La Lluna i la manta elèctrica.

Que la nostra gata Lluna és una pesada és un fet incontestable, sempre vol estar damunt de la gent i que li facen carícies i li diguen cosetes. Ja hem explicat en més d'una ocasió que li agrada molt la calor, sobre tot en hivern, el que no havíem dit mai és com de pesada pot arribar a ser, arribant fins i tot a posar-se agressiva, quan vol alguna cosa que li agrada.

Sóc una persona calorosa, quasi mai tinc fred, mentre que la meua dona és tot el contrari, ella és molt fredolina, igual que la nostra gata Lluna i per tant a les dos els agrada acostar-se a les fonts de calor que troben, especialment a l'hivern quan fa fred, com és lògic, per això quan ens fiquem al llit a dormir o estem asseguts al sofà, la Lluna sempre intenta acoplar-se entre nosaltres per tal d'aprofitar la calor dels nostres cossos, la gata, per la seua banda, es puja als radiadors de la casa quan estan en marxa per tal d’intentar arreplegar tota la calor que puga i les dos es giten al sofà i es tapen amb unes mantes mentre miren la tele.

No contentes amb tots eixos mètodes d'escalfament, les dos encara tenen un altre sistema per a entrar en calor, una manta elèctrica que utilitza la meua esposa de tant en tant, sobretot quan està malalta, o si li fa mal alguna part del cos i d'eixa manera alleujar el dolor. 

El cas és que un dia, quan la meua dona estava gitada amb la manta elèctrica, la gata va descobrir que era una font de calor important i que, a més a més, era més confortable que un radiador, de manera que sense pensar-se-ho dos voltes va estar intentant ficar-se al llit damunt de la manta i no va parar fins que ho va aconseguir, és tan pesada que la meua dona va haver de cedir i apartar-se perquè es gitara la gata damunt de la manta elèctrica.

Jo no sé quin és el coeficient intel·lectual d'un gat, però crec la nostra gata no és un dels animals més intel·ligents del regne animal, al menys això pense jo, ja que sempre que veu la manta elèctrica vol gitar-se damunt, és com si fóra el seu tresor i ataca a tothom que intenta llevar-li-la, es posa molt agressiva i fins i tot arriba a mossegar, per descomptat, cada vegada que intenta atacar a la gent la castiguem, però ella, encara així i tot, defensa la seua manta com si fóra el hobbit Frodo en la pel·lícula del Senyor dels Anells, segur que pensa: “És el meu tresor i no m'el furtaran...”, encara que la manta no estiga connectada a l'endoll i per tant no estiga emetent calor, això a d’ella li té igual, ella sap que eixe objecte de tant en tant emet calor i per això està disposada a defensar-lo amb ungles i dents.

Si és que u ha de tindre més paciència...

La Lluna i el sol

Malgrat el que poguera semblar pel títol, esta entrada no parla d'astronomia ni res per l'estil.

La nostra gata Lluna té moltes virtuts i alguns defectes també (o era al revés? Ara ja no me'n recorde, té igual).

Diuen que els gats són animals originaris de l'Àfrica, del desert i per això els agrada tant la calor. El comportament de la Lluna corrobora esta teoria, ja que no desaprofita mai una oportunitat d'acostar-se a una font de calor, com quan se gita damunt dels radiadors en marxa durant l'hivern, per exemple.

Quan arriba l'estiu, sempre que pot es gita al sol, però no a les hores més caloroses del dia, ja que no ho suporta, encara que cal dir que aguanta prou, a voltes es gita al solet de bon matí (no massa prompte tampoc, ja que no li agrada matinar), a l'ampit de la finestra i es dorm, de manera que quan porta un parell d'hores i ja el sol comença a calfar de valent s'alça atabalada per la calor. Es veu que la seua passió pel sol també té un límit.

Quan està molt acalorada busca els llocs de la casa on hi ha més corrent d'aire i es gita en terra, estirada,  per tal de refrescar-se una miqueta.

Com he dit adés, la Lluna té moltes virtuts, és una gata molt afectuosa, sempre vol estar al braç d'algú. No té manies, es gita damunt de qualsevol que vinga a casa, de fet té una especial predilecció per les persones desconegudes, no importa si als visitants els agraden els gats o els tenen al·lèrgia, ella intenta gitar-se damunt sempre que pot.

Una altra de les seues grans virtuts és que li agraden molt les noves tecnologies. Sempre que hi ha algú assegut davant l'ordinador ella intenta gitar-se damunt del teclat o de l'estoreta del ratolí. Al cap d'una estona s'adorm, però ella ha de gitar-se entre el monitor i la persona que intenta utilitzar l'ordinador i no para fins que ho aconsegueix.

Podria passar-me tot el dia enumerant les virtuts de la nostra gata, però com que no volguera que es fereu una imatge massa idealitzada sobre ella, a continuació passaré a narrar alguns dels seus defectes, els quals encara que no són molts, també els té.

“Fuig treball fuig”, esta és la frase que utilitza la meua sogra per a referir-se a la Lluna, donant a entendre la poca estima que té per les tasques de la casa. A mi no m'agrada dir que és mal-feinera, però és que és veritat, no pega ni brot, no ajuda gens ni miqueta a les tasques de la llar. Ella és més amant del treball intel·lectual. El dia que es decidisca a estudiar una carrera segur que se la trau sense cap problema.

Un altre dels seus defectes és que no és molt polida, no li agrada l'aigua i no vol mai fer-se la manicura, sempre que intentem tallar-li les ungles reacciona com una salvatge.

Un altre defecte que té és que no li agraden els veterinaris i no tolera que la toquen. Hem intentat explicar-li que és bo per a ella, que és precís anar de quan en quan a passar les revisions, però ella no ho compren, no sabem si és que no s’ho creu o és que no vol entendre-ho.

Un altre defecte que podríem esmentar és que és molt fartona, li agrada molt menjar, a tot hora està demanant que li donem “chopped”, però açò és un defecte que no li podem retraure perquè li ve de família, a la meua dona i a mi també ens agrada molt menjar.

La Lluna té una caixa nova

És molt difícil saber què pensa un animal domèstic que viu a un pis de tamany mitjà i es passa la major part del temps dormint i tan sols s'alça del seu cabàs per a menjar, fer les seues necessitats i jugar una estona abans de tornar a gitar-se; encara així i tot, la meua dona i jo estem convençuts que la nostra gata Lluna és molt intel·ligent

Una de les proves més evidents de la seua intel·ligència és la seua capacitat de comunicar-se. Per exemple, quan li mostrem el sac del seu menjar, just abans d'omplir el seu plat, ella sempre ens diu: “miau”, que evidentment significa "meu" en el seu idioma. 
L'únic problema és que encara no hem segut capaços d’esbrinar el significat de la resta de paraules de la llengua dels gats, però estem convençuts que les seues expressions formen part d'un discurs molt profund, com no podria ser d'una altra manera, ja que es passa tot el dia reflexionant.

Una de les poques emocions que té la seua sedentària vida és, quan obrim armaris o calaixos, ficar-se dins, com si cercara alguna cosa, i al final sempre acaba trobant un raconet on amagar-se i arraulir-se, de fet alguna vegada ens la hem deixada oblidada dins d'un armari i tan sols hem aconseguit trobar-la després de moltes hores de cerca.

Un altre dels moments més emocionants de la seua vida és quan la meua dona o jo ens comprem sabates, normalment ella compra sabates més sovint que jo i com que ella té els peus més xicotets, les seues caixes són més xicotetes. Cada vegada que comprem un parell de sabates, deixem la caixa buida oberta al corredor, i a la Lluna li falta temps per a ficar-se dins, encara que la caixa siga tan xicoteta que a penes cap. Com va passar l'altre dia, estava contenta com un xiquet amb sabates noves, de fet li va agradar tant la seua nova caixa, encara que evidentment no era de la seua talla, que no volia eixir d'ella, a nosaltres ens va fer tanta gràcia que no vam poder evitar fer-li algunes fotos.

No sabem què trobarà a les caixes de cartó que tant li agraden, potser siga l'olor, el cas és que té deliri per elles, tant de bo els humans fórem tan fàcils d'acontentar.

La Lluna ha entrat en mode hivern

Hauria d'haver escrit esta entrada fa almenys dos mesos, quan va començar a fer fred, però com he estat ocupat escrivint altres coses, no he pogut fer-ho fins a ara.

La qüestió és que la nostra gata Lluna, des que va començar el fred, va entrar en el mode hivern. Tots els que alguna vegada heu tingut un gat a casa sabreu de què estic parlant. En general els gats domèstics solen ser prou tranquils, com no tenen necessitat de buscar-se la vida per aconseguir menjar ni per aparellar-se (les dues principals raons per les quals els felins es mouen quan viuen en llibertat), es passen la major part del temps dormint, com a molt juguen una estoneta un parell de vegades al dia per a mantindre’s en forma, però sense esforçar-se massa.

L'activitat diària d'un gat depèn en gran mesura del seu caràcter i de la raça. El gat comú europeu, per exemple, és més inquiet, mentre que els d'altres races, com els d'angora són més tranquils. Hi ha altres factors que influeixen en el seu comportament com el sexe, les femelles solen ser més tranquiles i afectuoses; o l'edat, els gats jovens solen ser més actius i tenen més ganes de jugar que els adults. La nostra gata, malgrat que la vam arreplegar del carrer (encara que semblava que havia viscut a una casa abans d'escapar-se o de ser abandonada) es pot considerar que compleix tots els requisits per a ser una gata tranquil·la i afectuosa, no és jove, no és de les races més actives i sobretot degut al seu caràcter sociable i pacífic, és una gata molt tranquil·la i mimosa, li agrada molt que l'agafen al braç. Es passa la major part del temps dormint, sempre cerca els millors racons de la casa per a fer la becadeta del matí o dormir la migdiada. És una experta en viure bé, jo diria que és una autèntica sibarita.

El cas és que, encara que poguera semblar impossible, la nostra gata quan arriba l'hivern redueix encara més la seua activitat i es passa tot el dia dormint, tan sols es desperta de matí per menjar mentre nosaltres desdejunem i a la vesprada quan arribem a casa després de treballar. Aquest canvi de comportament es nota especialment a primers de l'hivern quan sembla que comença a menjar més, com si volguera augmentar el seu pes (que ja és considerable) per tal d'afrontar l’estació freda amb més reserves, com si anara a hivernar.

Quan la Lluna entra en mode hivern es torna també més afectuosa i vol estar tot el dia damunt de les nostres cames mentre estem asseguts al sofà mirant la tele o mentre estem menjant, la veritat és que és un animalet adorable, però de vegades es fa pesat tindre-la tot el dia damunt, demanant carícies i menjar. Una de les primeres coses que fa quan se n’adona que algú ha entrat a la casa és alçar-se del seu coixí i anar a refregar el seu morret contra les cames de la persona que ha entrat, com si la topara, es refrega al voltant de les cames de les persones, sense parar de "ronronejar", fins que algú l’agafa al braç o li dona de menjar.

Un altra característica que té el mode hivern és que busca els llocs més calents de la casa, com per exemple els radiadors i es gita damunt a descansar com si haguera estat tot el dia treballant i estiguera cansada, jo de vegades li dic: “no t’estressaràs, no...” o quan la veig badallar sempre li dic: “Mestre, vol un treballa'oret?”, però ella ni se immuta, té més cara que un sac de segells. 

L'estrany cas de les fiambreres mutants

Segurament a quasi tots els que llegiu esta entrada vos haurà passat un cas paregut, si la vostra casa no és molt gran o viviu en un pis xicotet, com sol ser habitual hui en dia, és molt probable que tingueu un armari on guardeu les fiambreres (o portaviandes, alguns les anomenen pel nom del seu creador: Tupper). 

Des de fa un parell d'anys, sembla que s'ha posat de moda dur el menjar a la feina dins de fiambreres, les raons són moltes i variades: economia (es poden estalviar uns euros), salut (normalment és més saludable el menjar casolà), gustos, preferències per un determinat tipus de menjar que no podem trobar on treballem, etc. 
Jo encara continue dinant en la cantina de l'empresa on treballe, les cuineres no ho fan gens malament i és prou barat, a més a més, quan arribe a casa normalment no tinc ganes de posar-me a  cuinar per al dia següent.

La qüestió és que tenim un armari a casa on guardem totes les fiambreres, hem de tindre moltes perque la nostra nevera és "No Frost" de les primeres que van eixir i si no guardem tots els aliments encetats en fiambreres se ressequen molt, per això i per que el ex-novio de la meua cunyada solia demanar a la meua sogra que li guardara menjar quan cuinava, per emportar-se'l a la feina (hi ha gent que té molta cara). El cas és que tenim un armariet de la cuina tot ple de fiambreres de totes les formes, tamanys, tipus i colors possibles (este armari faria les delícies de la nostra gata Lluna si la deixàrem entrar dins a jugar). 

Com anava dient, ens passa una cosa molt curiosa amb estos objectes, cada vegada que traguem una fiambrera per utilitzar-la, ens costa molt de temps trobar la tapadora corresponent, de vegades resulta quasi impossible, s'han arribar a donar casos de fer tard a la feina per no trobar la combinació fiambrera - tapadora ideal per a emmagatzemar algunes restes d'aliments a la nevera. I clar, com que som ecologistes no volem llançar al fem les restes del menjar si encara queda prou quantitat per a sopar al dia següent o esmorzar si l'endemà és un dia festiu.

Jo estic convençut que que aquest armari té una quarta dimensió on s'amaguen les tapadores que no volen ser utilitzades, jo les comprenc, perquè,  a qui li agradaria ficar-se dins d'una nevera a passar fred durant uns dies i després que et fiquen dins d’un microones on t'escalfen a temperatures insuportables?

La meua dona m'ha dit que el que hem de fer és retirar algunes de les fiambreres de les que no trobem la tapadora corresponent, així és possible que eixiran d'eixe amagatall misteriós on es troben.

Jo tinc una idea millor, he pensat que podríem explicar el nostre cas a un programa d'estos de televisió que es dediquen a investigar fenòmens paranormals, a vorer si així aconseguim esclarir el misteri, o si no, al menys traure uns eurets per eixir en la tele exposant el nostre cas, estic segur que trobaríem moltes més persones afectades pel mateix fenomen i tal vegada podríem muntar una associació de damnificats de les fiambreres mutants i rebre subvencions de l'estat o de donacions particulars que ens ajudarien amb la nostra lluita contra estos fenòmens que passen tan sovint però que molta gent no s'atreveix a denunciar.

Amb una miqueta de sort, després d'un cert temps arribaríem a fer-nos famosos com la Belen Esteban i així podríem presentar-nos a les eleccions generals i traure un bon resultat electoral que ens permetria decidir qui governa en Espanya a canvi d’aconseguir un finançament més just per al País Valencià i altres reivindicacions històriques dels valencians que els partits convencionals sembla que no són capaços d'aconseguir.