EL CAS GÜRTEL: The Neverending Story

S'han escrit rius de tinta sobre aquest cas de "presumpta" corrupció que afecta al PP, i més que s'escriuràn mentre els líders del partit no es decidisquen a prendre les mesures oportunes, tallar de soca arrel i despatxar a tots els deshonrats que han estat aprofitant-se del seu càrrec al partit per a enriquir-se de forma il·legal.

Primer començaren dient que tot era mentida, després denunciaren la policia perque suposadament les gravacions eren falses (ara ja ningú les nega sinó que les reconeixen de facto) i la denuncia fou arxivada immediatament. Digueren que era un muntatge per a despistar dels vertaders problemes del país, la crisi econòmica i el mal govern del PSOE. Després començaren a depurar responsabilitats despatxant uns quants alts càrrecs relacionats amb la trama, sobre tot de Madrid, encara que a altres no els passava res.

El nou d'octubre digueren que prendrien mesures, s'entenia que farien dimitir a algú, que la festa acabaria a les quatre de la vesprada, en clara referència a "Richy" Costa, no passà res, segurament Richy es va negar a dimitir. Per la nit enviaren un sms als mitjans de comunicació anunciant que el gran Richy seria cesat temporalment durant la reunió de l'executiva del dimarts. El dimarts Richy va presentar la dimisió (o cesament temporal) amb condicions. Al final semblava que li estava fent un favor al seu partit al no anar-se'n i tot lo món li va aplaudir efusivament (la frase de Camps no té desperdici: "Aplaudid, no hagais comentarios", dirigint-se als seus companys de partit per a que isqueren bé a les fotos)
 Ricardo Costa és tot un personatge, es tracta d'un dels principals actors d'esta comèdia  protagonitzada per polítics del PP, un dels grans (com diria Xavi Castillo), després de Camps, Rita i Esteban Gonzalez Pons. El fet de que "el gartxo" (Fabra) haja eixit a defensar-lo públicament ja és tota una garantia (jo m’estimaria més que em defensara el "Lute" que segur que és més honrat que ell), encara que mèrits propis no li'n falten. Un gran personatge amb una personalitat molt singular.

És curiós que PP moltes vegades tria a persones amb problemes de parla per a ser portaveus, a Catarroja tenim un clar exemple, el portaveu popular a l'ajuntament també és farfallós. Què voldran dir? Serà un senyal, ens estaran intentant dir alguna cosa ? 

Però el cas de Ricardín Costa és excepcional, no recorde cap altre polític que parlara tan malament i que donara una imatge tan pobra (si no fora perquè intente ser una persona tolerant i respectuosa, diria que és un "pijo" amanerat que no sap parlar i pareix bobo). És que el PP no té cap altre militant millor per a un càrrec tan important com el de secretari general del PPCV i portaveu a les Corts valencianes?, ells que presumeixen de ser el partit amb més afiliats? 

O és que els militants, i dirigents del PP consideren que eixe càrrec no és tan important?

Però tot este cas ha tingut també algunes conseqüències positives (com sempre, "no hay mal que por bien no venga")

Una de les principals conseqüencies positives que ha tingut és que tots els dies es parla del País Valencià als telediaris d'àmbit estatal, la qual cosa abans no passava, ni tots els dies ni quasi mai (que parlen de nosaltres, encara que siga malament, com va dir eixe gran cineasta).

De fet inclús han arribat a fer un concurs d'imitadors de Ricardín Costa a un dels programes d'humor d'una cadena de televisió a nivell estatal en horari de màxima audiència (El Intermedio)

Una altra de les conseqüències positives del cas "Gürtel", ha segut la normalització d'un símbol que s'utilitza a la nostra llengua més sovint que a altres, em referesc (com segurament ja haureu endevinat) a la dièresi, si senyor, eixe gran símbol que en castellà es gasta molt rarament en paraules com "cigüeña" i al valencià és més comú a moltes paraules com: aigües, raïm o veïna.

El cas Gürtel podria arribar a ser l'apoteòsic final de l'hegemonia del PP al nostre país, si no fora perquè el principal partit de l'oposició no té una alternativa solida (un altre dia parlarem d'Alarte) i els altres partits amb representació a les Corts (EU, Bloc i IPV) tenen tan poca repercussió als mitjans de comunicació com un dia de pluja a Escòcia. Per tant, malauradament, es tractarà sols d'un breu parèntesi en l'hegemonia del PP a les nostres terres i els dirigents del partit dretà continuaran oferint "nuevas glorias a España" durant molts anys.

En fí, que anem a fer, este és el país on ens va tocar nàixer i no sembla gens fàcil de canviar, els grans partits tenen molts mitjans de comunicació al seu servici que s'encarreguen de difondre una idea falsa de la realitat

Com a mostra de com és aquest país on vivim només teniu que comprovar com actuen amb total impunitat els feixistes al següent enllaç: blog de Josep Maria Pañella. 

I estes notícies per desgràcia no apareixen als telediaris d'àmbit estatal, ni tampoc als d'àmbit autonòmic ni local.