Enguany,
encara que amb retard (com sol ser habitual a este blog), volguera escriure unes
línies en commemoració de la batalla d'Almansa.
Fa uns dies vaig rebre un missatge al whatsapp d'un amic que havia escrit
una entrada
al seu blog parlant d'esta data tan important per a tots els
valencians i valencianes (encara que la majoria d'ells ja ni la recorde).
L'entrada del meu amic explicava d'una manera molt senzilla i clara les repercussions que va tindre i encara té a les nostres vides la derrota d'Almansa, va suposar la perduda dels Furs i per tant de les institucions d'auto-govern del País Valencià, la derogació de les nostres lleis pròpies i que passarem a regir-nos per les lleis castellanes. Els castellans van intentar exterminar-nos com a poble prohibint l'ús de la nostra llengua a les administracions i eradicant-la de les institucions educatives, de les universitats, dels ajuntaments, de les esglésies, etc.
Afortunadament, el poble valencià va mantindre la seua llengua, la seua identitat, el seu caràcter i els principals trets que ens caracteritzen com a poble (encara que molts valencians i valencianes no ho sàpien o no vulguen saber-ho), els valencians tenim un tarannà propi que ens fa diferents en altres pobles de la Península. Som més emprenedors i feiners, no ens rendim fàcilment davant les adversitats. Proves hi han moltes al llarg de la nostra història recent.
No esperem que vinga ningú de fora a “traure'ns les castanyes del foc” com fan altres comunitats autònomes.
L'entrada del meu amic explicava d'una manera molt senzilla i clara les repercussions que va tindre i encara té a les nostres vides la derrota d'Almansa, va suposar la perduda dels Furs i per tant de les institucions d'auto-govern del País Valencià, la derogació de les nostres lleis pròpies i que passarem a regir-nos per les lleis castellanes. Els castellans van intentar exterminar-nos com a poble prohibint l'ús de la nostra llengua a les administracions i eradicant-la de les institucions educatives, de les universitats, dels ajuntaments, de les esglésies, etc.
Afortunadament, el poble valencià va mantindre la seua llengua, la seua identitat, el seu caràcter i els principals trets que ens caracteritzen com a poble (encara que molts valencians i valencianes no ho sàpien o no vulguen saber-ho), els valencians tenim un tarannà propi que ens fa diferents en altres pobles de la Península. Som més emprenedors i feiners, no ens rendim fàcilment davant les adversitats. Proves hi han moltes al llarg de la nostra història recent.
No esperem que vinga ningú de fora a “traure'ns les castanyes del foc” com fan altres comunitats autònomes.
Quan
estava estudiant a la universitat de Castelló, recorde que a la meua classe hi havien molts alumnes d'altres comunitats autònomes, ja que la UJI va ser la primera
universitat de l'Estat en oferir la carrera d'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial.
De tant en tant discutíem amb els estudiants que provenien d’altres comunitats
autònomes sobre les diferències que havia entre les autonomies i
recorde que els valencians solíem queixar-nos de les mancances i
discriminacions que patíem els habitants del País Valencià enfront
d'altres comunitats autònomes (encara no estava fet l'AVE ni l'autovia que
uneix València amb Madrid, tan sols teníem l'A7 i era de peatge (igual que
ara), etc.). Els companys d'altres comunitats autònomes sempre ens deien: “No vos
queixeu, que a vosaltres Franco vos va posar moltes empreses”.
No cal
dir com ens quedaven els valencians i valencianes quan escoltaven eixa “excusa” per a justificar la manca de finançament o d'infraestructures
del País Valencià, resulta que les empreses que hi ha al País Valencià les
tenim perquè ens les va muntar Franco.
Una de les
raons per les quals a moltes comunitats autònomes els seus habitants no
avancen, no prosperen perquè estan esperant que vinga algú de fora a muntar
empreses o a solucionar els seus problemes.
Estos records em venen a la memòria estos dies que sembla ser que de sobte, tothom s'ha adonat del problema de finançament que patim els valencians i valencianes, com si fóra un problema nou.
Els partits que hui en dia formen part dela
Coalició Compromís , com el
Bloc, porten denunciant el problema del finançament des de fa més de vint
anys i ara de colp i de repent, sembla com si altres partits polítics s’haguren
adonat de que tenim un finançament injust.
Estos records em venen a la memòria estos dies que sembla ser que de sobte, tothom s'ha adonat del problema de finançament que patim els valencians i valencianes, com si fóra un problema nou.
Els partits que hui en dia formen part de
El que han de fer els dos partits responsables del finançament que patim, PP i PSOE, és demanar perdó al poble valencià per haver-nos portat a la situació en la qual ens trobem i mamprendre mesures eficaces per tal de solucionar el problema del mal finançament que patim els valencians i valencianes. Una bona mesura seria que els seus diputats votaren en contra de totes les lleis que s'aproven en el Congrés dels Diputats o a les Corts, al Senat o a qualsevol altra institució on tinguen representació fins que el govern de Mariano Rajoy rectifique i canvie la llei de finançament i ens pague el deute històric que puja a més de 11.000 milions d'euros al País Valencià.
Ja sé que estareu pensant, que no ho faran perquè són uns botiflers i molts d'ells estan en política per a “forrar-se” (com va dir Zaplana) i no els importa el patiment dels ciutadans i ciutadanes als quals representen.
Per això, els valencians i valencianes hem de deixar de votar a eixos dos partits i començar a pensar en votar a altres alternatives que defensen realment els interessos dels valencians i valencianes com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada