ESGOTAMENT FESTER

Al llarg de tota ma vida no he participat massa a les festes populars dels pobles i ciutats del nostre país on he viscut, tal vegada per una mentalitat un poc massa crítica envers estes festes i en part també per una mancança de recursos per a poder fer front a aquests tipus d'esdeveniments que normalment requereixen d'uns quants cacaus per a poder participar com a protagonista. Com a molt he participat com a observador a les falles de València quan era xicotet i vaig patir un parell d’experiències desgradables que provocaren que no m’integrara més a unes festes que tant m’agradaven i encara m’agraden, participant com a espectador.

No sé com me vaig deixar embolicar, però un company de feina em va oferir la possibilitat de formar part de la seua filà farà un any i mig i li vaig fer cas.

Es tracta d’una filà nova, amb pocs membres, però que es pot dir que és una de les més actives i obertes de tota la festa: la filà pirata els Catarrogins.

El que no em podia imaginar és tota la feina que hi ha darrere d’estes festes, no sé si a tots els llocs on es celebren és igual, però a les festes de Catarroja, els festers treballen de valent, abanda de gastar-se una bona quantitat de diners. Però he de dir que l’esforç es veu recompensat quan veus a la gent disfrutar, primer mirant la desfilada i després a les kàbiles (casals festers de les filaes) on la gent beu, menja i balla amb música de xaranga en un ambient festiu durant tota la nit mentre duren les festes, després se solen fer “filaetes” on la gent del barri participa imitant com si desfilaren al ritme de les marxes mores o cristianes. Tot gaudint d’un ambient fester familiar molt agradable. Enguany hem tingut la sort de que l’oratge ens ha respectat (pensàvem que anava a ploure).

Entrar a formar part d’una filà no és fàcil, requereix d’un aprenentatge, s’ha d’aprendre a desfilar, el llenguatge de la festa (no anem “disfressats”, anem vestits d’època), cal aprendre a fumar "puros", a beure licor de cafè barrejat amb altres coses, etc.

Però hi ha que dir que cada any es gaudeix més d’unes festes que si tenen alguna característica és la fanfarroneria i el lluïment dels protagonistes i l’emoció que els envolta, amb les bandes de música tocant pels carrers i els carrers plens d’animals i persones vestides amb tot tipus de vestits d’època, saltimbanquis, etc. allò semblava una fira medieval ambulant.

Si n’hi ha una cosa que m’ha cridat l’atenció enguany ha sigut el “boato” de la capitania mora i cristiana, les dues filades han fet un desplegament de mitjans extraordinari, però a mi m’ha fet gràcia especialment la carrossa de la capitania cristiana, la qual estava formada per un cavaller gegant que portava una espasa i damunt anava el capità cristià, era impressionant, jo no podia evitar pensar que eixe cavaller gegant amb la seua armadura em recordava a “robocop”, (espere que els meus companys festers em perdonen esta comparació que podria ser considerada d'irreverent per alguns)


No he pogut aconseguir encara una foto de la carrossa, però de moment vos deixe una del model que va inspirar a l’artista que la feu.

Rita Dinamita

Fa uns dies, durant el concurs d'allipebres al port de Catarroja, vaig tindre l'oportunitat de compartir taula amb alguns dels més destacats bloggers de la "blogosfera catarrogina": Jesús Monzó, Xavi Bellot, Toni (i algú més que no esmentaré per respectar el seu anonimat) i altres actors de la política valenciana, un bon grapat regidors del Bloc i el seu líder: Enric Morera.

Jo que soc un aprenent en açò d'escriure (com en moltes altres coses), vaig gaudir de la conversa amb unes persones que coneixen molt bé els secrets de la política valencana i els temes d'actualitat de Catarroja i del nostre país, (la veritat és que n'hi havia molt de nivell en eixa taula)

En un moment de la conversa, va eixir un tema que m'atreviria a qualificar de clàssic en les tertúlies de valencianistes: Rita Barberà.

Els que ja tenim uns anys, hem viscut la trajectòria d'este personatge singular i si n'hi ha un tret que sempre destaca és la seua afició a l'alcohol. Se podrien dir moltes coses sobre ella: que és una persona molt amiga dels seus amics (especialment si són constructors), que és capaç de malvendre el patrimoni de la ciutat de Valéncia a uns amics rics de Madrid per a que construisquen un hotel de cinc estrelles a la voreta de la mar. També destaca per la destrucció del patrimoni (com les alqueries de l’horta del segle XV que se va carregar per a construir el “Nou Campanar" o les naus de la Cross, per posar un parell d'exemples), altres trets destacats de la seua personalitat són:

- El seu amor pels fanals coents.

- El malbaratament dels diners públics omplint de flors un pont horrible sobre el riu Túria i les principals avingudes del centre on viuen els seus amics.

- L’oblit dels barris perifèrics de la ciutat.

- La destrucció d’un barri protegit com a monument nacional, recuperant un projecte de prolongació d’una avinguda del segle XIX.

- L’organització de grans esdeveniments com la Formula 1, la “America’s Cup” o la visita del Papa, aprofitant per a donar a guanyar diners als amiguets madrilenys de la trama del “bigotes” (que me perdonen la resta dels madrilenys, que no tenen culpa de res)

- La concessió a empreses privades de la prestació de serveis públics que hauria de dur a terme l'Ajuntament (com la recollida del fem) durant períodes de temps de cinquanta anys i més.

- Etc.

- Etc.

Sobre Rita no se podria escriure un llibre, se podria escriure tota una enciclopèdia (i més que se podrà escriure perque sembla que no té intenció de retirar-se, malgrat tot)

Però sobre tots eixos trets característics d’un dels pitjors personatges públics del País Valencià de tots els temps, destaca un tret que la defineix perfectament: la seua afició per les begudes alcohòliques.

És una llàstima.

Per cert, algú ha vist a Rita parlar valencià? Jo crec que sí, ho recorde com si fora un somni, al principi de la seua carrera política, recorde que parlava valencià de quan en quan (sobre tot durant les campanyes electorals), igual que fa el molt honorable president de la Generalitat, però crec recordar que el seu valencià un poc més acurat. Ara ja no el parla mai (al menys en públic), ja no li cal, ja guanya les eleccions amb majoria absoluta i quan desfila en processó darrere de la Mare de Déu, la gent l’aclama més que a la Geperudeta. Una llàstima.

Serà veritat això que diuen que tenim els polítics que ens mereixem?

Catalanistes

Una de les principals acusacions que rebem els que intentem dur a terme un valencianisme polític és que som "uns catalanistes"

Jo no me cansaré de dir-ho: no ho som. Som valencianistes i per a ser valencianistes no cal ser catalanista (ni anti-catalanista tampoc), no cal ser anti-res, sols hem de ser nosaltres mateixos i estar a favor del nostre país, de la nostra gent, defensar els interessos dels valencians, al contrari del que fan la majoria dels nostres dirigents polítics que massa sovint s’obliden de que han segut elegits per a servir als ciutadans i en compte d'això, es dediquen a treballar per aconseguir altres objectius ben diferents.

Durant tots els anys que estic assistint a actes polítics del principal partit que representa esta ideologia, el Bloc ("Darrer diumenge d'Octubre", mítings, reunions, etc.), no he vist mai cap símbol catalanista ni he sentit parlar del "Països Catalans" ni res paregut. No forma part del programa del Bloc.

Aleshores perquè ens acusen de defensar unes idees que no formen part del nostre ideari polític i que de fet no defensem?

Molt fàcil, perque els que ens acusen de ser catalanistes no tenen cap altre argument per a poder atacar-nos. Tenen por de que la gent sàpiga que el Bloc no és un partit radical. Eixes persones es dediquen a difondre eixa imatge del Bloc perque no volen que la gent sàpiga que el Bloc és un partit normal i que es troba molt lluny de plantejamants d'eixe estil. Volen que la majoria de la gent considere al Bloc com un partit allunyat de la realitat. Quan en realitat el Bloc és un partit normal que té un programa electoral molt interessant per als valencians. I la prova és que allà on governa o fa oposició, les seues postures front als diferents temes d'actualitat són les pròpies d'un partit modern i moderat que tracta de que la qualitat de vida dels habitants del País Valencià millore, lluitant per millorar la nostra economia, el medi ambient, la sanitat, l'educació, etc.

No vaig a repetir ací el programa electoral del Bloc, però vos recomane que visiteu la seua pàgina web i comproveu per vosaltres mateixos tot el que dic: http://www.bloc.ws/

EIXIDES MOTERES

Darrerament he rebut algunes crítiques (constructives) d'amics que llegeixen aquest blog i diuen que els sembla avorrit, que estic tractant temes massa seriosos i faig entrades molt llargues i pesades de llegir. Segurament tenen raó i per això he decidit dedicar una entrada a una de les meues grans passions: les motos.

M'agraden tots els vehicles a motor, però en especial els cotxes i les motos. Sí, ja sé que algú em podria dir que eixes aficions no són molt ecologistes ni respectuoses amb el medi ambient. És veritat, però com tot, cal fer un ús responsable de les coses i en especial d'uns vehicles que, a banda de contaminar, són molt perillosos i poden causar accidents amb les conseqüències que tots coneguem de sobra (ja s'encarrega la DGT de recordar-nos-les tots els anys amb campanyes prou explícites)

Però una vegada dit això, he de dir que per a mi la moto significa una manera de fugir durant unes hores de la rutina diària, eixir a "fer curves" amb els amics per les carreteres de muntanya, anant a pobles com Dos Aigües, Cortes de Pallàs, Bejís, etc. és un plaer que m'ajuda a relaxar-me i sentir durant uns moments com puja l'adrenalina quan agafem una corba i intentem tombar al màxim per a gaudir amb la sensació de risc i de poder que s'experimenta quan eixes de la corba i acceleres i notes com el motor t'espenta i experimentes la força d'un centenar de cavalls llançant-te cap endavant. O quan gaudeixes del paisatge, conduint espai i sentint la olor del camp i l'aire fresc en la cara i el pit, la sensació de llibertat és indescriptible.

Ja sé que és una afició perillosa i cara, però com se sol dir, no tinc altres vicis. Tampoc canvie de moto molt sovint, l'actual la tinc des de fa més de cinc anys i me la vaig comprar de segona mà.

El cas és que el món de la moto, amb tot el que comporta, la camaraderia entre els motoristes, esmorzar amb els amics a pobles xicotets de muntanya i menjar eixos entrepans d'embotit tan bons, la conversa amb els amics, parlant de com hem negociat les corbes, etc. són moments molt agradables que ens ajuden a desconnectar i fugir de l’estrès i la rutina diària.

Una de les aficions dels motoristes és parlar de les motos i dels seus motors, de quin té més par o més potencia a altes revolucions, de com s'agarren els pneumàtics a la carretera, etc. etc.

De vegades pense que algú que ens sentira parlar tot el dia de les mateixes tonteries: valvules, pistons, el soroll del motor, de com s'escalfen, etc. pensaria que estem bojos, i tal vegada tinguen raó, bojos per les nostres màquines d'acer, alumini i plàstics que ens donen tantes satisfaccions i ens demanen tan poc a canvi.

Salvem Catarroja

Una de les principals motivacions que m'animaren a començar a escriure este blog va ser la de tractar temes que ens afecten als ciutadans i plantejar-los des d'un punt de vista diferent, que aportara la visió dels ciutadans del carrer. Ja sé que no és fàcil i que segurament no he sigut capaç d'estar a l'alçada de tan complicat objectiu, però al menys he intentat aportar un punt de vista diferent, exposant les meues idees d'una manera senzilla, clara i directa, a l’abast de tot el món.

Un blog amb eixa vocació que es fa des de Catarroja no podia deixar de parlar d'un moviment ciutadà que va nàixer a Catarroja fa uns anys i que s'ha destacat per la defensa del medi ambient i la qualitat de vida dels ciutadans de Catarroja: Salvem Catarroja.

D'entre tots els que hem tingut oportunitat de formar part d'eixa plataforma ciutadana n'hi ha gent amb opinions molt diferents, però crec que som majoria els que pensem que Salvem Catarroja ha sigut i és un moviment molt positiu per al poble de Catarroja.

Si més no, ha servit per a demostrar a les autoritats locals que no es pot jugar amb la legalitat, intentant prohibir una associació sols perque no estiguen d'acord  amb les seues idees. I a usades que ho han intentat, realitzant accions que ratllaven la il·legalitat com impedir-los l'entrada als plens, furtant els pamflets que repartien. No deixant-nos parlar als plens, etc. etc. Han arribat fins al punt de traure una ordenança municipal que prohibia pegar cartells per a que no poguérem convocar actes reivindicatius com manifestacions o concentracions.

Un comportament patètic per a un Ajuntament que se suposa hauria de ser democràtic i respectar que tots els ciutadans pogueren fer ús dels drets més bàsics que ens reconeix la Constitució com son la llibertat d’expressió, de manifestació, d'associació, etc.

En compte de garantir eixos drets, l'Ajuntament de Catarroja amb el seu màxim representant al front, Chirivella, ha tractar d'impedir que la plataforma ciutadana poguera dur a terme les seues activitats de comunicació i informació al poble. Per una senzilla raó, perque saben que qui té la informació té el poder i l'equip de govern del Senyor Xirivella té molt poc de democràtic i molt poques ganes de que el poble conega cap altra opinió diferent de la seua.

No volen que la gent sàpiga que eixe projecte no té tants avantatges com ells diuen i si molts desavantatges, com per exemple:

- És un projecte inútil, ja que el poble no té necessitat de créixer tant.

- La urbanització d'aquest sòl d'horta causarà un augment dels risc d'inundacions en Catarroja i les poblacions del voltant.

- En Catarroja falten serveis públics com escoles, serveis sanitaris, i el PAI no farà més que empitjorar una situació ja crítica.

- És un projecte que no respecta el seu entorn: a banda de les torres de 25 altures, que provocaran una gran pèrdua de valor paisagístic a tota la zona, els abocaments acabaran en l'Albufera.

- El PAI infringeix les Directives Europees sobre contractació pública.

- Faria desaparèixer una zona verda de la grandària d'un poble.

- El PAI suposarà la construcció d'una depuradora entre Catarroja, Massanassa i Paiporta, i d'una bassa de decantació d'aigües residuals al costat de l'urbanització "Villa Carmen", i els veïns d'aquestos municipis, i els que habiten el nou sector haurem de patir les olors d'aquestes construccions.

- El PAI ens deixarà sense aigua: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no ha emès un informe favorable perquè nohi ha prou aigua per a un creixement tan gran de població.

- Suposaria la pèrdua d'identitat de Catarroja, ja que implcaria triplicar la població actual de gent que viuria en un nucli aliè i separat de poble que per suposat no tindrà res a vorer amb la Catarroja antiga, serà un altre poble "a banda"

Podria continuar parlant sobre la plataforma Salvem Catarroja i recordar molts dels bons moments i les emocions viscudes participant a les activitats reivindicatives que organitzen, però preferisc no fer-ho més llarg i reservar les anècdotes per a una altra ocasió, ja que pense que val la pena fer un altra entrada sobre aquest tema. Segurament no n'hi haurà cap altre moviment paregut durant molts anys a aquest poble, un moviment tan viu i amb tantes ganes de canviar la realitat que ens envolta per mig de l'acció pacífica d'uns ciutadans que s'organitzen per a lluitar contra els abusos de poder dels nostres governants.

SENTIR-SE AFORTUNAT

Hi ha un fenomen a la nostra societat que no he sigut capaç d'entendre des de que era un xiquet: el futbol.

Se suposa que és un esport, però en realitat és molt més que un esport, és quasi una religió, com diria Karl Marx, "el futbol és l'opi del poble".

Els governs de la dictadura franquista varen ser molt criticats per utilitzar el futbol com una manera de manipular la gent i desviar l'atenció dels vertaders problemes dels ciutadans, però la veritat és que els governs que han vingut després no es pot dir que han fet molt per canviar esta situació sinó més be al contrari, tant el PP com el PSOE s'han aprofitat del futbol de la mateixa manera que ho feia el dictador.

Jo de vegades he arribat a pensar si no m'estaria perdent un dels grans plaers de la vida al no ser aficionat al futbol perque veia als meus companys discutint sobre futbol d'una manera tan apassionada o comentat el partit de la setmana i els veia tan interessats i emocionats, que pensava: què tindrà el futbol que tant els agrada.

Per una altra banda, també he de dir que pense que si tot el temps, esforços i diners (privats i públics) que se dediquen al futbol se dedicaren a una altra causa més noble (com eradicar la pobresa al món, o el canvi climàtic, per exemple), ja faria molt de temps que s'haurien aconseguit resoldre molts dels grans problemes que ens afecten.

Amb tot açò que he dit crec que ja he deixat prou clara quina és la meua opinió sobre l'esport “rei”. Podria continuar parlant de la discriminació que pateixen altres esports com el bàsquet, el rugbi o el handbol. també es podria escriure un llibre parlant sobre les relacions entre els grans clubs de futbol i l'especulació immobiliaria, però preferesc fer-ho curt i passar directament a tractar un altre tema d'actualitat relacionat directament: Gol TV, la TDT de pagament que el govern socialista ha aprovat amb "nocturnitat i traïdoria" en un Consell de Ministres extraordinari a meitat del mes d'agost.

Era realment urgent i necessari que el govern espanyol aprovara amb preses i correguent eixe decret llei per a que un grup empresarial d'uns amiguets seus se forre?

En aquest blog hem parlat en altres entrades de la corrupció del PP, amb casos escandalosos de corrupció, afavorint empreses dels seus amics. Però pense que açò també es podria considerar com un cas de corrupció, encara que tal vegada més subtil.

El cas és que, com he dit al principi, no m'agrada el fútbol i no entenc perquè li agrada tant a la gent, ni m'interessa massa, però sembla ser que n'hi ha molta gent que està realment interessada en aquest esport i per a molts d'ells potser serà un greu problema la creació d'aquesta nova televisió de pagament, entre altres coses perque, encara que tinguen diners de sobra per a pagar el que calga per vorer els partits (no crec que siga el cas de la majoria dels aficionats, però bé, m’imagine que deixarán de fer altres coses per tal d'estalviar diners per a vorer eixa nova cadena de TV). Damunt, l’aparell descodificador de TDT que quasi tots tenim ja ales nostres cases no val per a vorer eixa nova cadena, cal comprar-se un altre aparell (!), supose que amb el seu corresponent comandament a distància, piles, etc.

Això si que em sembla greu, com si no tinguérem prou catxarrets electrònics a casa: TV, TDT, DVD, VHS, Disc dur, etc. etc.

Algú ha calculat el cost mediambiental de tots eixos catxarros?

Qui se farà càrrec de desfer-se d'ells quan d'ací uns anys siguen inservibles perque haurà eixit una altre sistema diferent. I no estic parlant sols de l'aparell en si, sinò del cost de distribució, la gasolina que caldrà consumir per a dur-los a tots els racons de la nostra geografia, l'espai que ocuparàn a les botigues, l'embalatge, etc.

Sincerament, pense que malbaratar d'eixa manera tants mitjans públics i privats per a que uns quants se forren a costa de les passions d'un "pseudo-esport" com és el futbol, em sembla una barbaritat. No té trellat ni forrellat, no hi ha dret a això quan n’hi ha altres prioritats molt més urgents com l’aplicació de la llei de dependència, per exemple.

Per això el títol d’aquest article, em senc afortunat de no ser aficionat al futbol per a no tindre que comprar-me un aparell d’eixos i passar d’esta manera a ser còmplice d’un desgavell com molts altres als que ens tenen acostumats els nostres governants, té igual que siguen del PP que del PSOE, no són iguals però se semblen molt, els dos partits són dos cares d'una mateixa moneda, perque al remat són els principals responsables de tot aquest despropòsit.

"Te quiero un huevo, tío"

No sé si per sort o per desgràcia, molts dels meus amics i coneguts són simpatitzants del PP. Jo pense que és bo tindre amics de totes les ideologies, està bé escoltar totes les opinions i els diferents punts de vista sobre la realitat que ens envolta i els fets que ens afecten.

No solem parlar molt de política (entre altres raons per tal d’evitar la confrontació), però quan ho fem, quasi tots els partidaris del PP que conec, diuen sempre les mateixes coses, utilitzen els mateixos arguments per a defensar als seus líders, això em fa pensar que tots beuen de les mateixes fonts, és dir que tots llegeixen els mateixos diaris (El Mundo , La Razón, Las Provincias, ABC, etc.); veuen les mateixes cadenes de televisió (Antena 3, Canal Nou, etc.) i escolten les mateixes emissores de ràdio (Cope, Onda Cero, Intereconomia, etc.)

Em resulta curiós vorer com sembla que tinguen la lliçó ben apresa, tots diuen les mateixes coses:

- El PSOE vol trencar el principi de solidaritat amb les comunitats autònomes més pobres i per tant dividir Espanya.

- La culpa de la crisi i de tots els mals que patim és de Zapatero.

- Els partits d'esquerres promouen la promiscuïtat sexual entre els jovens al despenalitzar l’abortament.

- ZP discrimina a la Comunitat Valenciana, etc.

- Etc.

Amb açò no vull dir que no tinguen raó mai, segurament algunes coses de les que diuen són veritat i alguns dels arguments que utilitzen per a defensar les seues idees són coherents i tenen trellat. Però moltes altres vegades, no.

Però de tots els arguments que esgrimeixen, els que més em criden l'atenció són els que utilitzen per a defensar als dirigents del PP que estan involucrats en casos de corrupció:

"Ja veus tu la campanya que li estan fent a Camps per quatre trages de res, això no té importància, amb tot el que furtaren els altres"

Un argument molt recurrit és queixar-se de que quan manava el PSOE, durant l'época de Felipe Gonzalez, n'hi havia més corrupció. Com si això els donara llum verda per a poder furtar tot el que volgueren.

Eixos arguments me fan molta gràcia, sobre tot, tenint en compte que el PP arrivà al poder amb un codi ètic que deia que cada vegada que un càrrec del PP estiguera imputat per un càrrec de corrupció dimitiria, sense esperar al juí. Este codi ètic l'han incomplit en moltíssimes ocasions (Fabra, Zaplana, Camps, etc.) i no sols això. El més fort de tot és que no sols no han dimitit, sinó que han continuat presentant-se a les eleccions i han fet que la resta de temes que ens afecten als ciutadans queden en un segon pla, plantejant les eleccions com una espècie de referèndum per a recolzar al "pobret líder" que havia caigut en desgràcia i que era víctima d'una campanya per part dels mitjans de comunicació, deixant de banda els problemes que de veritat interessen als ciutadans, convertint les eleccions en una prova per a revalidar la majoria absoluta del dirigent en qüestió.

Però el cas és que ni es parla dels fons dels casos de corrupció, com seria per exemple saber quants milions d'euros hem tingut que pagar els contribuents de més a conseqüència de que la Generalitat i molts ajuntaments del PP contractaren esdeveniments i obres per mig de la xarxa d'empreses del “Bigotes” o perquè els ciutadans tenim que pagar per participar en una carrera popular que organitza l'Ajuntament de Catarroja mentre que alguns dels esdeveniments que varen organitzar les empreses de la trama corrupta costaren més del boble que haurien costat si els hagueren organitzat altres empreses.

També crec que val la pena recordar que quan se varen investigar els casos de corrupció del PSOE de l'anterior etapa, el PSOE va acabar perdent les eleccions. Diguent açò no estic intentant defensar al PSOE, que per suposat ho va fer malament i no deuria d’haver comés cap delicte de corrupció, sols dic que eixe no és un argument vàlid per a defensar a polítics corruptes (“fer com fan diuen que no és pecat”)

No obstant, ara el PP està traguent inclús millors resultats. Significa això que els ciutadans estan a favor de la corrupció i que per tant no els importa que els seus governants siguen uns corruptes?

Jo crec que no, jo crec que la gent no vol que els seus governants siguen uns corruptes, el que passa és que la gent pensa que té igual qui estiga governant, que si estigueren els altres farien més o manco lo mateix. I això és molt trist, que la gent estiga tan decebuda de la política que se resignen i accepten com impossible de canviar una situació tan anòmala, que trenca amb les regles del joc de la democràcia i l'ètica i els principis més bàsics de la convivència en societat com és el de no apropiar-se dels diners públics de forma il·lícita per a benefici propi.

Com digué aquell “gran” polític president de la Generalitat Valenciana, nascut a Cartagena: "pero que te has creido, yo estoy en política para forrarme"

Restaurants Xinesos

Encara me’n recorde de la primera vegada que vaig entrar a un restaurant xinés, anava caminant amb ma mare pel centre de València, al costat del Jardí Botànic i varem vorer un, era la primera vegada que se trobàvem amb un d’estos restaurants que anys després seria tan comú vore-los pels carrers dels notres pobles i ciutats, estic parlant de fa més d’un quart de segle, quan jo encara era un xiquet.

Tant a ma mare com a mi ens va cridar l’atenció i decidirem entrar, ma mare sempre ha segut una dona molt valenta i avançada per a la seua època, (encara que entrar en un restaurant xinés no es pot dir que siga una aventura digna d’Indiana Jones, per a nosaltres en aquella època tenia un puntet de risc emocionant).

El cas és que volíem tastar la famosa cuina xinesa i ma mare, com a bona mestressa de casa, no va pensar sols en nosaltres dos sinó, també en la resta de fills i mon pare que romanien a casa. I va demanar menjar per emportar, ens digueren que sí, que ens el podien preparar per a endur-se’l. El cambrer xinés ens va preguntar molt amable què volíem, nosaltres com no tenien ni idea sobre la cuina xinesa, li demanàrem que ens fera una selecció de plats típics. Ell ens va preguntar que per a quantes persones volíem el menjar i ma mare, sense pensar-s’ho massa va traure un bitllet de 1000 pessetes i li va dir: “no vull gastar-me més d’açò”, recorde que a mi em varen semblar prou diners (em va sorprendre la generositat de ma mare), sembla que al cambrer xinés també li va semblar un bon tracte perque se n’anà quasi corrents a preparar la comanda.

Al remat s’emportàrem prou de menjar per a tota la família dels plats més típics (“rollets de primavera”, “arròs tres delicies”, “pollastre amb ametlles”, etc.)

Així és com va començar la meua relació amb els restaurants xinesos, els quals per a molts dels jovens valencians dels anys huitanta i noranta eren llocs on se podia anar a sopar amb els amics a un preu molt raonable i un servici molt bo. Des d’aleshores no he deixat d’interessar-me per les diferents cuines orientals (vietnamita, japonesa, tailandesa, etc.) i les seues respectives cultures.

Per a nosaltres va suposar una revolució per aquella època, els restaurants xinesos eren llocs on se podia anar a sopar d’una manera un poc més especial, amb un tracte i una atenció per part dels cambrers que si volies trobar en un altre tipus de restaurant tenies que gastar-te molts més diners. N’hi havien de millors i pitjors però, en general els restaurants xinesos sempre oferien un plus d’amabilitat i d’atenció dels seus empleats. Amabilitat i bona educació que he pogut comprovar al llarg dels anys és un tret característic de la cultura xinesa sempre que he tingut l’oportunitat de tractar amb ells a nivell professional.

SEREM UNS "FRiKYS"?

De vegades pense que les persones que ens interessem per la política i som valencianistes, som una minoria de gent rara. Sembla que cada vegada més la majoria de la població està més preocupada per altres temes i no li donen importància a la política, especialment quan es tracta de fer política en clau valencianista.

Moltes vegades em passa, quan parle amb amics, que em miren amb cara de sorpresa perque dic que no hi ha dret que passe tot allò que està passant al Pais Valencià:

- Estem a la cua del finançament de les comunitats autonòmes.

- Tenim una balança fiscal negativa.

- Les nostres institucions (Generalitat i ajuntaments) són les més endeutades per habitant.

- Som la comunitat que menys inversió rep de l’estat per habitant (malgrat ser una de les que més impostos paga)

- Estem per baix de la mitjana en renda per càpita i en qualitat de vida.

- Tenim un dels índex més alts d’atur

- L’agricultura està arruïnada amb uns preus de vergonya.

- La nostra industria s’està enfonsant i ningú fa res per evitar-ho.

- Ens estem carregant el medi ambient i el paisatge, construint camps de golf i urbanitzacions per tot arreu.

- Etc.

En mig de tot aquest desgavell i la situació tan precària que vivim els valencians, el PP continua revalidant la seua majoria absoluta de manera insultant elecció rere elecció, (malgrat els nombrosos casos de corrupció en que s’han vist involucrats molts dels seus dirigents)

Ens han fet un estatut de vergonya, que fins i tot va ser posat com exemple per Alfonso Guerra. Un exemple de com, segons ell, deurien de ser tots els estatuts de les altres comunitats autònomes, un estatut sense ambicions, que no intenta aconseguir unes majors quotes d’autogovern per a la nostra comunitat autònoma ni es preocupa per recuperar drets històrics dels valencians, un estatut que no parla del finançament, ni tracta de millorar en res la nostra relació amb l'estat. Un estatut en definitiva empobridor i conservador, l'estatut de la vergonya.

Mentre que tota la resta de comunitats autònomes han aprofitat la reforma dels seus estatuts per aconseguir millorar molts aspectes claus per al seu desenvolupament com el finançament o l’aigua, totes les comunitats autònomes, des d’Andalusia fins a Catalunya, passant per Aragó o Castella la Manxa, han fet un estatut més ambiciós i progresista que el nostre. Estatuts que seran un instrument clau per a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

Per què ens passa això? Sembla com si els valencians tinguérem que sentir-se culpables si intentem lluitar contra la discriminació històrica que patim.

I el que més em preocupa d’aquesta situació és la resignació de la gent, és com si fora inevitable que tot això passe. Alguns diuen: “el que passa és que els valencians som uns meninfots”

Per això de vegades pense que els que pensem que un altra situació per al nostre País és possible som uns "freakies", pareix que un sentiment de resignació junt amb un de culpa, s'ha instalat entre la majoria dels habitants de la nostra Comunitat Autònoma, em fa l'efecte que tot lo món assumeix com una veritat incontestable la incompetència dels valencians com a gestors polítics i per a defensar els nostres interessos com a societat o poble.

Sembla com si tot lo món tingues prou amb no quedar-se sense feina i que ningú es palntejara participar en política (ni que fora a nivell local) per a intentar canviar aquesta situació.

Per això cada vegada aprecie i valore més l’esforç d’algunes persones com els militants del Bloc que malgrat no obtindre bons resultats electorals, continuen treballant per el seu poble de manera incansable. I per això pense continuar recolzant-los, encar que em miren amb cara de sorpresa com diguent, este tio és un “friky” quan dic que pense que tota aquesta realitat es pot canviar i que el nostre pais podria estar a la alçada d’altres comunitats autònomes de l’estat espanyol i fins i tot en quant a benestar dels ciutadans, infraestructures, drets civils, etc. Sense necessitat d’estar tan endeutats amb una millor gestió dels nostres polítics.

OBERT PER VACANCES

Molta gent aprofita els mesos d'estiu per desconnectar i descansar, fins el punt que canvien totalment l'estil de vida que duen normalment. Estes persones solen anar-se'n al poble, al xalet, o a un apartament a la platja durant unes setmanes, un mes o més. Els més afortunats se’n van de viatge a algun lloc interessant d’arreu el món.

Jo no canvie tant el meu estil de vida durant les vacances (en part perquè no tenim una segona residència on poder anar a refugiar-nos i canviar d'aires), bàsicament intente desconnectar de la rutina diària, descansar de la feina, i fer totes eixes coses que m’agraden i que habitualment no puc fer perquè no tinc temps, com per exemple, escriure un blog (o bloc, no sé com es diu correctament, és igual). Per això, encara que estic de vacances, no vaig a deixar d'escriure les entrades d'aquest (que no sé si les llegirà molta o poca gent , tan se val)

Doncs bé, bàsicament eixa era la idea que volia expressar amb esta entrada: aquest blog està obert per vacances, per si algú que no té res més millor que fer i vol fer-li una ullada de quan en quan, espere no decebre als meus hipotètics seguidors.

P.D. Me n'he adonat que parlar de les vacances, del període estival, de desconnectar de la feina, de dies llargs sense molt que fer, em relaxa i m'ajuda a gaudir més de les vacances perque és com si fora més conscient de que estic de vacances. Proveu-ho, ja voreu com funciona.