Fins al barret.

He triat una foto de l'aeroport de Ciudad Real per a il·lustrar esta entrada, el qual va costar set vegades més que el de Castelló i també està tancat.

(Podéis encontrar la traducción al castellano al final de la entrada)

Fins al Barret, per no dir fins a una altra cosa. 
Darrerament trobe que la gent està cada vegada més cabrejada i no és per a menys, a més de les notícies que no paren d'eixir parlant sobre la corrupció dels polítics i els que no ho són (o almenys no deurien ser-ho, com la Infanta), ens assabentem que els polítics del PP encara continuen fent obres faraòniques que costen molts diners públics i que moltes vegades no són necessàries ni volgudes pels ciutadans, el cas del barri de Gamonal és un exemple molt clar, però podríem trobar casos semblats en la majoria de ciutats d'Espanya.

Ahir vaig entrar al Facebook, no solc entrar molt sovint, i vaig trobar una notícia que em va deixar de pasta de moniato: "El govern autonòmic Extremeny pagarà 1000 euros a cada jove que aprove el títol de l'ESO".

Això serà precís? (com diria una amiga meua), en plena època de crisi, quan més de la quarta part del pressupost de la Generalitat Valenciana es destina a pagar els interessos del deute (deute il·legítim, per cert), ens podem permetre el luxe de pagar 1000 euros als xavals que es traguen el títol de l'ESO?

Estic molt cremat, de debò, perquè veig com es retalla en necessitats bàsiques de la ciutadania com la llei de la dependència, es fa pagar les medicines a pensionistes, no es paga a les empreses proveïdores de molts ajuntaments ni Comunitats autònomes i açò està fent que moltes empreses hagen de tancar, etc. i al mateix temps es malbaraten diners públics d’una manera escandalosa.

A Catarroja, tenim molts exemples d'aquest malbaratament dels recursos públics, per exemple: l'Ajuntament de Catarroja paga més de 320.000 euros a l'any en sous als alts càrrecs de l'empresa municipal, mentre eixa empresa tan sols executa obres per un import de menys de 100.000 euros a l'any. Ens podem permetre este luxe? Serà precís?

Per no parlar de la gran quantitat d'assessors, càrrecs de confiança, xòfers, cotxes oficials, etc. que utilitzen els nostres polítics.

Ja està be senyors polítics dels PP i del PSOE, ja va sent hora que se n’adonen que estem en una època de crisi molt fotuda i que s'ha de prioritzar en què es gasten els diners públics que paguem tots els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos.

En època de crisi hauríem de destinar més recursos a fomentar polítiques actives de d'ocupació, hauríem de destinar més diners a polítiques socials per a ajudar a les persones i famílies que pitjor ho estan passant i retallar d'eixes altres coses que no són tan urgents ni necessàries com les grans obres o els cotxes oficials, etc.

Hasta el gorro (por no decir hasta otra cosa)

Por no decir hasta otra cosa. Últimamente creo que la gente está cada vez más cabreada y no es para menos, además de las noticias que no paran de salir en los medios hablando sobre la corrupción de los políticos y los que no lo son (o al menos no deberían de serlo, como la Infanta), nos enteramos de que los políticos del PP todavía continúan haciendo obras faraónicas que cuestan mucho dinero público y que muchas veces no son necesarias ni queridas por los ciudadanos, el caso del barrio de Gamonal es un ejemplo muy claro, pero podríamos encontrar casos parecidos en la mayoría de ciudades de España.

Ayer entré al Facebook, no suelo entrar muy a menudo, y encontré una noticia que me dejó de pasta de moniato: "El gobierno autonómico Extremeño pagará 1000 euros a cada joven que apruebe el título de la ESO.

Esto será preciso? Cómo diría una amiga mía, en plena época de crisis, cuando más de la cuarta parte del presupuesto de la Generalitat Valenciana se destina a pagar los intereses de la deuda (deuda ilegítima, por cierto), nos podemos permitir el lujo de pagar 1000 euros a los chavales que se saquen el título de la ESO?

Estoy muy quemado, de verdad, porque veo como se recorta en necesidades básicas de la ciudadanía como la ley de la dependencia, se hace pagar las medicinas a pensionistas, no se paga a las empresas proveedores de muchos ayuntamientos ni Comunidades autónomas y esto está haciendo que muchas empresas tengan que cerrar, etc.

En Catarroja, tenemos muchos ejemplos de este derroche de los recursos públicos, por ejemplo, el TAC, el Ayuntamiento de Catarroja paga más de 320.000 euros al año en sueldos a los altos cargos de la empresa municipal, mientras esa empresa tan sólo ejecuta obras por un importe de menos de 100.000 euros al año. Nos podemos permitir ese lujo?
Por no hablar de la gran cantidad de asesores, cargos de confianza, choferes, coches oficiales, etc. que utilizan nuestros políticos.

Ya está bien señores políticos del PP y del PSOE, ya va siendo hora de que se den cuenta que estamos en una época de crisis muy jodida y que se tiene que priorizar en qué se gastan el dinero público.

En época de crisis tendríamos que destinar más recursos a fomentar políticas activas de ocupación, tendríamos que destinar más dinero a políticas sociales para ayudar a las personas y familias que peor lo están pasando y recortar de esas otras cosas que no son tan urgentes ni necesarias como las grandes obras o los coches oficiales, asesores, etc.

El finançament que patim.

(Podéis encontrar la traducción al castellano al final de la entrada)

Els que ens considerem valencianistes tenim alguns temes sobre els quals solem parlar sovint, un d'ells és el finançament, la raó és molt clara, el País Valencià o la Comunitat Valenciana (com vulgueu) està infra-finançada, té un finançament molt per sota del que li pertocaria en funció de la seua població i renda per càpita, a més es tracta d'un dèficit de finançament encara més greu si tenim en compte que som una de les comunitats que més aporta a l'estat amb els nostres impostos, impostos que després es destinen a altres comunitats autònomes que no aporten tant ni estan tan necessitades com la nostra. Per resumir, podríem dir que el sistema de finançament actual de l’Estat Espanyol és molt injust amb el País Valencià.

El problema del infra-finançament és més greu encara si considerem la situació de crisi que estem vivint i que moltes empreses estan tancant o acomiadant a treballadors precisament perquè les administracions públiques no paguen, a més de per el mal finançament, pel deute que han acumulat degut al mal finançament. Per exemple, més d'una quarta part dels pressupostos de la Generalitat Valenciana es destinen a pagar el deute, deute que hem anat adquirint a conseqüència del mal finançament que des de fa molts anys patim, igual que moltes altres institucions (ajuntaments, diputacions, etc.) han hagut de demanar préstecs per a atendre a les necessitats bàsiques de la població com la sanitat i l'educació, que des de fa molts anys estan transferides a les comunitats autònomes.

Per tant, la situació que patim a el País Valencià és com un peix que es mossega la cua: les administracions públiques no poden pagar a les empreses, moltes empreses han de tancar o d'acomiadar personal, estos treballadors passen a estar en l'atur, baixa la renda per càpita de les famílies, el consum privat de les famílies cau i per tant moltes empreses també perden ingressos, encara que no treballen per a l'administració, estes empreses han d’acomiadar personal, etc.

Tot açò fa que la renda per càpita dels valencians i valencianes haja baixat i hem passat de ser una comunitat que estava per sobre de la mitjana en renda per càpita a estar per sota, hem perdut 3 llocs en el rànquing.

L'excusa segons la qual la Comunitat Valenciana havia d'aportar més diners i rebre menys que altres comunitats autònomes era la solidaritat inter-territorial, els territoris rics, amb més renda per càpita havien de col·laborar amb els seus impostos al desenvolupament de les altres comunitats autònomes menys desenvolupades, però eixa excusa ara ja no és vàlida perquè ja no som una de les comunitats més riques sinó que estem per sota de la mitjana i encara així i tot som una de les que més aporta en l'estat. De fet som l'única comunitat autònoma que, tenint una renda per càpita inferior a la mitjana té una balança fiscal negativa, es dir aportem més del que rebem de l'estat.

Aquest fet causa que la nostra Comunitat autònoma es trobe en una situació crítica, sobretot des que va començar la crisi, s'ha parlat molt d'esta situació, sobre tot per part de polítics del PP, especialment mentre el PSOE governava a Madrid, però no es pot dir que hagen fet molt per tal de solucionar el problema.

Els polítics del PP han utilitzat el tema del finançament com un argument electoral, queixant-se de la situació de discriminació a la qual estem sotmesos per culpa per la llei del finançament que va aprovar el govern socialista de Zapatero. Açò és veritat, tenen raó, però el que també és cert és que la llei de finançament que va aprovar el govern socialista no era pitjor que la que va aprovar el PP quan governava Aznar a Madrid, de fet, la llei que va aprovar el govern de ZP es pot considerar pròrroga de la que va fer el govern d'Aznar, ja que no va canviar a penes el finançament del País Valencià. 

El que és més trist de tot és que este infra-finançament portem arrossegant-lo des de fa molt temps, fins i tot des d'abans de la democràcia, com explica el professor VicentSoler, la diferència és que aleshores el País Valencià era una comunitat rica en comparació de la resta de l'estat, ja que tenia molta indústria, exportava molts productes del camp (sobretot cítrics) que ens aportaven molts beneficis, teníem un sector turístic molt fort i moltes indústries capdavanteres, com la ceràmica, el moble, els joguets, el tèxtil, el calcer, etc. Eixa situació ha canviat, les exportacions de productes agraris ja no aporten tants beneficis com abans, de fet suposen una part mínima del PIB, les indústries han anant desmantellant-se en favor del sector de la construcció que durant uns anys va donar uns bons beneficis a uns quants, però que ara, una vegada que la bambolla immobiliària ha esclatat, només ens ha deixat atur, destrucció del medi ambient i del paisatge, un panorama desolador.

Per tant no podem parar de parlar del finançament, del mal finançament que patim els valencians i valencianes per culpa d'uns polítics corruptes i incompetents que ens han portat a la situació de fallida econòmica en la que ens trobem. Tant els de el PP com els de el PSOE que no han defensat com cal els interessos dels valencians i valencianes i han permès este espoli de la nostra economia. Per això hem de ser molt conscients que ni els polítics del PP ni els de el PSOE seran capaços de traure'ns de la situació de precarietat econòmica en la qual ens trobem, ha arribat el moment de pensar en altres opcions polítiques i mirar cap a altres partits com la Coalició Compromís que realment si que ha demostrat defensar els interessos del valencians i valencianes.


TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

Los que nos consideramos valencianistas tenemos algunos temas sobre los que solemos hablar a menudo, uno de ellos es la financiación, la razón es muy clara, el País Valenciano, la Comunidad Valenciana (cómo queráis) está infra-financiada, tiene una financiación muy por debajo de la que le correspondería en función de su población y renta per cápita, además se trata de un déficit de financiación todavía más grave si tenemos en cuenta que somos una de las comunidades que más aporta en el estado con nuestros impuestos, impuestos que después se destinan a otras comunidades autónomas que no aportan tanto ni están tan necesitadas como la nuestra. Para resumir, podríamos decir que el sistema de financiación que padecemos es muy injusto con el País Valenciano.

El problema de la infra-financiación es más grave todavía si consideramos la situación de crisis que estamos viviendo y que muchas empresas están cerrando o despidiendo a trabajadores precisamente porque las administraciones públicas no pueden pagar, además de por la mala financiación, por la deuda que han ido acumulado debido a la mala financiación o de su mala gestión y el despilfarro. Por ejemplo, más de una cuarta parte de los presupuestos de la Generalitat Valenciana se destinan a pagar la deuda, deuda que ha ido adquiriendo a consecuencia de la mala financiación que desde hace muchos años sufrimos, igual que otras muchas instituciones (ayuntamientos, diputaciones, etc.) han tenido que pedir préstamos para atender a las necesidades básicas de la población como sanidad o educación,servicios sociales, etc., que desde hace muchos años están transferidas a las comunidades autónomas.

Por lo tanto, la situación que sufrimos en el País Valenciano es como una pescadilla que se muerde la cola: las administraciones públicas no pueden pagar a las empresas, muchas empresas tienen que cerrar o de despedir a personal, estos trabajadores pasan a estar en el paro, baja la renta per cápita de las familias, el consumo privado de las familias cae y por lo tanto muchas empresas también pierden ingresos, aunque no trabajen para la administración, etc.

Todo esto hace que la renta per cápita de los valencianos y valencianas haya bajado y hemos pasado de ser una comunidad que estaba por encima de la media en renta per cápita a estar por debajo de la media, hemos perdido 3 lugares en el ranking.

La excusa según la cual la Comunidad Valenciana tenía que aportar más dinero y recibir menos que otras comunidades autónomas era la solidaridad inter-territorial, los territorios ricos, con más renta per cápita tenían que colaborar con sus impuestos al desarrollo de las otras comunidades autónomas menos desarrolladas, pero esa excusa ahora ya no vale porque ya no somos una de las comunidades más ricas sino que estamos por debajo de la media y todavía aun así somos una de las que más aporta en el estado. De hecho somos la única comunidad autónoma que, teniendo una renta per cápita inferior a la media tiene una balanza fiscal negativa, se decir aportamos más de lo que recibimos del estado.

Este hecho sobre el cual se ha hablado mucho, sobre todo por parte de políticos del PP mientras el PSOE gobernaba en Madrid, pero que no se puede decir que hayan hecho mucho para solucionar el problema, causa que nuestra Comunidad autónoma se encuentro en una situación tan crítica, sobre todo desde que empezó la crisis.

Los políticos del PP han utilizado el tema de la financiación como un argumento electoral, quejándose de la situación de discriminación a la cual estamos sometidos por culpa por la ley de la financiación que aprobó el gobierno socialista cuando Zapatero era el presidente. Esto es verdad, pero lo que también es cierto es que la ley de financiación que aprobó el gobierno socialista no era peor que la que aprobó el PP cuando Aznar gobernaba en Madrid, de hecho, la ley que aprobó ZP se puede considerar una prórroga de la que hizo el gobierno de Aznar, puesto que no cambió a penas la financiación del País Valenciano. Lo que es más triste de todo es que esta infra-financiación llevamos arrastrandola desde hace mucho tiempo, incluso desde antes de la democracia, como explica el profesor Vicent Soler, la diferencia es que entonces el País Valenciano era una comunidad rica en comparación con el resto del estado, puesto que tenía mucha industria, exportaba muchos productos del campo (sobre todo cítricos) que nos aportaban muchos beneficios en forma de divisas, teníamos un sector turístico muy fuerte y muchas industrias líderes, como la cerámica, el mueble, los juguetes, el textil, etc. Esa situación ha cambiado radicalmente, las exportaciones de productos agrarios ya no aportan tantos beneficios, de hecho suponen una parte mínima del PIB, las industrias han yendo desmantelandose en favor del sector de la construcción que durante unos años dio unos buenos beneficios a unos cuántos, pero que ahora, una vez la burbuja inmobiliaria ha estallado, sólo nos ha dejado paro, destrucción del medio ambiente y del paisaje, un panorama desolador.

Por lo tanto no podemos parar de hablar de la financiación, de la mala financiación que sufrimos los valencianos y valencianas por culpa de unos políticos corruptos e incompetentes que nos han llevado a la situación de quiebra económica en la que nos encontramos. Tanto los del PP como los del PSOE que no han defendido como es debido los intereses de los valencianos y valencianas y han permitido el expolio de nuestra economía. Por eso tenemos que ser muy conscientes que ni los políticos del PP ni los del PSOE serán capaces de sacarnos de la situación de precariedad económica en la que nos encontramos, ha llegado el momento de pensar en otras opciones políticas y mirar hacia otros partidos como la Coalició Compromís, la cual realmente sí que ha demostrado defender los intereses del valencianos y valencianas.

Madrid, candidata a organitzar els Jocs Olímpics

Crec que no sóc l'únic que s'ha alegrat de que Madrid no aconseguira organitzar els Jocs Olímpics de 2020, almenys, ahir i despús-ahir, les xarxes socials estaven plenes de comentaris de gent que celebrava la notícia. El que no esperàvem (almenys jo) era que l'alcaldessa de Madrid anava a fer el ridícul d'una manera tan espantosa. La seua manera de parlar anglès, amb un accent horrible i els arguments que esgrimia per a defensar la candidatura de Madrid no han fet només que confirmar el que molts pensem des de fa temps: la nostra classe política és mediocre, especialment els polítics dels dos grans partits: PP i PSOE. A estos dos partits, la gran majoria dels que arriben a càrrecs de responsabilitat és per “enchufe”, per ser “amics de...”, “fills de...”, “nebots de no sé qui”, etc.

No hi ha dret a que els treballadors que volen accedir a un lloc de treball mínimament qualificat se'ls exigeix tindre una molt bona preparació acadèmica, 2 carreres, un màster, 5 anys d'experiència mínim i un excel·lent nivell d'anglès i en molts casos un altre idioma (alemany o francès, etc.) i mentrestant als nostres polítics no s’els hi exigeix res, quan estan ocupant llocs de molta més responsabilitat i en la majoria dels casos molt millor pagats.

Tots coneixem exemples del nostre entorn, a Catarroja tenim el nostre propi cas d'alcaldessa que sense preparació, ni formació, ni experiència, ha arribat a ser alcaldessa d'un dels pobles més importants de la Comarca i presidenta de la Mancomunitat de L'Horta Sud.

Com diu el refrany castellà “ací qui no té padrí no el bategen” i si en tens, ja no et fa falta tindre res més, et col·loquen i et posen tots els assessors que facen falta, Ana Botella, alcaldessa de Madrid, té més de 260 assessors i tots ells cobren més de 60.000 euros a l'any.
Si serà per diners...
Per a que després diguen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats.

Una autèntica vergonya, esperem que almenys este procés de presentació de la candidatura de Madrid haja aprofitat perquè molta gent que vota al PP òbriga els ulls i s'adone que són uns polítics mediocres, incompetents i corruptes i que és un error molt greu votar algun d’estos dos partits.

Això sí, almenys hem pogut passar unes bons moments durant este cap de setmana rient-nos amb els comentaris de la gent que es burlava de l'actuació tan patètica de la delegació espanyola a Buenos Aires.

25 d'abril, quan el mal ve d'Almansa...

Enguany, encara que amb retard (com sol ser habitual a este blog), volguera escriure unes línies en commemoració de la batalla d'Almansa.

Fa uns dies vaig rebre un missatge al whatsapp d'un amic que havia escrit una entrada al seu blog parlant d'esta data tan important per a tots els valencians i valencianes (encara que la majoria d'ells ja ni la recorde).

L'entrada del meu amic explicava d'una manera molt senzilla i clara les repercussions que va tindre i encara té a les nostres vides la derrota d'Almansa, va suposar la perduda dels Furs i per tant de les institucions d'auto-govern del País Valencià, la derogació de les nostres lleis pròpies i que passarem a regir-nos per les lleis castellanes. Els castellans van intentar exterminar-nos com a poble prohibint l'ús de la nostra llengua a les administracions i eradicant-la de les institucions educatives, de les universitats, dels ajuntaments, de les esglésies, etc.

Afortunadament, el poble valencià va mantindre la seua llengua, la seua identitat, el seu caràcter i els principals trets que ens caracteritzen com a poble (encara que molts valencians i valencianes no ho sàpien o no vulguen saber-ho), els valencians tenim un tarannà propi que ens fa diferents en altres pobles de la Península. Som més emprenedors i feiners, no ens rendim fàcilment davant les adversitats. Proves hi han moltes al llarg de la nostra història recent. 
No esperem que vinga ningú de fora a “traure'ns les castanyes del foc” com fan altres comunitats autònomes.

Quan estava estudiant a la universitat de Castelló, recorde que a la meua classe hi havien molts alumnes d'altres comunitats autònomes, ja que la UJI va ser la primera universitat de l'Estat en oferir la carrera d'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial. De tant en tant discutíem amb els estudiants que provenien d’altres comunitats autònomes sobre les diferències que havia entre les autonomies i recorde que els valencians solíem queixar-nos de les mancances i discriminacions que patíem els habitants del País Valencià enfront d'altres comunitats autònomes (encara no estava fet l'AVE ni l'autovia que uneix València amb Madrid, tan sols teníem l'A7 i era de peatge (igual que ara), etc.). Els companys d'altres comunitats autònomes sempre ens deien: “No vos queixeu, que a vosaltres Franco vos va posar moltes empreses”.

No cal dir com ens quedaven els valencians i valencianes quan escoltaven eixa “excusa” per a justificar la manca de finançament o d'infraestructures del País Valencià, resulta que les empreses que hi ha al País Valencià les tenim perquè ens les va muntar Franco.

Una de les raons per les quals a moltes comunitats autònomes els seus habitants no avancen, no prosperen perquè estan esperant que vinga algú de fora a muntar empreses o a solucionar els seus problemes.

Estos records em venen a la memòria estos dies que sembla ser que de sobte, tothom s'ha adonat del problema de finançament que patim els valencians i valencianes, com si fóra un problema nou.

Els partits que hui en dia formen part de la Coalició Compromís, com el Bloc, porten denunciant el problema del finançament des de fa més de vint anys i ara de colp i de repent, sembla com si altres partits polítics s’haguren adonat de que tenim un finançament injust.

Els castellans diuen que “Más vale tarde que nunca” i també diuen: “Obras son amores y no buenas razones”, els valencians diem: “molt de parlar, però de forment ni un gra”.

El que han de fer els dos partits responsables del finançament que patim, PP i PSOE, és demanar perdó al poble valencià per haver-nos portat a la situació en la qual ens trobem i mamprendre mesures eficaces per tal de solucionar el problema del mal finançament que patim els valencians i valencianes. Una bona mesura seria que els seus diputats votaren en contra de totes les lleis que s'aproven en el Congrés dels Diputats o a les Corts, al Senat o a qualsevol altra institució on tinguen representació fins que el govern de Mariano Rajoy rectifique i canvie la llei de finançament i ens pague el deute històric que puja a més de 11.000 milions d'euros al País Valencià.

Ja sé que estareu pensant, que no ho faran perquè són uns botiflers i molts d'ells estan en política per a “forrar-se” (com va dir Zaplana) i no els importa el patiment dels ciutadans i ciutadanes als quals representen.
Per això, els valencians i valencianes hem de deixar de votar a eixos dos partits i començar a pensar en votar a altres alternatives que defensen realment els interessos dels valencians i valencianes com la Coalició Compromís, ja està bé d’ofrenar “noves glòries a Espanya”.

El "Nou Mil·lenni" reviscola.

Una de les principals motivacions per les quals l’autor d’este blog va començar a participar activament en política van ser els fets ocorreguts al poble de Catarroja fa uns quants anys, quan la coalició de govern municipal es va trencar a conseqüència de l'acord entre Unió Valenciana i el PP. Este acord consistia en re-qualificar una gran extensió d'horta protegida per tal de dur a terme un macro-projecte urbanístic, del qual hem parlat en moltes ocasions: “El Nou Mil·lenni”.

Dos anys després del trencament del pacte format pels tres partits d'esquerres que tenien representació a l'Ajuntament més Unió Valenciana, van tornar a n’hi haure eleccions municipals. Els tres partits que s'havien oposat al macro-projecte,  portaven dins del seu programa electoral la promesa de tirar arrere el Nou Mil·lenni  com és lògic, i tornar a qualificar eixa gran zona d'horta com a terrenys d'horta de protecció especial i per tant que no es poguera urbanitzar.

Els tres partits que s'oposaven al Nou Mil·lenni (PSOE, EU i Bloc-Compromís) van fer un xicotet resum del seu programa electoral, com normalment fan tots el partits polítics, resumint en 4 o 5 punts les idees més importants del seu programa, dos d'eixos tres partits van incloure la més ferma oposició front el macro-projecte, destacant d’eixa manera esta idea com una de les claus de la seua acció política si algun dia arribaven a governar i el seu compromís amb la defensa del medi ambient, del paisatge, de l'horta, del patrimoni cultural de tots els veïns.

Patrimoni ecològic i cultural representat per la seua horta i les alqueries que encara sobreviuen i que formen part de la nostra memòria col·lectiva, com un record de la nostra història i del nostre caràcter com a poble emprenedor i feiner. Alqueries que ens recorden la nostra cultura, la  nostra identitat, tot allò que ens fa diferents i únics, amb les nostres virtuts i els nostres defectes.

El cas és que dels tres partits que s'oposaven al Nou Mil·lenni va haver un que no va destacar este punt al seu resum del programa electoral, eixe partit va ser el PSPV-PSOE, jo em vaig adonar d'eixe detall i em va fer pensar: "¿perquè no voldrien destacar un punt que des del meu punt de vista era fonamental per a qualsevol partit progressista que volguera la protecció del medi ambient i el patrimoni?".

Era com si ho portaren al seu programa per obligació, però que en realitat no estigueren molt convençuts, era com si ho digueren amb la boca xicoteta, tal vegada amb la intenció de captar un cert tipus de votants no tant d'esquerres o no tan compromesos amb el medi ambient i que per tant veurien amb bons ulls el macro-projecte  i no els importaria que les alqueries històriques del terme de Catarroja foren substituïdes per "Burger Kings" o "Mac Donalds".

Ara, eixa sospita s'ha fet realitat, el PSPV-PSOE ha retirat el recurs que en el seu moment va presentar contra el Nou Mi•lenni, deixant sense efecte per tant un dels principals obstacles que impedien l'inici de les obres. Estava clar que els dirigents del PSPV-PSOE no estaven molt convençuts de la seua oposició al macro-projecte. O tal vegada ara han canviat d'idea per alguna raó que se'ns escapa, ja que els arguments que utilitzen per a defensar el seu canvi d’actitud no tenen cap sentit, com per exemple la creació de nous llocs de treball.

A qui pretenen enganyar? Si tenim al costat del nostre poble un centre comercial (el MN4) que té la meitat dels locals buits?, construir un nou centre comercial tan sols serviria per a acabar amb el comerç local i les botigues del centre de Catarroja que ja estan prou “tocades” per la crisi.

A més, si volgueren construir un centre comercial per a crear llocs de treball, com diuen, ¿perquè no el fan a la zona del polígon industrial que està més prop de l'estació de tren i de la pista de Silla i que per tant tindria moltes més probabilitats d'èxit en estar millor comunicat?. No cal fer urbanitzable la zona d'horta del Nou Mil·lenni, en el polígon Industrial hi ha moltes parcel·les buides, com el solar on es trobava l'empresa Plastic Omnium, on podria anar perfectament un centre comercial.

Siguem sincers, senyors del PSOE, expliquen quines són les vertaderes raons que els animen a retirar el recurs contra el macro-projecte urbanístic. 

Campanya #novullpagar contra el peatge de l'AP7

Durant els anys de bonança econòmica, els successius governs del PP i del PSOE van donar llicències a empreses per a que construïren autopistes de peatge, la majoria d'elles al voltant de Madrid i la seua àrea metropolitana que ja abasta ciutats veïnes com Toledo o Guadalajara. Estes noves autopistes les van fer de peatge perquè empresaris afins pogueren guanyar uns bons diners a costa de les necessitats de mobilitat dels ciutadans.

Ara, a causa de la crisi i que estes autopistes tenen autovies alternatives gratuïtes que circulen paral·lelament, molts usuaris han decidit deixar d'utilitzar-les. Com és lògic, els beneficis que estan obtenint les empreses concessionàries no són els que esperaven traure i per tant ja estan dient que no poden continuar amb el negoci en marxa, que necessiten un rescat. Els polítics del PP no s’ho han pensat dos voltes, van a rescatar-les amb diners públics, subvencionant els peatges perquè la gent que viu a les proximitats de Madrid puga continuar utilitzant-les, baixant el preu del peatge (que ja és prou baixet si el comparem amb altres autopistes de peatge com l’AP7) o fent-les gratuïtes si fóra necessari.

¿I d'on pensen traure els diners per a pagar les despeses que suposaria rescatar les autopistes deficitàries de Madrid? Doncs molt fàcil, prorrogant el peatge d’altres autopistes com la AP7, que sí són rendibles perquè els conductors que les utilitzen no tenen una altra alternativa.

L'autopista AP7 recorre l'arc mediterrani des de la costa mediterrània andalusa fins a França, passant per Múrcia i travessant tot el País Valencià, va Ser construïda als anys ’60 seguint les recomanacions del Banc Mundial. Per a sufragar la seua construcció se li va concedir a l'empresa promotora una concessió per a cobrar peatge durant un període de temps, este període que acabava el 31 de desembre de 1996 i va ser prorrogat fins al 31 de desembre del 2019. El PP va prorrogar el període d'explotació com abans havia fet el PSOE quan Joan Lerma governava la Generalitat Valenciana i Felipe Gonzalez al govern central.

L'alliberament del peatge d'esta autopista és una reivindicació històrica dels valencianistes, ja que consideren que permetria créixer a les empreses del País Valencià gràcies a l'augment de competitivitat que suposaria el fet que les mercaderies que fabriquen i exporten les nostres empreses, així com les matèries primeres (tant agrícoles com industrials) es podrien transportar d'una manera més econòmica.

Sobretot si tenim en compte els empresaris valencians no tenen una alternativa per a transportar els seus productes com podria ser el corredor mediterrani per ferrocarril, tan llargament reivindicat. Si s'alliberara el peatge de la AP7, les empreses valencianes podrien ser més competitives i per tant augmentaria la seua producció i probablement necessitarien més treballadors, fet que faria disminuir les xifres d'atur.

Per totes estes raons, s'ha iniciat una campanya a les xarxes socials anomenada #novullpagar que pretén protestar d'una manera pacífica contra l'abús que significa que els ciutadans que vivim o circulem per la Comunitat Valenciana continuem pagant peatge per circular per una infraestructura que ja està més que amortitzada, mentre que a altres comunitats autònomes s’ha rescatat o es rescatarà el peatge de les autopistes perquè ja no són rendibles per a les empreses que les exploten, una vergonya i mentrestant els ciutadans i ciutadanes a pagar i callar, com sempre.

25 d'abril, la desfeta d'Almansa.

Ja s'està convertint quasi en una tradició d'este blog publicar les entrades que parlen sobre dates assenyalades amb retard, en este cas ho faré amb més de retard del que és habitual.

Enguany, igual que els darrers 305 anys, els valencians no hem d'oblidar que a conseqüència de la derrota d'Almansa, el 25 d'abril, el País Valencià va perdre les seues institucions d'autogovern, les seues lleis pròpies, els furs i l'oficialitat de la nostra llengua, es podria dir que vam ser legalment eliminats com a nació i passàrem a estar regits per les lleis castellanes i les nostres institucions serien substituïdes per les pròpies de Castella.

En realitat el poble valencià no va desaparèixer a conseqüència del decret de nova planta, tan sols es va tractar d'una abolició legal dels drets i privilegis que el Rei Jaume I ens va concedir com a poble, però la gent continuava parlant valencià a casa, al carrer, a la feina, etc. I els costums i tradicions no les vam perdre ni de bon tros, la prova més evident és que hui en dia, més de tres segles més tard, encara es continua parlant valencià, encara conservem la nostra gastronomia pròpia, molt diferent de la castellana, el nostre caràcter emprenedor i feiner, les nostres festes i tradicions, etc.

Sempre que parlem d'este tema m'agrada recordar que gràcies a l'arribada de la democràcia i l'estatut d'autonomia, els valencians recuperàrem en part les nostres institucions d’autogovern (encara que sotmeses a les del govern central) i altres drets importants com l'oficialitat de la llengua o l'educació en valencià, els topònims valencians, etc.

Per una altra banda, també cal reconèixer que l'ús que han fet els polítics elegits pel poble valencià d'estes lleis i institucions d'autogovern no es pot dir que haja sigut molt profitós per al nostre poble, sinó més aviat tot al contrari. Per desgràcia els electors han votat majoritàriament a polítics del PP i PSOE, polítics que, malgrat ser valencians la majoria,  han posat els interessos del seus respectius partits a Madrid per davant dels interessos del poble valencià.

Sempre ens queda el consol de pensar que si algun dia els valencians i valencianes es decideixen per votar majoritàriament a un partit valencianista, com la Coalició Compromís, els polítics valencianistes sabran fer un bon ús de les institucions i aconseguiran que el nostre País torne a tindre el pes i la importància que va tindre en el passat (i que ens pertoca per pes demogràfic i activitat econòmica al conjunt de l'Estat) i deixem de ser posats com a exemple d'una autonomia mal gestionada.

Volguera que esta entrada servira per a contribuir d'alguna manera a la recuperació dels nostres drets com a poble, encara que sóc conscient de que es tracta d'una contribució molt xicoteta, però com se sol dir: "Tota pedra fa paret"

L'expropiació d'YPF.

Ens agrade o no, vivim en un país que forma part d’un estat que es troba dins d’unes institucions internacionals com l'OCDE, l'OTAN, la Unió Europea, etc. que provenen d’una tradició d’economia de lliure mercat o capitalista i per tant formem part d'eixe sistema tan imperfecte, però que al mateix temps s'ha demostrat que funciona millor que altres sistemes per tal de garantir el benestar i les llibertats d'una major part de la població.

Els països que formem part d’estes institucions internacionals ens regim per unes normes bàsiques com són la propietat privada que tans sols poden ser vulnerades en casos d’extrema gravetat com podria ser una guerra, una situació d’emergència com un terratrèmol, un tsunami o una catàstrofe nuclear com la que va patir el Japó fa poc més d'un any.

Si ens botem estes normes bàsiques estem trencant les regles de joc que formen els pilars fonamentals de la immensa majoria de països que coneguem com el món occidental i del que formen part la majoria d’estats més rics i pròspers del món, el que solem anomenar el primer món, jo considere que els que vivim a esta part del món ens podem sentir afortunats, malgrat tots els seus defectes i mancances, per tindre este sistema econòmic.

Per totes estes raons que he exposat pense que el govern d’Argentina ha comés un greu error al nacionalitzar la petrolera YPF, si volem estar dins d’eixe món que es basa en les regles del joc capitalista no podem botar-nos eixes normes bàsiques "a la torera", especialment quan es tracta de posar en risc la bona relació entre dos estats amics i que tant tenen en comú com són l'Estat Espanyol i l'Argentina.

Una vegada dit tot açò, també volguera dir que la manera com ha actuat el govern de Rajoy no em sembla la manera més correcta d’actuar, el nostre flamant president del govern Mariano Rajoy que, per cert, “ni está si se le espera”, a diferència de Cristina Kichner que ha vist com la seua popularitat augmentava gràcies a este colp d'efecte tan populista i calculat, la presidenta ha eixit als mitjans de comunicació a explicar d'una manera espectacular l'expropiació, sense descuidar ni un detall de la posada en escena. es tracta d'un capítol més del seu estil de fer política, tan populista com perjudicial per als interessos de l'estat que representa. 

En definitiva que el nou govern del PP ja pot presumir del seu primer conflicte internacional. Esperem que esta volta sàpiguen traure’ns d’esta complicada situació d’una manera digna i sense que es causen mals majors.

Esta crisi internacional ha tingut dos elements que la fan diferent a les anteriors. La primera diferència és que el principal partit de l'oposició ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i ha donat suport sense fisures al govern de l’estat que és el que ha de fer quan es tracta d'assumptes de política internacional, cosa que no va fer el PP mentre el PSOE governava. Al menys mentre dure el conflicte, una vegada s’haja resolt ja vindrà el moment dels retrets.

L’altre element important que ha afegit més interès a este conflicte internacional és el fet que el rei es trobara a l’estranger caçant mentre tot açò passava. No haguera passat res, de fet ni ens hauríem enterat de que no es trobava en territori espanyol si no haguera sigut per que el "pobre" vellet ha tingut la mala sort de caure un bac i això ha causat que tota l’opinió pública s’enterara de que estava caçant (!) elefants (!!) en Botswana (!!!), la qual cosa ha donat peu a fer acudits de tot tipus a propis a totes les xarxes socials i programes de ràdio i televisió.

Tot este "afer" ens ha servit per recordar-nos que vivim en un país de pandereta, no es d'estranyar que ens prenguen el pèl a nivell internacional. I per una altra banda també ens ha servit per assabentar-nos que hi han altres estats suposadament moderns i desenvolupats com l'Argentina que estan encara pitjor que nosaltres, ja que actuen com repúbliques bananeres sense respectar els principis més bàsics de la legalitat internacional.

 

Defensa del Poble Valencià

De totes les xarxes socials que sóc membre, darrerament tan sols utilitze quatre: Linkedin per motius professionals (i no molt), Twitter, Foursquare i Whatsapp (si es pot considerar una xarxa social, jo pense que sí). Al Facebook ja fa temps que no entre.

Darrerament, cada vegada que entre al Twitter trobe algun missatge negatiu sobre el País Valencià, parlant sobre els casos de corrupció, del malbaratament dels diners públics, posant la nostra comunitat autònoma com exemple d’una comunitat mal gestionada, etc.

Moltes coses de les que es diuen són certes i amb la majoria jo hi estic d’acord, amb el que no estic d’acord és amb el fet de que ens posen als valencians com exemple de derrotxadors compulsius, de gastar-nos alegrement gran part dels diners públics de tot l’estat (com si no foren també nostres o com si la resta d'autonomies no feren el mateix), de ser uns "poca-solta", vividors i "mal faeners".

Està clar que el nostre País està mal governat des de fa molt de temps, especialment des de va guanyar les eleccions el PP, fa més de 16 anys, des d’aleshores la renda per càpita dels valencians i valencianes ha anat reduint-se i l’economia productiva ha anat a menys, hem perdut molta indústria, el medi ambient ha estat molt perjudicat, el patrimoni ha patit moltes agressions de l’especulació immobiliaria, etc.

Una vegada dit això també caldria recordar que si altres comunitats autònomes han pogut gaudir d’unes millors infraestructures, uns millors serveis socials, etc. és entre altres raons gràcies a que els valencians i valencianes hem contribuït amb els nostres impostos a totes eixes millores, ja que la balança fiscal del País Valencià demostra que la nostra comunitat autònoma és de les que més ha contribuït a la prosperitat de l’estat i de les que menys a rebut a canvi, ací vos deixe un enllaç que explica molt millor que jo les nostres mancances en finançament. Cite textualment:

         Es diu prompte. Uns 30 euros cada segon que passa. 1.900 euros cada minut. 114.000 euros cada hora. 2.700.000 euros al dia. 1.000 milions d’euros a l’any. Per què? En base a què? És completament inexplicable des del punt de vista de la solidaritat interterritorial si tenim en compte l’enorme agreujant que ens donen menys diners que a la resta d’autonomies, però tenim una renda per càpita menor que la mitjana. De fet, eixe sistema ha anat afonant l’economia valenciana i en a penes 10 anys, del 2001 al 2010, hem passat d’ocupar el huité lloc del PIB per càpita a l’onzé lloc. Els únics que hem baixat tres posicions, juntament amb els canaris, com una conseqüència clara del finançament injust que ens ofega a uns i als altres.

Els valencaians en general som més pobres i tenim unes pitjors infraestructures si ens comparem amb la resta de l’estat. Mentre altres comunitats autònomes han anat guanyant en qualitat de vida, serveis socials i infraestructures els darrers anys, nosaltres hem anat a menys, la nostra renda per càpita ha anat disminuint i és curiós que tot açò ha passat sent una de les comunitats autònomes que més impostos paga i per tant que més aporta al finançament de l'estat. Es pot dir que ha hagut una transferència de renda de la nostra comunitat autònoma a altres que han vist com la seua qualitat de vida ha anat augmentat.

Està bé que parlen de nosaltres, encara que siga malament, però és una llàstima que tan sols esmenten les dades negatives, quan hi ha moltes altres positives que caldria destacar per a ser justos, com que la nostra comunitat autònoma és de les que més capacitat per a crear empreses té i una de les que històricament millor ha sabut adaptar-se als nous temps, per això hem sigut durant molts anys capdavanters en moltes industries, com la industria del calcer, la ceràmica, el moble, els joguets, etc. Ara que tant es parla de l’economia productiva i que tan sols els països amb una indústria forta estàn sent capaços d’eixir de la crisi (Com l’economia alemanya, que ha crescut un mentre que la majoria d’estats europeus s’afonaven per culpa de la crisi)

Tampoc és just que identifiquem la crisi de finançament que patim els valencians tan sols amb els governs del PP, abans que el PP, governava el PSOE al govern central i tampoc es pot dir que fera molt per ajudar a que el País Valencià tinguera un finaçament just o unes infraestructures acordes amb les nostres necessitats per a ser una economia competitiva. D’exemples hi ha molts, com el soterrament de les vies de l’estació del Nord de València, la tardança en arribar el tren d’alta velocitat, l’eix de mercaderies que hauria de passar pel mediterrani, la xarxa de trens de rodalia, l’accés nord al port de València, l’aeroport de València, etc. etc.

En definitiva que resulta molt fàcil fer bromes al Twitter mal parlant d’una de les autonomies que més ha aportat al benestar d’altres comunitats autònomes, però és molt difícil explicar perquè altres comunitats autonòmes sense a penes industria ni economia productiva en general augmenten any rere any la renda per càpita dels seus habitants, mentre a nosaltres ens neguen el pa i la sal i no és suficient amb el discurs victimista del PP, queixant-se sempre de que la culpa de tots els nostres mals la té el govern de ZP, encara que ja fa temps que els seus estan governant a Madrid.

Segurament hi haurà molta gent que pensarà que els valencians i les valencianes hem de fer examen de consciència i analitzar que hem fet malament per a ser posats com exemple de com NO s’ha de gestionar una comunitat autònoma, no obstant això, jo pense que tenim moltes coses de les que sentir-nos orgullosos i molt poques de les que penedir-nos. Segurament un dels nostres principals errors ha sigut votar majoritàriament a dos partits espanyolistes come el PP i el PSOE pensant que sabrien gestionar bé el nostre país, quan en realitat no han fet una altra cosa que dur-nos a la misèria moral i econòmica i donar una imatge tan patètica com injusta del nostre poble. Segurament ens aniria millor si votàrem partits valencianistes com la Coalició Compromís que al menys sí que defensaria els interessos del nostre País.

El carrer de les bombes.

A Catarroja, igual que a molts altres pobles, els veïns coneixen alguns dels seus carrers pel malnom més que pel seu nom real, igual que a les persones. No sé si esta és una característica pròpia dels pobles valencians o si passarà el mateix a altres llocs del món, perquè no he viscut mai a cap poble de fora del País Valencià, a ciutats d'altres països sí, però mai a un poble per a poder comparar. De totes maneres, no sé perquè, però tinc la impressió de que l'ús dels malnoms, tant per a les persones com per als carrers és un costum molt valencià.

El barri de Pilar de Catarroja, és un dels més antics del poble, es troba al costat del centre històric i antigament seria un barri de la perifèria del casc urbà, un barri de treballadors, de gent humil, ja que la gent amb més mitjans econòmics vivien als carrers més cèntrics, com el carrer Cervantes (de malnom carrer Major), el carrer de l'església o el carrer Nou. Tots estos carrers estan al voltant de la plaça de la Llotgeta, on es troba la parròquia més antiga del poble i l'antic ajuntament i això es nota, les cases són més grans i més luxoses, algunes d'elles molt boniques d'estil modernista, com algunes que de les que hi ha a l'antic Camí Reial.

El barri de Pilar és un barri xicotet, amb una densitat de població baixa si el comparem amb altres barris del poble, sobretot amb els barris nous, els quals, al estar formats per edificis de quatre o cinc plantes, tenen una densitat de població molt més alta. Al barri de Pilar no hi ha molts edificis de varies altures i els pocs que hi ha són xicotets, la immensa majoria d'habitatges són cases de poble i moltes d'elles estan deshabitades o viu molt poca gent i la gent que viu és gent gran, la gent jove se n'ha anat a viure en les zones més noves del poble o a altres pobles veïns.

Per totes les raons que acabe d'explicar és comprensible que l'Ajuntament de Catarroja històricament no haja prestat massa atenció en el barri de Pilar, no és un barri emblemàtic del poble com podria ser el barri de les Barraques, per exemple, ni té molta població i per tant no és un barri on interesse invertir, ja que el nombre de votants no és decisiu per a les eleccions municipals, els polítics prefereixen prestar més atenció a altres zones del poble amb més densitat de població, d'on poden traure més vots.

Una de les coses que més em va cridar l'atenció quan començàrem a viure a Catarroja és que l'Ajuntament no construïa les voreres dels carrers, cada veí havia de fer-se el seu tros de vorera. Cada vegada que es construïa una casa nova o es reformava la façana, el propietari de la casa tenia l'obligació de fer-se la part de vorera que li corresponia, per a fer-ho havia d'anar a l'Ajuntament a demanar les rajoles, l'Ajuntament li facilitava les rajoles perquè no hi haguera un tros de vorera amb un tipus de rajola diferent, com passava antigament. Encara queden alguns carrers on les voreres es van fer fa molts anys on es nota que cada veí es feia la seua part de la vorera al seu gust i per açò estan fets a “trossos i mossos”.

Un d'estos carrers és el de les Bombes o carrer de Galícia. El carrer de les bombes es diu així perquè durant la guerra civil, els avions que venien a bombardejar la ciutat de València, al tornar, si encara els quedaven bombes, les amollaven pels pobles de la rodalia, entre ells Catarroja. Unes quantes d'estes bombes van caure al carrer Galícia, causant alguns morts i ferits i molts desperfectes a les cases del barri. Encara me'n recorde que els primers anys de viure a Catarroja solia vore pel carrer una senyora d'uns 70 anys que tenia un braç tallat, diuen que el va perdre a conseqüència de les bombes que caigueren a este carrer, ella era encara una xiqueta quan els avions atacaren el seu carrer, però estos fets la marcaren per a tota la vida. Ja fa temps que no la veig, no sé que haurà sigut d'ella.

Fa uns anys, quan la crisi que patim estava encara començant, el govern central va decidir mamprendre un pla per a reactivar l'economia, el famós “Pla E”, conegut popularment com pla Zapatero. Amb este pla, el govern de ZP intentava que les empreses del sector de la construcció que s'havien quedat sense feina per culpa de l'esclat de la bambolla immobiliària, tornaren a tindre feina i que d'eixa manera pogueren sobreviure mentre esperaven que tornara a "animar-se" el sector.

Gràcies a este pla, l'Ajuntament de Catarroja va rebre un bon grapat de milions del govern central i els veïns del barri de Pilar vam vore amb alegria com les voreres d'alguns dels nostres carrers eren renovades després de molts anys de reivindicacions dels veïns, encara que no totes, ja que a alguns carrers, com el de les Bombes, no va resultar agraciat amb el repartiment de les inversions i les seues voreres van romandre conforme estaven per culpa de la mala gestió dels polítics del PP que governaven i encara governen el poble.

Llàstima que el govern del PP de Catarroja decidira enterbolir la nostra alegria instal·lant uns pilons de ferro al llarg de totes les voreres que renovaven. Estos pilons que van instal·lar d'una manera absolutament exagerada, ja que posaren un cada metre i mig aproximadament, feien malbé els cotxes i dificultaven que les persones pogueren entrar o eixir dels seus vehicles. Estava clar que es tractava d'un malbaratament de diners públics absolutament innecessari, el preu de cada piló era d'uns 400 euros. L'Ajuntament de Catarroja no pretenia millorar la qualitat de vida dels habitants del barri del Pilar instal·lant eixos pilons, sinó més bé donar a guanyar diners a alguna empresa, segurament d'algun “amiguito del alma”, membre d'alguna trama corrupta amb les quals solen tindre “relacions comercials” els polítics del PP.

Ara, menys de dos anys després de la instal·lació dels pilons, molts d'ells han sigut tallats pel propi Ajuntament a conseqüència de les protestes dels veïns que van arribar fins i tot a recollir signatures per a protestar contra eixa mesura tan absurda com cara i innecessària que no ha causat només que molèsties als veïns.

Un exemple més de la mala gestió del govern municipal del PP i de malbaratament de diners públics.

I mentrestant, les voreres del carrer de les Bombes fetes un desastre, com si acabaren de caure les bombes dels avions de la Itàlia feixista de Mussolini.

Anàlisi dels resultats de les eleccions generals

Encara que amb una miqueta de retard, farem una valoració dels resultats electorals de les passades eleccions generals, ja que un dels objectius d'este blog des del seu naixement ha sigut aportar una visió diferent sobre fets que ens envolten, allunyada de la que solen donar els mitjans de comunicació convencionals.

Està clar que el resultat de les eleccions generals del 20 N no és un bon resultat per als partidaris d'una ideologia progressista com la que representa la Coalició Compromís, que es podrien situar a les antípodes d'un PP que ha arrasat, tal i com estava previst.

El PP ha sigut el gran triomfador d'estes eleccions, però no tant com els resultats a simple vista farien pensar, ja que, encara que han tret majoria absoluta, tan sols han augmentat al voltant d'un 5 % el percentatge de vots, passant d'un 39,8 a un 44,6 %, un resultat molt allunyat del 53 % dels escons que han obtingut gràcies a la llei D’Hont i a l'aritmètica conseqüència de les circumscripcions provincials que afavoreix que els grans partits puguen aconseguir la majoria absoluta amb un percentatge de vots molt per sota del que haurien de traure si el nostre fóra un sistema proporcional. El PP ha sigut el partit que més s'ha beneficiat del sistema electoral tan injust que patim, no hagueren tret majoria absoluta si no fora gràcies a la llei d’Hont i al sistema d'assignació de diputats per províncies que fa que a moltes províncies tan sols traguen representació els dos partits més votats.

A partir d'ara, els dirigents del PP del País Valencià ja no podran continuar culpant a ZP i al govern central de tots els mals que patim els valencians, la qual cosa els deixa en una situació una miqueta més complicada, ja que el govern central, ara en mans del PP, segurament continuarà sense fer les infraestructures que necessita el País Valencià i sense donar-nos un finançament just. Per no parlar dels casos de corrupció que no paren d'eixir a la llum i que afecten directament als dirigents del PP. A partir d'ara, almenys ja no podran continuar culpant a uns altres dels seus problemes, ja que el PP ens governa a tots els nivells de l'administració (que no són pocs): local, provincial, autonòmic i des del govern central.

Per una altra banda, podríem dir que el PSOE continua amb la seua línia descendent, encara que molts pensaven que el resultat anava a ser encara pitjor per als socialistes que amb un 28.7% dels vots han tret un 31% dels escons.

Una de les formacions que més ha crescut ha sigut IU, que amb un 6,92% dels vots ha tret tan sols un 3% dels diputats, menys de la meitat de la representació que li correspondria si tinguérem un sistema electoral proporcional.

Respecte a la Coalició Compromís-Equo podem dir que ha aconseguit un resultat històric, ha aconseguit un diputat a Madrid, podríem dir que es tracta d'un resultat pitjor del que esperaven molts dels afiliats i simpatitzants d'esta formació política que fins i tot van arribar a somiar amb tindre un grup parlamentari propi, amb cinc diputats.

Estava clar que era molt difícil, sobretot si tenim en compte que a estes eleccions, la gent sol votar pensant en clau del conjunt de l'estat i per això, molts votants que a les últimes eleccions autonòmiques i municipals van votar la coalició valencianista, esta vegada han votat a partits amb implantació a tot l'estat espanyol, molts d'ells segurament ho farien pensant que era molt difícil que la Coalició Compromís traguera representació i per això han optat per a votar altres partits, pel famós vot útil. Esperem que a partir d'ara això ja no torne a passar, ja que està clar que la coalició valencianista té representació a Madrid i ja no caldrà votar a altres partits polítics per l'argument del vot útil.

Per a acabar, tan sols un comentari per a tots aquells que diuen que el sistema electoral beneficia als partits nacionalistes o regionalistes en detriment dels partits minoritaris que es presenten a tot l'estat, açò no és cert, almenys pel que respecta als resultat electoral a la nostra comunitat autònoma, ja que els partits més beneficiats del sistema actual són els dos grans partits, PP i PSOE que han tret clarament una representació molt per damunt dels resultats que els correspondrien per percentatge de vot, com podeu vore en el quadre que vos deixe a continuació, els únics dos partits que han tret un percentatge de diputats per sobre del percentatge de vots han sigut PP i PSOE, els altres tres partits que han obtingut representació parlamentària han tret un percentatge d'escons molt per baix del que els correspondria pel percentatge de vots obtingut.

Eleccions Generals 2011. Resultats al País Valencià
Partit:	Escons:	Vots:	% de vot:	% d'escons:
PP:	20	1388465	53,3 %	60,6%
PSOE:	10	695691	26,7 %	30,3%
EU:	1	169381	6,5 %	3,0%
UPYD:	1	145823	5,6 %	3,0%
Compromís:	1	125150	4,8 %	3,0%
Total :	33	2635449

Si voleu saber més sobre les raons que ens fan als valencianistes estar tan contents del resultat electoral, ací vos deixe un enllaç que explica molt bé l'evolució històrica del percentatge de vots del Bloc i de la coalició Compromís i la seua fidelització elecció rere elecció.


Tenim motius per alegrar-nos, per fi, després de 70 anys, al Congrés dels Diputats n'hi haurà un diputat valencianista que defensarà els interessos dels valencians i valencianes i farà sentir la veu d'un gran poble a Madrid, Joan Baldoví.