Punt d'inflexió, reflexions sobre els resultats electorals.

Un punt d'inflexió és un punt d'una curva on esta canvia de forma, és a dir, passa de ser còncava a ser convexa o viceversa.

Un punt d'inflexió és un concepte matemàtic que s'utilitza per a explicar el comportament d'una gràfica que representa una funció que canvia de tendència, és dir si la curva que representa la funció tenia una tendència a crèixer, però de repent eixa tendencia canvia i comença a invertir-se o  si una funció que no creixia i de repent comença a crèixer.

Jo pense que este concepte matemàtic es pot aplicar als resultats de les eleccions autonòmiques i municipals que visquérem la setmana passada, hi ha dos partits que canviaren la seua tendència: el PP i la coalició Bloc-Compromís. La resta de partits que tragueren representació a les Corts Valencianes (PSOE i EUPV) no experimentaren cap punt d’inflexió, continuaren amb la seua tendència a la baixa.

No hi ha cap mena de dubte sobre el fet que el PP va ser el gran guanyador d’estes eleccions, amb un 48 % dels vots tragueren majoria absoluta, este és un fet incontestable, pero una vegada dit això, crec que val la pena parar-se a analitzar amb una miqueta més d'atenció el què els ha passat, han perdut vots i percentatge i tan sols han augmentat un diputat gràcies a la llei D’Hondt i la barrera del 5%, si hagueren entrat molts partits que s’han quedat a les portes no haurien tret la majoria absoluta, ja que, degut al nostre sistema electoral, els vots restants de les formacions que no superen la barrera del 5% van a parar als partits més votats.

Per una altra banda, cal tindre en compte que en un context on el PP ha augmentat el nombre de vots a la inmensa majoria d’ajuntaments i comunitats autònomes de tot l'estat, a la nostra comunitat autònoma el PP ha perdut vots, és dir que si no haguera segut pel context de crisi i la davallada general del PSOE degut a la mala gestió del govern de ZP, els resultats segurament no haurien segut tan bons per al PP.

Un altre fet és que s’ha donat una circumstància molt important: s’ha invertit la tendència, ja que des de l’any 1991 (fa vint anys, quasi res), el PP no havia parat de créixer al País Valencià, ara eixa tendència s’ha invertit i han començat a perdre vots, encara mantenen la majoria absoluta, és cert, però ha canviat la tendència, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, segurament han aconseguit al seu sostre electoral, tot indica que a partir d’ara continuaràn perdent vots, la qual cosa no és d’estranyar després de tants anys governant amb majoria absoluta i si tenim en compte els casos de corrupció que afecten als seus polítics. M’agradaria saber que haguera passat si els dos principals partits no controlaren tant els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV) i la gent tinguera accés a una informació veraç, sense manipular, segurament no haurien tret un resultat tan bo.

L’altre partit que es pot dir que ha segut el gran triomfador de la nit electoral és la coalició Compromís, quan quasi tots els mitjans de comunicació auguraven que se quedarien fora de les Corts perque no traurien el 5%, ha entrat i no tan sols això sinò que han tret un 50% més de diputats dels que tenien (han passat de 4 a 6), també m’agradaria saber que haguera passat si els mitjans de comunicació no s’hagueren dedicat a ignorar-los i a no traure-los mai ni en premsa ni ràdio ni televisió (tant els mitjans de comunicació afins al PP com els del PSOE), segurament els seus resultats haurien segut mès bons encara.

L’última vegada que el Bloc es presentà a soles a unes eleccions autonòmiques, a l’any 2003, va traure un 4.8%, va estar a punt d’entrar a les Corts, però es quedà fora, a les següents eleccions es va presentar amb EU i els Verds i junts tragueren un 8%, és impossible saber quin percentatge d’eixe 8% corresponia als votants d’EU, als del Bloc o als dels Verds (o a nous votants que no havien votat mai cap dels tres partits)

Esta volta s’han presentat amb Iniciativa del Poble Valencià i els Verds i han tret un 7%, sis diputats, una vegada més és impossible saber quina part d’eixe 7% correspon als votants del Bloc i quina als de Iniciativa o els Verds, tan se val, no importa, el que és més important és que la coalició Compromís es consolida com a tercera força política a les Corts Valencianes i es presenta com la principal alternativa al bipartidisme representat per PP-PSOE, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, d’un partit que pareixia que no aconseguiria mai superar la barrera del 5% a una coalició que ha trencat eixa barrera i que demostra que en política no tots els partits ni els polítics són iguals, n’hi ha alguns que treballen de valent pels interessos dels ciutadans i ciutadanes (com els de la Coalició Compromís) i altres que no (com els del PP i PSOE) que sembla que es fiquen en política tan sols per a omplir-se les butxaques i no fer res de profit, tan sols afavorir els interessos de determinats grups de poder.

Si mirem els resultats a les eleccions municipals, la diferència és encara més clara, la coalició Bloc-Compromís ha tret 345 regidors, el Bloc (als municipis on es presentava a soles) ha tret 29 regidors, 374 en total, un 35 % més que les anteriors eleccions, més del doble que la següent formació en nombre de regidors, EUPV, que ha tret 169, quasi res.

Per tant a partir d’ara sí que podem dir amb total seguretat que votar la Coalició Compromís és un vot útil i que tots aquells que vulguen el canvi de signe polític de la nostra comunitat ja saben que votant esta formació política el seu vot servirà i estarà present a les Corts Valencianes i als ajuntaments, podem dir que hem encetat una nova etapa i que la regeneració política és possible, hi ha llum al final del túnel.

Això sí, ara els regidors i diputats de la coalició Bloc-Compromís no poden "adormir-se als llorers", han de continuar treballant de valent per a que tots aquells que han confiat en ells no vegen defraudades les seues expectatives, no poden baixar la guàrdia. 

Des d'aquest humil blog continuarem estant al seu costat perquè aquest canvi que tant desitgen amplis sectors de la nostra societat arribe com més prompte millor.

Està clar que fer oposició allà on el PP té la majoria absoluta és molt difícil, perque segurament tombaran totes les propostes de la coalició Compromís, però encara així i tot, hem de continuar treballant per a que esta situació canvie, sense parar de denunciar els abusos de poder d'uns polítics que és pensen que traure la majoria absoluta és un xec en blanc per a poder fer tot allò que els abelleix, sense tindre en compte les necessitats ni el benestar dels ciutadans i ciutadanes. Per això uns dels lemes de la campanya de la coalició Compromís era: "Volem la felicitat de tots els dies", de tot el món, com que els nostres xiquets puguen rebre una educació de qualitat i no tinguen que anar a escola en barracons o que quan estem malalts no tindre que esperar mesos a ser operats o per a que ens facen unes proves al centre de Salut del nostre barri.

Enhorabona a tots els valents i les valentes que han apostat per la coalició Compromís, tant als que l'han votat com els que han col·laborat durant la campanya, crec que podem sentir-nos orgullosos del resultat obtingut. El dia 22 de maig ha començat una nova etapa al panorama polític del nostre país, ja no serà tot en blanc i negre, és com quan començà la televisió en color, una nova etapa representada pels bons resultats obtinguts per la coalició Compromís.

Diferència entre economia productiva i especulativa.

(Podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)

Durant els anys del boom de la construcció que va durar des del 2002 fins al 2008, el preu dels habitatges al País Valencià es duplicava cada tres anys aproximadament. Durant els últims anys d'eixe període, van aparèixer milers d'agències immobiliàries, la majoria de les quals eren xicotetes empreses que tractaven d'aprofitar la bona marxa del sector i traure uns quantiosos beneficis d'una manera fàcil i ràpida. A Catarroja, l'avinguda de la Rambleta es va omplir d'aquest tipus d'agències, jo diria que n’hi havien més de vint, hui dia, dos anys després del principi de la crisi, ja no queden ni la meitat.

Aquest seria un clar exemple d'economia especulativa. Es tractava d'empreses que no produïen res, ni aportaven valor afegit als productes que comercialitzaven, al contrari que les empreses industrials, de transformació o producció de productes, com les empreses agrícoles que obtenen productes de conrear la terra o criar ramat. Productes que després venen al mercat intern de l'estat espanyol o exporten a altres països, la diferència fonamental entre aquests dos tipus d'empreses és que les que es dediquen a l'economia productiva generen riquesa i creen molts llocs de treball, fan augmentar la renda de les persones que habiten a un territori i permeten finançar infraestructures, serveis públics, etc. amb els diners que aporten a la societat.

Un exemple d'aquest tipus d'empreses serien les industries del moble o la factoria de Ford a Almussafes, que fabrica milers de cotxes al dia, la majoria dels quals són per a l'exportació, és a dir produixen un producte amb un alt valor afegit, que dona treball a milers de famílies i damunt aporten milers de milions d'euros que provenen d'altres països a la fotuda economia de l'Estat, a més, aquestes empreses, almenys en teoria, tenen una major longevitat que les que naixen com fongs per aprofitar unes circumstàncies conjunturals, com les empreses que he esmentat al principi d’esta entrada.

Per totes les raons exposades, en més d’una ocasió s’ha proposat per part de partits progressistes, com per exemple la Coalició Bloc – Compromís (formada pel Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds), la possibilitat que els diferents governs de l’estat (Central i Autonòmic bàsicament) creen un diferent règim impositiu que d’alguna manera prime les empreses productives enfront de les especulatives, tenint una fiscalitat diferent, per exemple. Un altra manera de fomentar que n’hi haja més economia productiva seria fer reduccions a les quotes de la seguretat social a les empreses que formen part dels sectors productius com l’agricultura, la ramaderia o la indústria. Un altra manera seria donar subvencions o ajudes a la investigació i desenvolupament a les empreses productives.

Durant les passades eleccions catalanes vaig seguir els debats i les entrevistes dels representants dels diferents partits polítics, l'únic partit que vaig escoltar que parlara sobre la importància de diferenciar entre economia especulativa i productiva i per tant de fer polítiques que fomenten la segona, va ser el candidat de la coalició Iniciativa, no dic que altres partits no ho portaren als seus programes, però els altres partits van preferir utilitzar altres idees clau per a la seua campanya electoral, alguns, com ERC van fer de la independència la idea central de la seua campanya, uns altres el concert econòmic (CiU), uns altres la xenofòbia (PP), idees totes elles absurdes i sense sentit per la senzilla raó que no poden dur-se a la pràctica perque van en contra dels principis bàsics reconeguts en la Constitució i amb la situació actual, no sembla possible canviar la constitució amb un PP i PSOE com a forces hegemòniques de l’estat espanyol. De fet el líder de CiU, Artur Mas, una vegada guanyades les eleccions va començar a posar "excuses de mal pagaor" per a no reclamar el concert immediatament.

Per acabar aquesta entrada m’agradaria fer referència a les infraestructures que són tan importants per a que les empreses productives puguen exportar els seus productes i rebre les matèries primes necessàries per a la seua activitat d’una manera eficient i per tant són un factor molt important a tindre en compte per a que la nostra economia continue sent un dels principals motors de l'economia del conjunt de l'Estat. En aquest sentit mereix la pena recordar que ni el PP ni PSOE, han volgut que l’arc del mediterrani siga una infraestructura prioritària ni que reba subvencions de la Unió Europea en les successives legislatures, com diu Enric Morera, però aquest és un tema que mereix ser tractat en altra ocasió.

COM TRACTEN ELS GRANS PARTITS ESPANYOLS AL POBLE VALENCIÀ

(Podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)

Per si algú encara tinguera algun dubte sobre quina és la posició del dos principals partits envers el País Valencià i les seues necessitats, a continuació reproduïm un guió de la roda de premsa que el PSPV-PSOE anava a donar sobre el tema de la liberalització de l'autopista AP7, una reivindicació històrica del poble valencià, ja que es tracta d'un eix fonamental per a l'articulació del nostre territori.

No cal recordar que tot aquest debat s'ha obert gràcies a la proposta d'Enric Morera, secretari general del Bloc i portaveu del grup Compromís a les Corts Valencianes.

Ara els dos grans partits polítics, PP i PSOE, que durant anys han estat oposant-se a la gratuïtat de l'AP7, volen pujar-se al carro i aprofitar-se del rebombori que s'ha format als mitjans de comunicació. La realitat és que tant el PP (quan governava Zaplana i Aznar) com el PSOE (Lerma- amb Felipe Gonzàlez) varen renovar la concessió a l'empresa que porta més de 50 anys explotant-la i traguent uns bons beneficis a costa de les butxaques dels valencians i valencianes que hem tingut que circular per aquesta infraestructura. Per no parlar del cost mediambiental de construir carreteres de circumvalació al voltant de molts pobles i ciutats pels que passava l'autopista de peatge a conseqüència de la negativa dels successius governs del PP i PSOE a liberalitzar l'autopista.

Val la pena llegir-se el guió, no te desperdici:
http://estaticos.elmundo.es/documentos/2010/03/05/documentacion.pdf

També he traduit les imatges a text per si algú no tinguera el Acrobat Reader insta-lat i a continuació el text integre:

POSIBLE PLANTEAMIENTO RUEDA DE PRENSA VIERNES 5 DE MARZO

Motivo de la convocatoria:

La provincia de Castelló necesita un impulso firme para solucionar los problemas de infraestructura que tiene y sobre todo para mejorar las comunicaciones. Uno de los puntos más conflictivos en esta materia es el que se hace referencia al eje Castelló Oropesa, pendiente de una variante que hasta el momento no ha visto la luz principalmente por el boicot sistemático al proyecto presentado por el Gobierno de España, hasta el punto de que el propio alcalde de Castelló y diputado autonómico, Alberto Fabra, capitaneo en las Cortes Valencianas una proposición no de ley en la que se pedía al Gobierno central la paralización del proyecto. Paralelamente, los dirigentes del PP, con Alberto Fabra a la cabeza de nuevo, han advertido en varias ocasiones de recurrir a la vía judicial para solicitar la paralización de esta infraestructura (no sé si finalmente llegaron a presentar el recurso en el juzgado).

Castelló no se puede permitir un retraso de años para dar solución a un problema que no solamente supone una gran congestión de tráfico durante todo el año, y sobre todo en la época estival, cuando se registran constantes retenciones, sino, y lo más grave, muchas víctimas de accidentes de tráfico que se registran en ese tramo.

Recientemente, el PP ha adoptado un cambio radical de postura y por primera vez en años se ha posicionado a favor de liberalizar la Ap7. Lo que en principio paiecía una improvisación del presidente Camps, de las que nos tiene acostumbrados, ha ¡do cobrando fuerza y parece que todo el PP ha tenido que cambiar radicalmente de postura y ponerse a favor de una liberalización a la que se han opuesto de forma reiterada en las innumerables ocasiones en las que se ha planteado tanto en las Cortes como en el resto de administraciones (ojo con que no nos acusen de haber hecho lo mismo nosotros. Daremos e[ dato de levante del otro día actualizado, porque esta noche me dirán exactamente cuántas veces se opuso el PP. Aunque nosotros lo hayamos hecho en alguna ocasión, como recuerda el Bloc, seguro que no nos hemos opuesto 20 veces, como sí ha hecho el PP....)

Por estos motivos, el cambio de postura del PP es para nosotros una oportunidad histórica para pedir al Gobierno de España y a la Generalitat que se pongan de acuerdo, para liberalizar la autopista AP7 entre Castelló Sur y Oropesa. Para ello, nos desplazaremos a Madrid para que el Ministerio estudie, en el menor tiempo posible, la aplicación de esta gratuidad que permitiría descongestionar la actual nacional 340, una reivindicación histórica que contribuiría al progreso y a la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos y ciudadanas de Castelló, eliminando el tráfico pesado de la actual carretera estatal. Por este motivo, le

pedimos al PP que, igual que nosotros vamos a ir a Madrid a pedir la liberalización de la p7, el PP haga lo propio con la Generalitat, y le ida a Francisco Camps, la colaboración institucional, en forma de aportación económica, para hacer realidad esta histórica reivindicación. (Esta postura provocará el excepticismo del PP que dirá que es una pataleta y que ellos no van a pedir nada, convencidos de que Madrid, por sí solo no lo haría. Esto en el caso de que no sepan que la decisión ya está tomada. Mientras dura eso, podemos darles la paliza en ayuntamiento, diputación, etc... para insistirles, sobre todo a Alberto Fabra, para que vaya a la Generalitat a hacer lo mismo que vosotros en Madrid). En este punto sería genial disponer de ejemplos en otras comunidades en las que se ha implicado la administración autonómica.

En vista de lo que ha salido en prensa propongo lo siguiente: incidir en que el tema está en manos de Camps que es quien tiene que decir si está dispuesto a colaborar en el rescate que para nosotros, en estos momentos, es la mejor opción. Sólo me preocupa y mucho el tema de descartar definitivamente el tema de la variante No sé si servirá de algo pero yo no me movería de en estos momentos lo que está sobre la mesa es la posibilidad de liberalizar la ap7 y como partido vamos a agotar todas las vías para que sea una realidad. La variante está paralizada por el boicot sistemático del PP primero en Is Cortes pidiendo su paralización y luego llevando el tema a los tribunales. En estos momentos, la solución a corto plazo es esta y vamos a agotar todas las vías para llevarla a cabo. Confiamos en que Camps, por una vez, esté a la altura de las necesidades de los Castelló sea sensible con los ciudadanos y ciudadanas de la provincia y colabore económicamente en el rescate de la autopista.

En Andalucía, la liberación de peajes en la autopista Sevilla-Cádiz se produjo en 2005 y también fue un acuerdo pactado entre el Gobierno autonómico y el central.

De momento, en Aragón dos tramos ap2 y ap68 en las que la comunidad y el Estado han pagado el 50% pero con el condicionante que la ¡da y vuelta sea en el mismo día (esto último no habría que decirlo)

En Aragón, la DGA ha optado también por subvencionar unilateralmente los peajes, tanto en el tramo de Mallén-Figueruelas como en el de Alfajarín-Fraga.

El caso de La Rioja es el que más se puede asemejar al de Aragón. Ese gobierno autonómico exigió al Gobierno central liberar los tramos de la autovía vasco-aragonesa en el entorno de Logroño. Igual que está haciendo con Aragón, el Ejecutivo socialista se negó ¡nicialmente. Sin embargo, el gobierno riojano decidió financiar a los usuarios un tramo de forma unilateral y, más tarde, el Ministerio de Fomento decidió sumarse.

Por tanto, por poner algunos ejemplos, Andalucía, Aragón y la Rioja son comunidades en las que los gobiernos autonómicos sí se han implicado. Pedimos a Camps que siga el ejemplo.

TEMAS COMPLICADOS.

Evitar en todo momento un no rotundo al desdoblamiento. A todas las preguntas sobre esta cuestión contestad lo mismo:

“Insistimos en que en estos momentos el cambio de actitud de PP supone una oportunidad histórica para ir de la mano a las dos administraciones implicadas y pedirles a corto plazo la liberalización de la AP7 como solución al problema de la congestión de la nacional 340, ante el boicot sistemático que el PP ha estado ejerciendo y ejerce en estos momentos al trazado propuesto por Fomento”

No facilitéis ningún dato concreto, ni dónde estarían los accesos, ni cuándo se pondría en marcha, ya lo explotaremos en fases como logros de las gestiones realizadas en Madrid. A todas las preguntas concretas contestad con: “Nuestro compromiso es insistir ante el ministerio de Fomento para adoptar las medidas más beneficiosas y para llevar a cabo todas aquellas mejoras posibles para convertir la actual AP7 en una óptima vía de comunicación, gratuita, que garantice el descongestionamiento de la actual n-340. Confiamos en que el PP haga lo propio ante a GV.”

Per a que després diguen que defensen els interessos del valencians...

El més trist de tot aquest assumpte és que, malgrat tot, el PP i el PSOE tornaràn a ser els partits més votats al País Valencià amb molta diferència, mentre que, la Coalició Compromís segurament tornarà a traure un resultat electoral molt pobre en comparació amb aquests dos partits, però encara així i tot, mentre els diputats del BLOC, Iniciativa del Poble Valencià i els Verds continuen a les Corts (encara que siga amb molts menys diputats que els dos grans partits espanyolistes), continuaran defensant els interessos de tots els valencians i valencianes, seràn el gra en el cul dels dos grans partits que tan sols miren pels interessos dels rics i poderosos, afovorint grans empreses com la que gestiona l'autopista AP7, moltes de les quals ni tan sols son valencianes, sino que tenen la seua seu central a Madrid o a altres comunitats autonomes.


I per cert, un altre detall, que potser algú pensa que no té importància, però jo crec que és molt significatiu és que el guió està escrit en castellà, no és casualitat, el PSOE, igual que el PP, pensen i fan política en clau espanyolista i per això escriuen i fan tots els seus escrits interns en castellà. Una llàstima.

A favor del pacte Bloc - Iniciativa - Verds

Qualsevol lector mínimament espavilat que haja seguit amb certa regularitat aquest blog s'haurà adonat de l'ideari polític del seu autor: valencianisme progressista.

D'entre tots els partits polítics que es presenten a les eleccions al País Valencià n'hi ha un que considere que representa millor que cap altre eixa ideologia política: El Bloc.

Una vegada dit això també he de dir que no sempre estic d'acord al 100% amb tot el que diuen i fan els dirigents d'aquest partit polític, ni menys encara amb tot allò que fan o diuen el 100% d'afiliats i/o simpatitzants, ja que, com en tots els partits polítics, al Bloc hi ha de tot, però en general, com ja he dit abans, pense que el Bloc representa l'opció més coherent i sensata de tot l'ampli ventall de partits valencianistes més o menys d'esquerres que hi ha actualment.
Jo diria que el Bloc és o hauria de ser la casa gran del valencianisme polític.

Des de fa un parell de setmanes han aparegut en prensa notícies que parlen d'un possible pacte entre el Bloc i Iniciativa del País Valencià, els dos partits que formen actualement el grup parlamentari Compromís a les Corts Valencianes.

Des d’aquest humil blog voldria donar el meu suport a aquest pacte, ja que considere que és la millor opció per a presentar-se a les pròximes eleccions autonomiques i municipals al nostre País.

Els que seguim la “blogosfera valencianista” hem pogut llegir els darrers dies opinions de tot tipus, a favor i en contra del pacte. Molta gent pensa que els termes de l’acord són insuficients per al Bloc, ja que no li dona el pes específic que realment té al País, donat que el Bloc és la tercera força política en nombre de regidors (uns 300) i Iniciativa a penes té presència al nostre territori (uns 60 regidors) . Encara així i tot, pense que són més els arguments a favor que en contra, per moltes raons, però la primera i principal perque pense que per tal d’articular un tercer espai amb prou força per a poder fer front als dos principals partits polítics que han estat monoplitzant la política durant el darrer quart de segle cal unir esforços i per la senzilla i pràctica raó que si el Bloc se presentara a soles tindria moltes menys possibilitat d’arribar al 5% necessari per a poder entrar a les Corts, com ja ha passat un parell de vegades, que s’hem quedat en el 4.8% i s’hem quedat fora i, evidentment, eixa no és la millor manera de defensar els interesos dels valencians, per a poder fer política cal estar dins, fora de les institucions és molt difícil, entre altres raons perque encara eixirien menys les nostres idees als mitjans de comunicació.

Per totes estes raons i per moltes altres de cohrència personal i política, recolze aquesta coalició que espere que done molts bons resultats i siga molt positiva per a la societat valenciana en general i en particular per als sectors més perjudicats per les polítiques de dretes que hem estat patint durant els darrers anys al nostre país. Durant els governs del PP hem vist com col·lectius molt importants com el dels treballadors, xicotets empresaris, llauradors famílies amb fills en edat escolar (que han tingut que anar a escola en barracons), el medi ambient, etc. han anat empitjorant les seues condicions de vida, mentre que altres sectors molt minoritaris com per exemple els directius de grans empreses i els bancs treien profit d'unes polítiques que no han fet sinò aprofundir les diferències i la pèrdua de qualitat de vida de la majoria dels habitants del País Valencià.

Per lluitar contra eixes polítiques que destruixen el medi ambient i el paisatge i fan que els valencians anem a menys, perdent pes en el conjunt de l'economia de l'estat, al contrari que altres comunitats autònomes que han vist com la renda per càpita i la qualitat de vida  dels seus habitants ha anat millorant durant els darrers anys.

Per tot això hem d'estar units i afegir totes les associacions i partits polítics valencianistes possibles, quantes més millor. Ja estem cansats de veure com ens governen uns impresentables, corruptes i sense escrúpols.