Els meus vehicles.

Alguns lectors d’este blog han comentat més d’una ocasió que hauria de parlar més sovint sobre cotxes. Està clar que tractant-se de la meua especialitat, podria dir moltes coses interessants sobre este món que a mi i a moltes altres persones ens sembla apassionant. Si no ho faig normalment és perquè mentre estic treballant, al final del dia acabe tan saturat que no tinc ganes de continuar parlant sobre cotxes. 
Hui, aprofitant que estic de vacances parlaré sobre estos animalets que tant m’emocionen.

Els cotxes són una de les meues grans passions, els he dedicat gran part de la meua vida. En realitat no tan sols els cotxes, també m’agraden molt les motos i, en general tots els vehicles a motor, la mecànica en general m’apassiona, pense que és una de les grans conquestes de la humanitat, una de les eines més importants que ens ha permès dominar el món.

Hui faré un resum de tots els vehicles que he tingut al llarg de ma vida.

El primer cotxe que vaig tindre va ser un Citroën Dyane 6. El recorde amb molt d'afecte. Em va durar un any, el vaig tindre que vendre perquè no podia pagar l’assegurança que em costava la mateixa quantitat de diners que m’havia costat el cotxe: 50.000 pessetes, uns 300 euros.

El Dyane 6 era un re-disseny del famós 2CV, el cotxe de "Sor Citroën". Una de les particularitats que tenia este cotxe és que es podia posar en marxa amb una palanca que es feia rodar amb la mà a la part de davant del motor, com els cotxes que eixien a les películes mudes. També tenia el típic motor d’ engegament elèctric com la resta de cotxes, però si algun dia et quedaves sense bateria, tenies l’opció d’engegar-lo amb la palanqueta com els cotxes antics.

El següent vehicle que vaig tindre va ser una moto, la Suzuki GS 500 E. Una gran moto. Els motors Suzuki, sobretot els antics, tenen fama de ser molt fiables i duradors, esta moto va fer honor a eixa bona fama. També la vaig comprar de segona ma i no em va causar cap problema mecànic. També és normal que el motor fora fiable, ja que era molt senzill, tan sols tenia dos cilindres i dos valvules per cilindre, refrigeració per aire (és curiós tot igual que el Dyane 6). 

La vaig tindre durant uns quatre anys, després la vaig vendre a un dels meus germans que encara la va utilitzar durant molts anys.

El segon cotxe que vaig tindre també el comprí de segona mà, un Citroën AX 11 TRE "gris grafito",molt xulo, també em donà molt bon resultat. En ma casa sempre hem sigut molt de cotxes francesos, especialment de Citroën i Renault. Quan el comprí tenia 8 anys i el vaig vendre amb 12, encara funcionava perfectament, a la persona que me’l comprà encara li va durar uns quants anys, aleshores els cotxes duraven més que hui en dia, en general.

El meu tercer cotxe va ser un Renault Megane 1.9 DTi Expression, estic en els procès de vendre’l. Va ser el primer cotxe que em comprí nou (i de moment l’últim). Tampoc em va donar mal resultat, l’he tingut durant 10 anys i al final, després d’uns 200.000 Kms se li ha trencat la corretja de distribució, una llàstima perquè el cotxe anava molt bé, encara que no tenia molta potència.

Després d’un any treballant en Alemanya, vaig estalviar uns diners i al tornar a València em comprí una altra moto, esta vegada una moto prou més potent que l’anterior: la Yamaha Fazer FZS 600 del 2002, quan la comprí tenia 2 anys i ja havia eixit el model nou, però a mi m’agradava més l’anterior (i de pas em costava prou més barata). Encara la tinc, no la conduïsc molt sovint, però quan l’agafe, gaudisc d’ella com un nano, conduir-la és un dels meus vicis.

Per últim, hui anirem a recollir el meu quart cotxe, un Ford Focus 2.0 TDCI 136 cv de l’any 2008, un cotxe preciòs, amb canvi Powershift. Malgrat tindre 3 anys, no té molts Kms, me contaren que pertanyia a un jugador de bàsquet, ja vos aniré contant com va.

El polític perfecte.

He de reconèixer que sempre m’ha seduït la idea de la perfecció, sé que és impossible, al menys segons els pensadors clàssics, els quals deien que ningú és perfecte llevat de Déu, però veient com d’imperfectes són la majoria dels polítics que ens governen (quasi tots del PP i del PSOE), no puc evitar pensar que m’atrau la utopia de ser governats per polítics perfectes o al menys molt millors que els que tenim hui en dia.

Quines serien les qualitats que definirien a un polític perfecte?

Per començar jo diria que ha d’estar net des del punt de vista de casos de corrupció, no hauria d’haver tingut mai relació amb cap del casos que esguiten la classe política al nostre país: Gürtel, Brugal, etc.

Un altra de les condicions que hauria de complir un polític que volguera presentar-se a ser elegit per a governar el poble valencià, és que no fora un polític professional, és dir que haguera treballat a l’empresa privada abans de dedicar-se a la política, durant al menys cinc anys, sense "enxufisme", que s’haguera guanyat la vida treballant honradament a una empresa a la qual no haguera accedit per mig d’un amic o familiar. Per descomptat no val una empresa pública ni molt menys si ha segut nomenat a dit pel seu partit, sense haver aprovat la corresponent oposició.

Altres condicions que hauria de complir són:

- Que fora just i reivindicatiu front al govern central, que no s’oblidara de reivindicar els nostres drets davant del govern central o les altres autonomies com fan la resta de presidents de comunitats autònomes.

 - Que estimara la seua terra, coneguera els costums i les tradicions dels seus habitants i per tant que estiguera disposat a defensar els interessos del seu poble on calga. En el cas del País Valencià, una de les principals mostres de l’afecte pel seu poble passaria per conèixer la nostra llengua. Ningú que no parle valencià pot dir que estima i defensa la nostra llengua i cultura, com és el cas del nostre president de la Generalitat, Alberto Fabra, el qual no oarla la nostra llengua habitualment.

 - Que coneguera la realitat socio-econòmica del seu país, les nostres febleses i els seus punts forts, que coneguera les nostres capacitats, la nostra indústria, economia, agricultura, comerç, etc. I la situació en la que es troba. Que no estiguera instal·lat en un discurs d'autocomplaença buit de contingut que es limita a dir com de bo és el poble valencià sense aportar res com fan els polítics del PP.

 - Que sabera quines són les relacions del nostre páis amb l’estat espanyol i la Unió Europea, les nostres carències en quant a infraestructures, finançament, etc.

 - Que tinguera carisma, bona presència, que parlara bé, que mirara als ulls quan parla, que tinguera una mirada clara, senzilla, sincera que representara al seu poble d’una manera honesta i honrada, sense por i sense complexos (tot el contrari que el líder dels socialistes valencians, Alarte que quan parla pareix que estiga demanant disculpes i mirant a terra perque no s’atreveix a mirar als ulls a la gent perque sap que moltes coses de les que diu li les dicten des de Madrid i no se les creu ni ell mateix).

 - Un bon polític per a tots els valencians i valencianes hauria d’estar disposat a defensar el medi ambient i les minories, hauria de ser ecologista, feminista, integrador. Hauria d’afavorir la integració de les minories i de les persones amb dependència. Hauria d’escoltar a tots els col·lectius i atendre a les seues reivindicacions en la mesura que fora possible. Hauria de rebre les víctimes de l'accident del Metro, per exemple.

Espere que esta entrada servisca de guia per al nostre nou president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, però com segur que se m’oblida algun punt important i per si encara li queda algun dubte sempre pot fixar-se en Enric Morera o Mònica Oltra que li serviràn de model per saber com ha d’actuar per tal d'arribar a ser un bon polític.

L'espectacle més gran del món.

Jo sempre dic que l’Ajuntament de Catarroja podria cobrar entrada per assistir als plens, ja que són tan entretinguts com l’actuació d’un grup de teatre o un espectacle de circ.

El ple de dijous passat va ser un bon exemple, molts dels regidors que formen la corporació municipal tingueren una actuació estelar, la millor de totes va ser la senyora alcaldessa, que no parava de repetir amb molta gràcia, sempre el mateix afegitó després de cada intervenció: “Vots a favor! Ui no, que  ara no toca...”

Cada vegada que feia la gràcia, una gran part del públic assistent no podia evitar riure.


Jo em pregunte: És realment precís que guanye tants diners una persona que ni tan sols sap quan toca votar a un ple municipal, després de vint anys sent regidora?

Un altre dels protagonistes de la nit va ser Pepe Mora, regidor del PSOE, que va dir algunes frases molt gracioses, com per exemple: “También podríamos debatir sobre la utilidad de repoblar los bosques de León con búfalos”

No me’n recorde a sant de què ho va dir, però sense dubte es tracta d’una cita molt apropiada i d’un tema que interessa molt als ciutadans i ciutadanes de Catarroja.

El portaveu del PP a l’Ajuntament tampoc es va quedar arrere, quan, al tractar de defensar el fet de que les institucions governades pel PP donaren tants diners en subvencions a l’esglesia i organitzaren i pagaren les visites del Papa, va dir: “Pues n’hi ha fundacions de CCOO que reben fons del govern de ZP per al finançament d’estudis sobre el clitoris” (o alguna frase pareguda).

Com es pot vore, la majoria dels temes sobre els que parlaren els regidors del PP i del PSOE tenen molt poc a vorer amb la realitat que ens toca viure diàriament als habitants de Catarroja. Es nota que no pensen massa en els problemes i les necessitats dels catarrogins i catarrogines.

Afortunadament els regidors de la coalició Bloc-Compromís varen plantejar temes que realment importen i afecten als habitants de Catarroja que després de tot és del que es tracta, o al menys això pense jo.

Una altra de les actuacions destacades de la nit va ser la de la portaveu d’EU, Rosa Pérez, que va presentar varies mocions sobre la pròxima visita del Papa a la Comunitat de Madrid, el finançament de l’esglesia i també va parlar dels drets que tenia l’esglesia heretats de l’època del franquisme, quan no exisitía una divisió clara entre esglesia i estat. Temes molt interessants, sense dubte, però no per a ser tractats a un ple municipal de Catarroja.

El que no va decebre va ser el portaveu del PP que va dir una altra de les seues frases amb la que va demostrar el seu sentit de l’humor: “EU vol que es tracte al Papa com a un terrorista qualsevol, investigant que fa amb els diners que rep de l’estat”

Sense comentaris. Està clar que el nivell anava pujant per moments...

En definitiva, un espectacle molt divertit, però que no és del que es tracta, els plens d’un ajuntament no són per a que quatre tipets es dediquen a dir bufonades i a riure’s dels ciutadans que els han elegit en compte de parlar dels temes que realment interessen i afecten als ciutadans i ciutadanes.

Afortunadament, al final del ple, quan començà el torn de paraula per al públic assistent, una persona va fer una pregunta sobre un dels temes que verdaderament afecten als habitants de Catarroja i sobre els que no se sol parlar al ple: la urbanització del camí de les Corregudes.

L’alcaldesa li va contestar que ja li ho havia dit al alcalde d’Albal “55.000 vegades” (què curiós, una per cada euro que cobra a l'any) i que no li feia cas, que això li correspon urbanitzar-ho a l’ajuntament d’Albal perque eixe camí és la frontera entre els dos pobles.

I jo em pregunte: “si eixe camí és la frontera entre els dos pobles a l’Ajuntament d’Albal li pertoca urbanitzar la seua vora de la carretera, però l’altra banda serà competència de Catarroja, no?

A més a més, per què no es posen d’acord amb Albal i urbanitzen el camí conjuntament?

I si no es posen d’acord sobre la manera d’urbanitzar-lo perquè no recurreixen a la Diputació que és "l’Ajuntament d’ajuntaments" per a que faça d’àrbitre?

O perquè no parlen amb la Conselleria d’Obres públiques per a que intervinga?

Després de tot, la Diputació i la Generalitat són institucions governades pel PP amb majoria absoluta, el mateix partit que governa a Catarroja, no deuria ser molt complicat per a ells aconseguir que el president de la Diputació intervinguera per a posar ordre entre els dos pobles en conflicte i aconseguira un pacte que permetera urbanitzar eixa carretera com cal. 

O serà que els regidors del PP prefereixen parlar sobre la repoblació de cocodrils de Filipines, en compte d’intentar resoldre els problemes dels ciutadans i ciutadanes que vivim a Catarroja?

Els que no vareu poder assistir al ple, molt prompte podreu vore’l per YouTube, gràcies a un simpatitzant de la Coalició Bloc-Compromís, que grava els plens d'una manera absolutament desinteressada per a que tots els ciutadans i ciutadanes puguem vore-los.

Segon aniversari del Blog

Hui, este humil blog fa dos anys.

Quan comencí a escriure’l mai m’haguera pogut imaginar que anava a escriure tantes entrades, algunes d'elles crec que relativament bones, unes altres no tan bones i moltes molt fluixetes, però no passa res, em sent moderadament orgullós d'ell, amb els seus encerts i les seues errades.

Ja vaig dir en el seu moment les raons per les quals em vaig animar a escriure un blog:

 - Intentar informar als lectors sobre temes que normalment no tracten els mitjans de comunicació convencionals o els tracten però d'una manera molt manipulada: política, valencianisme, la nostra llengua i cultura, ecologia, medi ambient, indústria, etc.

- Tindre un entreteniment una miqueta més interessants que jugar als videojocs, per exemple.

- Millorar el meu valencià (que falta li feia i encara hauria de millorar).

- Passar alguna bona estona de quan en quan i tindre una excusa per a poder relacionar-me amb destacats blocaires de la blogosfera valenciana. No cal dir noms, són els que es troben al marge d’este blog (almenys des del meu punt de vista).

Trobe que almenys dos o tres d'estos objectius s'han complit.

Jo crec que un dels símptomes de maduresa d'un blog és quan alguns lectors comencen a demanar-te que parles sobre alguns temes, això em va passar fa unes setmanes, un parell de persones em van demanar que tractara sobre diferents temes. Vull fer-ho, en quan trobe un “huequet” en la meua agenda.

Ja no m'enrotlle més, a continuació vos deixe el rànquing de temes sobre els quals més he parlat:

	Etiquetes:	Nombre d'entrades:
1	País Valencià	72
2	Política	60
3	PP	56
4	Bloc	37
5	Catarroja	36
6	Valencianisme	35
7	PSOE	34
8	Compromís	20
9	Economia	17
10	València	16
11	Cultura	14
12	Medi Ambient	13
13	Estat Espanyol	13
14	Participació ciutadana	12
15	Humor	11
16	Salvem Catarroja	11
17	Indústria	11
18	Vida diària	10
19	Cotxes	10
20	Valencià	10
21	Corrupció	10
22	Poble Valencià	10
23	Jesús Monzó	10
24	Corts Valencianes	10
25	Ajuntament	9

Tan sols em queda agrair a tots els lectors i lectores l’atenció prestada, espere poder continuar escrivint, cada dia una miqueta millor, i contribuir d’eixa manera a fer créixer la blogosfera valenciana, en quantitat i qualitat.

Una bona notícia per a la democràcia.

Falten pocs dies per a que este modest blog faça 2 anys, a primers d'enguany vaig fer una entrada que feia un balanç sobre els temes més tractats durant l'any 2010, llavors Camps era un dels temes més freqüents. 

Hui, si tornara a fer el rànquing, segurament ja no ocuparia una posició tan destacada, ja fa temps que em vaig avorrir de parlar sobre ell, quasi totes les entrades que parlaven sobre el nostre “molt-poc-honorable” president eren molt semblants, quasi sempre parlaven sobre la seua relació amb casos de corrupció o la seua estupidesa.

Ha acabat un cicle, és sens dubte una bona notícia que haja dimitit, encara que ho ha fet tard i malament, quan ja no li quedava una altra alternativa, patètic, com tota la seua trajectòria política, un desastre.

El cas és que jo no considere que siga tan roí com estúpid, estic segur que al PP hi ha polítics que han furtat més que ell, el seu predecessor, sense anar més lluny, Zaplana, segur que va omplir-se més les butxaques i d’una manera més bruta, però no els han pillat. Ha sigut molt torpe, és com una caricatura de si mateix, un personatge.

Per fi ha dimitit, una llàstima que tot açò no passara abans de les eleccions autonòmiques i municipals, segurament el PP no haguera tret un resultat tan bo.

En fi, no passa res, esperem que molta gent que el va votar pensant-se que era un home honrat (perseguit injustament per la justícia i els mitjans de comunicació) canvien ara d'opinió.

Ara a celebrar-ho, ha caigut un polític corrupte i mal gestor. No sabem com serà el seu successor, però no crec que siga tan negatiu per als valencians i valencianes i la humanitat en general.

Una qüestió de coherència.

Alguns podrien pensar que els representants de la Coalició Compromís a les Corts Valencianes han comès un error al no votar a favor de la llista pactada per la resta de grups per obtindre representació a institucions com el Consell Valencià de Cultura, el Consell d'Administració de RTVV i el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana.

Potser tinguen raó, és possible que la coalició valencianista haja desaprofitat una bona oportunitat de col·locar a alguns dels seus a llocs estratègics de control de les institucions i de pas obtindre uns ingressos extra que els hagueren vingut molt bé. No obstant això, jo pense que han actuat bé, més val quedar-se fora eixos òrgans i actuar d'acord amb els seus principis i les idees que representen, encara que el preu que han hagut que pagar per ser coherents amb les seues idees haja sigut molt car.

Una altra raó per la qual els diputats de Compromís s’han negat a votar a favor de la llista presentada és que el PP ha inclòs una persona implicada en un cas de corrupció: Yolanda García, implicada en el cas Gürtel.

A partir d'esta legislatura, el Consell Valencià de Cultura estarà format per molts representants que no provenen del món de la Cultura i per tant no podran, o al menys no deurien, parlar sobre molts temes dels quals no tenen ni idea, igual passa amb la resta de consells, si no triem els professionals més adequats per a ocupar els llocs de responsabilitat estem desprestigiant les institucions, estem convertint la política en un espectacle patètic on uns quants polítics sense nivell intenten col·locar als seus amics, una llàstima. 
Per no parlar del que passa si donem entrada a les institucions a polítics implicats en casos de corrupció.

Si la Coalició Compromís haguera acceptat votar a favor d'eixos candidats no hauria sigut coherent amb els seus principis i hagueren decebut la confiança dipositada per milers de ciutadans que els han votat perquè representen un nou estil de fer política. No li deuen res a ningú i no tenen necessitat de renunciar als seus principis ni de defraudar a la gent que els ha votat, no estan en política per a aconseguir càrrecs ni ocupar cadires a institucions i cobrar grans sous. 

Gràcies als diputats de la Coalició a les Corts este escàndol ha eixit als mitjans de comunicació i ens hem assabentat de com els partits convencionals manegen les institucions, d'una altra manera, segurament la majoria de ciutadans no haguérem sabut els "xanxullos" que fan els partits polítics per tal de col·locar als seus polítics en llocs de responsabilitat perquè continuen cobrant un sou després d'haver perdut les seues anteriors responsabilitats, segurament perquè els ciutadans no els han votat i per això han perdut el càrrec que tenien anteriorment.

La Lluna i el sol

Malgrat el que poguera semblar pel títol, esta entrada no parla d'astronomia ni res per l'estil.

La nostra gata Lluna té moltes virtuts i alguns defectes també (o era al revés? Ara ja no me'n recorde, té igual).

Diuen que els gats són animals originaris de l'Àfrica, del desert i per això els agrada tant la calor. El comportament de la Lluna corrobora esta teoria, ja que no desaprofita mai una oportunitat d'acostar-se a una font de calor, com quan se gita damunt dels radiadors en marxa durant l'hivern, per exemple.

Quan arriba l'estiu, sempre que pot es gita al sol, però no a les hores més caloroses del dia, ja que no ho suporta, encara que cal dir que aguanta prou, a voltes es gita al solet de bon matí (no massa prompte tampoc, ja que no li agrada matinar), a l'ampit de la finestra i es dorm, de manera que quan porta un parell d'hores i ja el sol comença a calfar de valent s'alça atabalada per la calor. Es veu que la seua passió pel sol també té un límit.

Quan està molt acalorada busca els llocs de la casa on hi ha més corrent d'aire i es gita en terra, estirada,  per tal de refrescar-se una miqueta.

Com he dit adés, la Lluna té moltes virtuts, és una gata molt afectuosa, sempre vol estar al braç d'algú. No té manies, es gita damunt de qualsevol que vinga a casa, de fet té una especial predilecció per les persones desconegudes, no importa si als visitants els agraden els gats o els tenen al·lèrgia, ella intenta gitar-se damunt sempre que pot.

Una altra de les seues grans virtuts és que li agraden molt les noves tecnologies. Sempre que hi ha algú assegut davant l'ordinador ella intenta gitar-se damunt del teclat o de l'estoreta del ratolí. Al cap d'una estona s'adorm, però ella ha de gitar-se entre el monitor i la persona que intenta utilitzar l'ordinador i no para fins que ho aconsegueix.

Podria passar-me tot el dia enumerant les virtuts de la nostra gata, però com que no volguera que es fereu una imatge massa idealitzada sobre ella, a continuació passaré a narrar alguns dels seus defectes, els quals encara que no són molts, també els té.

“Fuig treball fuig”, esta és la frase que utilitza la meua sogra per a referir-se a la Lluna, donant a entendre la poca estima que té per les tasques de la casa. A mi no m'agrada dir que és mal-feinera, però és que és veritat, no pega ni brot, no ajuda gens ni miqueta a les tasques de la llar. Ella és més amant del treball intel·lectual. El dia que es decidisca a estudiar una carrera segur que se la trau sense cap problema.

Un altre dels seus defectes és que no és molt polida, no li agrada l'aigua i no vol mai fer-se la manicura, sempre que intentem tallar-li les ungles reacciona com una salvatge.

Un altre defecte que té és que no li agraden els veterinaris i no tolera que la toquen. Hem intentat explicar-li que és bo per a ella, que és precís anar de quan en quan a passar les revisions, però ella no ho compren, no sabem si és que no s’ho creu o és que no vol entendre-ho.

Un altre defecte que podríem esmentar és que és molt fartona, li agrada molt menjar, a tot hora està demanant que li donem “chopped”, però açò és un defecte que no li podem retraure perquè li ve de família, a la meua dona i a mi també ens agrada molt menjar.

"Where schools have no name"

Catarroja és és una població de l’Horta Sud que forma part de la subcomarca L’Horta-Albufera o Camí Reial, formada pels pobles que han crescut al voltant de l’antic Camí Reial que unia València amb Madrid, passant per Albacete. N’hi havia un altre camí més directe que era el que passava per Conca, Quart de Poblet i Manises (l'actual A3), però era més abrupte i per això, quan encara no existien vehicles amb motor i les mercaderies es transportaven a tracció animal, molts transportistes preferien utilitzar este camí per anar a Madrid, ja que era més pla.

De tots els pobles que formen part d’esta subcomarca (Sedaví, Alfafar, Benetusser, Massanassa, Albal, etc.) el més important històricament ha sigut sempre Catarroja i encara hui en dia conserva un poc eixe estil de "capitaleta". El Camí Reial ha esdevingut una avinguda plena de comerços i el poble ha crescut al llarg i ample de les dues grans avingudes que el travessen: l’esmentat antic Camí Reial (o carretera) i l’avinguda de la Rambleta que com el seu nom indica era una antiga rambla o barranc per on circulava aigua de tant en tant i que va ser transformat en avinguda als anys 60.

Una vegada feta esta xicoteta (i segurament innecessària) introducció sobre Catarroja, començaré a parlar sobre el tema del que tracta esta entrada: Catarroja, on els col·legis no tenen nom.

Una de les coses que més crida l'atenció als nou vinguts a Catarroja és que alguns dels seus col•legis no tenen nom. Com deia la vella cançó dels U2 ("Where the streets have no name").

Es tracta d'una conseqüència lògica de diversos fets:

 - El ràpid creixement de la població de Catarroja que ha fet que els col•legis del poble de tota la vida restaren insuficients per acollir a tants nou vinguts.

 - L’aplicació  de lleis de reforma de l’educació (com la LOGSE i altres lleis posteriors) que diuen que les aules han d’acollir cada vegada menys xiquets per tal de millorar la qualitat de l’educació. En la meua època, quan jo era un xiquet (fa molts anys), me’n recorde que les aules de quaranta xiquets i xiquetes eren molt freqüents, això hui en dia seria impensable.

 - El fet de que moltes parelles de joves vingueren a viure a Catarroja degut a l’elevat preu dels habitatges a la ciutat de València, els quals, com és lògic, han trobat a Catarroja el lloc ideal on tindre descendència.

 - Un altre fet que sense dubte ha tingut una influència decisiva en esta situació és el fet que des de fa 16 anys, la nostra Comunitat Autònoma està governada pel PP, un partit que, malgrat tindre les competències transferides, no es pot dir que haja fet cap esforç inversor per tal de dotar al poble dels equipaments educatius necessaris per a que els nostres xiquets no tinguen que anar a a classe en barracons o que existiren col·legis “sense nom” (està clar que ells tenen altres prioritats on gastar-se els diners dels contribuents, com grans esdeveniments: la Formula 1, la Volvo Ocean Race, la America’s Cup, etc.)

 - Per una altra banda, no hem d’oblidar que el govern central, dirigit per els socialistes, amb José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant no ha fet res per millorar les condicions del finançament de la nostra comunitat autònoma, heredat de succesius governs d’Aznar que no feien una altra cosa nomès que discriminar a la nostra terra  en favor d’altres comunitats.

Un vegada dit tot açò, m’agradaria dir que hem sembla una vergonya el que està passant al meu poble adoptiu des de fa molts anys, pense que no hi ha dret a que n’hi hajen col·legis sense nom, això significa que no hi ha voluntat per part dels polítics del PP de que els nostres xiquets i xiquetes tinguen una educació de qualitat i l’educació és un dels grans pilars de la nostra societat i la base de l’economia. L’educació ens fa diferents d’altres pobles que no respecten la vida ni els drets humans, l’educació ens fa forts, lliures, amables, intel·ligents, l’educació i la ciència són els fonaments principals de la civilització occidental i no la podem descuidar, és l'eina que ens fa créixer i desenvolupar-nos. Ser més i millor persones, més civilitzats en definitiva.

Estic molt cremat perque , sóc fill d’una persona que va dedicar tota la seua via a l'educació i tinc uns quants germans i bons amics que es dediquen a esta professió tan noble i sacrificada. Ja està bé senyors, amb l’educació no es juga.

Poden donar tots els diners que vulguen a tots els milionaris del món en paradisos fiscals, com Ecclestone o Julio Iglesias (o no), poden malbaratar tots els recursos que vulguen amb tantes xorrades innecesàries com vulguen, però sempre i quan no descuiden un dels pilars de la nostra societat com són l’educació, la cultura i la sanitat i la ciència i la tecnologia, que són les claus per a tindre una indústria i una agricultura important i per tant una economia productiva que ens diferencie dels països menys desenvolupats.

Afortunadament encara queden alguns partits que pensen que l'educació és important, ja que d'ella depén el futur dels nostres xiquets i xiquetes, com la Coalició Bloc-Compromís per Catarroja que no es cansa de denunciar la situació tan precària en que es troba l'edució al nostre poble.

A Catarroja hi ha un col·legi que es podria dir és el paradigma d'esta situació tan precaria en la que es troba l'educació al nostre país en general i a la nostra població en particular, és el Col·legi Número 6, el qual porta des de fa molt de temps lluitant per a que esta situació millore sense èxit. 

Tots hem d'estar units per tal de donar el nostre suport per a que els nostres xiquets puguen exercir el seu dret a una escola pública de qualitat.

Gent normal

Sovint els valencianistes ens considerem a nosaltres mateixos uns “frikys” perquè sempre que podem intentem parlar la nostra llengua (considerada de poble a certs ambients) o parlem de temes com l’arc mediterrani o de la conveniència de suprimir administracions inútils com les diputacions. Intentem explicar que cal apostar per l’economia productiva, el creixement sostenible, un finançament just, la normalització del valencià, etc. Temes que no solen interessar a la majoria de la gent (o al menys això pensem nosaltres).

Darrerament em passa cada vegada més que trobe gent del nostre entorn que parla de molts d’estos temes, que alguns podrien qualificar de “fricades”, en compte de parlar de futbol o de "Gran Hermano" o d’altres temes més trivials, sembla com si molta gent estiguera obrint els ulls (o tal vegada ja els tenien oberts, però com normalment no solien parlar d'estos temes, semblava que no estigueren interessats i que no saberen res sobre estos temes)

Fa uns dies anàvem la meua dona i jo caminant pel poble, quan passàrem per davant de la casa de la meua cunyada i paràrem a saludar-la. Casualment ens trobàrem amb uns amics que feia molt de temps que no veiem i es quedàrem a xarrar durant una bona estona.

La meua cunyada és topògrafa i com tants altres professionals del sector de la construcció està patint la crisi d’una manera molt directa. Estàvem parlant sobre la situació que estem passant, un dels amics que es trobava al pis de la meua cunyada és policia i ens contava que havia estat patrullant per dins del port mentre es celebrava el campionat de Formula 1 i la poca gràcia que li feia tindre que estar vigilant els barcos dels milionaris que venien a vore les carreres, com si es tractara d’un vigilant d’una empresa de seguretat privada, en compte d’estar patrullant pels carrers per a complir el seu deure de protegir als ciutadans, que al remat som els que, amb els nostres impostos, li paguem el seu sou.

Xarrant, xarrant, no sé com va eixir el tema, però un d’ells em digué:

-         M’han dit que vos presentareu a les eleccions per la Coalició Compromís.

-         Sí (vaig dir)

-         Pues jo vaig votar al Compromís al meu poble.

-         De veres? Gràcies.

-         Jo, la veritat és que no entenc molt de política, però vaig vorer que els que es presentaven eren gent del poble, jo els conec, són gent normal.

-         Sí, és que en realitat ho som, o al menys això intentem, ser gent normal, gent com tu (li vaig dir, parafrasejant el lema de la campanya electoral)

-         Saps què passa? Que als dels PP també els conec i són tots uns “mafiosos”

-         Home, no serà "pa" tant. - Li vaig dir, intentant llevar-li ferro a la conversació.

-         Sí, s’han ficat en política per a traure profit, no els interessa per a res els problemes de la gent del poble, l’únic que volen és "forrar-se" sense fer res.

Això em sona (vaig pensar) - I li vaig contar la història de la nostra alcaldessa.

Si ho pensem bé, té sentit, ja que si algú volguera entrar en política per a aprofitar-se d'un càrrec, cobrar un sou sense treballar massa o aconseguir avantatges per als seus propis interessos o els de les seues empreses, no es presentaria mai per les llistes d’un partit com Compromís, es presentaria per les llistes del PP o del PSOE que són partits on és més fàcil aconseguir un càrrec o fer-se assessor d’algun polític sense massa escrúpols i així poder omplir-se les butxaques sense a penes esforç, no cal que es preocupen pels interessos o les necessitats de la gent del poble que els ha elegit.


No serà que en realitat els valencianistes no som tan "frikys" com ens pensem i que de fet hi ha molta gent que pensa igual que nosaltres, el que passa és que no coneixen les idees que defensa la Coalició Compromís i que per això no ens voten tant com cabria esperar en un país normal que tinguera llibertat d'expressió i de informació?