Qui subscriu aquest blog és un ciutadà qualsevol que no es preocupa massa per la seua imatge, es podria dir que gasta menys diners en roba que Tarzán en corbates. Tan sols vesteix una miqueta millor quan l'ocasió ho requereix, com per exemple quan té una reunió important per motius de treball o si ha d'anar a algun esdeveniment social com una boda, llavors tracta de vestir d'una manera més adequada, però la resta del temps és prou descuidat amb la seua forma de vestir, el seu pentinat, etc.
Farà uns déu anys, quan va començar a viure a Catarroja, anava un dia a comprar, caminant pel carrer amb el carro de la compra (que és més ecològic que anar amb cotxe), es dirigiria cap el Consum de la Rambleta (al que ara li diuen Bàsic, perquè encara no havia descobert el del costat del Mercat, que és millor i està més prop de sa casa), quan uns xiquets, aparentment d'ètnia gitana, es van dirigir amb la següent pregunta:
- ¡Señor, señor, nos puede dar propaganda?
Un dels símptomes més evidents que t'estàs fent major és quan els xiquets comencen a parlar-te de vostè, però, si a més, et confonen amb un repartidor de propaganda per la pinta que fas, ja pots pensar que la situació comença a ser preocupant, vol dir que alguna cosa no estàs fent bé, que tal vegada hauries de preocupar-te una miqueta més per la teua imatge.
El cas és que no vaig donar massa importància a l'anècdota, després d'explicar als xiquets que no tenia res que els poguera donar (a banda de bons consells, però no crec que estigueren disposats a escoltar-los) vaig continuar caminant tranquilament per l'avinguda de la Rambleta amb el carro de la compra.
Fa uns dies, parlant amb uns amics sobre si els valencianistes hauríem de ser més o menys de poble, em va vindre al cap esta anècdota. Jo pense que una de les coses que més valoren molts dels habitants de Catarroja (almenys els nou vinguts) és que Catarroja és casi com un barri d'una gran ciutat, està molt ben comunicada amb València i a les zones noves no te coneix casi ningú, per això pots anar pel carrer vestit com vulgues sense que hages de preocupar-te massa i no has d'anar donant explicacions a ningú de si estàs cassat o no o si tens fills o no, com sol passar als pobles, on pareix que algunes persones indiscretes intenten averiguar-te la vida i te diuen: "pues ja te pararia bé tindre fills" o "ja tens edat de casar-te", i altres comentaris per l'estil.
No tinc res en contra de la gent de poble, de fet molts dels meus millors amics ho són, però jo no em considere de poble ni pense que tots els que defensen la nostra llengua i cultura som o hauriem de ser d'alguna manera de poble, pense que la nostra llengua i cultura, les nostres tradicions són perfectament compatibles amb la vida pròpia de les ciutats més o menys grans i cosmopolites com poden ser València o Barcelona, per exemple. Crec que no hem de resignar-nos a que la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua queden relegades als pobles o que tan sols es puga viure en clau valencianista als pobles.
Aleshores, què hauriem de fer, parlar en castellà cada vegada que anem a València per a que no ens consideren de poble com passava antigament?