el nostre propi sistema de pesos i mesures, quan per a entrar al Regne de València des d’altres territoris calia passar la duana.

A banda d'eixe sentiment que algú podria qualificar de valencianisme nostàlgic, pense que n'hi han altres raons per a estimar i defensar el valencià. És una llengua viva, que encara s'utilitza molt hui en dia en molts àmbits i que encara pot ser útil moltes vegades. Encara que hui en dia tots el valencians parlants són capaços de parlar un altra llengua si més no, sempre n'hi hauran moments i situacions en les quals dir determinades coses en valencià tindrà un valor o una significació diferent, al menys de moment.

Hui en dia encara queden persones que quan te senten parlar en valencià, de repent canvia la seua actitud cap a tu, en moltes situacions. Açò també pot tindre una vessant negativa perque en moltes ocasions pot haver gent que intente traure profit d'eixa complicitat que els valencià parlants tenim envers els que parlen la nostra llengua.

No sé si esta entrada del meu blog tindrà molt d'èxit, tot el que he dit pot sonar un poc vell i conegut, però no per això deixa de tindre vigència.
A més a més, no podia deixar de dedicar una de les primeres entrades del meu blog a una de les meues passions: la nostra llengua, la qual, com digué Cervantes, és tan dolça i elegant que no es pot comparar amb cap altra del món.

dilluns, 27 de juliol del 2009

CANVI DE NOM DE LES AVINGUDES DEL PAÍS VALENCIÀ

Una de les últimes ocurrències dels dirigents del PP consisteix en canviar el nom a avingudes i places emblemàtiques de ciutats de l'àrea metropolitana de València.


No fa molt de temps un amic meu, simpatitzant del PP, em va dir que si n'hi havia una cosa que no se li podia retraure als del PP és la coherència, que diuen el mateix i mantenen les mateixes posicions en tots els territoris on governen -supose que ho diria per allò de la unitat d'Espanya i la persecució de totes les llengües espanyoles que no siguen la castellana, perque per a la resta de temes tenen una opinió diferent a cada lloc on governen.


Un exemple molt clar és el canvi de noms de places i carrers. Quan fa uns mesos es va plantejar a l'Ajuntament de València el canvi de nom de la Plaça de l'Ajuntament per el de Rei Jaume I, coincidint amb l'aniversari del naixement de tan important rei per a la nostra història, el govern municipal del PP amb Rita al capdavant, va dir que ells no anaven a fer eixe canvi que suposaria una despesa econòmica molt gran per a totes les empreses i particulars que tenen la seu a eixa plaça. A mi en el seu moment em va semblar una excusa, però bé, vaig pensar, ho ajornaran per a quan millore la situació econòmica.


Però ara mira tu per on, resulta que l'Ajuntament de Torrent i el de Paterna no tenen un altra cosa més urgent que fer que canviar-li el nom a les respectives avingudes del País Valencià.Però no deien que el canvi de nom d'una via o plaça era una despesa innecessària que calia evitar en temps de crisi?


Com és possible que quan es tracta de canviar el nom per tal de fer-ho més conservador i retrògrad no n'hi han problemes econòmics? (serà per diners?)O és que ja s'ha acabat la crisi? Aleshores per què no li canvien el nom a la plaça de l'Ajuntament de València?


No serà que realment els governants del PP no són tan coherents com diuen?


Tal vegada ni tan sols els partidaris del PP són tan coherents, perquè si ho foren no recolzarien als dirigents que tenen malgrat tot. Però eixe és un tema que mereix ser tractat en un altra ocasió.

Finançament injust



Com valencianista no podia deixar de dedicar una entrada del meu blog al nou acord de finançament al que ha arribat el govern central amb algunes comunitats autònomes, però que ens afecta a tots.


No sé perquè, este nou sistema de finançament em recorda a un quadre de Sorolla: "I encara diuen que el peix està car". Per si algú no coneix aquest famós quadre, es veu un pescador ferit greument mentre pescava, ajudat per alguns companys envoltats de les eines de la pesca.
Jo diria el mateix del finançament autonòmic: "I encara diuen que els valencians som insolidaris"
Després de molts anys de balances fiscals negatives per al País Valencià (que per cert el govern central es negava a publicar). Ara per primera vegada s'ha tingut en compte el criteri de la població (!). Això en teoria ens beneficia perquè el País Valencià és un dels més densament poblats. Però encara així i tot estem molt per sota de la mitjana de finançament per habitant (2.657 front als 3.070 de la mitjana)

Amb aquest nou repartiment dels pressupostos de l'estat se minimitza una miqueta el gran dèficit fiscal que patim els valencians des de fa dècades. Per si algú no ho sap, el dèficit fiscal es dona quan una comunitat autònoma rep menys que el que aporta a l'estat. El cas del País Valencià és un exemple molt clar de Comunitat Autònoma deficitària perquè paguem molt més del que rebem de l'estat (una diferència d’uns 5000 milions aproximadament l'última vegada que publicaren les balances fiscals a l'any 2008, i abans era molt pitjor).

M’agradaria donar una notícia a tota la gent que se queixa de que al País Valencià (o altres comunitats autònomes) som uns insolidaris, que ens volem quedar amb tots els diners d'Espanya, eixos diners que el govern central reparteix amb tanta desigualtat, ixen dels nostres impostos, no ens deixem enganyar, l'estat té diners per a repartir-los entre les diferents comunitats autònomes perquè els ciutadans i les empreses paguem impostos. Per això quan diuen: "esta o l'altra comunitat autònoma vol quedar-se amb tots els diners d'Espanya" hauria que explicar d'on ixen eixos diners i que la gent sàpiga que unes comunitats autònomes paguem més que altres per una senzilla raó: perquè ací n'hi ha més activitat econòmica, més industria, més comerç, més turisme, etc.

I de tot això patim les conseqüències el ciutadans que vivim al País Valencià: més trànsit a les carreteres, més embussos, més problemes per a poder trobar aparcament, habitatges més cars, més llistes d'espera a la Seguretat Social, més contaminació, col·legis en barracons, més estres, etc.

No obstant n'hi han altres comunitats autònomes que no tenen tots eixos problemes perquè tenen una densitat de població molt més baixa (Aragó, Castella i Lleó, Extremadura, etc.) totes estes comunitats autònomes tenen un nivell de vida molt més alt que el nostres i algunes també tenen una renta per càpita molt més alta que la nostra. Però encara així i tot, diuen que nosaltres som uns insolidaris perquè volem rebre un finançament més just i no volem que eixes comunitats autònomes que han estat rebent molt més del que aportaven a l'estat continuen gaudint d'eixos privilegis.

Ja està bé. El criteri que haurien de seguir per a calcular el finançament necessari per a cada comunitat autònoma hauria de ser el de qualitat de vida dels seus habitants. Les comunitats que tenen un sistema sanitari deficitari com la nostra deurien rebre inversions de l'estat fins a que estigueren al mateix nivell de la mitjana de tot l'estat espanyol, el mateix amb l'educació, carreteres, ferrocarrils, etc.

El que haurien de fer eixos habitants que viuen comunitats autònomes que tenen una balança fiscal positiva i disfruten de molts privilegis que nosaltres no tenim és vindre a viure una temporadeta al País Valencià per a que saberen què significa treballar i viure en unes condicions molt més precàries que ells, ja veurien com se'ls canviava la idea de quines són les comunitats autònomes més necessitades de finançament.

I tot açò per què està passant? Per què estem quedant-se una vegada més a la cua de les comunitats autònomes?
Doncs perquè tenim un govern autonòmic feble que se plega davant les exigències de la seu central del PP a Madrid, ja té prou problemes el molt poc honorable president de la Generalitat Valenciana com per a preocupar-se del finançament de la Comunitat a la que representa, ja té prou en que no el tiren del partit per corrupte, per ajuntar-se amb males companyies...

divendres, 24 de juliol del 2009

Des-informació

Primer que res voldria dir que després de molt de temps de tindre al cap la idea d'escriure un blog, m'he animat a llançar-me a la piscina, entre altres raons a causa de l'insomni que, en part per culpa de la calor que fa esta nit, estic patint.
Espere estar a l'alçada de la "blogosfera catarrogina" que sens dubte té molt de nivell (al menys en comparació amb qui escriu estes línies).

El tema que m'agradaria tractar esta nit d'estiu és una constant que he viscut des de que vaig començar a viure a Catarroja: la des-informació.

Des del primer dia que començàrem a viure a esta població de l'Horta Sud (ja fa vora 8 anys), varem intentar integrar-se en la vida social i cultural (la qual cosa pense que hauria de ser normal per a tots els nou-vinguts). Per tal d'aconseguir-ho, varem integrar-se en diverses associacions culturals o moviments ciutadans per els quals sentiem afinitat. S'apuntàrem a la piscina. Eixiem a passejar pel terme per a conèixer les rodalies, hem participat a les festes populars del nostre barri, concurs de paelles al carrer, d'allipebres, hem intentat comprar sempre a les botigues dels barris en lloc d'anar a les grans superfícies, etc. etc.

Encara així i tot, jo sempre he tingut la sensació que no acabava d'integrar-me del tot en este gran poble, me sentia una miqueta estrany.

Encara me'n recorde d'un dia que anava caminant pel carrer i de trobar-me a una persona coneguda que em digué que anava a la Casa de la Cultura a vorer una obra de teatre. Jo li vaig preguntar: "I com t'has enterat d'això" i em digué: "ho han dit pel bàndol". Clar, era lògic que no m'haguera enterat, a l'hora que passa el cotxe del bàndol jo estic treballant.

Més endavant vaig intentar estar al dia connectant-me a Internet, ja que Catarroja és "Infoville", segur que tindria una pàgina web molt completa que informaria puntualment de totes les activitats que pogueren interessar als veïns: "Bufes de pato!", la pàgina web de l'Ajuntament aprofita per a ben poc. No informa de quasi res i a més a més està molt mal estructurada i mal presentada, és com un laberint en el que és molt difícil trobar cap informació útil o interessant. Està sobre tot enfocada a fer propaganda de l'equip de govern municipal.

Conte tot este rotllo perque estava intentant dormir, però no podia perque sentia de fons el soroll d'un concert llunyà, no sé si s'estaria celebrant en la Plaça Major o la de la Lllotgeta, però el que és cert és que n'hi havia un concert i que tal vegada m'haguera agradat anar. No sé ni qui tocava ni a quin sant fan un concert un dia entre setmana (també podria ser de les festes d'Albal que crec que són en honor de Santa Anna). He intentat trobar informació a la pàgina web de l'Ajuntament i per suposat no he trobat res.

Mentre estic escrivint estes línies ja ha parat de sonar la música, segurament haurà acabat el concert, o tal vegada tot era un somni, com el de viure en un poble on els ciutadans, la gent normal estiguera ben informada. Estic segur de que ni la meitat de la gent que viu a Catarroja sap com li diuen a l'alcalde, però això és un altre tema que mereix ser tractat en un altra ocasió.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...