Els que no hem tingut fills no sabem què es sent al ser pare o mare, segurament serà una experiència meravellosa, res a veure amb el fet de ser oncle o padrí d'un xiquet recent nascut, per exemple, deu de ser molt millor, més emocionant, una sensació inoblidable.
En el meu cas, podria dir que he tingut la sort de viure una experiència semblant, no tan important en la vida d'una persona, ni de bon tros, però n'estic convençut que té molt a veure amb l'experiència dela paternitat. Estic parlant de l'emoció que sent un dissenyador quan veu un dels seus dissenys fabricats per primera vegada.
Encara me’n recorde del primer disseny meu que vaig veure fabricat, treballava a una fàbrica de rètols de metall que es trobava a Museros, era a una empresa xicoteta, d'uns quinze treballadors. Era el meu primer treball com a enginyer en disseny industrial, després d'acabar la carrera, fa ja un bon grapat d'anys.
Durant la carrera, com és lògic havia dissenyat moltes coses, tot tipus de productes: cadires, taules d'oficina, cotxes, motos, diferents aparells electrodomèstics, mobiliari urbà, cuines, etc. però mai havia vist com un dels meus dissenys es produïa industrialment i no em podia imaginar que el fet de conèixer a una de les meues creacions en viu anara a causar-me tanta emoció.
La meua "criatura" era un rètol d'uns2 metres de llarg per 1 metre d’alçària, fet de llautó. La veritat és que el disseny original no era meu, ja que es tractava d'un disseny gràfic al qual havia afegit la tercera dimensió (a més era prou lleig), es tractava el nom d'una empresa, ja no me’n recorde de quina, la meua tasca havia consistit en industrialitzar un producte partint d'un disseny pla, donant-li relleu i fent-li algunes xicotetes adaptacions per tal que es poguera fabricar amb els mitjans de producció de l'empresa, en realitat res massa complicat per a un enginyer en disseny industrial, però encara així i tot, em va causar molta emoció.
Des de llavors he desenvolupat molts altres dissenys, la majoria d'ells molt més complicats i he vist com moltes de “les meues obres” es fabricaven i com eren utilitzades per milers de persones pel carrer (este és un dels avantatges de treballar per a la indústria de l'automòbil), però sempre em quedarà el record d'aquell primer objecte, el qual, quan el vaig vorer per primera volta tirat per terra, després que el descarregaren del camió que l’havia dut des de la fundició, em va produir una emoció tan gran com si es tractara del meu propi fill.
En el meu cas, podria dir que he tingut la sort de viure una experiència semblant, no tan important en la vida d'una persona, ni de bon tros, però n'estic convençut que té molt a veure amb l'experiència de
Encara me’n recorde del primer disseny meu que vaig veure fabricat, treballava a una fàbrica de rètols de metall que es trobava a Museros, era a una empresa xicoteta, d'uns quinze treballadors. Era el meu primer treball com a enginyer en disseny industrial, després d'acabar la carrera, fa ja un bon grapat d'anys.
Durant la carrera, com és lògic havia dissenyat moltes coses, tot tipus de productes: cadires, taules d'oficina, cotxes, motos, diferents aparells electrodomèstics, mobiliari urbà, cuines, etc. però mai havia vist com un dels meus dissenys es produïa industrialment i no em podia imaginar que el fet de conèixer a una de les meues creacions en viu anara a causar-me tanta emoció.
La meua "criatura" era un rètol d'uns
Des de llavors he desenvolupat molts altres dissenys, la majoria d'ells molt més complicats i he vist com moltes de “les meues obres” es fabricaven i com eren utilitzades per milers de persones pel carrer (este és un dels avantatges de treballar per a la indústria de l'automòbil), però sempre em quedarà el record d'aquell primer objecte, el qual, quan el vaig vorer per primera volta tirat per terra, després que el descarregaren del camió que l’havia dut des de la fundició, em va produir una emoció tan gran com si es tractara del meu propi fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada