Quart aniversari del blog.

Hui fa 4 anys i 29 dies que vaig escriure la primera entrada d'este blog. Hui, igual que el primer dia que vaig començar a escriure el blog, fa molta calor i per això no puc dormir. Des d’aleshores he publicat 191 entrades i s'han escrit 315 comentaris. No he escrit tantes entrades com m'haguera agradat ni amb la qualitat que jo haguera volgut, si calcule el promig m'ix una mitjana de vora 4 entrades per mes, no està malament després de tot, però també és veritat que els últims mesos este blog ha estat molt parat i per això volguera re-activar-lo, volia escriure una entrada ni que fóra curteta per a commemorar el quart aniversari “d'aquest humil blog”.

Ja sé que ho he dit moltes voltes, que m'agradaria escriure més sovint i que després no trobe mai el temps ni l’ocasió per fer-ho. La veritat és que temes sobre els quals escriure no falten, amb tot el que està passant a l'actualitat política del nostre País, els casos de corrupció, els abusos del govern central, la manca de lideratge del president de la Generalitat Valenciana, el qual no reivindica els drets dels valencians i valencianes com cal, etc. Per no parlar d’altres temes a nivell local, com l'estat en què es troba Catarroja, amb els carrers plens de clots per culpa de la falta de manteniment de l'asfalt, fanals que no funcionen, tots els equipaments municipals en un estat lamentable, mentre la senyora alcaldessa no sabem a que es dedica en compte de governar i tractar de solucionar els problemes que tenim els habitants de Catarroja.

Hi ha molts temes sobre els quals parlar per a dur a terme el principal objectiu pel qual es va crear este blog: lluitar contra la desinformació que patim gran part la ciutadania per culpa, sobre tot, d'uns polítics que atenen a uns interessos que tenen molt poc a veure amb els interessos dels ciutadans i ciutadanes que els han elegit i per als quals se suposa que haurien d'estar governant, el cas dels sobres de diners negres que pagaven alguns empresaris al tresorer del Partit Popular és un cas molt clar del que vull dir.

A partir d'ara intentaré escriure amb més regularitat, espere que els temes que tracte resulten interessants per als lectors o almenys entretinguts de llegir.

Només em queda agrair a tots els que heu estat acompanyant-me durant estos quatre anys, llegint el meu blog, molts de vosaltres heu deixat comentaris, els quals agraisc especialment.

Ací vos deixe l'enllaç de l'entrada que vaig escriure en commemoració del tercer aniversari del blog.

El seguidor desertor.

Des de fa ja molt de temps, no publique tan sovint al meu blog com solia fer-ho, sobre tot degut a l'excés de feina. Tinc varies idees que em ronden al cap per a fer un parell d'entrades o tres, però mai trobe el moment per a posar-me a escriure. El mateix li passa a molts il·lustres blocaires de la "blogosfera valenciana" (diuen que fer com fan no és pecat).

El cas és que encara que no escric molt si que m'agrada de tant en tant entrar al meu blog, ni que siga per a fer una ullada als blogs que apareixen a la part dreta de la pantalla (la meua llista de blogs), sempre trobe algunes entrades molt interessants que m'agrada llegir. 

Hui no obstant, ha passat una cosa que m'ha sorprès: un dels pocs seguidors públics que té este blog s'ha donat de baixat, ha deixat de seguir el blog.

He de reconèixer que no m'ho esperava, abans tenia 18 seguidors i ara en tinc tan sols 17, la veritat, no sé qui era (no és cap dels meus coneguts, que jo recorde), però en realitat no m'interessa tant saber qui era, sinó la raó per la qual ha decidit marxar, no passa res, no m'enfade, tan sols és que m'agradaria saber perquè se n'ha anat, és perque no li agraden algunes de les opinions expressades darrerament a este blog? 

Si és eixa la raó m'agradaria que em diguera quina opinió li ha desagradat, encara que fora per mig d'un missatge privat (em compromet a no fer-ho públic si ell o ella no vol). O tal vegada serà què ha canviat la seua manera de pensar i ja no és seguidor/a de les tesis del valencianisme progressista que és la ideologia que inspira la majoria dels pensaments del seu autor? (que no són molts, ho reconec).

Des d'ací faig una crida al seguidor/a d'este blog que ha deixat de ser-ho recentment per a que explique les raons per les quals ha decidit abandonar-nos. Pensa que les idees expressades a este blog són massa radicals? O al contrari pensa que són massa convencionals? 

O serà perquè ja no tracte temes que solia tractar abans com la nostra gata Lluna o els plenaris de l'Ajuntament de Catarroja?

Si és per això, puc tornar a fer-ho, que per tal de no perdre un dels pocs seguidors que té este humil blog, sóc capaç de fer qualsevol cosa... (fins a cert punt, clar)

Segon aniversari del Blog

Hui, este humil blog fa dos anys.

Quan comencí a escriure’l mai m’haguera pogut imaginar que anava a escriure tantes entrades, algunes d'elles crec que relativament bones, unes altres no tan bones i moltes molt fluixetes, però no passa res, em sent moderadament orgullós d'ell, amb els seus encerts i les seues errades.

Ja vaig dir en el seu moment les raons per les quals em vaig animar a escriure un blog:

 - Intentar informar als lectors sobre temes que normalment no tracten els mitjans de comunicació convencionals o els tracten però d'una manera molt manipulada: política, valencianisme, la nostra llengua i cultura, ecologia, medi ambient, indústria, etc.

- Tindre un entreteniment una miqueta més interessants que jugar als videojocs, per exemple.

- Millorar el meu valencià (que falta li feia i encara hauria de millorar).

- Passar alguna bona estona de quan en quan i tindre una excusa per a poder relacionar-me amb destacats blocaires de la blogosfera valenciana. No cal dir noms, són els que es troben al marge d’este blog (almenys des del meu punt de vista).

Trobe que almenys dos o tres d'estos objectius s'han complit.

Jo crec que un dels símptomes de maduresa d'un blog és quan alguns lectors comencen a demanar-te que parles sobre alguns temes, això em va passar fa unes setmanes, un parell de persones em van demanar que tractara sobre diferents temes. Vull fer-ho, en quan trobe un “huequet” en la meua agenda.

Ja no m'enrotlle més, a continuació vos deixe el rànquing de temes sobre els quals més he parlat:

	Etiquetes:	Nombre d'entrades:
1	País Valencià	72
2	Política	60
3	PP	56
4	Bloc	37
5	Catarroja	36
6	Valencianisme	35
7	PSOE	34
8	Compromís	20
9	Economia	17
10	València	16
11	Cultura	14
12	Medi Ambient	13
13	Estat Espanyol	13
14	Participació ciutadana	12
15	Humor	11
16	Salvem Catarroja	11
17	Indústria	11
18	Vida diària	10
19	Cotxes	10
20	Valencià	10
21	Corrupció	10
22	Poble Valencià	10
23	Jesús Monzó	10
24	Corts Valencianes	10
25	Ajuntament	9

Tan sols em queda agrair a tots els lectors i lectores l’atenció prestada, espere poder continuar escrivint, cada dia una miqueta millor, i contribuir d’eixa manera a fer créixer la blogosfera valenciana, en quantitat i qualitat.

25 d'abril, la batalla d'Almansa.

Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.

Hui fa 304 de la derrota de les tropes austriacistes a la batalla d'Almansa, una de les conseqüències d'aquesta derrota va ser la derogació dels Furs del Regne de València i la desaparició de les seues institucions d’autogovern, és dir la desaparició legal del Regne de València, es va prohibir l'ús de la nostra llengua i es van derogar les nostres lleis i institucions pròpies, però el que no van poder fer va ser fer desaparèixer el poble valencià, amb els seus costums, cultura i tradicions.

Hui, més de 300 anys després, encara continuem lluitant per defensar la nostra llengua i cultura, intentant no desaparèixer com a poble enmig de la globalització i el sistema d'economia de mercat que intenta que els pobles perden la seua personalitat per tal d'aconseguir que tots consumim els productes que ens volen vendre, els quals moltes vegades tenen molt poc a vorer amb la nostra cultura i les nostres tradicions, estan fets basant-se en les tradicions culturals d'altres pobles, en un intent unificador molt convenient per als interessos de determinats grups de poder.

Per això, hui tornem a dir que no, que no estem d'acord amb l'intent unificador i des-personalitzador del món actual, volem continuar sent un poble amb la nostra cultura pròpia, les nostres lleis i institucions d'autogovern i volem mantindre la nostra llengua, sense menysprear als demès, sabent que no som millors ni pitjors que els altres pobles, amb les nostres virtuts i els nostres defectes que intentarem millorar, però sense perdre la nostra personalitat.

Segurament molts diràn que això és impossible, que hui en dia no podem fugir de les tendències dels mercats que marquen les lleis i el comportament de les societats, que no hi ha res a fer, però jo pense que no, potser hem perdut moltes batalles, però la guerra no està perduda, al menys mentre quedem algunes persones decidides a continuar lluitant, som hereus d'una cultura que s'ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació i no tenim el dret a no continuar transmetent-la.

A més a més, hi han dades que demostren que mantindre viva la nostra llengua i cultura és possible, de fet és la vuitena llengua a la blogosfera i una de les més importants de Ia Wiquipèdia, la qual cosa no està gens malament, sobretot si tenim en compte que la nostra no és, ni de bon tros, una de les llengües més parlades al món.

Recapitulació i bons propòsits

El començament de l'any és un bon moment per a fer balanç i plantejar-se objectius per a l'any que comença. L’any que hem acabat és el primer any complet d'aquest blog al Ciber-espai, per tant pense que és un bon moment per a fer una valoració sobre la seua curta vida.

Jo compararia l'activitat d'escriure un blog a tindre una planta que has de cuidar, regar, abonar, trasplantar-la quan es fa gran, etc. Depenent de com la cuides, es farà gran i bonica o es quedarà menuda, lletja i no creixerà (fins i tot pot arribar a morir com li ha passat a tants blogs que han mort per falta d’atenció dels seus autors). De la mateixa manera que les plantes creixen per si mateixes, el blog també té la seua vida pròpia, alimentat pels comentaris dels lectors, va creixent i enriquint-se sense que el seu autor a penes se n’adone ni puga controlar-ho massa.

Això sí, has d'escriure entrades més o menys interessants per als possibles lectors i no fer-les massa llargues ni avorrides, tanmateix has d'escriure amb una certa regularitat, com més sovint millor. També és molt important publicar les noves entrades a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) per a que la gent sàpiga que has publicat alguna cosa, un lloc web que no apareix a les xarxes socials és com si no existira.

Al llarg del passat any he escrit 72 entrades, això fa un promig d'unes sis per mes, més d'una per setmana (trobe que no està gens malament), però amb una distribució prou desigual, els mesos que més entrades vaig escriure van ser el de març i octubre (11 i 10 respectivament), el mes de menys va ser l'agost (mes de vacances per excel·lència).

He fet una gràfica mostrant dels temes que més hem tractat al llarg del complicat any 2010. Si atenem a les etiquetes de les entrades es pot apreciar clarament quins són els temes que més interessen al seu autor, les 25 etiquetes més freqüents han segut:

Etiquetes:	Nombre d'entrades:
País Valencià	55
PP	43
Política	37
Valencianisme	26
PSOE	25
Bloc	22
Catarroja	21
Economia	15
València	14
Poble Valencià	10
Corrupció	9
Cultura	9
Estat Espanyol	8
Indústria	8
Cotxes	7
Medi Ambient	7
Participació ciutadana	7
Salvem Catarroja	7
Valencià	7
Ajuntament	6
crisi	6
Espanya	6
Govern central	6
Humor	6
Camps	5

El bon propòsit d’aquest blog per a l’any que comença és parlar menys de política i més d’humor, encara que es tracta d’un any electoral, ja tindrem prou mitjans de comunicació informant-nos de la pre-campanya, campanya, etc. 

Espere continuar comptant amb el recolzament dels lectors habituals i guanyar-ne uns quants més a ser possible i, ja que un blog es nodreix dels comentaris dels seus lectors, confie en que continueu comentant les entrades. 
Aprofite per agrair-vos les vostres aportacions, sense les quals escriure un blog seria molt avorrit, ja que si els lectors no comenten res, no saps si t’han llegit o no, ni que opinen de les entrades, per tant, moltes gràcies a tots els que llegiu i feu comentaris a aquest humil blog.

(Podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)

Primer aniversari del bloc, 87 entrades publicades i més de 8000 visites.

Fa uns dies aquest humil blog va fer un any, volia haver publicat esta entrada el dia de l'aniversari, el 24 de juliol, però degut a l'excés de feina no vaig poder. Cada entrada em costa tres o quatre hores d'escriure (està clar que no sé escriure bé i per això tarde tant a escriure-les) i com normalment no puc dedicar més de dues hores al dia i no puc escriure tots els dies, publique una o dues entrades a la setmana, com a màxim.

Aquest blog va nàixer, com molts altres, com una barretxa de divertiment i passatemps, una nit d’insomni, i si de pas expliquem alguna idea o opinió que poguera resultar interessant o d'utilitat a algun lector, doncs millor que millor.

Una nit calorosa d’estiu, com no podia dormir perque s'escoltava perfectament la música d'un concert llunyà (Toni després em digué que la música procedia d'un concert de les festes d'Albal, enguany també l'hem pogut escoltar), em pegà per reflexionar al voltant de la des-informació  i de les situacions que vivim els milers de ciutadans i ciutadanes de Catarroja que no hem nascut ací, però que des que començàrem a viure a Catarroja hem intentat integrar-se en aquest poble una miqueta “sui generis” (per dir-ho d'alguna manera), governat per uns polítics mediocres, com quasi tots els regidors de l'equip de govern (i també alguns de l'oposició) que no són capaços de gestionar bé un poble com Catarroja malgrat cobrar sous milionaris i tindre dedicació exclusiva (molts regidors i uns quants assessors també) i permeten que el poble se quede sense piscina el mesos d'estiu o que el mercat estiga caiguent-se i al mateix temps fer-se fotos amb el Director General de la Conselleria per a presentar un projecte, el del pàrquing soterrani, quan sabien que no era factible, un clar cas de des-informació dels ciutadans i de presa de pèl, diria jo, ja que no els importa gastar-se els diners dels contribuents i fer-nos perdre temps als ciutadans i que ens il·lusionem amb projectes que sabien perfectament que no se farien mai, tan sols per a eixir en la foto d'una notícia en la premsa i fer-se propaganda a costa dels diners públics.

En realitat no volia dedicar esta entrada a parlar de política, bàsicament volia fer una entrada senzilla i agradable per a donar les gràcies a tots aquells que han llegit les entrades que he anat escrivint al llarg d'aquest any. Moltes gràcies a tots i totes, especialment a aquells que m'han escrit comentaris.

A partir d'ara intentaré escriure entrades de més qualitat i sobre tot més curtes, ja que després d'haver re-llegit algunes, m'he adonat que continue fent-les massa llargues i rotlleres, algunes són un totxo que costen molt de llegir.

Intentaré continuar actulitzant el blog amb més regularitat per a tractar els temes d'actualitat des d'un punt de vista crític i amb sentit de l'humor, com de costum (encara que algunes vegades amb més fortuna que altres)

A continuació vos deixe una selecció de les entrades que més èxit han tingut o que a mi personalment m'han agradat més, de totes les que he escrit:

La tardor a Catarroja.

¿Qué diferencia hay entre Empar y Amparo?

Una sorpresa agradable.


El pobre País Valencià.

Les mesures del govern central contra la crisi.

Xarrada sobre la blogosfera a la Universitat.

Consell Nacional del Bloc.

Elitistes.

Baiarris.

Arrogància.

De categoria.

Els obstacles de la vida.

De Madrid al cielo.

El naixement d'un nou model de cotxe.

Ni fam, ni fem, ni fum.


Una gran manifestació contra la corrupció.

Setmana fallera.


Ingenuïtat.

Entrevista a un polític honrat del PP.

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana inicia una campanya contra el frau.

No volguera acabar esta entrada sense agrair a altres blocaires de la blogosfera valenciana la seua ajuda i recolzament a aquest projecte: Jesús Monzó, Xavi Bellot, Vicent Baydal, Toni en Blanc, Vicent Terol, Wilson Ferrús, Vicent Olmos, Enric Nomdedéu, Rasoir Elèctric, Néstor, Enric Morera, etc. Gràcies a tots per "retwittejar-me", recomanar-me en el Facebook, fer-se admiradors d'aquest humil blog, escriure comentaris, etc. Intentaré estar a l'alçada del bon nivell de la blogosfera valenciana.

XARRADA SOBRE LA BLOGOSFERA A LA UNIVERSITAT

Fa uns dies vaig tindre la sort d'assistir a una xarrada sobre la comunicació 2.0 o sobre la blogosfera o com se diga açò que fem quatre pirats que escrivim blogs, la xarrada formava part de les jornades que organitza L'ACV Tirant lo Blanc: “Reptes de futur del valencià: els mitjans digitals de comunicació."

(Dic que vaig tindre la sort de poder assistir perque molts dies a eixes hores encara estic treballant)

Els tres conferenciants són experts en la blogosfera valenciana (he de dir que he trobat a faltar un boli i un paper on poder escriure totes les idees que me venien al cap mentre els escoltava parlar), tots tres molt diferents, però amb moltes coses en comú. La primera, una llarga experiència en la blogosfera; la segona que escriuen en valencià i la tercera (encara que no la menys important) que són blocaires valencianistes amb un cert prestigi, si tindre molts seguidors a la blogosfera es pot considerar una cosa de prestigi (jo pense que sí, però segur que n'hi haurà molta gent que pensarà que té més prestigi un escriptor que escriu llibres o articles que se publiquen impresos en paper, encara que tinguen un nombre de lectors inferior al d'aquests blogs).

Els tres conferenciants eren:

o    Pere Fuset: un dels creadors i administrador durant deu anys de "valencianisme.com"

o    Vicent Baydal: autor d'un dels blogs més importants de la blogosfera de parla valenciana que tracta sobre tot de història, però també de moltes altres coses com etimologia, crítica política, etc.

o    Xavi Bellot: un dels blocaires més antics de la blogosfera valenciana, catarrogí de pro, periodista amb molts anys d'experiència professional, secretari local del Bloc de Catarroja. El seu blog parla sobre tot de temes d'actualitat, però també d'altres temes com música, aficions, etc. (a més a més, un bon amic meu)

Entre els tres, ajudats per les opinions dels asistents, han fet una reflexió, molt interessant sobre la situació de les xarxes socials, de la comunicació 2.0, la blogosfera valenciana, de softvalencià, etc.

Per als que, com jo, som novençans en açò d'escriure blogs ens ha resultat molt interessant escoltar totes les idees i punts de vista de tres mestres com ells. Jo, si volguera fer un resum, destacaria les següents idees:

 - Els blogs hui en dia no serien res sense les xarxes socials (Twitter, Facebook, etc.), no importa si escrivim molt bé o diguem coses molt interessants o molt divertides, si no les comuniquem per les xarxes socials, les llig molt poca gent.

 - El nombre de blogs escrits en valencià ha augmentat considerablement des de l'any 2009.

 - Els que escrivim blogs en valencià som la majoria valencianistes, els valencians que escriuen blogs en castellà no són valencianistes. Açò podria semblar una obvietat, però jo pense que no ho és. Quina és la raó per la qual tan sols utilitzen la nostra llengua per a escriure blogs aquells que d'alguna manera volen defensar la nostra llengua i cultura, els que se mostren partidaris de partits valencianistes com el Bloc? Per què no escriuen blogs en valencià persones que no són valencianistes?

Vull dir, perquè tan sols utilitzen la nostra llengua aquells que parlen de temes relacionats amb la política, la societat o la cultura i que d'alguna manera volen apostar per la nostra llengua?

Podria donar-se el cas de que n'hi hagueren valencianistes que no saberen parlar o escriure en valencià però que escriviren blogs en castellà.
També podria donar-se el cas de persones que no estigueren interessades en defensar la nostra llengua i cultura, és dir que no foren valencianistes, però que encara així i tot escriviren en la nostra llengua (açò seria en un país normal on les dues llenües oficials estigueren normalitzades i tingueren la mateixa categoria, ja sé que no és el nostre cas)

 - Els blogs escrits en valencià (i que per tant són valencianistes, sinó no estarien escrits en valencià) parlen majoritàriament de temes d'identitat, cultura i llengua valenciana o de temes socio-polítics en general i en especial de temes de l'actualitat socio-política que ens afecten més als valencians (com els possibles pactes de partits polítics de cara a les pròximes eleccions, etc.)

 - Els valencians que escrivim i llegim blogs en valencià som endogàmics, es dir llegim i participem en blogs i xarxes socials amb gent que té unes idees molt paregudes a les nostres, ens costa molt llegir i partcipar a pàgines web que parlen sobre altres temes o que no estiguen escrits per valencianistes.


 - Un aspecte molt important de la comunicació 2.0 és la participació, els blogs sense els comentaris del lectors perdrien gran part de la seua eficàcia comunicativa. Els blogs permeten establir un diàleg entre l'autor i els lectors que no està present a altres mitjans de comunicació com els diaris o la televisió, per exemple (al menys no d'una manera tan clara i fluida).

Per totes aquestes raons, el mestre Vicent Baydal recomanava als que escrivim blogs en valencià que intentem escriure sobre temes generalistes o sobre aquells temes sobre els que tenim més experiència o coneixements (en el meu cas, jo deuria de parlar sobre enginyeria de l'automòbil, disseny industrial, etc.) i que no parlem tant sobre temes identitaris típicament valencianistes com la senyera, per exemple. 
Si ho férem així, és probable que el valencià deixara d'estar tan marginat a la xarxa, ja que no tan sols s'empraria per a parlar de temes valencianistes sinó de qualsevol altre tema i tal vegada, alguna persona interessada, per exemple, en disseny industrial llegiria aquest blog i no tan sols aquells que són valencianistes.

Ja sé que està tot molt mal explicat i que segurament he oblidat moltes idees més importants, però, d'alguna manera he intentat transmetre (dins de les meues limitacions) els conceptes que més em cridaren l'atenció durant la xarrada.


La imatge que he penjat mostra la distribució de blogs al País Valencià basat en dades estadístiques de fa uns anys, la situació hui en dia és un miqueta diferent, ja que ara n'hi han molts més, però ens pot servir per a fer-nos una idea del creixement i on es concentren la majoria de blogs al nostre País.