Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gürtel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gürtel. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’octubre del 2009

EL CAS GÜRTEL: The Neverending Story






S'han escrit rius de tinta sobre aquest cas de "presumpta" corrupció que afecta al PP, i més que s'escriuràn mentre els líders del partit no es decidisquen a prendre les mesures oportunes, tallar de soca arrel i despatxar a tots els deshonrats que han estat aprofitant-se del seu càrrec al partit per a enriquir-se de forma il·legal.
Primer començaren dient que tot era mentida, després denunciaren la policia perque suposadament les gravacions eren falses (ara ja ningú les nega sinó que les reconeixen de facto) i la denuncia fou arxivada immediatament. Digueren que era un muntatge per a despistar dels vertaders problemes del país, la crisi econòmica i el mal govern del PSOE. Després començaren a depurar responsabilitats despatxant uns quants alts càrrecs relacionats amb la trama, sobre tot de Madrid, encara que a altres no els passava res.

El nou d'octubre digueren que prendrien mesures, s'entenia que farien dimitir a algú, que la festa acabaria a les quatre de la vesprada, en clara referència a "Richy" Costa, no passà res, segurament Richy es va negar a dimitir. Per la nit enviaren un sms als mitjans de comunicació anunciant que el gran Richy seria cesat temporalment durant la reunió de l'executiva del dimarts. El dimarts Richy va presentar la dimisió (o cesament temporal) amb condicions. Al final semblava que li estava fent un favor al seu partit al no anar-se'n i tot lo món li va aplaudir efusivament (la frase de Camps no té desperdici: "Aplaudid, no hagais comentarios", dirigint-se als seus companys de partit per a que isqueren bé a les fotos)
 
Ricardo Costa és tot un personatge, es tracta d'un dels principals actors d'esta comèdia  protagonitzada per polítics del PP, un dels grans (com diria Xavi Castillo), després de Camps, Rita i Esteban Gonzalez Pons. El fet de que "el gartxo" (Fabra) haja eixit a defensar-lo públicament ja és tota una garantia (jo m’estimaria més que em defensara el "Lute" que segur que és més honrat que ell), encara que mèrits propis no li'n falten. Un gran personatge amb una personalitat molt singular.

És curiós que PP moltes vegades tria a persones amb problemes de parla per a ser portaveus, a Catarroja tenim un clar exemple, el portaveu popular a l'ajuntament també és farfallós. Què voldran dir? Serà un senyal, ens estaran intentant dir alguna cosa ? 


Però el cas de Ricardín Costa és excepcional, no recorde cap altre polític que parlara tan malament i que donara una imatge tan pobra (si no fora perquè intente ser una persona tolerant i respectuosa, diria que és un "pijo" amanerat que no sap parlar i pareix bobo). És que el PP no té cap altre militant millor per a un càrrec tan important com el de secretari general del PPCV i portaveu a les Corts valencianes?, ells que presumeixen de ser el partit amb més afiliats? 
O és que els militants, i dirigents del PP consideren que eixe càrrec no és tan important?
Però tot este cas ha tingut també algunes conseqüències positives (com sempre, "no hay mal que por bien no venga")

Una de les principals conseqüencies positives que ha tingut és que tots els dies es parla del País Valencià als telediaris d'àmbit estatal, la qual cosa abans no passava, ni tots els dies ni quasi mai (que parlen de nosaltres, encara que siga malament, com va dir eixe gran cineasta).
De fet inclús han arribat a fer un concurs d'imitadors de Ricardín Costa a un dels programes d'humor d'una cadena de televisió a nivell estatal en horari de màxima audiència (El Intermedio)

Una altra de les conseqüències positives del cas "Gürtel", ha segut la normalització d'un símbol que s'utilitza a la nostra llengua més sovint que a altres, em referesc (com segurament ja haureu endevinat) a la dièresi, si senyor, eixe gran símbol que en castellà es gasta molt rarament en paraules com "cigüeña" i al valencià és més comú a moltes paraules com: aigües, raïm o veïna.
El cas Gürtel podria arribar a ser l'apoteòsic final de l'hegemonia del PP al nostre país, si no fora perquè el principal partit de l'oposició no té una alternativa solida (un altre dia parlarem d'Alarte) i els altres partits amb representació a les Corts (EU, Bloc i IPV) tenen tan poca repercussió als mitjans de comunicació com un dia de pluja a Escòcia. Per tant, malauradament, es tractarà sols d'un breu parèntesi en l'hegemonia del PP a les nostres terres i els dirigents del partit dretà continuaran oferint "nuevas glorias a España" durant molts anys.

En fí, que anem a fer, este és el país on ens va tocar nàixer i no sembla gens fàcil de canviar, els grans partits tenen molts mitjans de comunicació al seu servici que s'encarreguen de difondre una idea falsa de la realitat
Com a mostra de com és aquest país on vivim només teniu que comprovar com actuen amb total impunitat els feixistes al següent enllaç: blog de Josep Maria Pañella

I estes notícies per desgràcia no apareixen als telediaris d'àmbit estatal, ni tampoc als d'àmbit autonòmic ni local.



dilluns, 12 d’octubre del 2009

INGENUÏTAT




Quan era un xiquet, els meus pares em regalaren un llibre anomenat "Refranero español", aquest llibre duia un recull de refranys populars que havien anat transmetent-se generació rere generació. Encara que semble una contradicció, no n'hi havia cap refrany que pertanyera a la tradició popular valenciana, gallega o basca, per exemple, només n'hi havien refranys que propis de la tradició cultural castellana (també és lògic si pensem que estic parlant d'una època de transició a la democràcia, quan encara no estava molt assumida la realitat multicultural de l'estat espanyol)

Me'l regalaren perquè a mi m’agradaven molt els refranys i tothom deia que tenia molt bona memòria per a recordar-los, encara me'n recorde de molts d'ells, un dels refranys que recorde deia així: "De bien nacidos es ser agradecidos"


Segurament estareu preguntant-se a quin sant ve ara tot este rotllo, m'ha vingut al cap aquest refrany perque tota la trama del cas Gürtel començà a destapar-se perque algú dels implicats que no es considerava ben pagat va dur un "memory stick" amb informació comprometedora a la policia i així és com va començar la investigació i és a partir d'ahí quan l'opinió pública comença a assabentar-se de la trama de xoriços que estaven emparant els governs del PP a molts ajuntaments, comunitats autònomes, diputacions provincials, etc. esguitant a molts alts càrrecs i dirigents del Partit Popular a tot l'estat (sobre tot a aquelles comunitats autònomes governades pel PP). 


Es dir que s'ha descobert tot el merder perquè els que haurien d'haver pagat al delator no havien sabut ser agraïts, és dir (segons el refrany castellà) havien segut uns mal nascuts.


Que els dirigents polítics del PP al País Valencià són uns pèssims gestors, ja ho sabiem; que estem a la cua de les inversions de l'estat ja se sabia; que som la comunitat autònoma amb més deute per habitant i amb la pitjor qualitat de vida ja se sabia; que en quasi totes les competències que depenen del Consell (sanitat, urbanisme, educació, medi ambient, etc. ) estem en el nivell més baix de tot l'estat ja se sabia. Que molts polítics del PP són uns corruptes també ho sabíem (Zaplana, Fabra, etc.)
Que tenen molta cara i molt poca vergonya i no dimiteixen encara que hi ha proves més que de sobra de que han comés conductes irregulars (si més no), també ho sabiem.


El que no sabiem (encara que molts ho sospitàvem) era que foren tan ingenus.


I perquè dic això? Per una senzilla raó, perquè cal ser molt ingenu per a pensar que una trama mafiosa d'empreses madrilenyes que s'encarrega d'organitzar esdeveniments com ara mítings electorals, fora capaç d'aconseguir una entrevista amb el president dels Estats Units (per molt que els responsables d'aquestes empreses saberen parlar molt bé anglès), per a pensar això cal ser molt tòtil.


Eixa persona que es va creure que la millor manera d’aconseguir una foto amb Obama era demanant-li-la al "Bigotes" és el nostre president de la Generalitat.


I allò que a mi encara em resulta més estrany de tot aquest cas és que encara així i tot, el PP continua comptant amb el suport de més del cinquanta per cent de la població del nostre país. Com serà això possible? 


Serà per allò de la des-informació dels ciutadans? o li ho haurà demanat Camps al tot poderòs capo de la trama gürtel que es feia anomenar "Don Vito"
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...