No sé si serà cosa de l'edat (ja m'acoste als 40) o que definitivament soc un "friky", el cas és que de quan en quan me passa que pense que els temes que a mi m'apassionen interessen als demés. De vegades em senc com el "abuelo cebolleta" contant històries als seus nets.
L'altre dia aní a fer-me unes ulleres noves a una òptica a la que feia temps que no anava, de fet la xica que m'atengué no era la mateixa que l'última volta que aní. Era una xica prima i jove amb ulls blaus, no vaig a negar que em resultà atractiva (totes les dones amb bata blanca sempre resulten una mica més atractives), era una d'estes xiques joves que no tenen per on agafer-les, semblen gambes anèmiques (com diria la meua sogra). No passa res, jo no havia anat a eixa òptica a lligar, tan sols volia fer-me unes ulleres noves perque les que duia estaven ja molt velles.
El cas és que quan la xica mirà la meua fitxa emmagatzenada a l'ordinador em digué: "Los datos que tenemos aquí son los actuales o han cambiado?" (encara constava la meua adreça de fadrí). Li vaig dir: "No, han cambiado, ahora ya no vivo en esa dirección" i vaig començar a dictar les meues dades per a que les actualitzara a la seua base de dades.
Com de costum (moltes vegades me passa) em digué: "Ese nombre de calle existe de verdad o te estás quedando conmigo?" Jo li vaig dir molt seriòs: "No, és cierto, la calle se llama así. Nunca has oido hablar de la Banda del Empastre?" El meu amic (que per cert és fill del propietari de l'òptica) va confirmar que eixe nom era real, de manera que no vaig tindre que traure el D.N.I. per a demostrar-ho.
No sé perquè li vaig dir: "¿Es que nunca has oido hablar de la banda del Empastre? Pues era una banda muy famosa que tuvo mucho éxito durante la primera mitad del siglo XX. Pregunta a tus padres, que seguro que la conocen"
Però la xica ja no m'escoltava, em va dir: "el teléfono sigue siendo el mismo?"
Jo vaig pensar: "Ja he tornat a actuar com el "abuelo cebolleta", com si a esta jove l'interesara la història de la Banda de l'Empastre. Evidentment estava molt més interessada en l'última discoteca de moda o escoltar els "40 Principales" que en averiguar l'origen del nom del carrer on viu un dels seus clients.
Jo ja m'havia oblidat del tema fins que hui he anat a recollir les ulleres i la xica, sense que jo li diguera res, m'ha amollat: "Sabes que le he preguntado a mis padres y me han dicho que sí que conocen la Banda esa"
Jo m'he emocionat i he intentat continuar explicant: "Sí, era una banda que actuaba en las plazas de toros, eran músicos y humoristas, era un espectaculo parecido al del bombero torero..."
Però ella ja no m'escoltava, m'ha dit amb desinterés: "Sí, ya claro. Son 270 euros, me vas a pagar en efectivo o en tarjeta?"
"Con tarjeta" li he dit jo i he pensat: "A quin sant esta jove em parla de tu?"
És broma, no passa res, comprenc que no a tot el món li apassiona la història com a mi.
(O serà que realment estem fent-se vells?)
(O serà que realment estem fent-se vells?)
