“Duel de Titans” o “El crepuscle dels déus”

Els que hem viscut a la ciutat de València durant els anys '90 sabem que hi ha una líder indiscutible que des de fa més de vint anys governa amb mà de ferro el “Cap i Casal del Regne”: Rita Barberá.

Malgrat tindre fama d'alcohòlica, autoritària i d'estar esguitada per nombrosos casos de corrupció, continua guanyant elecció rere elecció amb majoria absoluta des de fa més de quinze anys (la primera vegada que va ser elegida alcaldessa no va aconseguir majoria i per això va haver de pactar amb UV que li va donar l'alcaldia, encara que tènia quasi la mateixa quantitat de regidors que ella). 

Rita ja forma part de l'imaginari col·lectiu dels habitants de la ciutat del Túria i de tota la província de València, fins al punt que el PP ha arribat a instal·lar cartells amb la seua foto a municipis als quals no es presentava com a reclam per a aconseguir vots a diverses campanyes electorals.

Des de fa un parell de legislatures, ha aparegut en l'escena política valenciana una altra política que també ha collit molts èxits, encara que d'una altra manera molt diferent: Mònica Oltra, que s'ha destacat per denunciar la corrupció i el malbaratament dels diners públics, ha aconseguit eixir als mitjans de comunicació malgrat estar censurada i que els mitjans de comunicació afins als dos grans partits (que són la immensa majoria) no la trauen mai. Gràcies al seu estil vehement i directe de dir les coses i les samarretes cridaneres que porta per a denunciar la corrupció i la mala gestió dels diferents governs del PP, és pot dir sense por a exagerar que Mònica Oltra és una de les polítiques més valentes i que lluita d'una manera més eficaç per defensar els interessos de la gent del poble i que gràcies a ella, la Coalició Compromís ha aconseguit arribar on es troba, consolidant-se com a tercera força política al País Valencià.

Fa uns dies vam tindre l’oportunitat de vorer l’enfrontament de les dos lideresses en seu parlamentaria, ja que les dos són diputades a les Corts Valencianes, encara que Rita normalment no parla mai a les Corts (és curiós que no sabia ni quin botó havia de prémer per a poder parlar). El seu nerviosisme posa en evidència que no té la consciència tranquil·la, quan Mònica li digué a la cara que ella és la responsable política del cas de corrupció d’EMARSA, ja que va ser ella qui va nomenar els gestors de l’empresa pública i la que els va mantindre en el càrrec quan se sabia que la seua gestió els havia servit per a omplir-se les butxaques furtant diners públics, es va posar tan nerviosa que va amenaçar amb denunciar-la als tribunals, cosa que no té sentit, ja que les afirmacions de Mònica formen part de la crítica política i per tant no poden ser considerades una ofensa a l'honor o la bona fama de Rita.

No és el primer cas de corrupció amb el qual Rita està relacionada, ja que el seu nom va eixir a les gravacions del cas Gürtel i la part més grossa del cas que implica la suposada financiació il·legal del PP encara falta per jutjar.

Està clar que es tracta de dos dones amb un fort caràcter i les idees molt clares, que representen als dos principals partits en l'actualitat al nostre País, el partit governant: el PP i el principal partit de l'oposició: la Coalició compromís. Les dos representen dos maneres molt diferents de fer i d'entendre l'acció política. Rita representa els interessos dels rics i poderosos i Mònica representa a la gent senzilla, treballadora i honesta del poble, però les dos són sense dubte, dos personatges molt importants de la política valenciana actual.

Per això, quan anava a començar a escriure esta entrada no sabia ben bé per quin títol decidir-me, si per “Duel de titans” o “El crepuscle dels déus”