Una bona notícia per a la democràcia.

Falten pocs dies per a que este modest blog faça 2 anys, a primers d'enguany vaig fer una entrada que feia un balanç sobre els temes més tractats durant l'any 2010, llavors Camps era un dels temes més freqüents. 

Hui, si tornara a fer el rànquing, segurament ja no ocuparia una posició tan destacada, ja fa temps que em vaig avorrir de parlar sobre ell, quasi totes les entrades que parlaven sobre el nostre “molt-poc-honorable” president eren molt semblants, quasi sempre parlaven sobre la seua relació amb casos de corrupció o la seua estupidesa.

Ha acabat un cicle, és sens dubte una bona notícia que haja dimitit, encara que ho ha fet tard i malament, quan ja no li quedava una altra alternativa, patètic, com tota la seua trajectòria política, un desastre.

El cas és que jo no considere que siga tan roí com estúpid, estic segur que al PP hi ha polítics que han furtat més que ell, el seu predecessor, sense anar més lluny, Zaplana, segur que va omplir-se més les butxaques i d’una manera més bruta, però no els han pillat. Ha sigut molt torpe, és com una caricatura de si mateix, un personatge.

Per fi ha dimitit, una llàstima que tot açò no passara abans de les eleccions autonòmiques i municipals, segurament el PP no haguera tret un resultat tan bo.

En fi, no passa res, esperem que molta gent que el va votar pensant-se que era un home honrat (perseguit injustament per la justícia i els mitjans de comunicació) canvien ara d'opinió.

Ara a celebrar-ho, ha caigut un polític corrupte i mal gestor. No sabem com serà el seu successor, però no crec que siga tan negatiu per als valencians i valencianes i la humanitat en general.

I què farem amb l'altre u per cent?

Una de les primeres mesures que ha pres el recentment re-elegit govern de la Generalitat del PP ha segut eliminar la línia en valencià de les escoles, el Conseller d'Educació ha dit que implantaràn un sistema en el qual l'ensenyament serà un 33% en anglès, un 33% en castellà i un 33% en valencià.

És curiòs que no anunciaren esta mesura abans de les eleccions. Serà perque sabien que els podria llevar vots? O s'els hi haurà ocorregut després de vore els bons resultats electorals obtinguts per la coalició valencianista?

I jo em pregunte: a què pensen dedicar l'1 per cent del temps restant?
Podrien dedicar-lo a una assignatura anomenada trellat i així no prendrien eixe tipo de mesures que tan sols van encaminades a acabar definitivament amb la nostra llengua.

Després de més de 25 anys d'educació en valencià, intentant que la nostra llengua es normalitzara i tinguera la mateixa consideració que el castellà, ara resulta que el govern de la Generalitat Valenciana decideix donar un pas més en la direcció contrària.

És molt trist, es tracta d'una mala notícia per a tots els que estimem la nostra llengua i considerem que és un dels signes d'identitat més importants del poble valencià.

Reflexions al voltant del Nou d'octubre.

Recentment, a la blogosfera valenciana, hem pogut llegir uns quants articles escrits per alguns dels més destacats blocaires sobre el tema del Nou d’octubre (no molts en realitat), a mi m'agradaria destacar dos en particular, el de Xavi Bellot, (publicat a L'informatiu) i el de Pere Fuset (publicat a Pica'm), volguera destacar els dos per la mateixa raó: m'han semblat una miqueta buits de contingut reivindicatiu valencianista, malgrat ser, com ja he dit abans, dos dels més destacats blocaires de la blogosfera valenciana (tal vegada ja estan una miqueta avorrits de tant de reivindicar)

El primer posa el Nou d'octubre al mateix nivell que el 12 d'octubre, festivitat del Pilar, dia de la Hispanitat, pense que ha estat molt encertat comparant ambdues celebracions, però he trobat a faltar un to més reivindicatiu, ja que, encara que les dues festes són equivalents, no es pot dir que la situació del País Valencià siga la mateixa que la de l'Estat Espanyol, ni de bon tros. Els que es senten espanyols no els cal reivindicar res, ja ho tenen bé, es poden permetre el luxe de passar-se el dia de la “raça” com una festivitat més, tocant-se el nas al sofà de casa, com diu Xavi. 

La situació dels valencians que ens sentim valencians (que segons les enquestes som cada vegada menys) no és com per a quedar-se a casa tocant-se el nas. Perdoneu que vos ho diga, els valencians no ens podem permetre eixe luxe, la nostra economia està enfonsada per culpa d'uns governants inconscients que l'única cosa que saben fer és malbaratar els diners públics, fent "xanxullos" amb els amiguets de l'ànima, defensant un model econòmic que ens ha portat a una de les pitjors crisis que hem patit des de fa molts anys; menyspreant la nostra llengua, etc. etc. 

Per altra banda tenim Pere Fuset, admininistrador de Valencianisme.com, un altre clar exemple de valencianista moderat que ha escrit un article buit des del meu punt de vista. Als dos els diria el mateix: què vos passa valencians? 

Pere Fuset es limita a parlar de les banderes, està bé, està clar que la senyera amb blau és un símbol segrestat, etc. Però és això realment important per als valencians i valencianes que no arriben a final de mes o que han de dur als seus fills a escola en barracons? 

Ningú ha esmentat que el País Valencià és un dels més endarrerits en l'aplicació de la llei de dependència, de la qual se n'estan aprofitant molt altres comunitats autònomes per aconseguir fons de l'estat (com Andalusia per exemple), però el govern de la Generalitat Valenciana s'estima més que les persones que han d'encarregar-se de cuidar als familiars en situació de dependència no reben cap subvenció de l'estat i d'eixa manera poder culpar al govern de Zapatero de la greu crisi econòmica que estem patint.


Per no parlar de la vergonya de l'AVE, que ara els dos grans partits espanyolistes (PP i PSOE) volen reivindicar quan ja fa molts anys que el tenen altres ciutats amb menys importància estratègica i que aporten molt menys a l'economia de l'estat que  València. Com Valladolid per exemple, que es veu que era més urgent per al PP fer l'AVE a la ciutat on va nàixer Aznar que a València. I damunt ens han fet un AVE de segona que no arriba soterrat a l'area metropolitana, un desastre.

No volguera resultar pesat, però pense que tenim l'obligació, és el nostre deure, com valencianistes, articular un discurs més reivindicatiu aprofitant la festa del País Valencià, no podem quedar-se a un nivell tan superficial i moderat.

De totes maneres, al menys ells dos han escrit una entrada sobre este tema, que altres ni tan sols s'han molestat, segurament els semblarà políticament incorrecte o alguna cosa per l'estil, es veu que no s'estila ser un valencianista reivindicatiu, ara està més de moda la moderació i relativitzar totes les coses, com si no passara res, com si tot anara de categoria i per això segurament esta entrada no caurà bé a molta gent, però dic el que pense i crec que no soc l'únic que pensa igual que jo sobre la situació del País Valencià i com sempre dic, no volguera fer entrades negatives, m'agradaria parlar d'altres temes no tan relevants, de futbol per exemple, però el problema és que no me naix, me naix parlar del País Valencià i de la seua precària situació, encara que continue pensant que som un gran poble, però governat per uns pèsims polítics i així ens va, una llàstima, perque si tingueren un govern que defensara els interessos de la majoria dels ciutadans, com tenen altres comunitats autònomes, podriem estar molt bé perque som un país amb moltes possibilitats, una gran història i un present i un futur. Malgrat tot, podriem continuar sent un dels principals motors de l'economia de l'estat, però al pas que anem ja vorem que passa.

Cobrar amb cromos del coiot

Hi han coses que, malgrat l'edat que tinc i la quantitat d'anys que porte coneixent gent i parlant amb persones de tot tipus sobre els més variats temes, no puc entendre. Una d'estes coses és l'adhesió incondicional d'alguns a unes determinades idees o conceptes preconcebuts, encara que la realitat demostre que totes eixes idees a les quals s'aferren d'una manera quasi irracional no tenen trellat ni forrellat.

Me passa molt sovint quan parle sobre temes d'actualitat amb gent que són partidaris d'un determinat partit polític o d'una ideologia, la seua adhesió inquebrantable a les idees del seu partit favorit els impedix vorer la realitat, és com quan mires a la persona amada, no la veus amb els mateixos ulls que la resta de la gent, la teua mirada no pot ser mai imparcial.

Això li passa a un amic meu que és dissenyador gràfic, molt bo per cert, el qual, encara que és una persona relativament culta i intel·ligent, darrerament sembla que s'haja fet simpatitzant del PP.

L'altre dia em va telefonar per a dir-me que tenia unes entrades per anar al cine que li havien regalat, em digué:

“He arribat a un acord amb la Filmoteca per un treball que solament em podien pagar  fent un “trueque”. Tinc unes 8 o 9 entrades per a regalar i 2 entrades de bades per a cada sessió que vulguem anar durant tot l'any. Així que si vos abelleix podem començar a utilitzar-les"

Jo me vaig quedar alucinat, com se sol dir, li havien pagat amb “cromos del coyote” i li vaig dir: “Com és això possible? Però la Filmoteca no pertany a l'IVAC (Institut Valencià del Cine) que és una institució oficial depenent de la Generalitat Valenciana? Com poden ser tan cutres de pagar-te d'eixa manera pel teu treball?”

Ell em contestà: Tens tota la raó, David.

diuen que no els han donat gens de pressupost per a enguany i encara els han llevat un cicle i un seminari que feien, però que ells almenys no deuen diners, perquè Teatres té un bon forat!! les coses s'estan posant molt molt xungues...espere que no seguisquen empitjorant per molt de temps...

Jo li vaig dir: "Com és possible que tinguen diners per a pagar comissions milionàries a la trama corrupta del “Bigotes” i per a organitzar esdeveniments com el cap de setmana de Ferrari al Circuit de Xest o per a canviar fanals a la ciutat de València que funcionen perfectament per altres que són unes imitacions coents de fanals del segle XIX? Tenen diners per a pagar tants gastos innecessaris i no tenen diners per a pagar a empreses valencianes que estan prestant servicis a la Generalitat? És que estos del PP no tenen vergonya”

Sorprenenment, quan li vaig esmentar al PP, la seua opinió sobre el tema va canviar radicalment, em va dir: “Bé, no polititzem... jo pense que els del PSOE també tenen per a donar-los per diversos llocs...el PP és un desastre, però jo estic desitjant que se'n vaja el PSOE del govern central. El problema és que a aquest país no hi ha alternatives...

De sobte semblava com si li haguera tocat un tema que per a ell fora sagrat, i de colp i de repent m'amolla això de que no n'hi ha alternatives, jo li vaig dir: "no sé que té que vorer el PSOE amb tot açò que estem parlant, a mi tampoc m'agrada el PSOE, però el partit que està governant ara la Generalitat és el PP. Ademés sí que n'hi ha alternatives, està el Bloc, per exemple o altres partits", però pareixia que el tema ja no l'interessava...

M'imagine que el meu amic, com afortunadament té feina i se guanya bé la vida, es pot permetre el luxe de treballar de bades per a la Generalitat i no li sap greu que el nostre “Molt Honorable” President es gaste un bon grapat d'euros dels nostres impostos passejant en Ferrari amb un parell de multi-milionaris. Una vergonya i una llàstima. 

Per desgràcia no tots els valencians i valencianes que s'ho estan passant malament per culpa de la crisi poden dir el mateix, que es conformen cobrant en “cromos del Coyote”.

Per a que després diguen que els valencians no som meninfots...

Ni fam, ni fem, ni fum

Hui he assistit amb Jesús Monzó i altres companys del Bloc de Catarroja a l'acte de presentació de la Coalició Compromís al Jardí Botànic de València.

Els líders dels tres partits polítics que formen la Coalició ens han explicat el perquè de presentar-se conjuntament a les pròximes eleccions autonòmiques. 

Els tres representants han parlat molt bé, cadascú amb el seu propi estil.
Enric Morera parlava d'una manera molt planera, se li veia tranquil i segur de si mateix, l’experiència com a diputat i síndic del grup parlamentari a Les Corts se li nota. Només començar la seua intervenció ha fet referència a les treballadores de Canal Nou que han patit assetjament sexual darrerament.

També ha parlat Mònica Oltra, representant a Iniciativa del Poble Valencià, ha estat molt bé, com sempre, amb el seu estil, més emotiu, apassionat i entusiasta que tant agrada i mobilitza a la gent, se li nota que creu en tot allò que defensa amb tanta passió.

A mi personalment m'ha cridat especialment l'atenció la intervenció de Carles Arnal (tal vegada perquè no és tan conegut, al menys jo no l'he vist parlar tantes vegades en públic), el secretari general del partit Els Verds ha dit que en aquesta coalició estan representades les tres branques fonamentals de l'opció valencianista, d'esquerres i ecologista necessària per a canviar la política de la Generalitat Valenciana. De fet la coalició Compromís és el grup parlamentari de les Corts que més propostes fa i que fa una oposició més activa i constructiva, amb tan sols 4 diputats, mentre que el principal partit de l'oposició (PSPV-PSOE) amb 37 diputats i molts més assessors “ni está ni se le espera”.

Carles Arnal ha esmentat una frase de Josep Vicent Marquès: “Volem un país sense fam, ni fem ni fum” en clara referència a les polítiques depredadores del medi ambient que ha estat duent a terme el Partit Popular al País Valencià que ens han empobrit, han destruït el paisatge i han contaminat el medi ambient i, malgrat tot no han servit per a crear riquesa ni llocs de treball, ja que som una de les comunitats autònomes de l'Estat amb una taxa més alta d'atur.´

El PP ens ha estat venent fum, dient-nos que l'organització de grans esdeveniments anava a solucionar tots els problemes del nostre País, però en realitat ha servit per a ben poc i han costat molts diners dels contribuents, tal vegada si s'hagueren organitzat d'una altra manera haurien sigut de més profit, però en realitat no han servit per ajudar a l'economia valenciana a eixir de la precària situació en la que es troba.

Els líders de les tres formacions polítiques han fet una aposta clara i contundent per la necessària transparència de l'acció dels polítics i la necessitat d'una regeneració dels governs, s'han de tindre les mans netes i la consciència tranquil·la. No es poden repetir els casos de corrupció que han protagonitzat els polítics del PP i del PSOE recentment al nostre país.

Ha segut un acte de presentació de la Coalició que ha mostrat d'una manera senzilla i clara que representen una alternativa seriosa, creïble i amb un programa raonable i equilibrat que pot liderar el canvi de govern a la Generalitat Valenciana.

Ara tan sols falta que els ciutadans ho vegen així i aposten per ells per a que obtinguen una representació suficient que els permeta dur a terme un nou estil de fer política i acabar amb els abusos dels governs del PP que ja porten massa temps governant de manera irresponsable i sense trellat.

És temps de canviar, d'anar a més, d'ocupar el lloc que ens pertoca als valencians a Europa i al món. No podem continuar amb les polítiques de clientelisme i servilisme patètic que fan que els dos príncipals partits polítics (PP i PSOE) continuen governant per a oferir “noves glòries a Espanya” en compte de defensar els interessos de tots els valencians i valencianes. Ja està bé d'afavorir a una minoria privilegiada que només pensa en omplir-se les butxaques sense escrúpols ni miraments.

Ferrocarrils de la Generalitat inicia una campanya contra el frau

Resulta com a mínim paradoxal que una institució depenent de la Generalitat Valenciana inicie una campanya per a perseguir el “frau” al transport públic com publicava hui el diari Levante

Segons la institució que gestiona el Metro de les poblacions l'Àrea Metropolitana de València, vora un 10 per cent de viatgers se colen, es dir viatgen sense pagar el bitllet.

A mi, sincerament, un 10 % em semblen pocs, deurien de colar-se molts més.

Com poden tindre tan poca vergonya?

Amb la quantitat de problemes que patim a causa de l'ús i l'abús del transport privat: contaminació, embusos, accidents de trànsit, problemes d'aparcament, etc.


El que haurien de fer és potenciar el transport públic, fer més línies de metro, d'autobús, de tren, abaratir el transport públic per tal de que no tinguérem que utilitzar el cotxe per anar a quasi tots els llocs, ja que tal i com està la situació hui en dia a l'àrea metropolitana de València, utilitzar el transport públics és moltes vegades poc menys que una heroïcitat degut a la mancança de mitjans per a comunicar-se entre punts moltes vegades molt propers entre ells, com per exemple Torrent i Catarroja.


Els que hem tingut la sort de viure a ciutats on no es pagava el transport públic perquè era de bades (Castelló de la Plana) o perquè es permetia el que la gent se colara tranquil·lament sense a penes control (Colònia), ens resulta molt difícil comprendre a quin sant ve ara eixa mania recaptatòria dels nostres governants. 

És que no ens cobren prou impostos? Per què no es dediquen a gestionar millor els diners públics en compte de perseguir a ciutadans, la majoria dels quals segurament seràn més honrats que molts dels polítics que ens governen. 

De fet moltes vegades resulta més econòmic per a la majoria d'usuaris anar amb cotxe que amb transport públic com ho demostren molts estudis, (El coche adelanta al transporte público) (una hora perdida al día) de tal manera que moltes de les persones que viatgen en Metro, tren o autobús, ho fan simplement perquè no tenen cotxe o perquè no han tingut oportunitat de traure's el carnet de conduir.

Em sembla una barbaritat que enceten una campanya per a tractar d'evitar que la gent viatge en Metro sense pagar amb el pretext de recaptar més fons públics. 
Per què no fan una campanya per a evitar els fraus a la seguretat social o l'economia submergida o els que defrauden a Hisenda o els empresaris que exploten als seus treballadors? 

Segur que en traurien més diners que no perseguint a ciutadans que l'únic delicte que han comès ha segut intentar viatjar de bades a un transport públic que hauria de millorar molt per a donar un servici mínimament decent per a una societat moderna i avançada com se suposa que és la nostra.