Hauria d'haver escrit esta entrada fa almenys dos mesos, quan va començar a fer fred, però com he estat ocupat escrivint altres coses, no he pogut fer-ho fins a ara.
La qüestió és que la nostra gata Lluna , des que va començar el fred, va entrar en el mode hivern. Tots els que alguna vegada heu tingut un gat a casa sabreu de què estic parlant. En general els gats domèstics solen ser prou tranquils, com no tenen necessitat de buscar-se la vida per aconseguir menjar ni per aparellar-se (les dues principals raons per les quals els felins es mouen quan viuen en llibertat), es passen la major part del temps dormint, com a molt juguen una estoneta un parell de vegades al dia per a mantindre’s en forma, però sense esforçar-se massa.
L'activitat diària d'un gat depèn en gran mesura del seu caràcter i de la raça. El gat comú europeu, per exemple, és més inquiet, mentre que els d'altres races, com els d'angora són més tranquils. Hi ha altres factors que influeixen en el seu comportament com el sexe, les femelles solen ser més tranquiles i afectuoses; o l'edat, els gats jovens solen ser més actius i tenen més ganes de jugar que els adults. La nostra gata, malgrat que la vam arreplegar del carrer (encara que semblava que havia viscut a una casa abans d'escapar-se o de ser abandonada) es pot considerar que compleix tots els requisits per a ser una gata tranquil·la i afectuosa, no és jove, no és de les races més actives i sobretot degut al seu caràcter sociable i pacífic, és una gata molt tranquil·la i mimosa, li agrada molt que l'agafen al braç. Es passa la major part del temps dormint, sempre cerca els millors racons de la casa per a fer la becadeta del matí o dormir la migdiada. És una experta en viure bé, jo diria que és una autèntica sibarita.
El cas és que, encara que poguera semblar impossible, la nostra gata quan arriba l'hivern redueix encara més la seua activitat i es passa tot el dia dormint, tan sols es desperta de matí per menjar mentre nosaltres desdejunem i a la vesprada quan arribem a casa després de treballar. Aquest canvi de comportament es nota especialment a primers de l'hivern quan sembla que comença a menjar més, com si volguera augmentar el seu pes (que ja és considerable) per tal d'afrontar l’estació freda amb més reserves, com si anara a hivernar.
Quan la Lluna entra en mode hivern es torna també més afectuosa i vol estar tot el dia damunt de les nostres cames mentre estem asseguts al sofà mirant la tele o mentre estem menjant, la veritat és que és un animalet adorable, però de vegades es fa pesat tindre-la tot el dia damunt, demanant carícies i menjar. Una de les primeres coses que fa quan se n’adona que algú ha entrat a la casa és alçar-se del seu coixí i anar a refregar el seu morret contra les cames de la persona que ha entrat, com si la topara, es refrega al voltant de les cames de les persones, sense parar de "ronronejar", fins que algú l’agafa al braç o li dona de menjar.
Un altra característica que té el mode hivern és que busca els llocs més calents de la casa, com per exemple els radiadors i es gita damunt a descansar com si haguera estat tot el dia treballant i estiguera cansada, jo de vegades li dic: “no t’estressaràs, no...” o quan la veig badallar sempre li dic: “Mestre, vol un treballa'oret?”, però ella ni se immuta, té més cara que un sac de segells.
2 comentaris:
Posa-la a dieta, fes el favor.
:P
Sí, això hauriem de fer...
Publica un comentari a l'entrada