Segon aniversari del Blog

Hui, este humil blog fa dos anys.

Quan comencí a escriure’l mai m’haguera pogut imaginar que anava a escriure tantes entrades, algunes d'elles crec que relativament bones, unes altres no tan bones i moltes molt fluixetes, però no passa res, em sent moderadament orgullós d'ell, amb els seus encerts i les seues errades.

Ja vaig dir en el seu moment les raons per les quals em vaig animar a escriure un blog:

 - Intentar informar als lectors sobre temes que normalment no tracten els mitjans de comunicació convencionals o els tracten però d'una manera molt manipulada: política, valencianisme, la nostra llengua i cultura, ecologia, medi ambient, indústria, etc.

- Tindre un entreteniment una miqueta més interessants que jugar als videojocs, per exemple.

- Millorar el meu valencià (que falta li feia i encara hauria de millorar).

- Passar alguna bona estona de quan en quan i tindre una excusa per a poder relacionar-me amb destacats blocaires de la blogosfera valenciana. No cal dir noms, són els que es troben al marge d’este blog (almenys des del meu punt de vista).

Trobe que almenys dos o tres d'estos objectius s'han complit.

Jo crec que un dels símptomes de maduresa d'un blog és quan alguns lectors comencen a demanar-te que parles sobre alguns temes, això em va passar fa unes setmanes, un parell de persones em van demanar que tractara sobre diferents temes. Vull fer-ho, en quan trobe un “huequet” en la meua agenda.

Ja no m'enrotlle més, a continuació vos deixe el rànquing de temes sobre els quals més he parlat:

	Etiquetes:	Nombre d'entrades:
1	País Valencià	72
2	Política	60
3	PP	56
4	Bloc	37
5	Catarroja	36
6	Valencianisme	35
7	PSOE	34
8	Compromís	20
9	Economia	17
10	València	16
11	Cultura	14
12	Medi Ambient	13
13	Estat Espanyol	13
14	Participació ciutadana	12
15	Humor	11
16	Salvem Catarroja	11
17	Indústria	11
18	Vida diària	10
19	Cotxes	10
20	Valencià	10
21	Corrupció	10
22	Poble Valencià	10
23	Jesús Monzó	10
24	Corts Valencianes	10
25	Ajuntament	9

Tan sols em queda agrair a tots els lectors i lectores l’atenció prestada, espere poder continuar escrivint, cada dia una miqueta millor, i contribuir d’eixa manera a fer créixer la blogosfera valenciana, en quantitat i qualitat.

Una qüestió de coherència.

Alguns podrien pensar que els representants de la Coalició Compromís a les Corts Valencianes han comès un error al no votar a favor de la llista pactada per la resta de grups per obtindre representació a institucions com el Consell Valencià de Cultura, el Consell d'Administració de RTVV i el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana.

Potser tinguen raó, és possible que la coalició valencianista haja desaprofitat una bona oportunitat de col·locar a alguns dels seus a llocs estratègics de control de les institucions i de pas obtindre uns ingressos extra que els hagueren vingut molt bé. No obstant això, jo pense que han actuat bé, més val quedar-se fora eixos òrgans i actuar d'acord amb els seus principis i les idees que representen, encara que el preu que han hagut que pagar per ser coherents amb les seues idees haja sigut molt car.

Una altra raó per la qual els diputats de Compromís s’han negat a votar a favor de la llista presentada és que el PP ha inclòs una persona implicada en un cas de corrupció: Yolanda García, implicada en el cas Gürtel.

A partir d'esta legislatura, el Consell Valencià de Cultura estarà format per molts representants que no provenen del món de la Cultura i per tant no podran, o al menys no deurien, parlar sobre molts temes dels quals no tenen ni idea, igual passa amb la resta de consells, si no triem els professionals més adequats per a ocupar els llocs de responsabilitat estem desprestigiant les institucions, estem convertint la política en un espectacle patètic on uns quants polítics sense nivell intenten col·locar als seus amics, una llàstima. 
Per no parlar del que passa si donem entrada a les institucions a polítics implicats en casos de corrupció.

Si la Coalició Compromís haguera acceptat votar a favor d'eixos candidats no hauria sigut coherent amb els seus principis i hagueren decebut la confiança dipositada per milers de ciutadans que els han votat perquè representen un nou estil de fer política. No li deuen res a ningú i no tenen necessitat de renunciar als seus principis ni de defraudar a la gent que els ha votat, no estan en política per a aconseguir càrrecs ni ocupar cadires a institucions i cobrar grans sous. 

Gràcies als diputats de la Coalició a les Corts este escàndol ha eixit als mitjans de comunicació i ens hem assabentat de com els partits convencionals manegen les institucions, d'una altra manera, segurament la majoria de ciutadans no haguérem sabut els "xanxullos" que fan els partits polítics per tal de col·locar als seus polítics en llocs de responsabilitat perquè continuen cobrant un sou després d'haver perdut les seues anteriors responsabilitats, segurament perquè els ciutadans no els han votat i per això han perdut el càrrec que tenien anteriorment.

Un cap de setmana farcit d'esdeveniments importants.

Este cap de setmana coincidien a la ciutat de València uns quants esdeveniments, que encara que pogueren semblar contradictoris, jo trobe que tenen molt en comú:

- El Gran Premi de la Formula 1. 

- La processó del Corpus.

- La nit de Sant Joan.

- La festa per la diversitat o cavalcada de l'orgull gai.

Dos d'aquests esdeveniments estan relacionats amb la tradició històrica i religiosa del nostre País, la nit de Sant Joan i la processó del Corpus (ja he aconseguit relacionar dos dels quatre).

Els altres dos són celebracions paganes que no tenen res a vore amb la nostra tradició històrica, sobretot perquè el seu origen no és tan antic, ja que els dos esdeveniments van nàixer al segle XX: La Formula 1 i la cavalcada de l'orgull gai o festa per la diversitat.

Per altra banda dues d'aquestes quatre celebracions són molt volgudes pels valencians més conservadors i per tant votants del PP: la processó del Corpus i la Formula 1.

Els altres dos són més apreciats per sectors més progressistes i gent jove en general, normalment votants d'opcions polítiques d'esquerra com la coalició Bloc-Compromís: la festa per la diversitat i la nit se Sant Joan.

Este cap de setmana he pogut participar a dos d'estos esdeveniments (no diré quins) i he de dir que ha sigut un cap de setmana molt intens i divertit.

El cap de setmana va començar la nit de dijous, quan anàrem al ple de l'Ajuntament de Catarroja, estos plens no solen decebre.

Els regidors del PP van donar la nota, com de costum, el fet que convoquen el primer ple de la legislatura la nit de Sant Joan ja demostra el seu estil de fer política. Per quina raó ho farien?

Segurament sense mala intenció, senzillament per que per a ells la nit de Sant Joan no es tracta d'una nit especial ni pensarien que molts ciutadans voldrien anar a les platges a botar les fogueres i les ones de la mar.

Durant el ple, la nostra alcaldessa ens va explicar la raó per la qual ella pensa que ha de guanyar aproximadament el doble que guanyava abans de dedicar-se professionalment a la política, la raó és molt senzilla, perquè ella és alcaldessa les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.

Què volia dir? Que podem cridar-la al seu telèfon sempre que tinguem un problema, a qualsevol hora del dia?
Doncs no ens va facilitar el seu número de telèfon.

O és que ella està sempre alerta per si la policia local detecta alguna situació d'emergència? I si això passara què faria?
S'encarregaria ella de gestionar la situació d'emergència, si n’hi haguera una inundació, per exemple?
No seria la Delegació de Govern la que prendria el control en eixos casos?

Tampoc ens va explicar què faran els tres alliberats, personal de confiança del PP que entre tots ens costaran més de 200.000 euros a l'any als contribuents.

En fi, Catarroja és així, mentre moltes famílies tenen problemes per arribar a final de mes i passen necessitats per culpa de la crisi, els nostres polítics es dediquen a pujar-se el sou alegrement, sense donar explicacions coherents sobre a què es dediquen. Sense comentaris...

A continuació vos deixe un enllaç on podeu vore un moment del passat ple, quan l'alcaldessa intenta impedir que graven el ple.
Per què no voldran que es graven els plens?, serà perquè tenen por que la gent del poble sàpia la poca vergonya que tenen?

Primer ple de la legislatura a Catarroja.

Els moviments 15-M

Porte uns quants dies preparant una entrada per a fer balanç de la campanya electoral, havia preparat una sèrie d'enllaços a diverses entrades d'aquest blog que parlen sobre propostes que podrien formar part d'un programa de govern d'una opció política valencianista, progressista i ecologista (com la de la coalició Bloc-Compromís, però en compte de publicar eixa entrada, he pensat que m’estime més parlar dels moviments que han sorgit des de fa dies a molts llocs de l'Estat, els anomenats moviments 15 M

Un blog com este, que des de la seua primera entrada ha apostat per la comunicació 2.0 o el ciber-espai (o com vulgueu dir li) com a mitjà de comunicació alternatiu als mitjans convencionals (ràdio, premsa, TV, etc.), no podia deixar de dir la seua sobre un tema tan important que jo pense marcarà un abans i un desprès de la forma de fer política a l'estat espanyol, desprès d'estes protestes, els polítics ja no podran continuar ignorant les aspiracions i reivindicacions de tants milers de ciutadans i ciutadanes.

Quasi totes les persones amb les que he parlat sobre este tema m'han mostrat la seua simpatia cap aquest moviment i jo, la veritat és que he de reconèixer que sent admiració pels milers de jovens que s'han concentrat a moltes ciutats per a protestar sobre la situació política, econòmica i social que viu una gran part de la població hui dia, no solament els joves.

Fa uns dies es publicava una notícia que deia que el Fons Monetari Internacional alertava sobre el risc d'una generació perduda a causa de la falta d'oportunitats dels nostres joves per a accedir a un mercat laboral cada vegada més precari, la situació resulta especialment preocupant si tenim en compte que ens trobem davant la generació millor preparada de tota la història del nostre país, amb més i millor formació, que saben idiomes, tenen carreres universitàries i encara així i tot tenen un percentatge d'atur altíssim, alguna cosa està fallant.

Una altra de les reivindicacions dels manifestants és la democràcia real, jo no podria estar més d'acord, especialment a un país com el nostre que tenim tantes barreres perquè el nostre vot tinga el mateix pes que el dels habitants d'altres comunitats autònomes simplement perquè tenim una densitat de població molt més alta que altres comunitats autònomes veïnes com Castella-la Manxa o Aragó, on els vots dels seus habitants tenen molt més pes que el nostre o perquè tenim una llei electoral diferent que la de les altres comunitats autònomes que estableix el 5 % com a barrera per entrar a les Corts.

Per totes estes raons he volgut dedicar una entrada a estos moviments, de tota manera no descarte publicar una altra entrada els pròxims dies per a continuar parlant sobre la campanya electoral.

Recapitulació i bons propòsits

El començament de l'any és un bon moment per a fer balanç i plantejar-se objectius per a l'any que comença. L’any que hem acabat és el primer any complet d'aquest blog al Ciber-espai, per tant pense que és un bon moment per a fer una valoració sobre la seua curta vida.

Jo compararia l'activitat d'escriure un blog a tindre una planta que has de cuidar, regar, abonar, trasplantar-la quan es fa gran, etc. Depenent de com la cuides, es farà gran i bonica o es quedarà menuda, lletja i no creixerà (fins i tot pot arribar a morir com li ha passat a tants blogs que han mort per falta d’atenció dels seus autors). De la mateixa manera que les plantes creixen per si mateixes, el blog també té la seua vida pròpia, alimentat pels comentaris dels lectors, va creixent i enriquint-se sense que el seu autor a penes se n’adone ni puga controlar-ho massa.

Això sí, has d'escriure entrades més o menys interessants per als possibles lectors i no fer-les massa llargues ni avorrides, tanmateix has d'escriure amb una certa regularitat, com més sovint millor. També és molt important publicar les noves entrades a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) per a que la gent sàpiga que has publicat alguna cosa, un lloc web que no apareix a les xarxes socials és com si no existira.

Al llarg del passat any he escrit 72 entrades, això fa un promig d'unes sis per mes, més d'una per setmana (trobe que no està gens malament), però amb una distribució prou desigual, els mesos que més entrades vaig escriure van ser el de març i octubre (11 i 10 respectivament), el mes de menys va ser l'agost (mes de vacances per excel·lència).

He fet una gràfica mostrant dels temes que més hem tractat al llarg del complicat any 2010. Si atenem a les etiquetes de les entrades es pot apreciar clarament quins són els temes que més interessen al seu autor, les 25 etiquetes més freqüents han segut:

Etiquetes:	Nombre d'entrades:
País Valencià	55
PP	43
Política	37
Valencianisme	26
PSOE	25
Bloc	22
Catarroja	21
Economia	15
València	14
Poble Valencià	10
Corrupció	9
Cultura	9
Estat Espanyol	8
Indústria	8
Cotxes	7
Medi Ambient	7
Participació ciutadana	7
Salvem Catarroja	7
Valencià	7
Ajuntament	6
crisi	6
Espanya	6
Govern central	6
Humor	6
Camps	5

El bon propòsit d’aquest blog per a l’any que comença és parlar menys de política i més d’humor, encara que es tracta d’un any electoral, ja tindrem prou mitjans de comunicació informant-nos de la pre-campanya, campanya, etc. 

Espere continuar comptant amb el recolzament dels lectors habituals i guanyar-ne uns quants més a ser possible i, ja que un blog es nodreix dels comentaris dels seus lectors, confie en que continueu comentant les entrades. 
Aprofite per agrair-vos les vostres aportacions, sense les quals escriure un blog seria molt avorrit, ja que si els lectors no comenten res, no saps si t’han llegit o no, ni que opinen de les entrades, per tant, moltes gràcies a tots els que llegiu i feu comentaris a aquest humil blog.

(Podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)

Primer aniversari del bloc, 87 entrades publicades i més de 8000 visites.

Fa uns dies aquest humil blog va fer un any, volia haver publicat esta entrada el dia de l'aniversari, el 24 de juliol, però degut a l'excés de feina no vaig poder. Cada entrada em costa tres o quatre hores d'escriure (està clar que no sé escriure bé i per això tarde tant a escriure-les) i com normalment no puc dedicar més de dues hores al dia i no puc escriure tots els dies, publique una o dues entrades a la setmana, com a màxim.

Aquest blog va nàixer, com molts altres, com una barretxa de divertiment i passatemps, una nit d’insomni, i si de pas expliquem alguna idea o opinió que poguera resultar interessant o d'utilitat a algun lector, doncs millor que millor.

Una nit calorosa d’estiu, com no podia dormir perque s'escoltava perfectament la música d'un concert llunyà (Toni després em digué que la música procedia d'un concert de les festes d'Albal, enguany també l'hem pogut escoltar), em pegà per reflexionar al voltant de la des-informació  i de les situacions que vivim els milers de ciutadans i ciutadanes de Catarroja que no hem nascut ací, però que des que començàrem a viure a Catarroja hem intentat integrar-se en aquest poble una miqueta “sui generis” (per dir-ho d'alguna manera), governat per uns polítics mediocres, com quasi tots els regidors de l'equip de govern (i també alguns de l'oposició) que no són capaços de gestionar bé un poble com Catarroja malgrat cobrar sous milionaris i tindre dedicació exclusiva (molts regidors i uns quants assessors també) i permeten que el poble se quede sense piscina el mesos d'estiu o que el mercat estiga caiguent-se i al mateix temps fer-se fotos amb el Director General de la Conselleria per a presentar un projecte, el del pàrquing soterrani, quan sabien que no era factible, un clar cas de des-informació dels ciutadans i de presa de pèl, diria jo, ja que no els importa gastar-se els diners dels contribuents i fer-nos perdre temps als ciutadans i que ens il·lusionem amb projectes que sabien perfectament que no se farien mai, tan sols per a eixir en la foto d'una notícia en la premsa i fer-se propaganda a costa dels diners públics.

En realitat no volia dedicar esta entrada a parlar de política, bàsicament volia fer una entrada senzilla i agradable per a donar les gràcies a tots aquells que han llegit les entrades que he anat escrivint al llarg d'aquest any. Moltes gràcies a tots i totes, especialment a aquells que m'han escrit comentaris.

A partir d'ara intentaré escriure entrades de més qualitat i sobre tot més curtes, ja que després d'haver re-llegit algunes, m'he adonat que continue fent-les massa llargues i rotlleres, algunes són un totxo que costen molt de llegir.

Intentaré continuar actulitzant el blog amb més regularitat per a tractar els temes d'actualitat des d'un punt de vista crític i amb sentit de l'humor, com de costum (encara que algunes vegades amb més fortuna que altres)

A continuació vos deixe una selecció de les entrades que més èxit han tingut o que a mi personalment m'han agradat més, de totes les que he escrit:

La tardor a Catarroja.

¿Qué diferencia hay entre Empar y Amparo?

Una sorpresa agradable.


El pobre País Valencià.

Les mesures del govern central contra la crisi.

Xarrada sobre la blogosfera a la Universitat.

Consell Nacional del Bloc.

Elitistes.

Baiarris.

Arrogància.

De categoria.

Els obstacles de la vida.

De Madrid al cielo.

El naixement d'un nou model de cotxe.

Ni fam, ni fem, ni fum.


Una gran manifestació contra la corrupció.

Setmana fallera.


Ingenuïtat.

Entrevista a un polític honrat del PP.

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana inicia una campanya contra el frau.

No volguera acabar esta entrada sense agrair a altres blocaires de la blogosfera valenciana la seua ajuda i recolzament a aquest projecte: Jesús Monzó, Xavi Bellot, Vicent Baydal, Toni en Blanc, Vicent Terol, Wilson Ferrús, Vicent Olmos, Enric Nomdedéu, Rasoir Elèctric, Néstor, Enric Morera, etc. Gràcies a tots per "retwittejar-me", recomanar-me en el Facebook, fer-se admiradors d'aquest humil blog, escriure comentaris, etc. Intentaré estar a l'alçada del bon nivell de la blogosfera valenciana.

Per fí una bona notícia

Sembla ser que després de tot, la 33 Copa de l’Amèrica es celebrarà a València . Aquest és un fet molt important per a una ciutat i una comunitat autònoma que els seus dirigents han volgut que es dedique fonamentalment a organitzar grans events per tal de fomentar el turisme i l’especulació immobiliària en compte de dedicar-se a potenciar altres activitats més productives com la indústria, el comerç o l’agricultura (Rita incluye en su programa electoral conseguir más grandes eventos)

Jo he de dir que me n’alegre molt, ja que hem invertit tants diners en transformar el port de València per a albergar eixa competició, haguera segut una llàstima que se desaprofitaren tots eixos diners i sempre és bo que el nom de la capital i del nostre País sone per el món per a que ens coneguen i sàpiguen que existim i que tenim molt que oferir a possibles inversors, clients  o visitants de la resta del món que pogueren estar interessats a vindre.

Per una altra banda, també he de dir que ja tenia ganes de parlar d'una bona notícia del nostre país que últimament, amb tants casos de corrupció i clavades de pota dels nostres governants, que ens han fet eixir a les portades de tots els telediaris d'àmbit estatal. Tan sols ens trauen per a parlar malament de nosaltres i no dic que no tinguen raó (que en estos casos segurament sí que la tenen), però també podrien traure de quan en quan alguna notícia positiva sobre nosaltres, no passaria res. No tenen cap problema en traure les xorrades més insignificants de qualsevol racó de l’estat, però mai troben un buit per donar una bona notícia sobre el nostre país com aquesta que estem tractant, la qual a penes s'ha mencionat als mitjans de comunicació.

Una llàstima que segurament aquest important esdeveniment esportiu no s’aprofitarà per a deixar unes infraestructures que pogueren ser utilitzades pels ciutadans com va fer Barcelona (o altres ciutats) quan organitzà les Olimpiades, que aprofità per a remodelar tot el port vell, creant la Vila Olímpica i una zona d'oci i esplai molt important per a la ciutat.

També es podria aprofitar per a potenciar la indústria valenciana relacionada amb la construcció de vaixells i intentar atraure empreses que es dediquen a activitats relacionades amb aquest tipus de vaixells lúdics o esportius o qualsevol tipus d’indústria auxiliar, però per desgràcia segurament no passarà res de tot això i tots els milions d’euros invertits tan sols quedaran quatre pubs i restaurants, els quals, una vegada acabada la competició, es quedaràn buits com va passar l’altra vegada.


Esperem que no siga així i que, al menys per una vegada en la vida, els nostres dirigents siguen capaços de fer un ús més intel·ligent de tots eixos diners que tant ens costen de guanyar als i les contribuents valencians.


Jo de moment intentaré possar-me al dia de com funcionen les regates eixes per així poder gaudir al menys de l’espectacle dels bòlids de la Fórmula 1 de la mar.