N'hi ha una característica dels pobles xicotets on he viscut que sempre m'ha cridat l'atenció: tot lo món quan te saluda pel carrer sembla que vulguen saber cap a on vas.
Me'n recorde que quan vivia a un poble xicotet de
M'entraven ganes de dir: "i a tu què t'importa?"
Ja no me'n recordava d'eixa costum perque he estat vivint durant molts anys a ciutats més o menys grans (Castelló de la Plana, València, Colònia) i feia molt de temps que no havia sentit eixa expressió i he tornat a escoltar-la des de de que vivim a Catarroja.
A mi m'agrada saludar i que me saluden pel carrer, pense que és una bona costum, és una manera de saber que te coneixen i que tens algú prop que si calguera te podria ajudar o tu els podries ajudar si fera falta, és una manera de sentir-se acompanyat que normalment només passa als pobles. Si me trobe a algú que conec pel carrer i no me saluda enseguida pense: "què li passarà? No m'haurà vist o es que està enfadat/da amb mi?"
No entenc a quin sant tenen tant d'interés per saber on va la gent?
Segurament algú dirà que no passa res, que ho diuen per dir alguna cosa, que realment no estan interessats en saber on vas. Però a mi m'estressa una miqueta i sempre me entren ganes de dir mentides, però després en la pràctica sempre conteste amb expressions vagues: "a pegar una volta", "a comprar" "al riu", "a pastar fang" (què sé jo!)
Algun dia em segrestaran o m'atropellarà un cotxe i algú li dirà a la policia: "jo el vaig vorer per ultima vegada poc abans de desaparèixer i em digué que anava a al kiosc a comprar el diari"
No em trobaran mai perque realment hauré anat a València a vorer una peli al cine i prendre una cervesa amb els amics.
3 comentaris:
Jajajaja, quanta raó que tens en això. Jo no es que em moleste, però sempre conteste alguna cosa genèrica i prou. I a mi el que em pasa és que moltes vegades quan em saluden i em pregunten com estic, em pillen descol·locat, i conteste que bé i no els torne la pregunta... pensaràn que sóc un antipàtic.
Salut!
Jajajajajaja, bén cert és tot el que dius.
Doncs ara suma-li l'efecte: l'avia tenia una parada en el mercat.
La cosa pasa a ser:
"Xicaaaa (així, a la manera barraquera)!!!!! com estas??? que major!!! Ai la tia com s'enrecorda de tu, quan eres xicoteta i te torcava els mocs...com va ta "güela"??? I ton pare, i ta mare, i ta tia..... (i la figa sa mare com va?, pense jo, que arrive tard a treballar...)"
I després d'esta introducció de més de 5 minuts en la que només parlen elles et fan la pregunta del milió: "i qué, ja estas casada???", i tu: "no, no, no estic casada", i ella diu:"però tindràs novio, no??", i tu: "no tia, no tinc novio", i ella contraataca: "i com pot ser això, en lo templà que eres!!" i (tu penses en contestar:"no seré prou calenta", pero no ho dius), només conentestes: "Ai...", i ella comença a consolar-te dient: "ala pues, afanyat que s'et passa l'arròç reina", i ja tu li dius: "tia, q faig tard...", i ja et diu el famós: " que on vas???"
És veritat, és exactament així, ma que són pesades (i bones persones també, la majoria, però pesades a usades que ho són).
Això me recorda una anècdota que em varen contar una vegada d'una persona d'uns 30 anys que ja estva fart de que les ties, àvies, etc. li preguntaren sempre que perquè no es casava, que ja era hora, que se li anava a passar l'arrós, etc. Fins que un dia es va cansar de tant de romanç i cada vegada que li preguntaven això ell deia: "i vosté quan se mor, que tinc ganes d'anar de soterrar, ja li toca, perque ja té una edat, ja li pararia bé morir-se, eh?"
D'eixa manera deixaren de fer-li sempre la mateixa pregunteta.
Publica un comentari a l'entrada