Abans que res volguera demanar disculpes per haver tardat tant a escriure una entrada sobre el gran Luís Aguilé que va morir el dia 10 d’aquest complicat mes d’octubre d'enguany, farcit de notícies que no m'ha permés dedicar l'atenció que es mereix esta trista notícia (mor Luís Aguilé)
Luís Aguilé ha sigut una icona per a moltes generacions del nostre país i també per a molts altres països hispano-parlants.
Jo no conec tota la seua trajectòria artística, ni molt menys, va composar centenars de cançons, però tot allò que conec sobre ell és positiu. Sobre tot pense que era un cavaller dels que ja no n'hi han, amb un sentit de l'humor i una educació pròpies d'altres èpoques.
He de reconèixer que em vaig interessar per ell arran de l'entrevista que Pedro Ruiz li va fer a Santiago Segura a un programa pseudo-intel·lectual que l’ex-humorista presentava durant l’época quan televisió espanyola estava controlada pel PP d’Aznar, quasi res (l’entrevista no va tindre desperdici, sobre tot quan començaren a barallar-se entre ells), no he pogut trobar per Internet la part de l’entrevista quan Pedro Ruiz li demana a Santiago Segura que trie una cançó i Santiago Segura li diu: "Es una lata el trabajar de Luís Aguilé". De colp i de repent me vingué a la memòria este gran artista que ens havia acompanyat durant la infància.
Fa uns dies se n’assabentaren de la seua prematura mort, quan encara estava en actiu (tan sols tenia 73 anys), no fa molt el varen vorer actuant a un polèmic vídeo promocional del turisme a Castelló.
Era una gran músic que va viure entre Espanya i Amèrica, un personatge internacional, jo crec que la majoria de gent no sabia d’on era exactament, sabiem que era d’America Llatina, però no sabien si era argentí, cubà o d’algun altre país, tenia igual, la lletra i la música de les seues cançons eren internacionals, en eixe sentit em recorda un poc a Xavier Cugat, el qual, com molts altres artistes que havien vingut de l’altra banda del xarco, ens va sorprendre amb el seu talent.
No vull entrar a valorar les sues postures polítiques, no les conec ni m’interessen, m’agradaria quedar-me amb la imatge d’un home alegre, intel·ligent i genial que va viure una època molt difícil i que va dur un poc d’alegria a moltes persones que havien conegut les penúries de la post-guerra després d’una terrible guerra civil.
Luís Aguilé ha sigut una icona per a moltes generacions del nostre país i també per a molts altres països hispano-parlants.
Jo no conec tota la seua trajectòria artística, ni molt menys, va composar centenars de cançons, però tot allò que conec sobre ell és positiu. Sobre tot pense que era un cavaller dels que ja no n'hi han, amb un sentit de l'humor i una educació pròpies d'altres èpoques.
He de reconèixer que em vaig interessar per ell arran de l'entrevista que Pedro Ruiz li va fer a Santiago Segura a un programa pseudo-intel·lectual que l’ex-humorista presentava durant l’época quan televisió espanyola estava controlada pel PP d’Aznar, quasi res (l’entrevista no va tindre desperdici, sobre tot quan començaren a barallar-se entre ells), no he pogut trobar per Internet la part de l’entrevista quan Pedro Ruiz li demana a Santiago Segura que trie una cançó i Santiago Segura li diu: "Es una lata el trabajar de Luís Aguilé". De colp i de repent me vingué a la memòria este gran artista que ens havia acompanyat durant la infància.
Fa uns dies se n’assabentaren de la seua prematura mort, quan encara estava en actiu (tan sols tenia 73 anys), no fa molt el varen vorer actuant a un polèmic vídeo promocional del turisme a Castelló.
Era una gran músic que va viure entre Espanya i Amèrica, un personatge internacional, jo crec que la majoria de gent no sabia d’on era exactament, sabiem que era d’America Llatina, però no sabien si era argentí, cubà o d’algun altre país, tenia igual, la lletra i la música de les seues cançons eren internacionals, en eixe sentit em recorda un poc a Xavier Cugat, el qual, com molts altres artistes que havien vingut de l’altra banda del xarco, ens va sorprendre amb el seu talent.
No vull entrar a valorar les sues postures polítiques, no les conec ni m’interessen, m’agradaria quedar-me amb la imatge d’un home alegre, intel·ligent i genial que va viure una època molt difícil i que va dur un poc d’alegria a moltes persones que havien conegut les penúries de la post-guerra després d’una terrible guerra civil.
Un bon músic i tot un cavaller, famós per les seues corbates cridaneres. Va dir aquella frase que hui en dia potser no tinga massa sentit, però que a mi em va cridar l’atenció el seu dia: “la corbata es la única prenda que un hombre se puede permitir llevar de colores vivos”
Era tot un senyor. Quan seré gran m'agradaria ser un cavaller com ell, simpàtic, alegre però educat i respectuós alhora. Ja no en queden d'homens amb el seu estil i la seua classe.
Descanse en pau. No t'oblidarem mai.
1 comentari:
Una gran pèrdua per a molts. Descanse en pau.
Publica un comentari a l'entrada