Tercer aniversari del blog.

El dia 24 de juliol, este blog va fer tres anys. Fa uns tres mesos que no publique res degut a circumstàncies alienes a la meua voluntat (excés de feina, falta de temps, la necessitat d’atendre altres compromisos, ...).

Ara, quan torne a tindre temps per escriure, me n’adone que ja ha passat el tercer aniversari del blog i no he escrit una entrada per a celebrar-ho, com solia ser costum meua, així que, encara que amb retard (com quasi sempre), publique esta entrada per a celebrar que este blog ha arribat al tercer any de vida, amb alguns períodes de inactivitat i altres temporades de molta activitat, encara continua reviscolant de tant en tant, malgrat les circumstàncies adverses.

La darrera entrada que vaig escriure abans d’esta pausa estiuenca parlava d’una campanya que es va llançar a les xarxes socials per a protestar d’una manera pacífica contra els peatges de les nostres autopistes, ara, dos mesos després ens assabentem que han apujat el preu del peatge de l’AP7 un 7.5%, l’amenaça s’ha fet realitat. A més a més, al setembre, quan apuje l’IVA, tornarà a apujar el preu dels peatges, fins un 10%, quasi res, per això continua tenint sentit parlar sobre este tema, perquè no hi ha dret a que els valencians i valencianes continuem pagant un peatge que fa a les nostres empreses menys competitives, per circular per una autovia que ja està amortitzada des de fa molts anys.

Una mostra més de com ens tracten els nostres governants elegits pel poble.

Durant este període de temps que he estat sense escriure han passat moltes més coses: la Generalitat Valenciana ha hagut de demanar el rescat financer al govern central. També ens hem assabentat de que el deute històric del País Valencià, és dir els diners que ens deu l’estat, és el més alt de totes les comunitats autònomes (9000 milions) i mentre la resta d’autonomies el reivindiquen (i moltes ja han aconseguit cobrar-lo), els polítics del PP que ens governen, en compte de reivindicar el que ens pertoca, demanen un rescat financer de 3500 milions d’euros, el qual no resol el problema de mal finançament i damunt ens crea una mala imatge en front de la resta de comunitats autònomes per haver segut la primera autonomia en demanar el rescat.

I mentrestant, com sempre, els polítics del PP miren cap a un altre costat. En compte de reivindicar els diners que ens pertoquen es dediquen a fer retallades al nostre auto-govern. I així ens va, anem cada dia a pitjor per culpa dels incompetents que ens governen, no es podia esperar res més d’una classe política com la que ens ha estat governant els darrers anys, com a mostra tenim a Andrea Fabra, filla de l’ex-president de la Diputació de Castelló que ni tan sols parla valencià, des de ben joveneta se n’anà a estudiar a Madrid, no ha treballat en sa vida, només acabar la carrera, va fer un màster i la colocaren d'assessora d'un altre polític incompetent i corrupte: Ricardo Costa. Això sí, viu a Madrid des de fa molts anys i està casada amb un ex-conseller de la Comunitat de Madrid, però encara així i tot, cobra dietes de desplaçament com si visquera a Castelló, la província per la qual va ser elegida diputada.

Gràcies al bon castellà que parla (que com diuen els del PP, és una llengua que l'entén molta més gent que el valencià) tothom va poder entendre clarament com deia: “que se jodan” al Congrés dels Diputats mentre aprovaven les retallades de les ajudes per als aturats.

Afortunadament este mes de juliol no tot anaven a ser males notícies, les enquestes donen a la Coalició Compromís una expectativa de vot del 20 % a les eleccions autonòmiques, una molt bona notícia, ja que si es confirma esta tendencia, els valencians i valencianes disposaríem d’un bon grapat de diputats que lluitarien de debò pels nostres interessos i defensarien els nostres drets allà on calga, com és el cas del diputat Baldoví al Congrés dels Diputats a Madrid.

Tan sols em resta desitjar unes bones vacances d’estiu als lectors d’este blog i acomiadar-me fins a després de les vacances que enguany seran més curtes, tan sols dues setmanes. Esperem tornar amb les piles ben carregades i amb ganes de continuar informant als que pogueren estar interessats en llegir els nostres raonaments.

A continuació vos deixe els enllaços de les entrades que vaig escriure el primer i el segon aniversari del blog:

·         1^er aniversari

·         2^on aniversari