BON NADAL

Anava a titular esta entrada d'una altra manera: “Me cague en Papà Noel” o alguna cosa pareguda, de la mateixa manera que després del dia de Tots Sants anava a publicar una entrada que se titulava: “Me cague en Halloween”, però no me vaig atrevir a fer-ho perquè vull que aquest blog tinga un tarannà positiu i correcte.

Sí, ja sé que esteu pensant que la correcció, la formalitat i la bona educació no venen, que allò que més agrada a la majoria de la gent és la desqualificació, les crítiques més despiadades i que, probablement una de les principals mancances que tenim els valencianistes és un poc de mala llet i de vehemència per a defensar les nostres idees, encara que darrerament tenim una sòcia a les Corts Valencianes (Mònica Oltra) que podríem dir que compensa bona part d'eixes mancances.

Com anem cara a Nadal, volia donar un missatge positiu, ahir es va celebrar el sorteig de la grossa de Nadal, el qual per a moltes persones és el dia quan comença el periode nadalenc, al menys per als que tenim la sort de no tindre que treballar durant estes festes.

He de dir que soc un dels pocs als quals li agraden estes festes nadalenques, m'agrada l'ambient en general i els dinarots i sopars familiars. M'agraden les targetes de felicitació i les cistelles de Nadal, encara que enguany la nostra empresa no ens ha regalat res a conseqüència de la crisi. 


A més a més soc dels clàssics que prefereixen regalar regals el dia de reis en lloc de per “Papa Noel” que és una costum importada com tantes altres (com si no tinguérem ja prou tradicions festives).

Doncs res, Bon Nadal a tots i totes i com se sol dir que l'any vinent ens porte molt bones notícies i anem tots a més, salut i feina ben remunerada i en bones condicions per a tot lo món. 
Ja sabeu el que se sol dir: no mengeu ni begueu massa i aprofiteu estos dies per a llegir algun bon llibre, per a fer exercici i estar amb els vostres familiars i persones volgudes.


Com imatge d'esta entrada he escanejat una felicitació nadalenca que he rebut de l'empresa que s'encarrega del manteniment de l'ascensor, el sobre estava buit i en compte del típic targetó, portava imprès dins el missatge que mostra la imatge. 
M'ha paregut una bona idea, original, solidària i ecològica, per això la he utilitzat per a il·lustrar aquesta entrada, pense que és una bona mostra de com hem de fer les coses, amb imaginació, bon humor per tal de poder eixir de la crisi cal molta imaginació, i pensar més en clau ecologista i solidaria amb aquells que no tenen tant com nosaltres, tan sols d'eixa manera podrem aconseguir una economia sostenible.


Sí, ja sé que tot això sona molt utòpic i molt bonic, però que en realitat no és tan fàcil de dur a terme. Les festes nadalenques són el moment dels bons propòsits i  sincerament crec que entre tots podrem aconseguir que este món siga un poc més just i humà i no tan materialista i egoista si ens ho proposem.

Let's save the beautiful fields around the city of Valencia.

Com ja he comentat més d'una vegada, aquest blog va nàixer amb la intenció de donar un servici públic: informar sobre notícies de les quals no es parla a penes als mitjans de comunicació convencionals, servir de plataforma per al debat de les idees i, perquè no, fer de quan en quan alguna broma per a intentar fer passar un moment divertit als lectors. 

Sobre tot intentava fer unes entrades fàcils de llegir i amenes, que serviren per a fer pensar una miqueta. Pense que la ironia és una manera molt bona de fer pensar a la gent i pot servir per a despertar la consciència sobre temes d'actualitat que ens afecten en major o menor mesura als ciutadans.

Moltes vegades eixes bromes no s'entenen bé per tots els lectors, sempre n'hi ha algú que no acaba d'entendre completament la idea que intentem transmetre o que l'entén en un sentit diferent al que pretenia l'autor, no passa res, això fins i tot pot servir per a provocar el somriure dels altres lectors que lligen els comentaris del lector que, normalment sense mala intenció, no ha acabat d'entendre la broma, això forma part del joc.

Recentment vaig escriure una entrada que parlava sobre el nom de la nostra població (Catarroja) i de com sonava en comparació amb altres poblacions del País Valencià.

No sé perquè sabia que eixa entrada anava a provocar algun comentari d'estos.

Per això, com he vist que la broma ha tingut una determinada reacció dels lectors, he pensat continuar amb el joc i m'he entretingut una estoneta per a fer la imatge de dalt per tal que quede clar quina és la meua postura envers l'horta i seguint una miqueta l'estil del dibuixant Miguel Brieva, parafrasejant a l'oncle Sam, he pensat contribuir a la defensa de l'horta amb aquesta imatge, a vorer si entre tots som capaços de salvar-la, fent bromes o de forma seriosa, que el medi ambient i la seua protecció és un tema molt important que ens afecta molt a tots.

Espere que vos agrade.

Consell Nacional del Bloc

Dissabte passat vaig assistir com a oient al Consell Nacional del Bloc, aní companyant a tres dels consellers del Bloc que viuen a Catarroja.

Va ser una experiència molt interessant, em va agradar molt vorer com debatien els consellers defensant les seues idees, n'hi havia molt de nivell, va ser un debat molt enriquidor i constructiu.

Com que em considere un poc "friky", al igual que alguns amics també simpatitzants d'aquest partit polític, em vaig fixar en alguns detalls que segurament molt poca gent notaria, com per exemple la restauració del complex de la Petxina, que antigament era un escorxador municipal. Ací, a Catarroja també n'hi havia un edifici similar, però l'enderrocaren per a construir edificis de vivendes i carrers nous, una llàstima.

La restauració de l'antic edifici m'agrada molt, ja que deixa els antics murs fets de rajoles i mamposteria a la vista i per dins s'han construït uns nous edificis moderns, molt funcionals, em recorda a la restauració del teatre romà de Sagunt. Afortunadament esta restauració la va fer l'Ajuntament de València governat pel PP, perque si no haurien denunciat l'arquitecte i els jutges hagueren manat que es desfera l'obra, al igual que passà amb el teatre romà.

Un altre dels detalls que em van cridar l'atenció va ser com parlaven els conselleres nacionals quan tenien l'ús de la paraula, parlàven un valencià molt correcte amb un accent molt bonic i, encara que cadascú era d'una zona moltes vegades molt llunyana, quasi no se notaven les diferències, això em va fer pensar que, malgrat tot, la morta està encara viva. M'imaginava com serien les sesions de les Corts Valencianes quan tots els diputats parlaven valencià, fa més de 300 anys, abans dels  decrets de Nova Planta.

Un altre detall que vaig notar és que el nom de la nostra població no sona tan bé com el d'altres, ni menys encara el de la nostra comarca, sonava molt millor quan algú pujava al faristol per a parlar i deia: “soc el representant del col·lectiu del Bloc de Cinc Torres, de la comarca dels Ports” o “soc del col·lectiu de Dènia de la comarca de la Marina”, per exemple.

Siguem sincers sona molt millor ser d'una comarca com “La Marina”, “El Comtat” o “El Maestrat” que d'una comarca com “L'Horta” i damunt, per si això fora poc, de “L'Horta Sud” que em recorda un poc a aquella frase: “el sur también existe”, si al menys forem de l'Horta Nord...

(Tot açò ho dic en broma, no vull que ningú es senta ofès per les meues paraules, jo adore la comarca de L'Horta i Catarroja, per no parlar de la subcomarca de l'Horta Sud - Albufera, però la veritat són noms que no sonen tan bé, sonen com a aiguamoll, a mosquits que transmeten malalties pròpies de la marjal, mentre que ciutats com Morella, Xàtiva, Oriola, Vila-Real, Gandia, etc. sonen molt millor)

A banda d'això, el Consell Nacional va aprovar, amb una majoria de més de dos terceres parts dels vots, el pacte amb Iniciativa i Verds, la qual cosa pense que és una molt bona notícia per al valencianisme polític i per al País Valencià en general.

Aminetu Haidar

Normalment no m'agrada parlar al meu blog sobre temes que es tracten massivament a tots els mitjans de comunicació, al contrari m'estime més destacar notícies que han passat més desapercebudes i que, no obstant això, considere que són d’interès i per això les comente. En este cas faré una excepció, degut a que es tracta d'un tema que ha alçat una gran polseguera i pense que estaria bé explicar el meu punt de vista perquè considere que es tracta d'un tema molt delicat, un cas en el que es barretxen la política internacional, la situació humanitària de moltes persones, la represió d'un poble, etc.

És tot una miqueta complicat i molt confús.

Tothom que haja escoltat o llegit qualsevol mitjà de comunicació durant les darreres setmanes sabrà que Aminatu Haidar ha estat fent vaga de fam a un aeroport de les Illes Canaries durant 32 dies, no cal que done més detalls sobre esta notícia que ha estat present tots els dies i a totes hores. Molts col•lectius d'actors, directors de cine, cantants, ONGs, etc. han eixit en defensa de l'activista saharaui.

Jo en principi em considere simpatitzant de les idees d'esta senyora, primer perquè pense que qualsevol persona que tinga prou valor com per a fer una vaga de fam, posant en risc sa vida a causa dels seus ideals mereix tot el meu respecte.

En segon lloc perquè estic a favor del dret d'autodeterminació dels pobles.

En tercer lloc perque considere no hi ha dret a la persecució i tortura a la que ha sotmès el govern marroquí al poble saharaui.

Fins ací podria estar d'acord amb tots els simpatitzants d'esta vaga de fam que esta senyora ha estat fent.

Però n'hi ha una cosa amb la qual no estic d'acord. Jo no pense que l'Estat Espanyol tinga cap responsabilitat ni que siga moral, de tot allò que li està passant al poble Saharaui. Potser que en el seu dia el govern franquista d'Espanya va fugir, deixant eixe poble abandonat a la seua sort perquè no s'atreviren a iniciar una guerra contra Marroc mentre Franco romania al seu llit morint-se, ja tenien prou preparant-se per a una possible guerra civil com per a enfrontar-se a un estat veí.

També hi ha que reconèixer que el govern marroquí va ser molt hàbil aprofitant eixe moment de debilitat de l'estat espanyol i enviant uns quants milers de civils a invadir el Sahara Occidental.

Puc acceptar que fa 25 ó 30 anys encara teniem un deute moral amb aquest poble, però ara, hui en dia, ja no. No n'hi ha res que ens obligue a jugar un paper destacat en eixe conflicte. Jo pense que l'Estat Espanyol ja no hi té res a fer, ara és el moment de les Nacions Unides i, com a molt de la Unió Europea, ja no tenim res que dir perquè ni tenim sobirania sobre eixos territoris ni la reclamem.

De fet jo pense que El Sahara no hauria d'haver format part de l'estat espanyol mai. Nosaltres ja no tenim cap responsabilitat ni tenim perquè intervindre en eixe conflicte.

De totes maneres me n'alegre de que per fí esta senyora haja abandonat la vaga de fam, la qual cosa significa que segurament se recuperarà i podrà continuar la seua legítima lluita per aconseguir la independència del Sahara. També me n'alegre de que esta vaga que ha pogut fer a l'aeroport de Lanzarote (que segurament no haguera pogut fer al seu país o no haguera tingut la mateixa repercusió) haja servit per aconseguir que tot el món occidental mire cap a eixe conflicte que és un més dels molts conflictes que hi ha a l'Àfrica dels quals quasi ningú se'n recorda.

Hem de tindre en compte se que Espanya ja no és la potència colonial que va ser fa molts anys i que si ajudem a la causa de la indepència del Sahara, hem de fer-ho com si recolzarem la independència de Kosovo o la del Tibet, per exemple

Tenim altres temes més importants i que ens afecten més directamente que aquest conflicte que ens queda molt lluny, la veritat no entenc perquè tant de soroll a tots els mitjans de comunicació, pense que no està justificat. A no ser que se considere aquest cas com una manera de desgastar al govern socialista, que és el que sembla que estan fent els mitjans de comunicació afins al PP.

A favor del pacte Bloc - Iniciativa - Verds

Qualsevol lector mínimament espavilat que haja seguit amb certa regularitat aquest blog s'haurà adonat de l'ideari polític del seu autor: valencianisme progressista.

D'entre tots els partits polítics que es presenten a les eleccions al País Valencià n'hi ha un que considere que representa millor que cap altre eixa ideologia política: El Bloc.

Una vegada dit això també he de dir que no sempre estic d'acord al 100% amb tot el que diuen i fan els dirigents d'aquest partit polític, ni menys encara amb tot allò que fan o diuen el 100% d'afiliats i/o simpatitzants, ja que, com en tots els partits polítics, al Bloc hi ha de tot, però en general, com ja he dit abans, pense que el Bloc representa l'opció més coherent i sensata de tot l'ampli ventall de partits valencianistes més o menys d'esquerres que hi ha actualment.
Jo diria que el Bloc és o hauria de ser la casa gran del valencianisme polític.

Des de fa un parell de setmanes han aparegut en prensa notícies que parlen d'un possible pacte entre el Bloc i Iniciativa del País Valencià, els dos partits que formen actualement el grup parlamentari Compromís a les Corts Valencianes.

Des d’aquest humil blog voldria donar el meu suport a aquest pacte, ja que considere que és la millor opció per a presentar-se a les pròximes eleccions autonomiques i municipals al nostre País.

Els que seguim la “blogosfera valencianista” hem pogut llegir els darrers dies opinions de tot tipus, a favor i en contra del pacte. Molta gent pensa que els termes de l’acord són insuficients per al Bloc, ja que no li dona el pes específic que realment té al País, donat que el Bloc és la tercera força política en nombre de regidors (uns 300) i Iniciativa a penes té presència al nostre territori (uns 60 regidors) . Encara així i tot, pense que són més els arguments a favor que en contra, per moltes raons, però la primera i principal perque pense que per tal d’articular un tercer espai amb prou força per a poder fer front als dos principals partits polítics que han estat monoplitzant la política durant el darrer quart de segle cal unir esforços i per la senzilla i pràctica raó que si el Bloc se presentara a soles tindria moltes menys possibilitat d’arribar al 5% necessari per a poder entrar a les Corts, com ja ha passat un parell de vegades, que s’hem quedat en el 4.8% i s’hem quedat fora i, evidentment, eixa no és la millor manera de defensar els interesos dels valencians, per a poder fer política cal estar dins, fora de les institucions és molt difícil, entre altres raons perque encara eixirien menys les nostres idees als mitjans de comunicació.

Per totes estes raons i per moltes altres de cohrència personal i política, recolze aquesta coalició que espere que done molts bons resultats i siga molt positiva per a la societat valenciana en general i en particular per als sectors més perjudicats per les polítiques de dretes que hem estat patint durant els darrers anys al nostre país. Durant els governs del PP hem vist com col·lectius molt importants com el dels treballadors, xicotets empresaris, llauradors famílies amb fills en edat escolar (que han tingut que anar a escola en barracons), el medi ambient, etc. han anat empitjorant les seues condicions de vida, mentre que altres sectors molt minoritaris com per exemple els directius de grans empreses i els bancs treien profit d'unes polítiques que no han fet sinò aprofundir les diferències i la pèrdua de qualitat de vida de la majoria dels habitants del País Valencià.

Per lluitar contra eixes polítiques que destruixen el medi ambient i el paisatge i fan que els valencians anem a menys, perdent pes en el conjunt de l'economia de l'estat, al contrari que altres comunitats autònomes que han vist com la renda per càpita i la qualitat de vida  dels seus habitants ha anat millorant durant els darrers anys.

Per tot això hem d'estar units i afegir totes les associacions i partits polítics valencianistes possibles, quantes més millor. Ja estem cansats de veure com ens governen uns impresentables, corruptes i sense escrúpols.

"Qué diferencia hay entre Empar y Amparo?"

L'altre dia estava tranquil·lament a casa, revisant el correu electrònic i ordenant papers, quan sonà el telèfon, em sorprengué perquè quasi ningú té el nostre número de telèfon de casa, tan sols els familiars i alguns amics, el tenim només perquè anava inclòs amb la connexió a Internet. 
No l'utilitzem a penes perquè hui en dia ja quasi tot lo món té mòbil, per això no m'agrada despenjar-lo quan criden, la majoria de les ocasions toquen per a vendre alguna cosa, oferir-te una assegurança o un pla pensions.

No sé perquè eixe dia se me va ocórrer agafar-lo.

La veu sonava una miqueta estranya, un home amb veu nasal va dir cridant: "Amparo!?"
Jo li vaig contestar: "S'ha equivocat, ací no viu cap Amparo"

Ell, sense parar atenció em va repetir: "Amparo!?" (esta vegada amb un to de la veu més fort encara, com si no l'haguera sentit la primera vegada), vaig estar a punt de penjar, però li vaig dir: "voldrà dir Empar, no?" i ell m'amollà:

"Amparo, Empar, qué más da? Qué diferencia hay entre Empar i Amparo?"
(Ho deia amb un to un poc despectiu com volent dir: jo li dic com me rota)

Anava a dir: "N'hi ha una gran diferència”, però no tenia ganes de discutir, així que li vaig dir: "Bé, què volia?".

 - "Es usted su marido?", em preguntà la veu estranya.
 - “Sí”, li vaig dir.
 - "Soy el tapicero, llamaba para decirles que ya tengo    el presupuesto de forrar el sofá"
 - Molt bé, i quant és?
 - 500 euros
 - Val, moltes gràcies
 - Se lo dirá a "Amparo"?
 - Sí, no patisca, jo li ho diré.
 - Que no se le olvide, eh?
 - Sí, tranquil home, ja li he dit que li ho diré.
 - Vale pues, hasta luego.
 - Adéu.

Espere que la meua dona llija esta entrada perque d'altra manera no sabrà res d'eixe pressupost.

(De totes maneres era molt car)

Obesitat mòrbida

Darrerament hem pogut vorer als telediaris moltes notícies relacionades amb una família que va perdre la custodia del seu fill degut a l'excés de pes del xiquet.

La mesura pot semblar excessiva perquè, desprès de tot, què pot haver més dur per a uns pares que perdre la custòdia del seu fill? 

A mi no m'estranya que els pares se negaren a que els Serveis Socials de la Xunta de Galícia s'emportaren el xiquet, puc arribar a entendre-ho. Però en aquest cas sembla que la mesura estava justificada, ja varen ser avisats a l'any 2005 (quan el xiquet tenia 5 anys i pesava 86 Kgs.)

La meua dona i jo estem preocupats, la nostra Lluna mostra símptomes evidents d'obesitat (no sé si mòrbida o no, a simple vista pareix que està molt sana, se diria que és una groseta feliç). Jo li ho he dit moltes vegades: "Empar, no et sembla que estem consentint massa a la nostra xiqueta?"

Però resulta molt difícil dir que no quan et demana una talladeta més de pernil dolç amb el formatge eixe que tant li agrada i te mira amb una careta de llàstima que sembla que si no li la dones començarà a plorar d'un moment a un altre.

A més a més, porta una vida molt sedentària, no aconseguim que faça exercici. Amb el ritme de vida que porta i tot lo que menja, no m'estranyaria que qualsevol dia ens llevaren la seua custòdia.

Jo he decidit intentar eixir a passejar amb ella tots els dies (a mi també me vindria bé fer un poc d'exercici pels matins per tal de perdre pes)

Ja sé que esteu pensant, que la nostra Lluna no és un gos, que no puc traure-la a passejar lligada amb una corretja i un collar al coll.


I és possible que tingueu raó, però m'han dit que els gats siamesos també poden eixir a passejar com els gossos i la nostra Lluna és la gata més pareguda a un gos que he vist en ma vida (és gosa com ella a soles). Així que intentaré traure-la a passejar pels matins, encara que no sé si a d'ella li farà molta gràcia, acostumada com està a anar sempre al braç mentre frega la seua careta contra el muscle o la cara de qui la porta.

EL PLE DE LA PEDRA

Els que assistim de quan en quan als plens de l'Ajuntament de Catarroja, estem acostumats  a que passe de tot. La fauna de regidors i regidores dels diferents partits polítics és tan "vario-pinta" i sorprenent que pots esperar que passe qualsevol cosa. El ritme dels esdeveniments depén molt de l'estat d'ànim del senyor Alcalde. Hui estava de bon humor, responia a les preguntes dels portaveus dels grups de l'oposició amb una "socarrona" resposta molt típica d'ell: "eixa pal mes que ve" (referint-se a que no contestarà la pregunta fins al ple del pròxim mes), fent com si s'adormira d'avorriment mentre el portaveu del PSPV-PSOE llegia.

Endivinar què votarà el trànsfuga Harbi i si demanarà que li deixen explicar el seu vot és un altre dels al·licients del ple, no se sap mai què votarà, després de tot va ser elegit per una llista socialista, però no se sap per on pot eixir, normalment lo millor és escoltar com explica el seu vot perquè quasi sempre demostra que no s'entera de res.

La que tampoc defrauda mai és MAL, que segueix el seu paper al peu de la lletra: no dir res i passar desapercebuda com un ninot de falla, de fet crec que s'hem adonat de que estava present quan Jesús Monzó ha mencionat que el govern municipal està format per dos partits: PP i UV.

Però el ple de hui ha superat amb diferència totes les expectatives dels assistents.

Mentre el senyor alcalde contestava una de les preguntes d'un regidor sobre la casa que està caiguent-se del carrer Casetes d'Isidoro, ha fet referència a una senyora que ell mateix ha dit que es trobava entre el públic, dient que tots els veïns del poble estaven informats de les accions de l'Ajuntament per a previndre que les restes d'eixa casa s'enfonsaren, menys eixa senyora que no se n'assabenta per que no li dona la gana.

Enseguida la senyora s'ha alçat de la cadira, demanant la paraula: "per al·lusions, tinc dreta a parlar per al·lusions", cridava.

Automàticament l'Alcalde ha intentat impedir que parlara amb el seu propi estil de prepotència: "vostè no té la paraula", però la senyora no parava, volia que la deixaren parlar i estava molt nerviosa, per fi, l'alcalde no ha pogut impedir que s'expressara lliurement. 

Aleshores, la senyora ha tret del bolso una pedra de considerables dimensions (jo diria que pesava mig kilo com a mínim) i mostrant-la a tots els presents ha dit: "Esta és la pedra que me caigué damunt l'altre dia i per poc no me mata" (o alguna cosa pareguda), per la manera en que la mostrava, semblava que anava a llançar-la.

Aleshores ha segut quan a l'alcalde li ha canviat el to de la veu i amb un to atemorit, ha dit: "Ves en compte a vore que fas amb eixa pedra no siga cas que se t'escape i algú podria resultar ferit"

Ella, sense tallar-se, li ha amollat rapidament: "Sí, és possible que ixca disparada en qualsevol direcció" (com si la pedra tinguera vida pròpia, ella en cap moment ha amenaçat amb llançar-la a ningú)

De sobte pareix que l'alcalde ha recuperat els seus reflexos de dirigent autoritari que sap el que s'ha de fer en tot moment (molt típic dels polítics del PP, això s'ha de dir, un altra cosa no tindràn, però l'autoritat sí que saben usar-la com ningú, de vegades massa i tot) i ha ordenat a un policia local que li llevara la pedra al mateix temps que amenaçava als agents de la policia local amb obrir-los un expedient sancionador per no haver detectat una pedra tan gran en el control d'entrada als plens (quan ens fan identificar-nos com si foren terroristes a tots els ciutadans que volem assistir als plens).

L'agent de polícia local, amb bon criteri, des del meu punt de vista, no només li ha llevat la pedra sinò que li ha demanat que l'acompanyara fora.

La veritat és que hui ha valgut la pena anar al Ple, ha sigut el millor sense dubte de tots els plens als que he assistit, millor que anar al cine o al teatre i a més a més debades. Per a que després diguen que a Catarroja no passa mai res.



Només ha faltat un detall per acabar d'arrodonir la funció de hui, no li han llevat l'ús de la paraula a ningú per utilitzar les "paraules prohibides": País Valencià.

Economia sostenible

Fa uns dies, el govern central va presentar, amb un gran desplegament de mitjans, un projecte de llei que pretén canviar el model productiu. El nom de la nova llei sona molt bé i el conjunt de les mesures que s'han mencionat que inclourà també.

Com de costum, el principal partit de l'oposició s'ha apresurat a criticar-la amb el seu propi estil, desqualificant i tirant per terra tota la llei, sense aportar cap proposta alternativa amb una miqueta de coherència. Eixa estratègia que és la que el PP utilitza habitualment per a desgastar al govern, em recorda molt al "Váyase señor Gonzalez" dels primers temps d'Aznar, potser que en aquella època estiguera justificada eixa forma de fer opsició, després d'un periode de catorze anys de govern socialista que semblava que no anava a acabar mai i on els casos de corrupció s'escampaven per tot arreu, però ara no.
Jo diria que la situació actual requereix un gran pacte d'estat com els pactes de la Moncloa de l'any 1977

Estem en un moment de crisi molt greu i no és moment de practicar eixa estratègia de confrontació sense aportar res positiu, tots els partits polítics, així com els sindicats i les associacions empresarials, els agents socials, haurien d'aportar el seu granet d'arena i arrimar el muscle per tal d'intentar eixir d'esta situació. És molt fàcil criticar d'eixa manera, sense aportar res, sense apuntar cap solució per a eixir de la crisi i només exigir l'abaratiment de l'acomiadament i tres o quatre obvietats més que és evident que no se poden dur a la pràctica, com fa el PP.

D'entre totes les mesures que han dit que inclourà la nova llei, n'hi ha un parell que a mi m'han cridat especialment l'atenció: la limitació per llei de l'aplaçament dels pagos a les empreses i la limitació del desgravament per compra d'habitatge, que concedirà un fort impuls fiscal tant a la rehabilitació d'habitatges i el lloguer com a la investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i) privats.

Tinc uns quants amics que són propietaris o gerents de xicotetes empreses: una auditoria mediambiental, una empresa que es dedica a la instal·lació de panells aïllants, un altra a la fabricació de mobles de cuina, etc. Si n'hi ha un denominador comú que tenen totes estes empreses és la dificultat per a cobrar, ja que les grans empreses o les institucions per a les quals treballen, aplacen els pagaments a 90, 60 120 dies o més. Això unit al fet de que les entitats financeres no donen crèdit degut a la crisi, causa que moltes d'estes xicotetes empreses estiguen  ofegant-se, no poden pagar als treballadors, la seguretat social, etc, tenen que acomiadar gent, que representen una bona part del seu capital, i en molts casos tancar per culpa del temps que tarden en cobrar. 

No hem d'oblidar que les xicotetes i mitjanes empreses donen feina a més del 80 % dels treballadors del nostre país i són els autèntics motors de la nostra economia.

Fa uns dies parlava amb un amic meu que té una xicoteta empresa, li vaig preguntar: "Quants treballadors tens ara?" (pensant-me que en tenia 26) i me va dir: "30".

Em vaig sorprendre molt i li vaig dir: "com és possible, amb la crisi que estem patint, has augmentat el nombre de trebaladors?"

I em digué: "Perquè tinc molta feina, i contractaria a més gent, tinc feina per a vint més, però no puc perquè els clients tarden molt en pagar  i els bancs no donen crèdits i si contracte a més gent tinc por de no poder pagar la seguretat social, els salaris, l'IVA, etc."

La situació del meu amic no és freqüent perquè ell afortunadament té molta feina, però és significativa del moment complicat de crisi que vivim.

Tan de bo, les mesures que ha anunciat el govern central comencen a aplicar-se prompte i de veritat servisquen per a eixir d'esta situació tan dramàtica que estem vivint.