Les claus de l'èxit de la Coalició Compromís

Segurament els politòlegs i sociòlegs estudiaràn durant molt de temps quines han segut les claus de l'inesperat èxit de la coalició Compromís durant les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Jo, com no podia ser d'una altra manera, diré la meua sobre uns fets que he viscut des de ben aprop.

Una de les claus de l'èxit té noms i cognoms: Mònica Oltra, una política fora de sèrie que ha marcat la legislatura amb el seu propi estil, ple de sinceritat i dient les coses a la cara, sense por. Jo crec que ha triomfat perque ha dit tot allò que molts voldrien dir-li a la cara al president de la Generalitat (el molt ex-honorable Francisco Camps).

Estava clar que la Coalició Compromís ho tenia difícil, era una marca relativament nova, no té implantació a nivell de tot l'estat (mentre que els altres tres partits que han tret representació sí que la tenen), cap mitjà de comunicació esmentava mai els seus membres, encara que representaven la tercera força política a les Corts Valencianes, es pot dir que tant els mitjans afins al PP com els del PSOE l'han ignorada sistemàticament. Els partits que la recolzen (Bloc, Iniciativa i els Verds) no compten amb molts recursos econòmics per a fer una campanya publicitària que llançara la seua imatge a tanques, cunyes radiofòniques, anuncis en TV, etc. (com la que ha fet el PSOE amb Alarte, per exemple). Per tant no li quedava cap altra opció que fer accions que cridaren molt l'atenció per a poder eixir als mitjans de comunicació i que la gent coneguera els missatges de la coalició que representava, amb camisetes reivindicatives, intervencions polèmiques, etc. tractava de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació si no dels convencionals (que per suposat no anaven a traure-la) sí al menys dels no-convencionals (Internet: YouTube, Facebook, Twiter, blogs, etc.)

No n'hi ha cap dubte de que la líder de Iniciativa ha aconseguit atraure a un electorat jove, urbanita i ha donat a la coalició una imatge moderna, reivindicativa i sincera que una gran part de l'electorat ha apreciat. S'ho ha currat durant tota la legislatura i se mereix tot el reconeixement que tot lo món (excepte els mitjans de comunicació afins al PP) li reconeixen.

Un altra de les claus de l'èxit ha segut una molt bona campanya, sempre amb missatges en possitiu, diferent que la que va fer el Bloc fa quatre anys (amb el "Adéu PP"). Una imatge molt bona, molt arriscada també, allunyant-se dels tradicionals símbols dels partits polítics, la coalició Compromís va triar una careta somrient com el logo de la Coalició, imitant a les que s'envien pels missatges de text quan vols guinyar un ull a algú de forma positiva.

Cal dir que el Bloc ja porta molts anys intentant superar el debat dels símbols (la senyera amb blau o sense blau, el nom de la llengua, del País, etc.) no són les nostres prioritats, tenim altres coses més importants sobre les que parlar, no val la pena perdre ni un minut discutint sobre quin ha de ser el color de la bandera mentre els nostres xiquets van a escola en barracons i el govern de la Generalitat es gasta els pocs diners que rebem de finançament (per culpa de PP i PSOE) en carreres de Formula 1 i altres grans esdeveniments.

Una altra clau molt important de la campanya ha segut el gran nombre d'afiliats i simpatitzants dels tres partits que formen la coalició, sobre tot del Bloc (que és el partit que compta amb una major implantació a tot el territori) que han fet una campanya molt bona, parlant amb la gent pel carrer, penjant cartells i pancartes, repartint programes electorals, com se sol dir, xafant el carrer i explicant les nostres idees d'una manera senzilla, repartint pamflets, etc.

Una altra clau jo diria que ha segut la campanya 2.0 o la campanya feta a Internet per molts simpatitzants que d'una manera absolutament desinteressada s'han dedicat a difundir els vídeos de Mònica Oltra, els articles dels pocs mitjans de comunicació que parlaven de la coalició Compromís, etc.

Per últim (encara que no menys important), cal dir que esta coalició ha sabut transmetre un missatge d'esperança a molts ciutadans i ciutadanes que estan cansats de la forma que tenen els partits tradicionals de fer política, la Coalició Compromís ha elaborat un bon programa electoral, modern, progressista, amb propostes concretes, ecologista, amb un missatge transversal, parlant sobre tot dels problemes que més interessen a la gent. Jo crec que eixe missatge ha arribat a molta gent, la gent ha comprés que existeix una altra manera de fer política, molt diferent de la que fan els grans partits, PP i PSOE, els quals tenen molts problemes de corrupció i una xarxa clientelar de persones i institucions (mitjans de comunicació, empreses, bancs, etc.) que col·laboren amb ells per tal de traure un benefici quan el seu partit guanye les eleccions.

La coalició Compromís representa una nova manera de fer política més jove, més neta, més sana i això ha sabut captar-ho molta gent: gent senzilla, gent culta, gent jove (i no tan jove), etc.


Esperem que esta aliança continue donant fruits positius per a la societat valenciana.

Punt d'inflexió, reflexions sobre els resultats electorals.

Un punt d'inflexió és un punt d'una curva on esta canvia de forma, és a dir, passa de ser còncava a ser convexa o viceversa.

Un punt d'inflexió és un concepte matemàtic que s'utilitza per a explicar el comportament d'una gràfica que representa una funció que canvia de tendència, és dir si la curva que representa la funció tenia una tendència a crèixer, però de repent eixa tendencia canvia i comença a invertir-se o  si una funció que no creixia i de repent comença a crèixer.

Jo pense que este concepte matemàtic es pot aplicar als resultats de les eleccions autonòmiques i municipals que visquérem la setmana passada, hi ha dos partits que canviaren la seua tendència: el PP i la coalició Bloc-Compromís. La resta de partits que tragueren representació a les Corts Valencianes (PSOE i EUPV) no experimentaren cap punt d’inflexió, continuaren amb la seua tendència a la baixa.

No hi ha cap mena de dubte sobre el fet que el PP va ser el gran guanyador d’estes eleccions, amb un 48 % dels vots tragueren majoria absoluta, este és un fet incontestable, pero una vegada dit això, crec que val la pena parar-se a analitzar amb una miqueta més d'atenció el què els ha passat, han perdut vots i percentatge i tan sols han augmentat un diputat gràcies a la llei D’Hondt i la barrera del 5%, si hagueren entrat molts partits que s’han quedat a les portes no haurien tret la majoria absoluta, ja que, degut al nostre sistema electoral, els vots restants de les formacions que no superen la barrera del 5% van a parar als partits més votats.

Per una altra banda, cal tindre en compte que en un context on el PP ha augmentat el nombre de vots a la inmensa majoria d’ajuntaments i comunitats autònomes de tot l'estat, a la nostra comunitat autònoma el PP ha perdut vots, és dir que si no haguera segut pel context de crisi i la davallada general del PSOE degut a la mala gestió del govern de ZP, els resultats segurament no haurien segut tan bons per al PP.

Un altre fet és que s’ha donat una circumstància molt important: s’ha invertit la tendència, ja que des de l’any 1991 (fa vint anys, quasi res), el PP no havia parat de créixer al País Valencià, ara eixa tendència s’ha invertit i han començat a perdre vots, encara mantenen la majoria absoluta, és cert, però ha canviat la tendència, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, segurament han aconseguit al seu sostre electoral, tot indica que a partir d’ara continuaràn perdent vots, la qual cosa no és d’estranyar després de tants anys governant amb majoria absoluta i si tenim en compte els casos de corrupció que afecten als seus polítics. M’agradaria saber que haguera passat si els dos principals partits no controlaren tant els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV) i la gent tinguera accés a una informació veraç, sense manipular, segurament no haurien tret un resultat tan bo.

L’altre partit que es pot dir que ha segut el gran triomfador de la nit electoral és la coalició Compromís, quan quasi tots els mitjans de comunicació auguraven que se quedarien fora de les Corts perque no traurien el 5%, ha entrat i no tan sols això sinò que han tret un 50% més de diputats dels que tenien (han passat de 4 a 6), també m’agradaria saber que haguera passat si els mitjans de comunicació no s’hagueren dedicat a ignorar-los i a no traure-los mai ni en premsa ni ràdio ni televisió (tant els mitjans de comunicació afins al PP com els del PSOE), segurament els seus resultats haurien segut mès bons encara.

L’última vegada que el Bloc es presentà a soles a unes eleccions autonòmiques, a l’any 2003, va traure un 4.8%, va estar a punt d’entrar a les Corts, però es quedà fora, a les següents eleccions es va presentar amb EU i els Verds i junts tragueren un 8%, és impossible saber quin percentatge d’eixe 8% corresponia als votants d’EU, als del Bloc o als dels Verds (o a nous votants que no havien votat mai cap dels tres partits)

Esta volta s’han presentat amb Iniciativa del Poble Valencià i els Verds i han tret un 7%, sis diputats, una vegada més és impossible saber quina part d’eixe 7% correspon als votants del Bloc i quina als de Iniciativa o els Verds, tan se val, no importa, el que és més important és que la coalició Compromís es consolida com a tercera força política a les Corts Valencianes i es presenta com la principal alternativa al bipartidisme representat per PP-PSOE, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, d’un partit que pareixia que no aconseguiria mai superar la barrera del 5% a una coalició que ha trencat eixa barrera i que demostra que en política no tots els partits ni els polítics són iguals, n’hi ha alguns que treballen de valent pels interessos dels ciutadans i ciutadanes (com els de la Coalició Compromís) i altres que no (com els del PP i PSOE) que sembla que es fiquen en política tan sols per a omplir-se les butxaques i no fer res de profit, tan sols afavorir els interessos de determinats grups de poder.

Si mirem els resultats a les eleccions municipals, la diferència és encara més clara, la coalició Bloc-Compromís ha tret 345 regidors, el Bloc (als municipis on es presentava a soles) ha tret 29 regidors, 374 en total, un 35 % més que les anteriors eleccions, més del doble que la següent formació en nombre de regidors, EUPV, que ha tret 169, quasi res.

Per tant a partir d’ara sí que podem dir amb total seguretat que votar la Coalició Compromís és un vot útil i que tots aquells que vulguen el canvi de signe polític de la nostra comunitat ja saben que votant esta formació política el seu vot servirà i estarà present a les Corts Valencianes i als ajuntaments, podem dir que hem encetat una nova etapa i que la regeneració política és possible, hi ha llum al final del túnel.

Això sí, ara els regidors i diputats de la coalició Bloc-Compromís no poden "adormir-se als llorers", han de continuar treballant de valent per a que tots aquells que han confiat en ells no vegen defraudades les seues expectatives, no poden baixar la guàrdia. 

Des d'aquest humil blog continuarem estant al seu costat perquè aquest canvi que tant desitgen amplis sectors de la nostra societat arribe com més prompte millor.

Està clar que fer oposició allà on el PP té la majoria absoluta és molt difícil, perque segurament tombaran totes les propostes de la coalició Compromís, però encara així i tot, hem de continuar treballant per a que esta situació canvie, sense parar de denunciar els abusos de poder d'uns polítics que és pensen que traure la majoria absoluta és un xec en blanc per a poder fer tot allò que els abelleix, sense tindre en compte les necessitats ni el benestar dels ciutadans i ciutadanes. Per això uns dels lemes de la campanya de la coalició Compromís era: "Volem la felicitat de tots els dies", de tot el món, com que els nostres xiquets puguen rebre una educació de qualitat i no tinguen que anar a escola en barracons o que quan estem malalts no tindre que esperar mesos a ser operats o per a que ens facen unes proves al centre de Salut del nostre barri.

Enhorabona a tots els valents i les valentes que han apostat per la coalició Compromís, tant als que l'han votat com els que han col·laborat durant la campanya, crec que podem sentir-nos orgullosos del resultat obtingut. El dia 22 de maig ha començat una nova etapa al panorama polític del nostre país, ja no serà tot en blanc i negre, és com quan començà la televisió en color, una nova etapa representada pels bons resultats obtinguts per la coalició Compromís.

El Ford "Festa"

Els habitants de la Península Ibèrica tenim la mania de traduir els noms propis i de canviar el nom als  topònims d’altres països, com per exemple Londres, perquè no li diguem London com diuen els parlants de la majoria de llengües?

Hi han molts altres casos, molts d'ells en castellà, com la ciutat d'Aachen en alemanya, en castellà li diuen Aquisgrán, a Oriola li diuen Orihuela, però també n’hi ha molts altres exemples en valencià, canviem el nom a ciutats i pobles d'altres països, com Terol o Conca, per exemple per tal d’adaptar-los a la nostra manera de parlar. No sé si serà per raons històriques, m'imagine que ho farem perque d'eixa manera ens resulten més fàcils de pronunciar.

(Dient tot açò no vull dir que estiga a favor ni en contra d’esta costum, em limite a constatar un fet)

Quan comencí a treballar a la factoria de Ford d'Almussafes, una de les coses que em va cridar l’atenció va ser com els treballadors “valencianitzaven” molts noms propis o paraules que en principi no tenen traducció com, per exemple, el nom dels models de cotxes, al Fiesta, els treballadors li diuen “Festa”.

Al principi, cada vegada que sentia a algú parlant d’este model en valencià no podia evitar somriure.

Però si ho pensem bé, quin mot pot haver més valencià que “festa”?

En el seu més ampli significat, tant si parlem d’anar-se’n de festa, com si parlem de festes populars com les festes de moros i cristians o les falles, es tracta d'un dels trets que més caracteritza la personalitat del poble valencià.

Per un altre costat, no em d’oblidar que este model va nàixer a la factoria valenciana l’any 1976, fa 35 anys (quasi res) i des d’aleshores no ha deixat de fabricar-se a Almussafes, adaptant-se, com es lògic als nous temps.

Pense que els directius de la Ford van triar molt bé el nom del model més valencià de la marca, tan sols els va sobrar una lletra per a que fora valencià autèntic.

Em pregunte si els treballadors de la factoria de SEAT a Martorell també anomenen Eivissa al seu model.

Moltes gràcies !

Estic escrivint esta entrada i encara tinc una miqueta de ressaca i em sent confús per la festa d'anit, em fa mal el cap (i el cas és que tan sols vaig prendre dos cerveses i un cubata), la festa es va allargar fins altes hores de la matinada, nosaltres ens anàrem prompte a casa perquè hui havíem de matinar. Este matí, a les huit i mitja del matí ja estava assegut al "morning meeting" del PVT (Product Vehicle Team) de la factoria de València, com un campió.

He estat tot el dia rebent telefonades de tots els que sabien que em presentava per les llistes de la coalició Bloc-Compromís, casi tots m'han felicitat, no sabia ben bé com reaccionar, no estic acostumat a rebre tantes felicitacions.

Una de les coses que més m'agradava de viure a Catarroja era l'anonimat, això ja s'ha acabat (al menys parcialment), al meu barri molta gent em para pel carrer perquè han vist la meua foto en un pamflet i em pregunten: "Que tal, com ha anat?". Els explique que estic moderadament content amb el resultat, que hem duplicat la representació que teníem, encara que el PP ha tret majoria absoluta a l'Ajuntament i a les Corts, però encara així i tot estem molt satisfets, ja que la Coalició Compromís es consolida com a tercera força política en tot el nostre territori. Hem treballat molt però ha valgut la pena.

És una sensació estranya, no tots els dies em reben els companys de la feina amb un aplaudiment quan arribe a la màquina de cafè, m’imagine que és la conseqüència lògica d’apostar per una formació política minoritària i que es convertisca en la gran triomfadora d'unes eleccions tan importants per a la nostra formació com són les autonòmiques i municipals, sobretot si tenim en compte que la majoria de les enquestes auguraven que la Coalició Compromís no entraria a les Corts, per tot això vull dir:

Moltes gràcies a tots i a totes per haver votat Compromís i també moltes gràcies a tots els afiliats i simpatitzants que han estat treballant de valent per a aconseguir esta victòria.

Els moviments 15-M

Porte uns quants dies preparant una entrada per a fer balanç de la campanya electoral, havia preparat una sèrie d'enllaços a diverses entrades d'aquest blog que parlen sobre propostes que podrien formar part d'un programa de govern d'una opció política valencianista, progressista i ecologista (com la de la coalició Bloc-Compromís, però en compte de publicar eixa entrada, he pensat que m’estime més parlar dels moviments que han sorgit des de fa dies a molts llocs de l'Estat, els anomenats moviments 15 M

Un blog com este, que des de la seua primera entrada ha apostat per la comunicació 2.0 o el ciber-espai (o com vulgueu dir li) com a mitjà de comunicació alternatiu als mitjans convencionals (ràdio, premsa, TV, etc.), no podia deixar de dir la seua sobre un tema tan important que jo pense marcarà un abans i un desprès de la forma de fer política a l'estat espanyol, desprès d'estes protestes, els polítics ja no podran continuar ignorant les aspiracions i reivindicacions de tants milers de ciutadans i ciutadanes.

Quasi totes les persones amb les que he parlat sobre este tema m'han mostrat la seua simpatia cap aquest moviment i jo, la veritat és que he de reconèixer que sent admiració pels milers de jovens que s'han concentrat a moltes ciutats per a protestar sobre la situació política, econòmica i social que viu una gran part de la població hui dia, no solament els joves.

Fa uns dies es publicava una notícia que deia que el Fons Monetari Internacional alertava sobre el risc d'una generació perduda a causa de la falta d'oportunitats dels nostres joves per a accedir a un mercat laboral cada vegada més precari, la situació resulta especialment preocupant si tenim en compte que ens trobem davant la generació millor preparada de tota la història del nostre país, amb més i millor formació, que saben idiomes, tenen carreres universitàries i encara així i tot tenen un percentatge d'atur altíssim, alguna cosa està fallant.

Una altra de les reivindicacions dels manifestants és la democràcia real, jo no podria estar més d'acord, especialment a un país com el nostre que tenim tantes barreres perquè el nostre vot tinga el mateix pes que el dels habitants d'altres comunitats autònomes simplement perquè tenim una densitat de població molt més alta que altres comunitats autònomes veïnes com Castella-la Manxa o Aragó, on els vots dels seus habitants tenen molt més pes que el nostre o perquè tenim una llei electoral diferent que la de les altres comunitats autònomes que estableix el 5 % com a barrera per entrar a les Corts.

Per totes estes raons he volgut dedicar una entrada a estos moviments, de tota manera no descarte publicar una altra entrada els pròxims dies per a continuar parlant sobre la campanya electoral.

Campanya electoral.

Durant estos dies de campanya, molts afiliats i simpatitzants de partits polítics estan fent campanya pels pobles i ciutats del nostre país, es nota molt quins són els partits que tenen més mitjans (diners, persones voluntàries i contractades, espais reservats a les tanques electorals, etc.), els partits que compten amb més mitjans són, evidentment, el PP i el PSOE, estos dos partits han plenat de pancartes, cartells i banderes tots els carrers i places dels nostres pobles. No obstant això, hi ha altres partits més xicotets com EU i la coalició Bloc - Compromís que no compten amb els mateixos recursos, ja que no reben tantes subvencions de l'estat ni tantes donacions de particulars com les que reben els dos grans partits, ni aportacions d’empreses que decideixen invertir diners en una determinada formació política amb la intenció d'obtindre favors en forma de contractes de l'administració, per exemple. Este tipo de persones no donen diners a partits xicotets perque pensen que tenen poques possibilitats de governar, per això precisament, quan estos partits governen no deuen favors a ningú i poden governar d'una forma més neta i sense estar sotmesos als interessos de determinats grups de poder, com passa amb els grans partits.

Encara així i tot, enguany hi ha una formació política que, encara que no compta amb molts ingressos per part d'institucions, ni d'empreses, ni de subvencions de l'estat, està fent una campanya impressionant, gràcies a la gran quantitat d'afiliats i simpatitzants que d'una manera absolutament desinteressada s'han bolcat en la campanya, com segurament ja vos haureu imaginat, estic parlant del Bloc - Compromís.

La raó és molt clara, el Bloc - Compromís presenta una gran llista, plena de gent jove (la mitjana d'edat dels 5 primers és de 34 anys), amb una molt bona formació, gent del poble que transmet un missatge il·lusionant als habitants de Catarroja que estan cansats de la forma de fer política dels polítics del PP i PSOE, els quals governen donant l'esquena al poble, sense escoltar les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, fent una política de grans esdeveniments, oblidant-se dels problemes de la gent del carrer, gastant molts diners en canviar els taulells de places que estaven en bones condicions, com la plaça de davant l'església de "Maria Mare", mentre els nostres xiquets han d'anar a escola en barracons.

Per això, cada vegada se senten més veus de persones que diuen que ja està bé de malbaratar els diners públics, que ja està bé de fer una gestió oblidant-se del poble, pagant sous milionaris a polítics professionals que només que saben que omplir-se les butxaques sense fer res de profit. 
Per això hi ha cada vegada més gent que pensa votar al Bloc- Compromís a les pròximes eleccions municipals perquè representen una nova forma de fer política, amb gent jove i sana, que aporten idees noves i molta il·lusió per a dur a terme projectes realistes i amb trellat, molt allunyats de la política de PP i PSOE que ens ha portat a la situació de crisi en la que ens trobem.

Cap de setmana de palaus.

Este cap de setmana he participat a dos esdeveniments que m’han donat l’oportunitat de visitar dos edificis singulars de la ciutat de València: el Palau de la Música i el de Congressos.

Dos edificis que representen dos èpoques diferents de la ciutat de València, els dos varen ser construïts durant la democràcia, un d’ells quan València estava governada pel PSOE (durant la dècada dels huitanta i principis dels 90) i l’altre a partir de mitjans de la dècada dels 90 fins ara, quan està governada pel PP. Els dos edificis tenen molt en comú, son edificis singulars dissenyats per arquitectes de fama internacional i en el seu dia varen suposar una fita important per a la capital de la nostra Comunitat Autònoma.

A mi personalment m’agrada més el Palau de  Congressos, no perquè jo siga més simpatitzant de les idees del PP que les del PSOE, els dos partits em semblen molt pareguts i no m’agrada la ideologia de cap dels dos, sinó simplement perquè em sembla un edifici més apropiat per a la nostra climatologia, el Palau de la Música, amb eixa cúpula tan gran orientada al Sud fa que durant els mesos de primavera i estiu es comporte com un gran hivernacle que s’escalfa molt, no es pot dir que siga un disseny molt encertat, per una altra banda eixa gran cúpula fa que siga molt car de mantindre, ja que cada vegada que s’ha de netejar cal contractar una empresa d’escaladors que es puguen despenjar per la cúpula a netejar-la.

El cas és que dissabte de matí aní en companyia d’una representació de la candidatura Bloc-Compromís a fer costat a la banda L’Artesana de Catarroja, isquerem de Catarroja de bon matí  i es passàrem tot el matí gaudint de la música de les nostres bandes i vàrem poder viure en directe i compartir amb els membres de la banda, l’alegria de guanyar primer premi del Certamen de Bandes de Música de la província de València. Una bona notícia per a tots els catarrogins i catarrogines, ja que la banda de L’Artesana ha fet que el nom del nostre poble sone més enllà de la nostra comarca i això és sense dubte molt positiu per a la imatge del nostre poble.

El col·lectiu del Bloc-Compromís va expressar d’esta manera el seu suport a les nostres bandes de música i al món de la cultura en general.

Diumenge de matí acudirem a l’acte central de campanya de la coalició Bloc-Compromís al Palau de Congressos. Va ser impressionant, el palau estava ple de gom a gom, més de dues mil persones omplien el palau, no cabia més gent, vam escoltar els discursos dels candidats d’esta coalició i les seues propostes si governaren la pròxima legislatura.

D’entre totes les idees que es van esmentar jo destacaria una que em cridà especialment l’atenció: el valencianisme progresista que representa esta coalició no és un valencianisme excloent sinó integrador. Els partidaris d’esta coalició volen integrar totes les persones que viuen al nostre País, independentment del seu origen, ocupació, classe social o lloc de naixement, de fet gran part del discurs de Mònica Oltra va ser en castellà en un intent de demostrar que esta coalició vol integrar quantes més persones millor a este projecte polític que és sense dubte el més positiu per al nostre país i els seus habitants.

Les meues paraules favorites.

Se vos ha ocorregut alguna vegada pensar quines són les vostres paraules preferides?

A mi hi ha moltes paraules que m'agraden de les tres llengües que parle, en general les paraules que més m'agraden del valencià comencen per “a”, com ara: acomboiar, ajuntar, aconseguir, acompanyar, etc.

N’hi han unes altres paraules que encara que no comencen per “a”, també m’agraden, com per exemple: tràfec, rebombori, embolicar, melic, xiular.

També hi han algunes paraules que s'assemblen molt a les anteriors i per això m'agraden com: "fer comboi", "trafegar", "xiulet".

A banda de paraules també n’hi ha expressions que m’encisen com per exemple:

- “Anar com cagalló per sèquia”

- “Mentre el carro marxa fa ruido”

- “Li diu el mort al degollat: Qui t’ha fet eixe forat?”

He pensat fer un concurs entre tots els lectors d’este blog i per això vos propose que digueu quina paraula vos agrada més, no cal que siga en valencià, potser en qualsevol altra llengua (si no es tracta d’una de les dues llengües oficials al País Valencià, vos agrairia que ens facilitareu la traducció)

Ja sabeu, podeu escriure un comentari a este blog dient quines són les postres paraules o frases / refranys / dites preferides en valencià, castellà, anglès, etc.

Pep Guardiola i Mònica Oltra.

No sóc aficionat al futbol, de fet no m'agrada gens ni miqueta, es podria dir que sóc  "anti - futbol", entre altres raons, perquè els mitjans de comunicació estan bombardejant-nos a tot hora amb este esport / negoci que mou tants diners.

Encara així i tot, he de dir que hi ha un personatge d'este món que em crida l'atenció des de fa temps : Josep Guardiola.

No sé si serà perquè sembla l'única persona sensata en mig de tanta bogeria que envolta este esport, però pense que és un dels pocs que conserva una mica de seny, sobre tot si el comparem amb el seu homòleg de l'altre gran equip de la primera divisió: Jose Mourinho.

Pep Guardiola és una persona equilibrada, intel·ligent i amb trellat, que representa una sèrie de valors com la humilitat, l'honradesa, la feina ben feta, l'esforç, el treball d'equip, etc. valors que actualment semblen estar devaluats.
Hui dia sembla que la societat en general no està massa interessada per eixos valors sinó més prompte per uns altres més "menys positius" (per dir-ho d'alguna manera) com la fama, el fer-se rics d'una manera fàcil i ràpida, sense a penes esforç, no importa si per tal d'aconseguir-ho cal furtar, mentir o estafar. 

No volguera que em mal interpretareu, no vull dir que hui dia la majoria de persones siguen estafadores, lladres o mentiders, hi ha de tot, igual que ha passat sempre, jo crec que la majoria de la gent és honrada treballadora i sensata.

Tan sols dic que sembla que eixos valors que representa Josep Guardiola estan devaluats i que la gent tolera més a les persones capaces de guanyar molts diners d'una manera fàcil i ràpida, o aconseguir objectius, com el poder o la fama, sense a penes esforç o mitjançant mètodes de dubtosa legalitat com la corrupció, el tràfic de influències, etc.

Per una altra banda tenim a Mònica Oltra, un altre personatge singular, no sé perquè a mi em recorda molt a Guardiola, tal vegada perquè són de la mateixa generació, de principis dels anys '70 (de la mateixa generació de qui subscriu aquest blog).

Mònica representa un estil de fer política que no deixa indiferent a ningú, hi ha molta gent que l’adora i altres (sobretot gent de dretes) que l’odien. 

Mònica Oltra, sense tindre molts mitjans al seu abast (ni econòmics ni de comunicació) com tenen els líders d'altres partits polítics amb molt més de poder (Camps, Alarte, Rajoy, etc.) ha aconseguit ser un dels líders més coneguts i més valorats per tots els ciutadans, de fet es tracta de la política millor valorada i la segona més coneguda per la majoria de la població del País Valencià.

De la mateixa manera que Pep, Mònica representa uns valors com l'honradesa, el treball, la senzillesa, etc. devaluats hui dia, per això jo crec que el seu discurs crida tant l'atenció, per això i pel seu estil vehement i planer de fer política que sorprèn a propis i estranys.

A continuació vos deixe un enllaç per si voleu veure una de les seues últimes intervencions en Les Corts:

La clòtxina més gran del món.

El pròxim dimarts, dia 10 de maig, Mònica Oltra visitarà Catarroja, a partir de les 10.30 h del matí, a la plaça del Mercat, tot el que vulga podrà parlar amb ella i conèixer-la en viu i en directe.

Presentació de la candidatura Compromís per Catarroja.

El pròxim dijous 5 de maig es celebrarà a la Casa de Cultura de Catarroja l'acte de presentació de la candidatura de la coalició Compromís per Catarroja a les eleccions municipals.

Encara que algú poguera pensar que queda lleig que ho diga una persona com el que subscriu este blog (que és un partidari declarat d'esta formació política), es tracta, sense dubte, d'una de les millors llistes que es presenten a les properes eleccions autonòmiques i municipals (per no dir la millor).

Una llista formada per gent del poble, de diferents edats, però amb presència majoritària de gent jove, encara que amb prou experiència professional, junt amb altres persones no tan jovens, però amb moltes ganes de treballar de valent pel seu poble. Tots ells tenen una àmplia formació, la majoria amb carreres universitàries, procedents de diversos camps profesionals: la industria, l'agricultura, la cultura, l'ensenyament, l'advocacia, els mitjans de comunicació audio-visuals, etc.

Tots tenen una cosa molt important en comú, que no necessiten dedicar-se a la política per a guanyar-se la vida. Tots són professionals de reconegut prestigi a diferents camps professionals que han decidit donar suport a esta opció política perquè creuen en les idees del valencianisme progressista i ho fan d'una manera absolutament desinteressada, llevant-se hores del seu temps lliure, sense obtindre res a canvi, a banda de la satisfacció de treballar pel seu poble i el benestar i la qualitat de vida dels seus habitants.

Per això pense que es mereixen el recolzament dels ciutadans i ciutadanes de Catarroja per a que, amb el seu vot, traguen un bon resultat electoral que els permetrà ser decisius a l'hora de formar el pròxim govern municipal de Catarroja i d'eixa manera dur a terme les polítiques valencianistes, ecologistes i de progrés que porten al seu programa electoral, amb propostes concretes que inclouen moltes solucions als principals problemes que afecten als ciutadans i ciutadanes que vivim a este poble.

Este dijous vos esperem a tots i totes, a les huit menys quart a la Casa de la Cultura de Catarroja, allí ens vorem i podrem gaudir de les cançons de Miquel Gil que estarà present a l'acte per a recolzar la candidatura. No podeu faltar.