Ahir, mentre anava caminant pel carrer Colom de València, participant en la manifestació de l'orgull LGTBI+, vaig vore com molta gent s'acostava a saludar a la que fins fa poc era vicepresidenta de la Generalitat: Mónica Oltra.
Era una passada vore la gent com l'abraçava, la bessava, li deia paraules d'ànim, alguns fins i tot començaren a vitorejar-la, cridant: "Presidenta, presidenta!!!"
No cap dubte que Mònica Oltra ha sigut un referent de la política valenciana durant molts anys, la política millor valorada, una lluitadora implacable contra la corrupció, una bona gestora, defensora de les polítiques socials en favor dels més desfavorits, etc.
Recentment ha sigut imputada per uns càrrecs que tenen a vore amb els suposats abusos del seu ex-home a una menor i per tant ha hagut de dimitir. Ella sempre s'ha declarat innocent dels càrrecs que se li imputen i ara tindrà oportunitat de demostrar-ho, però no volia jo parlar sobre este tema del que ja s'ha parlat molt els darrers dies.
Jo volia fixar-me en la vessant més humana de la política, independentment de si som partidaris o no de Mónica, de si pensem que és culpable o innocent, s'ha de reconèixer que el seu comportament ha sigut el d'una persona amb un caràcter mediterrani, una persona visceral, amb una forta personalitat, al principi resistint-se a dimitir, reclamant la seua innocència i posteriorment acceptant la dimissió com un mal menor per a salvar el projecte polític de Compromís.
Entre totes eixes fases per les que ha passat, ha demostrat ser una persona amb sentiments, que riu, que plora, que sent ràbia, que es sent decebuda o desanimada, etc, etc.
Ahir se li veia trista, però al mateix temps il·lusionada amb les paraules d'ànim de la gent, que mostrava els seus sentiments d'una manera sincera.
En definitiva, jo diria que és una política molt mediterrània, molt nostra, una política molt humana com nosaltres, com els milers de valencians i valencianes als que representa, una política com cal, amb principis forts, però que al mateix temps té sentiments, és com una mare, exigent quan cal, però humana i comprensiva quan és precís. Es nota que no és una persona freda, cruel, inhumana, tot al contrari.
Volia aportar el meu granet d'arena a esta polèmica sobre la dimissió de Mónica Oltra, un dels millors polítics que sense dubte hem tingut al nostre territori els darrers anys i que espere que puga tornar prompte a la política activa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada