Jesús Monzó, alcalde de Catarroja.

Des del passat 13 de juny, Jesús Monzó és el nou alcalde de Catarroja. Conec al Jesús des de fa més de 10 anys, quan començàrem a viure a Catarroja i ens vam integrar en el col·lectiu de Compromís per Catarroja.

Des del principi sempre l'he vist com una persona íntegra, sincera, senzilla, transparent, una persona honesta, en definitiva una bona persona, però pense que no és suficient amb això per arribar a ser alcalde d'una població com Catarroja de més de 27.000 habitants. Els catarrogins i catarrogines ens mereixem un alcalde ben preparat, amb la maduresa suficient, una persona que conega i estime el seu poble, una persona íntegra i al mateix temps un treballador incansable, eixa persona és Jesús Monzó, nascut al barri del Mercat fa 39 anys, regidor per la Coalició Compromís des de fa més de 10 anys, és una persona que coneix molt bé Catarroja, els seus problemes i el seu potencial, les seues mancances i les seues possibilitats. Jesús és una persona relativament jove, però al mateix temps és una persona molt ben preparada per a ser alcalde del seu poble, el millor alcalde que podríem tindre, sense dubte.

Des d’este humil blog hem estat defensant les idees del valencianisme progressista que representa la Coalició Compromís des de fa anys, per això no podíem deixar de publicar una entrada per a celebrar que per fi Catarroja té un alcalde valencianista, un alcalde de Compromís.

El valencianisme és una ideologia que es caracteritza per la defensa dels trets característics de la identitat del poble valencià, com la llengua i la cultura pròpies, però els polítics valencianistes també es caracteritzen per la defensa dels interessos dels habitants del nostre territori, interessos econòmics, socials, mediambientals, etc.

Per això els valencianistesno ens cansem mai de reivindicar un finançament just per a la nostra comunitat autònoma, més inversions en infra-estructures, en educació, etc.

Una altra característica molt important dels polítics de Compromís és que allà on governen o fan oposició, no paren de lluitar de forma incansable contra la corrupció, un exemple molt clar és Mònica Oltra.

El col·lectiu de Compromís per Catarroja va elaborar un programa electoral tenint en compte les aportacions dels ciutadans i ciutadanes de Catarroja, per mig de varies assemblees obertes que es varen celebrar a la seu del partit per a elaborar el programa. També es van tindre en compte moltes propostes rebudes  a través les xarxes socials i per correu electrònic. Un programa realista que intenta dur a terme el principis bàsics de la Coalició Compromís.

Altres principis en els que es basa compromís és en la participació ciutadana, la transparència, governar per a les persones, donant prioritat als interessos i les necessitats de les persones, per damunt d’interessos partidistes o de les empreses privades, al contrari del que han fet els polítics d’altres partits que ens han governat fins ara.

Per a finalitzar m’agradaria esmentar algunes de les competències del nou equip de govern municipal de les que es faran càrrec els regidors de Compromís per Catarroja, per tal d'aconseguir una Catarroja millor, més sostenible, més respectuosa amb el medi ambient, una Catarroja de les oportunitats, una Catarroja més social.

Algunes de les àrees de les que s'encarregaran els regidors de Compromís són les següents:

-      Educació.

-      Medi Ambient i sostenibilitat.

-      Transparència i participació ciutadana.

-      Seguretat Ciutadana.

-      Turisme i patrimoni.

-   Promoció del valencià.

-      Parcs i Jardins.

-   Modernització i noves tecnologies.

Els desitgem molta sort i els donem ànims per a que puguen dur a terme les funcions pròpies del seu càrrec amb valentia, il·lusió i amb responsabilitat.

Fins al barret.

He triat una foto de l'aeroport de Ciudad Real per a il·lustrar esta entrada, el qual va costar set vegades més que el de Castelló i també està tancat.

(Podéis encontrar la traducción al castellano al final de la entrada)

Fins al Barret, per no dir fins a una altra cosa. 
Darrerament trobe que la gent està cada vegada més cabrejada i no és per a menys, a més de les notícies que no paren d'eixir parlant sobre la corrupció dels polítics i els que no ho són (o almenys no deurien ser-ho, com la Infanta), ens assabentem que els polítics del PP encara continuen fent obres faraòniques que costen molts diners públics i que moltes vegades no són necessàries ni volgudes pels ciutadans, el cas del barri de Gamonal és un exemple molt clar, però podríem trobar casos semblats en la majoria de ciutats d'Espanya.

Ahir vaig entrar al Facebook, no solc entrar molt sovint, i vaig trobar una notícia que em va deixar de pasta de moniato: "El govern autonòmic Extremeny pagarà 1000 euros a cada jove que aprove el títol de l'ESO".

Això serà precís? (com diria una amiga meua), en plena època de crisi, quan més de la quarta part del pressupost de la Generalitat Valenciana es destina a pagar els interessos del deute (deute il·legítim, per cert), ens podem permetre el luxe de pagar 1000 euros als xavals que es traguen el títol de l'ESO?

Estic molt cremat, de debò, perquè veig com es retalla en necessitats bàsiques de la ciutadania com la llei de la dependència, es fa pagar les medicines a pensionistes, no es paga a les empreses proveïdores de molts ajuntaments ni Comunitats autònomes i açò està fent que moltes empreses hagen de tancar, etc. i al mateix temps es malbaraten diners públics d’una manera escandalosa.

A Catarroja, tenim molts exemples d'aquest malbaratament dels recursos públics, per exemple: l'Ajuntament de Catarroja paga més de 320.000 euros a l'any en sous als alts càrrecs de l'empresa municipal, mentre eixa empresa tan sols executa obres per un import de menys de 100.000 euros a l'any. Ens podem permetre este luxe? Serà precís?

Per no parlar de la gran quantitat d'assessors, càrrecs de confiança, xòfers, cotxes oficials, etc. que utilitzen els nostres polítics.

Ja està be senyors polítics dels PP i del PSOE, ja va sent hora que se n’adonen que estem en una època de crisi molt fotuda i que s'ha de prioritzar en què es gasten els diners públics que paguem tots els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos.

En època de crisi hauríem de destinar més recursos a fomentar polítiques actives de d'ocupació, hauríem de destinar més diners a polítiques socials per a ajudar a les persones i famílies que pitjor ho estan passant i retallar d'eixes altres coses que no són tan urgents ni necessàries com les grans obres o els cotxes oficials, etc.

Hasta el gorro (por no decir hasta otra cosa)

Por no decir hasta otra cosa. Últimamente creo que la gente está cada vez más cabreada y no es para menos, además de las noticias que no paran de salir en los medios hablando sobre la corrupción de los políticos y los que no lo son (o al menos no deberían de serlo, como la Infanta), nos enteramos de que los políticos del PP todavía continúan haciendo obras faraónicas que cuestan mucho dinero público y que muchas veces no son necesarias ni queridas por los ciudadanos, el caso del barrio de Gamonal es un ejemplo muy claro, pero podríamos encontrar casos parecidos en la mayoría de ciudades de España.

Ayer entré al Facebook, no suelo entrar muy a menudo, y encontré una noticia que me dejó de pasta de moniato: "El gobierno autonómico Extremeño pagará 1000 euros a cada joven que apruebe el título de la ESO.

Esto será preciso? Cómo diría una amiga mía, en plena época de crisis, cuando más de la cuarta parte del presupuesto de la Generalitat Valenciana se destina a pagar los intereses de la deuda (deuda ilegítima, por cierto), nos podemos permitir el lujo de pagar 1000 euros a los chavales que se saquen el título de la ESO?

Estoy muy quemado, de verdad, porque veo como se recorta en necesidades básicas de la ciudadanía como la ley de la dependencia, se hace pagar las medicinas a pensionistas, no se paga a las empresas proveedores de muchos ayuntamientos ni Comunidades autónomas y esto está haciendo que muchas empresas tengan que cerrar, etc.

En Catarroja, tenemos muchos ejemplos de este derroche de los recursos públicos, por ejemplo, el TAC, el Ayuntamiento de Catarroja paga más de 320.000 euros al año en sueldos a los altos cargos de la empresa municipal, mientras esa empresa tan sólo ejecuta obras por un importe de menos de 100.000 euros al año. Nos podemos permitir ese lujo?
Por no hablar de la gran cantidad de asesores, cargos de confianza, choferes, coches oficiales, etc. que utilizan nuestros políticos.

Ya está bien señores políticos del PP y del PSOE, ya va siendo hora de que se den cuenta que estamos en una época de crisis muy jodida y que se tiene que priorizar en qué se gastan el dinero público.

En época de crisis tendríamos que destinar más recursos a fomentar políticas activas de ocupación, tendríamos que destinar más dinero a políticas sociales para ayudar a las personas y familias que peor lo están pasando y recortar de esas otras cosas que no son tan urgentes ni necesarias como las grandes obras o los coches oficiales, asesores, etc.

Madrid, candidata a organitzar els Jocs Olímpics

Crec que no sóc l'únic que s'ha alegrat de que Madrid no aconseguira organitzar els Jocs Olímpics de 2020, almenys, ahir i despús-ahir, les xarxes socials estaven plenes de comentaris de gent que celebrava la notícia. El que no esperàvem (almenys jo) era que l'alcaldessa de Madrid anava a fer el ridícul d'una manera tan espantosa. La seua manera de parlar anglès, amb un accent horrible i els arguments que esgrimia per a defensar la candidatura de Madrid no han fet només que confirmar el que molts pensem des de fa temps: la nostra classe política és mediocre, especialment els polítics dels dos grans partits: PP i PSOE. A estos dos partits, la gran majoria dels que arriben a càrrecs de responsabilitat és per “enchufe”, per ser “amics de...”, “fills de...”, “nebots de no sé qui”, etc.

No hi ha dret a que els treballadors que volen accedir a un lloc de treball mínimament qualificat se'ls exigeix tindre una molt bona preparació acadèmica, 2 carreres, un màster, 5 anys d'experiència mínim i un excel·lent nivell d'anglès i en molts casos un altre idioma (alemany o francès, etc.) i mentrestant als nostres polítics no s’els hi exigeix res, quan estan ocupant llocs de molta més responsabilitat i en la majoria dels casos molt millor pagats.

Tots coneixem exemples del nostre entorn, a Catarroja tenim el nostre propi cas d'alcaldessa que sense preparació, ni formació, ni experiència, ha arribat a ser alcaldessa d'un dels pobles més importants de la Comarca i presidenta de la Mancomunitat de L'Horta Sud.

Com diu el refrany castellà “ací qui no té padrí no el bategen” i si en tens, ja no et fa falta tindre res més, et col·loquen i et posen tots els assessors que facen falta, Ana Botella, alcaldessa de Madrid, té més de 260 assessors i tots ells cobren més de 60.000 euros a l'any.
Si serà per diners...
Per a que després diguen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats.

Una autèntica vergonya, esperem que almenys este procés de presentació de la candidatura de Madrid haja aprofitat perquè molta gent que vota al PP òbriga els ulls i s'adone que són uns polítics mediocres, incompetents i corruptes i que és un error molt greu votar algun d’estos dos partits.

Això sí, almenys hem pogut passar unes bons moments durant este cap de setmana rient-nos amb els comentaris de la gent que es burlava de l'actuació tan patètica de la delegació espanyola a Buenos Aires.

Quart aniversari del blog.

Hui fa 4 anys i 29 dies que vaig escriure la primera entrada d'este blog. Hui, igual que el primer dia que vaig començar a escriure el blog, fa molta calor i per això no puc dormir. Des d’aleshores he publicat 191 entrades i s'han escrit 315 comentaris. No he escrit tantes entrades com m'haguera agradat ni amb la qualitat que jo haguera volgut, si calcule el promig m'ix una mitjana de vora 4 entrades per mes, no està malament després de tot, però també és veritat que els últims mesos este blog ha estat molt parat i per això volguera re-activar-lo, volia escriure una entrada ni que fóra curteta per a commemorar el quart aniversari “d'aquest humil blog”.

Ja sé que ho he dit moltes voltes, que m'agradaria escriure més sovint i que després no trobe mai el temps ni l’ocasió per fer-ho. La veritat és que temes sobre els quals escriure no falten, amb tot el que està passant a l'actualitat política del nostre País, els casos de corrupció, els abusos del govern central, la manca de lideratge del president de la Generalitat Valenciana, el qual no reivindica els drets dels valencians i valencianes com cal, etc. Per no parlar d’altres temes a nivell local, com l'estat en què es troba Catarroja, amb els carrers plens de clots per culpa de la falta de manteniment de l'asfalt, fanals que no funcionen, tots els equipaments municipals en un estat lamentable, mentre la senyora alcaldessa no sabem a que es dedica en compte de governar i tractar de solucionar els problemes que tenim els habitants de Catarroja.

Hi ha molts temes sobre els quals parlar per a dur a terme el principal objectiu pel qual es va crear este blog: lluitar contra la desinformació que patim gran part la ciutadania per culpa, sobre tot, d'uns polítics que atenen a uns interessos que tenen molt poc a veure amb els interessos dels ciutadans i ciutadanes que els han elegit i per als quals se suposa que haurien d'estar governant, el cas dels sobres de diners negres que pagaven alguns empresaris al tresorer del Partit Popular és un cas molt clar del que vull dir.

A partir d'ara intentaré escriure amb més regularitat, espere que els temes que tracte resulten interessants per als lectors o almenys entretinguts de llegir.

Només em queda agrair a tots els que heu estat acompanyant-me durant estos quatre anys, llegint el meu blog, molts de vosaltres heu deixat comentaris, els quals agraisc especialment.

Ací vos deixe l'enllaç de l'entrada que vaig escriure en commemoració del tercer aniversari del blog.

El "Nou Mil·lenni" reviscola.

Una de les principals motivacions per les quals l’autor d’este blog va començar a participar activament en política van ser els fets ocorreguts al poble de Catarroja fa uns quants anys, quan la coalició de govern municipal es va trencar a conseqüència de l'acord entre Unió Valenciana i el PP. Este acord consistia en re-qualificar una gran extensió d'horta protegida per tal de dur a terme un macro-projecte urbanístic, del qual hem parlat en moltes ocasions: “El Nou Mil·lenni”.

Dos anys després del trencament del pacte format pels tres partits d'esquerres que tenien representació a l'Ajuntament més Unió Valenciana, van tornar a n’hi haure eleccions municipals. Els tres partits que s'havien oposat al macro-projecte,  portaven dins del seu programa electoral la promesa de tirar arrere el Nou Mil·lenni  com és lògic, i tornar a qualificar eixa gran zona d'horta com a terrenys d'horta de protecció especial i per tant que no es poguera urbanitzar.

Els tres partits que s'oposaven al Nou Mil·lenni (PSOE, EU i Bloc-Compromís) van fer un xicotet resum del seu programa electoral, com normalment fan tots el partits polítics, resumint en 4 o 5 punts les idees més importants del seu programa, dos d'eixos tres partits van incloure la més ferma oposició front el macro-projecte, destacant d’eixa manera esta idea com una de les claus de la seua acció política si algun dia arribaven a governar i el seu compromís amb la defensa del medi ambient, del paisatge, de l'horta, del patrimoni cultural de tots els veïns.

Patrimoni ecològic i cultural representat per la seua horta i les alqueries que encara sobreviuen i que formen part de la nostra memòria col·lectiva, com un record de la nostra història i del nostre caràcter com a poble emprenedor i feiner. Alqueries que ens recorden la nostra cultura, la  nostra identitat, tot allò que ens fa diferents i únics, amb les nostres virtuts i els nostres defectes.

El cas és que dels tres partits que s'oposaven al Nou Mil·lenni va haver un que no va destacar este punt al seu resum del programa electoral, eixe partit va ser el PSPV-PSOE, jo em vaig adonar d'eixe detall i em va fer pensar: "¿perquè no voldrien destacar un punt que des del meu punt de vista era fonamental per a qualsevol partit progressista que volguera la protecció del medi ambient i el patrimoni?".

Era com si ho portaren al seu programa per obligació, però que en realitat no estigueren molt convençuts, era com si ho digueren amb la boca xicoteta, tal vegada amb la intenció de captar un cert tipus de votants no tant d'esquerres o no tan compromesos amb el medi ambient i que per tant veurien amb bons ulls el macro-projecte  i no els importaria que les alqueries històriques del terme de Catarroja foren substituïdes per "Burger Kings" o "Mac Donalds".

Ara, eixa sospita s'ha fet realitat, el PSPV-PSOE ha retirat el recurs que en el seu moment va presentar contra el Nou Mi•lenni, deixant sense efecte per tant un dels principals obstacles que impedien l'inici de les obres. Estava clar que els dirigents del PSPV-PSOE no estaven molt convençuts de la seua oposició al macro-projecte. O tal vegada ara han canviat d'idea per alguna raó que se'ns escapa, ja que els arguments que utilitzen per a defensar el seu canvi d’actitud no tenen cap sentit, com per exemple la creació de nous llocs de treball.

A qui pretenen enganyar? Si tenim al costat del nostre poble un centre comercial (el MN4) que té la meitat dels locals buits?, construir un nou centre comercial tan sols serviria per a acabar amb el comerç local i les botigues del centre de Catarroja que ja estan prou “tocades” per la crisi.

A més, si volgueren construir un centre comercial per a crear llocs de treball, com diuen, ¿perquè no el fan a la zona del polígon industrial que està més prop de l'estació de tren i de la pista de Silla i que per tant tindria moltes més probabilitats d'èxit en estar millor comunicat?. No cal fer urbanitzable la zona d'horta del Nou Mil·lenni, en el polígon Industrial hi ha moltes parcel·les buides, com el solar on es trobava l'empresa Plastic Omnium, on podria anar perfectament un centre comercial.

Siguem sincers, senyors del PSOE, expliquen quines són les vertaderes raons que els animen a retirar el recurs contra el macro-projecte urbanístic. 

El carrer de les bombes.

A Catarroja, igual que a molts altres pobles, els veïns coneixen alguns dels seus carrers pel malnom més que pel seu nom real, igual que a les persones. No sé si esta és una característica pròpia dels pobles valencians o si passarà el mateix a altres llocs del món, perquè no he viscut mai a cap poble de fora del País Valencià, a ciutats d'altres països sí, però mai a un poble per a poder comparar. De totes maneres, no sé perquè, però tinc la impressió de que l'ús dels malnoms, tant per a les persones com per als carrers és un costum molt valencià.

El barri de Pilar de Catarroja, és un dels més antics del poble, es troba al costat del centre històric i antigament seria un barri de la perifèria del casc urbà, un barri de treballadors, de gent humil, ja que la gent amb més mitjans econòmics vivien als carrers més cèntrics, com el carrer Cervantes (de malnom carrer Major), el carrer de l'església o el carrer Nou. Tots estos carrers estan al voltant de la plaça de la Llotgeta, on es troba la parròquia més antiga del poble i l'antic ajuntament i això es nota, les cases són més grans i més luxoses, algunes d'elles molt boniques d'estil modernista, com algunes que de les que hi ha a l'antic Camí Reial.

El barri de Pilar és un barri xicotet, amb una densitat de població baixa si el comparem amb altres barris del poble, sobretot amb els barris nous, els quals, al estar formats per edificis de quatre o cinc plantes, tenen una densitat de població molt més alta. Al barri de Pilar no hi ha molts edificis de varies altures i els pocs que hi ha són xicotets, la immensa majoria d'habitatges són cases de poble i moltes d'elles estan deshabitades o viu molt poca gent i la gent que viu és gent gran, la gent jove se n'ha anat a viure en les zones més noves del poble o a altres pobles veïns.

Per totes les raons que acabe d'explicar és comprensible que l'Ajuntament de Catarroja històricament no haja prestat massa atenció en el barri de Pilar, no és un barri emblemàtic del poble com podria ser el barri de les Barraques, per exemple, ni té molta població i per tant no és un barri on interesse invertir, ja que el nombre de votants no és decisiu per a les eleccions municipals, els polítics prefereixen prestar més atenció a altres zones del poble amb més densitat de població, d'on poden traure més vots.

Una de les coses que més em va cridar l'atenció quan començàrem a viure a Catarroja és que l'Ajuntament no construïa les voreres dels carrers, cada veí havia de fer-se el seu tros de vorera. Cada vegada que es construïa una casa nova o es reformava la façana, el propietari de la casa tenia l'obligació de fer-se la part de vorera que li corresponia, per a fer-ho havia d'anar a l'Ajuntament a demanar les rajoles, l'Ajuntament li facilitava les rajoles perquè no hi haguera un tros de vorera amb un tipus de rajola diferent, com passava antigament. Encara queden alguns carrers on les voreres es van fer fa molts anys on es nota que cada veí es feia la seua part de la vorera al seu gust i per açò estan fets a “trossos i mossos”.

Un d'estos carrers és el de les Bombes o carrer de Galícia. El carrer de les bombes es diu així perquè durant la guerra civil, els avions que venien a bombardejar la ciutat de València, al tornar, si encara els quedaven bombes, les amollaven pels pobles de la rodalia, entre ells Catarroja. Unes quantes d'estes bombes van caure al carrer Galícia, causant alguns morts i ferits i molts desperfectes a les cases del barri. Encara me'n recorde que els primers anys de viure a Catarroja solia vore pel carrer una senyora d'uns 70 anys que tenia un braç tallat, diuen que el va perdre a conseqüència de les bombes que caigueren a este carrer, ella era encara una xiqueta quan els avions atacaren el seu carrer, però estos fets la marcaren per a tota la vida. Ja fa temps que no la veig, no sé que haurà sigut d'ella.

Fa uns anys, quan la crisi que patim estava encara començant, el govern central va decidir mamprendre un pla per a reactivar l'economia, el famós “Pla E”, conegut popularment com pla Zapatero. Amb este pla, el govern de ZP intentava que les empreses del sector de la construcció que s'havien quedat sense feina per culpa de l'esclat de la bambolla immobiliària, tornaren a tindre feina i que d'eixa manera pogueren sobreviure mentre esperaven que tornara a "animar-se" el sector.

Gràcies a este pla, l'Ajuntament de Catarroja va rebre un bon grapat de milions del govern central i els veïns del barri de Pilar vam vore amb alegria com les voreres d'alguns dels nostres carrers eren renovades després de molts anys de reivindicacions dels veïns, encara que no totes, ja que a alguns carrers, com el de les Bombes, no va resultar agraciat amb el repartiment de les inversions i les seues voreres van romandre conforme estaven per culpa de la mala gestió dels polítics del PP que governaven i encara governen el poble.

Llàstima que el govern del PP de Catarroja decidira enterbolir la nostra alegria instal·lant uns pilons de ferro al llarg de totes les voreres que renovaven. Estos pilons que van instal·lar d'una manera absolutament exagerada, ja que posaren un cada metre i mig aproximadament, feien malbé els cotxes i dificultaven que les persones pogueren entrar o eixir dels seus vehicles. Estava clar que es tractava d'un malbaratament de diners públics absolutament innecessari, el preu de cada piló era d'uns 400 euros. L'Ajuntament de Catarroja no pretenia millorar la qualitat de vida dels habitants del barri del Pilar instal·lant eixos pilons, sinó més bé donar a guanyar diners a alguna empresa, segurament d'algun “amiguito del alma”, membre d'alguna trama corrupta amb les quals solen tindre “relacions comercials” els polítics del PP.

Ara, menys de dos anys després de la instal·lació dels pilons, molts d'ells han sigut tallats pel propi Ajuntament a conseqüència de les protestes dels veïns que van arribar fins i tot a recollir signatures per a protestar contra eixa mesura tan absurda com cara i innecessària que no ha causat només que molèsties als veïns.

Un exemple més de la mala gestió del govern municipal del PP i de malbaratament de diners públics.

I mentrestant, les voreres del carrer de les Bombes fetes un desastre, com si acabaren de caure les bombes dels avions de la Itàlia feixista de Mussolini.

Una bona notícia per al medi ambient.

Fa uns dies, va eixir publicada una notícia molt positiva, almenys des del meu punt de vista: el Tribunal Superior de Justícia ha dictat una sentència que ratifica la paralització del macro-projecte urbanístic Nou Mil·lenni.

No és la primera sentència en contra d'este P.A.I, que no ha tingut massa credibilitat des del principi, quan es va presentar, entre altres raons perquè no resulta raonable construir uns 13000 vivendes en una zona d'horta protegida al terme de Catarroja, quan hi ha milers de vivendes  buides a l'àrea metropolitana de València.

Des del primer moment que les regidores d'UV van trencar el pacte de govern que havien format amb altres partits (PSOE, EU i Bloc) per a ajuntar-se amb el PP, van ser moltes les veus que es van alçar en contra d'eixa barbaritat urbanística, fa ja més de sis anys. Era l'època de el “boom” immobiliari i semblava que els preus dels bens immobles no pararien de créixer mai.

Com és possible que tanta gent pensara que eixe projecte urbanístic anava a ser la salvació per al poble de Catarroja?

Jo estic convençut que molts habitants de Catarroja van votar al PP pensant que el projecte anava a tirar endavant i que seria molt positiu per a l'economia del poble. No culpe als ciutadans que van votar al PP pensant que el PAI serviria per a donar feina a molta gent. Els responsables d'este desgavell són els polítics que van fer creure a grans sectors de la població que eixe model econòmic de creixement era possible.

Estava clar que es tractava d'una bambolla immobiliària, que seria pa per a hui i fam per a demà, no es podia mantindre eixe ritme de construcció indefinidament, era com “la pescadilla que se muerde la cola”. El model de creixement consistia en que, ja que la construcció donava ocupació a molta gent, esta gent comprava pisos, però eixe model no podia durar indefinidament, no es tractava d'una economia productiva, sinó un model econòmic basat en l'especulació i un creixement que no era sostenible. Est és el model econòmic que ens ha portat a la situació de crisi en la qual ens trobem ara.

I mentrestant l’Ajuntament de Catarroja, encara governat pel PP, contínua obstinat a dur a terme el projecte, i es gasta milers d’euros de diners públics en pagar advocats per a la defensa d’un projecte que, en cas d’executar-se benficiaria principalment a una empresa privada, com ha denunciat Jesús Monzó al seu blog.

Jo me n'alegre i felicite a tots els que d'alguna manera han lluitat perquè el macro-projecte no es duga a terme, espere que algun dia es paralitze definitivament i es torne a protegir eixa zona d'horta, es tractaria sens dubte d'una molt bona notícia per a l'ecologia, el medi ambient i les persones que vivim a Catarroja i els pobles de la rodalia.

Des d'aquest humil blog celebrem la decisió del Tribunal Superior de Justícia i volem donar l'enhorabona a totes les persones que han treballat perquè es paralitze esta barbaritat urbanística, especialment a la gent de la plataforma Salvem Catarroja.

El pintor intolerant.

Ahir vingué a casa un pintor que ens va enviar la companyia d'assegurances a que reparara els efectes d'una fuga d’aigua.

No sé perquè la majoria de professionals que envien les companyies d’assegurances em semblen tan incompetents. Serà perque sóc aficionat a fer xicotetes reparacions en casa i per això pense que un professional hauria de fer-ho molt millor que jo, que sóc un simple aficionat?

O serà perque en realitat molts dels llanterners, electricistes, pintors, etc. que treballen per a les asseguradores no són realment bons professionals, ja que si ho foren no treballarien per a estes companyies sinó que serien autònoms i així  guanyarien molt més diners?

El cas és que el xic que vingué, jo diria que tenia uns 28 anys, va ser un cas paradigmàtic d’estos professionals que podríem qualificar com a “poc professionals”.

Al poc d’arribar a casa, començà a contarme una història que deia que li havia succeït mentre venia , esperant que un semàfor canviara a verd:

-         Pintor: Me ha pasado un caso viniendo hacia su casa...

-         Un ciutadà qualsevol: Qué ha pasado?

-         Pintor: He visto como unos chavales arañaban un coche que estaba parado en el semaforo en rojo, han pasado a su lado con las bicicletas a toda velocidad y han rayado un Nissan nuevecito, le han hecho una raya, vaya putada!

-         Un ciutadà qualsevol: Vaya, qué mal me sabe, pero los chicos han parado?

-         Pintor: Qué va, se han dado a la fuga los muy sinvergüenzas! Como saben que la ley del menor les protege...

-         UCQ:  Qué edad tenían?

-         P: Unos 15 ó 16 años, carne de cañón, eso es lo que son.

-         Hombre no diga eso, tampoco será para tanto, que eso le puede pasar a cualquiera.

-         P: Qué va, que no, que se lo digo yo, esos chavales acabarán en la cárcel, son delincuentes en potencia.

-         UCQ:  Bueno, eso nunca se sabe...

-         P: Cómo qué no! Esos chavales son basura! Porque Catarroja se ha llenado de basura!

(Com veia que el relat  s’anava animant, vaig provar a donar-li corda...)

-         UCQ: Sí, la verdad es que tienes razón, cada vez hay más gentuza aquí en Catarroja, se está volviendo insoportable vivir aquí (quan en realitat pense tot el contrari, però bé, tot siga pel “show”, vaig pensar) ¿Y tú de donde eres?

-         P: Yo? De Mislata.

(No vaig poder evitar pensar: en Mislata, tampoc es pot dir que la situació siga molt millor...)

-         P: Sí, ya sé lo que está pensado, que anda que en Mislata... Pues sí, tiene razón, Mislata también está llena de basura, es que no hay derecho...

-         UCQ: Sí, desde luego, cuanta gentuza anda por ahí suelta... (continuava amb la meua estratègia per provar fins a on voliar arribar...)

-          P: El problema es que aquí en España les protege la ley del menor, porque si no...

-         UCQ: Si no, qué haría?

-          P: Hombre, pues en otros paises, estas cosas se resuelven con un arma, les pegas cuatro tiros y ya está, se ha "acabao" el problema.

(Açò si que no m’ho esperava, segons el "pintor/expert en lleis", si no fora per la llei del menor, podríem disparar impunement a qualsevol xaval que per accident fera una ratlla al nostre cotxe!)

-          P: El problema es que ya no hay orden.

(Jo estava pensant: ara ve quan comença a parlar de Franco, que amb Franco açò no passava, etc. etc., però no, no va esmentar Franco)

Mentrestant anava treballant de mala gana i estava fent una destrossa a la paret que suposadament havia vingut a reparar, fins que no vaig poder aguantarme i li vaig dir:

-         UCQ: No le parece que eso no se está quedando bien? Ahí hay un desconchón, no lo ve?

-         P: Sí, es que esta pared és una mierda, no coge bien el Aguaplast

Quan evidentment el que estava passant és que no feia bé la seua feina, fins que em va dir:

-         P: Por aquí ya se ha salido el agua otras veces, no?

-         UCQ: Sí, pero nos lo arreglaron y quedó muy bien...

-         P: Ya, pero es que se nota que esto ya ha sido masillado antes y por eso el Aguaplast no coge bien 

Conforme parlava anava rascant el material que havia utilitzat per a tapar el clavill. Jo estava un poc preocupat perque no sabia com acabaria la cosa i no volia que em deixara la paret feta un desastre i que al final em tocara reparar-la a mi. Així que  vaig dir-li, parafrasejant la película “El milagro de P. Tinto”:

-         UCQ: Aquí es que lo que haría falta es sanear, no?

-        P: Sí, efectivamente, usted lo ha dicho, eso es lo que haría falta, sanear!

(Ho deia amb un to convençut, com si li haguera donat la clau del problema. Ja començava a acollonar-me, m’imaginava que tombaven tota la paret per tal de “sanejar” i que al final tindríem que fer una obra major per a poder reparar un desconxat en la paret sense importància)

-         UCQ: Entonces, ¿qué hacemos? (Li vaig dir, emprant un to conciliador, intentant negociar per tal d'evitar la desfeta)

-         P: Esto es que además no está bien seco del todo, se nota que no se agarra bien el material porque todavia rezuma humedad de dentro de la pred, habria que dejarlo secar por lo menos una semana o diez dias más...

("Menos mal", vaig pensar)

-         UCQ: Bueno, pues nada, vamos a hacer eso. Aunque me extraña que no esté seco todavía porque la fuga se reparó hace más de dos meses...

-         P: Sí, ya, pero a veces pasan estas cosas, que la pintura que habia antes no dejaba que se evaporara bien la humedad y por eso todavía está húmedo por dentro.

-         UCQ: Vale, no pasa nada, lo que usted diga, que es el experto...

En definitiva que el pintor que vingué era "més rar que un gos verd", i damunt mal professional, la veritat és que m’alegrí de que al final no acabara de fer la feina i se n’anara, a vore si, amb una miqueta de sort, la pròxima volta la companyia ens envia algú una miqueta més “assessorat”.

La carretera de la vergonya.

Hi ha una frase, contra la que jo sempre m’he rebel·lat, que diu que els valencians tenim els polítics que ens mereixem. Tal vegada degut a l’estima que tinc cap al poble valencià, jo sempre he pensat que eixa frase era injusta.

Jo crec que els valencians no som millors ni pitjors que altres pobles com el castellà, l’italià, el portuguès o el francès, per exemple. Tenim virtuts i defectes que defineixen la nostra personalitat. Un dels nostres principals defectes jo diria que és la falta d’interès per la política, la qual cosa fa que, sovint, ens governen personatges que tenen molt poc a vorer amb el caràcter emprenedor i feiner del poble valencià. Un clar exemple d’esta situació és el poble de Catarroja.

Catarroja, igual que la resta de pobles del País Valencià està habitat per persones honrades i treballadores que s’alcen tots els dies per anar a treballar i no paren massa atenció als polítics que els governen, però que, per desgràcia pateixen les conseqüències de la seua gestió, una gestió que moltes vegades deixa molt que desitjar.

Un clar exemple de la mala gestió de l’equip de govern municipal de Catarroja és l’estat en que es troba la carretera del poliesportiu o camí de les Corregudes, des de fa uns sis anys que el PP va trencar l’acord per urbanitzar-lo conjuntament amb l’Ajuntament d’Albal, ja que es tracta d’un camí fronterer.

No sabem perquè l’equip de govern encapçalat per l’anterior alcalde del PP, Francsico Chirivella, va trencar l’acord en virtut del qual esta carretera s’hauria d’haver urbanitzat conjuntament pels dos ajuntaments. A conseqüència d’eixe incompliment, l’ajuntament d’Albal va mamprendre la urbanització del Camí de les Corregudes pel seu compte i des d’aleshores hi ha una tanca provisional que separa els dos pobles. Esta tanca és un símbol de la mala gestió d’uns polítics que, trencaren l’acord perque l’havia signat l’anterior equip de govern, una coalició formada per la resta de partits de l’opossició.

Tot el món sap que sempre resulta més car urbanitzar per separat una camí fronterer que fer-ho conjuntament i a més el resultat de la urbanització sol ser molt pitjor. Per tant, quina és la raó per la qual l’equip de govern format pel PP i UV trencarien l’acord per a urbanitzar conjuntament esta carretera?

No ho sabem, però segurament perquè d’eixa manera, podrien triar l’empresa constructora que s’encarregaria de fer les obres i així donar-li el negoci als seus amics.

El cas és que esta setmana un cotxe ha patit un accident de trànsit i s’ha estavellat contra un mur del col·legi que hi ha al costat, afortunadament no ha causat ferits, però podria haver sigut molt més greu.

A què espera l’Ajuntament de Catarroja per a reformar eixa carretera com reclama el grup municipal del Bloc-Compromís des de fa anys? Ha de morir algú?

Ja està bé, senyora alcaldessa, pare per un moment de pensar en sí mateixa i la manera d'apujar-se el sou (que ja guanya prou) i pense per un moment en la qualitat de vida i la seguretat dels habitants de Catarroja, que són els que l'han elegit per a que governe i no per a omplir-se les butxaques sense fer res. 

Des d'aquest humil blog, fem una crida una vegada més a l'equip de govern del PP que governa Catarroja perquè arregle eixa carretera com cal, no podem seguir corrent el risc que es produïsquen més accidents.

Senyors polítics del PP, els catattogins i catarrogines ens mereixem tindre millors polítics, ja està bé de malbaratar els diners públics mentre els ciutadans patim mancances bàsiques com la urbanització de les vies públiques.

L'espectacle més gran del món.

Jo sempre dic que l’Ajuntament de Catarroja podria cobrar entrada per assistir als plens, ja que són tan entretinguts com l’actuació d’un grup de teatre o un espectacle de circ.

El ple de dijous passat va ser un bon exemple, molts dels regidors que formen la corporació municipal tingueren una actuació estelar, la millor de totes va ser la senyora alcaldessa, que no parava de repetir amb molta gràcia, sempre el mateix afegitó després de cada intervenció: “Vots a favor! Ui no, que  ara no toca...”

Cada vegada que feia la gràcia, una gran part del públic assistent no podia evitar riure.


Jo em pregunte: És realment precís que guanye tants diners una persona que ni tan sols sap quan toca votar a un ple municipal, després de vint anys sent regidora?

Un altre dels protagonistes de la nit va ser Pepe Mora, regidor del PSOE, que va dir algunes frases molt gracioses, com per exemple: “También podríamos debatir sobre la utilidad de repoblar los bosques de León con búfalos”

No me’n recorde a sant de què ho va dir, però sense dubte es tracta d’una cita molt apropiada i d’un tema que interessa molt als ciutadans i ciutadanes de Catarroja.

El portaveu del PP a l’Ajuntament tampoc es va quedar arrere, quan, al tractar de defensar el fet de que les institucions governades pel PP donaren tants diners en subvencions a l’esglesia i organitzaren i pagaren les visites del Papa, va dir: “Pues n’hi ha fundacions de CCOO que reben fons del govern de ZP per al finançament d’estudis sobre el clitoris” (o alguna frase pareguda).

Com es pot vore, la majoria dels temes sobre els que parlaren els regidors del PP i del PSOE tenen molt poc a vorer amb la realitat que ens toca viure diàriament als habitants de Catarroja. Es nota que no pensen massa en els problemes i les necessitats dels catarrogins i catarrogines.

Afortunadament els regidors de la coalició Bloc-Compromís varen plantejar temes que realment importen i afecten als habitants de Catarroja que després de tot és del que es tracta, o al menys això pense jo.

Una altra de les actuacions destacades de la nit va ser la de la portaveu d’EU, Rosa Pérez, que va presentar varies mocions sobre la pròxima visita del Papa a la Comunitat de Madrid, el finançament de l’esglesia i també va parlar dels drets que tenia l’esglesia heretats de l’època del franquisme, quan no exisitía una divisió clara entre esglesia i estat. Temes molt interessants, sense dubte, però no per a ser tractats a un ple municipal de Catarroja.

El que no va decebre va ser el portaveu del PP que va dir una altra de les seues frases amb la que va demostrar el seu sentit de l’humor: “EU vol que es tracte al Papa com a un terrorista qualsevol, investigant que fa amb els diners que rep de l’estat”

Sense comentaris. Està clar que el nivell anava pujant per moments...

En definitiva, un espectacle molt divertit, però que no és del que es tracta, els plens d’un ajuntament no són per a que quatre tipets es dediquen a dir bufonades i a riure’s dels ciutadans que els han elegit en compte de parlar dels temes que realment interessen i afecten als ciutadans i ciutadanes.

Afortunadament, al final del ple, quan començà el torn de paraula per al públic assistent, una persona va fer una pregunta sobre un dels temes que verdaderament afecten als habitants de Catarroja i sobre els que no se sol parlar al ple: la urbanització del camí de les Corregudes.

L’alcaldesa li va contestar que ja li ho havia dit al alcalde d’Albal “55.000 vegades” (què curiós, una per cada euro que cobra a l'any) i que no li feia cas, que això li correspon urbanitzar-ho a l’ajuntament d’Albal perque eixe camí és la frontera entre els dos pobles.

I jo em pregunte: “si eixe camí és la frontera entre els dos pobles a l’Ajuntament d’Albal li pertoca urbanitzar la seua vora de la carretera, però l’altra banda serà competència de Catarroja, no?

A més a més, per què no es posen d’acord amb Albal i urbanitzen el camí conjuntament?

I si no es posen d’acord sobre la manera d’urbanitzar-lo perquè no recurreixen a la Diputació que és "l’Ajuntament d’ajuntaments" per a que faça d’àrbitre?

O perquè no parlen amb la Conselleria d’Obres públiques per a que intervinga?

Després de tot, la Diputació i la Generalitat són institucions governades pel PP amb majoria absoluta, el mateix partit que governa a Catarroja, no deuria ser molt complicat per a ells aconseguir que el president de la Diputació intervinguera per a posar ordre entre els dos pobles en conflicte i aconseguira un pacte que permetera urbanitzar eixa carretera com cal. 

O serà que els regidors del PP prefereixen parlar sobre la repoblació de cocodrils de Filipines, en compte d’intentar resoldre els problemes dels ciutadans i ciutadanes que vivim a Catarroja?

Els que no vareu poder assistir al ple, molt prompte podreu vore’l per YouTube, gràcies a un simpatitzant de la Coalició Bloc-Compromís, que grava els plens d'una manera absolutament desinteressada per a que tots els ciutadans i ciutadanes puguem vore-los.