Maniàtic.

Sóc un poc maniàtic, ho reconec. Tinc algunes manies que volguera no tindre, però no les puc evitar, per exemple no m’agraden les males olors (especialment les olors corporals de les persones per falta d’higiene), ni alguns defectes d’algunes persones, com la gent que té la costum de parlar amb la boca plena. Tinc algunes manies que tenen a vore amb el meu propi comportament, per exemple, no m’agrada apurar els dipòsits de gasolina perquè no és bo per al cotxe i pense que en qualsevol moment em puc quedar tirat. Tampoc m’agrada dur el mòbil amb molt poca bateria, sobre tot em molesta molt quan els aparells electrònics comencen a emetre sons avisant de que s'estan quedant sense bateria.

Un altra mania que tinc és ser massa perfeccionista escrivint, encara que estiga escrivint un correu electrònic sense importància o un “twit”, m’agrada escriure bé, tant si ho faig en anglès, en castellà o en valencià, no m’agraden les faltes d’ortografia. Tampoc tolere a la gent rata en el sentit de que no volen gastar-se els diners, considere que són persones egoistes, les típiques persones que tenint diners no se’ls volen gastar. Una altra cosa molt diferent són les persones que no es gasten els diners perque no els tenen o perque realment no poden perque no guanyen molt.

Hi ha un refrany popular que diu que les manies no les curen els metges. és possible, no ho sé.

Amb l'edat i la vida d'estrès que portem, m'estic adonant que cada vegada m'estic fent més impacient i per tant no m'agrada fer cua, em pose molt nerviós si per alguna raó he de fer cua, em sembla una pèrdua de temps inadmissible. Una altra de les manies que tinc és que m'agrada aparcar bé, no suporte deixar el cotxe mal aparcat i moltes vegades, després d'haver apagat el motor, el torne a engegar perque pense que no l'he deixat bé.

Segurament estareu pensant que no estic bé del cap i potser tingueu raó. Jo per tal de no sentir-me tan malament, de vegades pense que és normal que siga així, ja que els dissenyadors són un poc artistes i jo era dissenyador industrial, encara em queda una miqueta el caràcter d’artista i ja se sap, tots els artistes són un poc maniàtics...


Fa temps solia vore una serie televisiva protagonitzada per un detective que era obsessiu compulsiu i de vegades em sentia identificat, està clar que les meues manies no són tan greus, però sí, em recordava un poc a mi mateix.