diumenge, 24 de març del 2013

L'anglès i la indústria de l'automòbil.





M'agraden molt les llengües, totes les llengües en general, igual que m'agrada la història, el teatre o la filosofia. Al llarg de la meua vida he tingut l'oportunitat d'estudiar unes quantes (anglès, francès, italià, alemany, etc.), però tan sols he arribat a dominar tres d'elles.

De les tres llengües que sé parlar, llegir i escriure, hi ha una per la qual sent més estima, que és el valencià, com ja he comentat en més d'una ocasió.
De les altres dues hi ha una que és la meua llengua materna, el castellà i per tant també li tinc un afecte especial, com és lògic.

La tercera és l'anglès i és la llengua que vaig aprendre de més gran i, encara que al principi li vaig agafar una miqueta de mania, he de dir que ara em considere un admirador incondicional de la llengua de Shakespeare, sobretot des que vaig començar a estudiar alemany, que és una llengua molt més complicada.

L'anglès m'agrada per la senzillesa de la seua gramàtica, la riquesa del seu vocabulari, la dualitat dels seus orígens (germànic i llatí), però sobretot per les possibilitats que dona per a comunicar-se a tots els nivells.

M'agrada molt l'anglès i gràcies al meu treball, tinc l'oportunitat de practicar-lo tots els dies. Els documents que escric diàriament en anglès no són poemes d'amor precisament, sinó més aviat tot el contrari: correus electrònics parlant sobre temes tècnics, informes que sovint ens demanen els caps de departaments, parlant de tal o qual assumpte important, etc. Encara així i tot, m'encanta parlar i escriure en anglès i intente fer-ho sempre que puc de la manera més acurada possible.

L'anglès és molt important per a qualsevol empresa que exporte o importe productes a l'estranger, però si a més, es tracta d'una empresa en la qual els seus equips de treball estan formats per persones de diferents països, com és el cas dels departaments de desenvolupament de producte de les grans empreses multinacionals, l'anglès passa a tindre una importància cabdal per a la comunicació diària entre els membres dels equips, ja que normalment és l'única llengua que tenen en comú tots els integrants de cada equip de treball i per tant es pot dir que és la llengua de treball habitual de la majoria de reunions, converses telefòniques, etc.

La indústria de l'automòbil és un bon exemple d'este tipus d'empreses. Els departaments de disseny i desenvolupament de nous productes estan formats per persones de diferents nacionalitats (francesos, anglesos, alemanys, italians, espanyols, etc.), tots ells l'única llengua que tenen tindre en comú és l'anglès i per això és tan important dominar este idioma, per a poder transmetre les idees d'una manera acurada, precisa i, molt sovint, negociar amb els clients o proveïdors aspectes molt polèmics dels productes que s'estan desenvolupant, com a preus, costos, prestacions, etc.

Quan una persona té una capacitat de dominar una llengua a nivell de negociació es diu que la domina a la perfecció, almenys a nivell professional, que jo diria que és un dels nivells més alts d'una llengua (per sobre d'este nivell tan sol estaria l'ús de la llengua per a la filosofia o la literatura més culta).

El cas és que, encara que porte més de quinze anys treballant per a la indústria de l'automòbil i per tant parlant diàriament en anglès, últimament s'ha produït un fet que m'ha fet pensar sobre el domini que tenim de les llengües. El fet del que parle és el llançament del nou KUGA a la planta de València. Segurament alguns estareu pensant: “i que té açò de particular?, nous models de cotxes es llancen quasi tots els anys a la planta d'Almussafes i com és lògic l'equip d'enginyers que els dissenya i desenvolupa és un equip multinacional, etc. ”

La diferència és que el KUGA és un cotxe dissenyat als Estats Units i els cotxes que hem llançat fins ara havien sigut dissenyats i desenvolupats a Europa, a algun dels dos centres de desenvolupament europeus de la Ford: Dunton (Anglaterra) o Colònia (Alemanya).

Segurament estareu pensant: “açò no té res d'especial respecte al tema del qual estem parlant, ja que els americans també parlen anglès”

Doncs sí que hi ha una diferència molt clara, l'anglès que parlem els equips de treball europeus és un anglès que podríem qualificar de neutre, internacional, sense massa accent, ja que per a la majoria de gent que forma part d'estos equips normalment l’anglès no és la seua llengua materna i per tant, l’anglès que parla un alemany, italià, o un polonès, per exemple, ens resulta molt més fàcil d'entendre.

Quan de sobte comences a haver de discutir aspectes tècnics del producte dins d'un equip format majoritàriament per nord-americans, la cosa canvia radicalment, a més de perquè tenen un accent moltes vegades molt fort, parlen molt apressa i utilitzen unes expressions a les quals els europeus no estem acostumats.

Cal dir a favor seu que quan els demanes que parlen més espai o que repetisquen el que han dit, solen tindre més paciència que els seus “cosins-germans”, els anglesos.

En definitiva, un nou repte per als enginyers que tenim la sort de treballar per a este sector tan competitiu com és el de la indústria de l'automòbil, hem d'acostumar-nos a l'accent de l'anglès nord-americà i acostumar-nos també a les formes i la manera de fer les coses d'un poble que va ser un dels pioners en la indústria de l'automòbil i que, per tant, tenen el seu propi criteri a l'hora de fer les coses. Criteri que en moltes ocasions xoca amb la mentalitat europea. No dic que siguen millors ni pitjors, simplement que són diferents a nosaltres , sobretot en la manera d'entendre la manera de gestionar la indústria de l'automòbil i en molts altres aspectes també, com les normes de cortesia i la manera de relacionar-se entre els diferents escalafons dins de l'empresa, però este és un tema que mereix ser tractat en una altra ocasió.



dissabte, 16 de març del 2013

El seguidor desertor.




Des de fa ja molt de temps, no publique tan sovint al meu blog com solia fer-ho, sobre tot degut a l'excés de feina. Tinc varies idees que em ronden al cap per a fer un parell d'entrades o tres, però mai trobe el moment per a posar-me a escriure. El mateix li passa a molts il·lustres blocaires de la "blogosfera valenciana" (diuen que fer com fan no és pecat).

El cas és que encara que no escric molt si que m'agrada de tant en tant entrar al meu blog, ni que siga per a fer una ullada als blogs que apareixen a la part dreta de la pantalla (la meua llista de blogs), sempre trobe algunes entrades molt interessants que m'agrada llegir. 

Hui no obstant, ha passat una cosa que m'ha sorprès: un dels pocs seguidors públics que té este blog s'ha donat de baixat, ha deixat de seguir el blog.

He de reconèixer que no m'ho esperava, abans tenia 18 seguidors i ara en tinc tan sols 17, la veritat, no sé qui era (no és cap dels meus coneguts, que jo recorde), però en realitat no m'interessa tant saber qui era, sinó la raó per la qual ha decidit marxar, no passa res, no m'enfade, tan sols és que m'agradaria saber perquè se n'ha anat, és perque no li agraden algunes de les opinions expressades darrerament a este blog? 

Si és eixa la raó m'agradaria que em diguera quina opinió li ha desagradat, encara que fora per mig d'un missatge privat (em compromet a no fer-ho públic si ell o ella no vol). O tal vegada serà què ha canviat la seua manera de pensar i ja no és seguidor/a de les tesis del valencianisme progressista que és la ideologia que inspira la majoria dels pensaments del seu autor? (que no són molts, ho reconec).

Des d'ací faig una crida al seguidor/a d'este blog que ha deixat de ser-ho recentment per a que explique les raons per les quals ha decidit abandonar-nos. Pensa que les idees expressades a este blog són massa radicals? O al contrari pensa que són massa convencionals? 

O serà perquè ja no tracte temes que solia tractar abans com la nostra gata Lluna o els plenaris de l'Ajuntament de Catarroja?

Si és per això, puc tornar a fer-ho, que per tal de no perdre un dels pocs seguidors que té este humil blog, sóc capaç de fer qualsevol cosa... (fins a cert punt, clar)



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...