Fa uns dies van eixir als mitjans de comunicació les declaracions d'Arturo Pérez Reverte burlant-se del ex -ministre Moratinos perquè havia plorat el dia del seu acomiadament.
Moratinos ha estat, sens dubte, un dels millors ministres dels últims governs de la democràcia espanyola, ha sabut gestionar molt bé i d'una manera molt discreta el ministeri d'afers exteriors, sense fer soroll que és com s'ha de dur a terme la diplomàcia.
Pérez Reverte és un escriptor nacionalista espanyol que va aconseguir una cadira a l'Acadèmia Espanyola de la Llengua perquè escrivia molts articles en contra que es poguera retolar "A Coruña" a les carreteres en compte de "La Coruña" i altres ximpleries per l'estil, és un dels escriptors que més i millor sap insultar.
El cas és que em sembla ridícul que aquest senyor es burle perquè persona adulta plorara en un acte públic per l'emoció, crec que la tendresa i la sensibilitat estan molt devaluades, especialment entre els escriptors pseudo -intel·lectuals que escriuen llibres inventant-se la història d'Espanya.
A mi em sembla molt bé que plorara Moratinos, això demostra que és una persona sensible. Haurien d'haver més polítics com ell i no tants com l'expresident Bush o Aznar que van demostrar no tindre gens ni miqueta de sensibilitat quan van cometre totes les barbaritats que van fer durant els seus mandats com la invasió de L'Iraq, a conseqüència de la qual moriren milers de persones innocents i moltes famílies van perdre sa casa i totes les seues pertinences i tingueren que fugir de la població on vivíem.
Canviant de tema, enguany, com tots els anys, es celebra "el darrer diumenge d'octubre" al Puig.
Així que aquest diumenge tots al Puig, a celebrar la gran festa del valencianisme.
2 comentaris:
Jo crec que en cap àmbit de la vida hem de medir un home per si plora o no plora en un moment molt emotiu.Segurament hi haurà homes més sensibles o que no poden refrenar les llàgrimes i les emocions i hi haurà homes que no són tant sensibles i poden controlar les manifestacions de les seues emocions.El que és realment important,llagrimetes incloses o apart,és si fa el que li pertoca fer, com cal ...Vindrà ara d'uns ulls rojos o d'unes llàgrimes...?.Les anècdotes no són tant contundents com els fets.
Moltes gràcies pel teu comentari, Laura-An.
Estic completament d'acord amb tu, una cosa són les formes i un altra molt diferent el fons, les formes són importants i cal cuidar-les, però els fets, són sempre molt més importants i no em sembla just jutjar a una persona perque plorara en un moment d'emoció.
Publica un comentari a l'entrada