El carrer de les bombes.

A Catarroja, igual que a molts altres pobles, els veïns coneixen alguns dels seus carrers pel malnom més que pel seu nom real, igual que a les persones. No sé si esta és una característica pròpia dels pobles valencians o si passarà el mateix a altres llocs del món, perquè no he viscut mai a cap poble de fora del País Valencià, a ciutats d'altres països sí, però mai a un poble per a poder comparar. De totes maneres, no sé perquè, però tinc la impressió de que l'ús dels malnoms, tant per a les persones com per als carrers és un costum molt valencià.

El barri de Pilar de Catarroja, és un dels més antics del poble, es troba al costat del centre històric i antigament seria un barri de la perifèria del casc urbà, un barri de treballadors, de gent humil, ja que la gent amb més mitjans econòmics vivien als carrers més cèntrics, com el carrer Cervantes (de malnom carrer Major), el carrer de l'església o el carrer Nou. Tots estos carrers estan al voltant de la plaça de la Llotgeta, on es troba la parròquia més antiga del poble i l'antic ajuntament i això es nota, les cases són més grans i més luxoses, algunes d'elles molt boniques d'estil modernista, com algunes que de les que hi ha a l'antic Camí Reial.

El barri de Pilar és un barri xicotet, amb una densitat de població baixa si el comparem amb altres barris del poble, sobretot amb els barris nous, els quals, al estar formats per edificis de quatre o cinc plantes, tenen una densitat de població molt més alta. Al barri de Pilar no hi ha molts edificis de varies altures i els pocs que hi ha són xicotets, la immensa majoria d'habitatges són cases de poble i moltes d'elles estan deshabitades o viu molt poca gent i la gent que viu és gent gran, la gent jove se n'ha anat a viure en les zones més noves del poble o a altres pobles veïns.

Per totes les raons que acabe d'explicar és comprensible que l'Ajuntament de Catarroja històricament no haja prestat massa atenció en el barri de Pilar, no és un barri emblemàtic del poble com podria ser el barri de les Barraques, per exemple, ni té molta població i per tant no és un barri on interesse invertir, ja que el nombre de votants no és decisiu per a les eleccions municipals, els polítics prefereixen prestar més atenció a altres zones del poble amb més densitat de població, d'on poden traure més vots.

Una de les coses que més em va cridar l'atenció quan començàrem a viure a Catarroja és que l'Ajuntament no construïa les voreres dels carrers, cada veí havia de fer-se el seu tros de vorera. Cada vegada que es construïa una casa nova o es reformava la façana, el propietari de la casa tenia l'obligació de fer-se la part de vorera que li corresponia, per a fer-ho havia d'anar a l'Ajuntament a demanar les rajoles, l'Ajuntament li facilitava les rajoles perquè no hi haguera un tros de vorera amb un tipus de rajola diferent, com passava antigament. Encara queden alguns carrers on les voreres es van fer fa molts anys on es nota que cada veí es feia la seua part de la vorera al seu gust i per açò estan fets a “trossos i mossos”.

Un d'estos carrers és el de les Bombes o carrer de Galícia. El carrer de les bombes es diu així perquè durant la guerra civil, els avions que venien a bombardejar la ciutat de València, al tornar, si encara els quedaven bombes, les amollaven pels pobles de la rodalia, entre ells Catarroja. Unes quantes d'estes bombes van caure al carrer Galícia, causant alguns morts i ferits i molts desperfectes a les cases del barri. Encara me'n recorde que els primers anys de viure a Catarroja solia vore pel carrer una senyora d'uns 70 anys que tenia un braç tallat, diuen que el va perdre a conseqüència de les bombes que caigueren a este carrer, ella era encara una xiqueta quan els avions atacaren el seu carrer, però estos fets la marcaren per a tota la vida. Ja fa temps que no la veig, no sé que haurà sigut d'ella.

Fa uns anys, quan la crisi que patim estava encara començant, el govern central va decidir mamprendre un pla per a reactivar l'economia, el famós “Pla E”, conegut popularment com pla Zapatero. Amb este pla, el govern de ZP intentava que les empreses del sector de la construcció que s'havien quedat sense feina per culpa de l'esclat de la bambolla immobiliària, tornaren a tindre feina i que d'eixa manera pogueren sobreviure mentre esperaven que tornara a "animar-se" el sector.

Gràcies a este pla, l'Ajuntament de Catarroja va rebre un bon grapat de milions del govern central i els veïns del barri de Pilar vam vore amb alegria com les voreres d'alguns dels nostres carrers eren renovades després de molts anys de reivindicacions dels veïns, encara que no totes, ja que a alguns carrers, com el de les Bombes, no va resultar agraciat amb el repartiment de les inversions i les seues voreres van romandre conforme estaven per culpa de la mala gestió dels polítics del PP que governaven i encara governen el poble.

Llàstima que el govern del PP de Catarroja decidira enterbolir la nostra alegria instal·lant uns pilons de ferro al llarg de totes les voreres que renovaven. Estos pilons que van instal·lar d'una manera absolutament exagerada, ja que posaren un cada metre i mig aproximadament, feien malbé els cotxes i dificultaven que les persones pogueren entrar o eixir dels seus vehicles. Estava clar que es tractava d'un malbaratament de diners públics absolutament innecessari, el preu de cada piló era d'uns 400 euros. L'Ajuntament de Catarroja no pretenia millorar la qualitat de vida dels habitants del barri del Pilar instal·lant eixos pilons, sinó més bé donar a guanyar diners a alguna empresa, segurament d'algun “amiguito del alma”, membre d'alguna trama corrupta amb les quals solen tindre “relacions comercials” els polítics del PP.

Ara, menys de dos anys després de la instal·lació dels pilons, molts d'ells han sigut tallats pel propi Ajuntament a conseqüència de les protestes dels veïns que van arribar fins i tot a recollir signatures per a protestar contra eixa mesura tan absurda com cara i innecessària que no ha causat només que molèsties als veïns.

Un exemple més de la mala gestió del govern municipal del PP i de malbaratament de diners públics.

I mentrestant, les voreres del carrer de les Bombes fetes un desastre, com si acabaren de caure les bombes dels avions de la Itàlia feixista de Mussolini.