Igual que m'ha passat altres vegades, tinc la sensació d'haver tardat molt a escriure una entrada per a retre homenatge al gran cineasta valencià mort recentment: Luís García Berlanga, un dels més importants i representatius del cinema espanyol de la segona meitat del segle XX.
Queden gravades en la nostra memòria grans pel·lícules seues com: “Bienvenido Mr. Marshall”; “Plácido”; “La vaquilla”; “La escopeta nacional” i tantes altres.
Què més podria dir jo que no s'haja dit ja sobre ell els darrers dies, se li han dedicat multitud de programes de ràdio, de televisió, s'ha parlat del seu sentit de l'humor, del seu estil de fer cinema un poc surrealista, dels plans seqüència, de les escenes corals amb multitud d'actors i extres, etc.
Un gran mestre del cinema que sens dubte que va saber retratar com ningú el caràcter de les gents que habiten la península Ibèrica, amb les seues misèries i grandeses.
Tan sols em quedaria recordar una de les seues últimes obres mestres: la falla Mosell Sorell- Corona de l'any 2007 que representava una peineta mamella, una obra molt pròpia del gran geni, que representava molt bé dos de les seues grans passions, el món faller, amb la seua estètica barroca i tradicional, representat per la peineta i l'erotisme representat per la mamella d'una xica, una fusió en 3D molt interessant realitzada amb varetes de fusta.
L'única "pega" que jo li posaria és no haver fet cap pel·licula en valencià (al menys que jo sàpiga), encara que ha exercit de valencià pel món i no s'ha avergonyit mai de la seua "valenciania", però jo trobe a faltar algun homenatge, ni que fóra simbòlic, a la nostra llengua.
L'única "pega" que jo li posaria és no haver fet cap pel·licula en valencià (al menys que jo sàpiga), encara que ha exercit de valencià pel món i no s'ha avergonyit mai de la seua "valenciania", però jo trobe a faltar algun homenatge, ni que fóra simbòlic, a la nostra llengua.
Descanse en pau.
