Una de les coses que he fet en esta vida, de les quals em sent més orgullós és d'haver estudiat la carrera que vaig estudiar: Enginyeria tècnica en disseny industrial. Encara me'n recorde de la frase que em va dir mon pare quan li vaig dir la carrera que volia estudiar i que per a estudiar-la havia d’anar-me’n a la recentment creada universitat de Castelló de la Plana. Em va dir: “Amb la quantitat de carreres que hi ha en les universitats de València has hagut de triar una que no hi és? Doncs que sàpies que tamare i jo no anem a pagar-te les despeses, si et vols anar a estudiar a Castelló t'ho hauràs de pagar tu”
I així va ser, vaig haver de treballar mentre estudiava per a poder pagar les despeses a conseqüència de la meua bogeria d'anar a estudiar a la universitat d'una altra ciutat: les matrícules, el lloguer del pis compartit, els apunt, llibres, material, etc.
Va ser dur, però vaig sobreviure després de tot i em va aprofitar per aprendre a buscar-me la vida i adonar-me que si ens ho proposem som capaços de fer molt més del que ens imaginem.
Pense que va valdre la pena, va ser una aventura molt interessant que em va servir per aprendre molt i no soalement de les matèries acadèmiques que s'impartien en les classes de la universitat, com és lògic.
La carrera d'Enginyeria tècnica en Disseny Industrial era una carrera molt completa, ja que estudiàvem assignatures de tot tipus, des de les típiques de qualsevol enginyeria tècnica com a Càlcul, Física, Àlgebra, Dibuix Tècnic, Elasticitat i Resistència de Materials, etc. fins a unes altres tan curioses com “Teoria del gust”, informàtica gràfica, Dret Industrial, Economia, Taller de prototips, Expressió Artística, Història de l'art, Fotografia, etc.
No cal dir que a mi m'agradaven més les assignatures més artístiques i humanístiques com història del disseny, teoria del gust, expressió artística, etc. I per descomptat de les que més gaudia eren les assignatures de dibuix, recorde que teníem set assignatures de dibuix i expressió artística en total i cinc d'informàtica: disseny assistit per ordinador, informàtica gràfica, llenguatges de programació, etc.
La nostra carrera va ser una de les primeres que es van impartir per crèdits en compte de per cursos. Cada curs acadèmic tenia dos semestres i cada semestre unes 7 o 8 assignatures, en total unes 14 o 15 assignatures per curs aproximadament. Va ser un repte molt interessant traure's una carrera tan complicada havent de viure fora de casa i pagant les despeses amb els pocs diners que podia aconseguir treballant els caps de setmana.
Recorde que vaig aprendre moltes coses interessants sobre multitud de temes: ergonomia, medi ambient, mecànica, etc. però, sense dubte, una de les assignatures que més em va agradar i més em va sorprendre al mateix temps va ser l'assignatura de dibuix de primer, no la d'expressió gràfica de segon que era on apreníem les normes del dibuix industrial normalitzat (que també em va agradar, però no tant), sinó sobretot l'assignatura de dibuix general de primer, encara me’n recorde del nom del professor: Vicent Latre (nascut al barri del Carme de València, per cert) era una molt bona persona, ens va ensenyar moltes coses, entre elles una molt important: que no arribes a conèixer una cosa realment fins que nola dibuixes. I ho vam poder comprovar per nosaltres mateixos.
De tant en tant solíem eixir a dibuixar objectes del natural com les portes de la co-catedral de Castelló, per exemple, portes aparentment relativament senzilles, pertanyents a l'estil gòtic mediterrani. Quan et posaves a dibuixar-les descobries matisos i detalls que no hauries descobert mai per molt que les mirares. Podríem dir el mateix de qualsevol altra cosa que dibuixem: un gat, una persona, una planta, etc.
No sé perquè explique tot açò, en realitat no té massa sentit, fa uns dies em va vindre a la memòria i em va semblar bonic explicar-ho al meu blog sense més. A voltes no calen pretextos o excuses per a escriure alguna cosa que et ve al cap i et ve de gust explicar.
I així va ser, vaig haver de treballar mentre estudiava per a poder pagar les despeses a conseqüència de la meua bogeria d'anar a estudiar a la universitat d'una altra ciutat: les matrícules, el lloguer del pis compartit, els apunt, llibres, material, etc.
Va ser dur, però vaig sobreviure després de tot i em va aprofitar per aprendre a buscar-me la vida i adonar-me que si ens ho proposem som capaços de fer molt més del que ens imaginem.
Pense que va valdre la pena, va ser una aventura molt interessant que em va servir per aprendre molt i no soalement de les matèries acadèmiques que s'impartien en les classes de la universitat, com és lògic.
La carrera d'Enginyeria tècnica en Disseny Industrial era una carrera molt completa, ja que estudiàvem assignatures de tot tipus, des de les típiques de qualsevol enginyeria tècnica com a Càlcul, Física, Àlgebra, Dibuix Tècnic, Elasticitat i Resistència de Materials, etc. fins a unes altres tan curioses com “Teoria del gust”, informàtica gràfica, Dret Industrial, Economia, Taller de prototips, Expressió Artística, Història de l'art, Fotografia, etc.
No cal dir que a mi m'agradaven més les assignatures més artístiques i humanístiques com història del disseny, teoria del gust, expressió artística, etc. I per descomptat de les que més gaudia eren les assignatures de dibuix, recorde que teníem set assignatures de dibuix i expressió artística en total i cinc d'informàtica: disseny assistit per ordinador, informàtica gràfica, llenguatges de programació, etc.
La nostra carrera va ser una de les primeres que es van impartir per crèdits en compte de per cursos. Cada curs acadèmic tenia dos semestres i cada semestre unes 7 o 8 assignatures, en total unes 14 o 15 assignatures per curs aproximadament. Va ser un repte molt interessant traure's una carrera tan complicada havent de viure fora de casa i pagant les despeses amb els pocs diners que podia aconseguir treballant els caps de setmana.
Recorde que vaig aprendre moltes coses interessants sobre multitud de temes: ergonomia, medi ambient, mecànica, etc. però, sense dubte, una de les assignatures que més em va agradar i més em va sorprendre al mateix temps va ser l'assignatura de dibuix de primer, no la d'expressió gràfica de segon que era on apreníem les normes del dibuix industrial normalitzat (que també em va agradar, però no tant), sinó sobretot l'assignatura de dibuix general de primer, encara me’n recorde del nom del professor: Vicent Latre (nascut al barri del Carme de València, per cert) era una molt bona persona, ens va ensenyar moltes coses, entre elles una molt important: que no arribes a conèixer una cosa realment fins que no
De tant en tant solíem eixir a dibuixar objectes del natural com les portes de la co-catedral de Castelló, per exemple, portes aparentment relativament senzilles, pertanyents a l'estil gòtic mediterrani. Quan et posaves a dibuixar-les descobries matisos i detalls que no hauries descobert mai per molt que les mirares. Podríem dir el mateix de qualsevol altra cosa que dibuixem: un gat, una persona, una planta, etc.
No sé perquè explique tot açò, en realitat no té massa sentit, fa uns dies em va vindre a la memòria i em va semblar bonic explicar-ho al meu blog sense més. A voltes no calen pretextos o excuses per a escriure alguna cosa que et ve al cap i et ve de gust explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada