La Lluna té una caixa nova

És molt difícil saber què pensa un animal domèstic que viu a un pis de tamany mitjà i es passa la major part del temps dormint i tan sols s'alça del seu cabàs per a menjar, fer les seues necessitats i jugar una estona abans de tornar a gitar-se; encara així i tot, la meua dona i jo estem convençuts que la nostra gata Lluna és molt intel·ligent

Una de les proves més evidents de la seua intel·ligència és la seua capacitat de comunicar-se. Per exemple, quan li mostrem el sac del seu menjar, just abans d'omplir el seu plat, ella sempre ens diu: “miau”, que evidentment significa "meu" en el seu idioma. 
L'únic problema és que encara no hem segut capaços d’esbrinar el significat de la resta de paraules de la llengua dels gats, però estem convençuts que les seues expressions formen part d'un discurs molt profund, com no podria ser d'una altra manera, ja que es passa tot el dia reflexionant.

Una de les poques emocions que té la seua sedentària vida és, quan obrim armaris o calaixos, ficar-se dins, com si cercara alguna cosa, i al final sempre acaba trobant un raconet on amagar-se i arraulir-se, de fet alguna vegada ens la hem deixada oblidada dins d'un armari i tan sols hem aconseguit trobar-la després de moltes hores de cerca.

Un altre dels moments més emocionants de la seua vida és quan la meua dona o jo ens comprem sabates, normalment ella compra sabates més sovint que jo i com que ella té els peus més xicotets, les seues caixes són més xicotetes. Cada vegada que comprem un parell de sabates, deixem la caixa buida oberta al corredor, i a la Lluna li falta temps per a ficar-se dins, encara que la caixa siga tan xicoteta que a penes cap. Com va passar l'altre dia, estava contenta com un xiquet amb sabates noves, de fet li va agradar tant la seua nova caixa, encara que evidentment no era de la seua talla, que no volia eixir d'ella, a nosaltres ens va fer tanta gràcia que no vam poder evitar fer-li algunes fotos.

No sabem què trobarà a les caixes de cartó que tant li agraden, potser siga l'olor, el cas és que té deliri per elles, tant de bo els humans fórem tan fàcils d'acontentar.