Un dels pocs records que conserve de la meua àvia manxega (l'única que vaig conèixer, l'altra va morir molts anys abans de nàixer jo), és un dia que estava preparant-me el berenar i jo, que era un xiquet molt impacient (com tots els xiquets) li vaig dir: "venga iaia, date prisa que tengo hambre!"
Ella es va girar i mirant-me em va dir: "no digas eso, tú no tienes hambre, tú puedes decir que tienes apetito, pero no hambre, tú no sabes lo es pasar hambre".
Tenia raó, eixes paraules se me quedaren clavades en la consciència, ella sí que havia passat fam, com quasi tots els de la seua generació que patiren les terribles conseqüències de la guerra civil i la postguerra, ella sí que sabia com se passa de mal quan no se té res que menjar.
Ahir se celebrà el dia internacional de la lluita contra la fam i se donaren a conèixer les xifres de persones que passen fam al món, vora 1400 milions d'éssers humans patixen mal nutrició i una pobresa extrema, viuen en unes condicions molt precàries. Per moltes raons: la sequera, guerres, malalties, etc.
És una vergonya, i mentrestant què fem al primer món?
Doncs molt poc, la veritat, un dels objectius del mil·lenni que se van plantejar els governs va ser destinar el 0.7% del PIB a lluitar contra la pobresa al món (Diari Informació), diuen que destinant tan sols eixa quantitat se podria acabar la fam al món. Quasi 10 anys després no han complit un objectiu tan senzill com eixe. Tan difícil és?
No podrien deixar de malbaratar els diners dels nostres impostos en tantes tonteries com
se'ls gasten?
Podriem fer un llistat interminable de despeses inútils que fan les administracions públiques: ajuntaments, comunitats autònomes, govern central, etc. que destinen els diners que paguem els contribuents a les xorrades més absurdes que se podriem imaginar, però per a erradicar la pobresa al món no es pot destinar el 0,7%
Per favor, senyors polítics, hauria de caure-se'ls la cara de vergonya, segur que vostés tampoc han patit fam mai ni saben això què significa.
2 comentaris:
La fam és veritat que afecta extremadament i des de fa molt al anomenat Tercer Món, però no fa falta anar molt lluny per vore-ho. L'altre dia sense anar més lluny, vaig passar per davant de la porta del Consum que dona al mercat, i vaig trobar un grup de 6 persones, que no eren ni immigrants, ni rodamons, ni res, persones normals però humils, que buscaven menjar als contenidors. Lamentable.
Anem a veure, a mi em sembla perfecte el que dius, però recorde, et recorde, que nosaltres triem els nostres representats i el nostre vot deuria d'anar a aquelles formacions polítiques contemplen la destinacó d'este 0,7% o més del PIB per combatre la pobresa i que si no ho fan, doncs, haureím d'exigir responsabilitats.
Però, què podem esperar d'una societat com aquesta?, jo contemple tots els esforços que se fan i com s'organitza el personal per fer-se una festa, com s'abusa de la sobre alimentació al nostre entorn, gastant-se barbaritat de diners i quedant-se menjar a les taules i moltes altres obscenitats que veig al meu entorn, cada dia, i pense que son un reflexe de que aquest problema de la probesa, no ens preocupa de cap de les maneres, mirem cpa altre lloc, millor dit, cap a nosaltres mateixa, i continuem pensant que encara ens mereixem més del que tenim.
Publica un comentari a l'entrada