Fotos de la fàbrica de cotxes

Una de les faltes més greus que pot cometre un ciutadà qualsevol quan visita o treballa a una fàbrica de cotxes és portar un mòbil amb càmera de fotos, a no ser que tingues un permís especial per a traure fotos, no està permès fer fotos dins d'una d'estes instal·lacions. La raó (com segurament ja s’haureu imaginat) és per a evitar l’espionatge industrial.

Afortunadament, el que suscriu este línies té autorització per a fer fotos i porta sempre una càmara compacta damunt que trau fotos amb una qualitat prou bona, per això els lectors d’aquest blog podran gaudir en exclusiva d’unes imatges que d’una altra manera no haguereu pogut vorer mai. No patiu, no revelaré cap secret industrial ni mostraré les condicions dels treballadors, les quals per una altra banda he de dir que no estàn gens malament, en general.

A aquest blog ja vàrem parlar sobre la flora i la fauna de les pistes de proves de la factoria valenciana, hui parlarem d’una altra espècie també prou abundant a l’ecosistema fabril, a banda de les aus de l’abufera, també n’hi ha altres animals més comuns.

(com sempre, podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)

Ja que estem parlant sobre el món de l’automòbil, aprofitaré per a comentar-vos que el cotxe que estem fabricant a la factoria valenciana ha obtingut la màxima qualificació en els tests de seguretat EuroNCAP.
Estic segur de que este bon resultat contribuirà a millorar l'economia valenciana, ja que farà que es venguen molts més cotxes, és una molt bona notícia i un motiu d'orgull per a tots els que, d'alguna manera, estem col·laborant a este projecte que  s'està desenvolupant a les nostres terres.

La tanca de la vergonya

Fa uns dies, els veïns del barri del Pilar de Catarroja vam rebre una fulla informativa del Col·lectiu Bloc - Compromís que explicava les propostes d’esta formació política per al nostre barri. Ja era hora de que algun partit polític se’n recordara d’este barri que és un dels més abandonats per l’actual equip de govern municipal format per PP i UV.

D’entre totes les idees que apareixien a l’escrit n’hi hagué una que em cridà especialment l’atenció, la que parla sobre el camí de les Corregudes.

El camí de les Corregudes, també anomenat camí de Torrent, o carretera del poliesportiu és una de les principals vies d'accés i eixida de Catarroja, especialment per als que vivim a la meitat Sud del poble.

Esta carretera ens permet entrar i eixir del poble d'una manera més ràpida i senzilla que si utilitzarem l'avinguda de la Diputació, la qual té passos sobre-elevats per als vianants  i molts més problemes de trànsit degut a que tan sols té un carril en cada sentit i hi han cotxes aparcats a les dos bandes, també a causa de la presència de xiquets i persones grans que ixen a passejar pel passeig que hi ha al mig de l'avinguda; la presència del Teatre Auditori; el parc de Paluzié, etc.

Per altra banda, també cal tenir en compte que el camí de les corregudes dona accés al poliesportiu, al campus de la universitat de La Florida i al Col·legi Jaume I. Per totes estes raons, els veïns que viuen en la zona Sud de Catarroja normalment prefereixen circular pel camí de les Corregudes, que és un dels camins històrics que arribaven a Catarroja, com per exemple el camí vell de Russafa, el camí del Fus, etc.

Un altra curiositat sobre este camí és que marca la frontera entre el nostre poble i Albal, ja que circulava paral·lelament a la Sèquia Reial de Favara (una de les huit sèquies principals que regaven l'horta de l'antic Regne de València), antigament les sèquies, barrancs o rius, s'utilitzaven per a delimitar els termes dels pobles.

Malgrat totes estes raons que posen en evidència la importància d'aquesta via d'accés per a tots els veïns i veïnes de Catarroja i especialment per als que viuen als barris del Sud del Poble (Barri del Pilar, les Barraques, la Rambleta, etc.), l'Ajuntament de Catarroja, governat per la coalició PP-UV, ha permès que es trobe en una situació lamentable.

Des de fa uns anys hi ha una tanca metàl·lica provisional, instal·lada al llarg de tot el camí per l'Ajuntament d'Albal que fa molt perillosa la conducció, quan fa molt de vent esta tanca es mou i amenaça de caure damunt dels cotxes que circulen per esta via, els quals, per tal d'evitar-la han d'envair el carril contrari amb el conseqüent perill per a la seguretat del trànsit.

Fa uns anys, quan l’Ajuntament de Catarroja estava governat pel Bloc, EU, PSOE i UV, es va arribar a un acord amb l'ajuntament d'Albal per a urbanitzar conjuntament aquesta carretera i que deixara de ser un camí en estat lamentable per a convertir-se en una avinguda digna per a l'ús de tots els ciutadans i ciutadanes de Catarroja.

Malauradament, UV va trencar el pacte amb els seus socis de govern i va pactar amb el PP, una de les conseqüències de que es trencara el pacte va ser l'incompliment de forma unilateral de l'acord per a urbanitzar aquesta carretera per part de  l'Ajuntament de Catarroja. Això va passar fa uns cinc anys, ja tindriem l'avinguda perfectament urbanitzada de no haver-se incomplit l'acord per part del PP de Catarroja. No entenem perquè no va voler urbanitzar l'avinguda conjuntament amb Albal, per això l'Ajuntament d'Albal va urbanitzar el seu costat de l'avinguda, instal·lant la tanca provisional que actualment hem de patir tots els que circulem diàriament pel camí de les Corregudes. 


A més a més, si la urbanització de l'avinguda s'haguera fet conjuntament hauria costat molt menys diners, ja que els costos d'urbanització són sempre inferiors si es fa tot en una obra. D'esta manera ens costarà més car als ciutadans de Catarroja i tardarem més temps en tindre l'obra feta, si és que algun dia l'Ajuntament de Catarroja governat per PP i UV es decideix a mamprendre l'obra.

Una altra de les conseqüències negatives de la urbanització d'una de les dues bandes del camí és que, quan plou molt, el costat del camí de Catarroja s'inunda, convertint-se en un llac pel qual no es pot circular o que fa més perillosa encara la circulació per esta carretera.

Per això pensem que esta reivindicació del Col·lectiu del Bloc - Compromís de Catarroja és molt oportuna i una vegada més posa en evidència que hi ha alguns partits polítics que treballen de valent per a millorar les condicions de vida dels habitants de Catarroja, mentre que altres formacions polítiques es dediquen a omplir-se les butxaques a costa dels diners públics, com és el cas de la coalició que ens governa, formada per PP i UV.

Esta tanca metàl·lica és un símbol del fracàs de la política d’estos dos partits que ens governen, d’una manera arbitrària i absurda, malbaratant els diners dels contribuents en compte de dedicar-los a millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans que vivim a este poble.

(Podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)

A continuació, per a la vostra informació, reproduïm la reivindicació del Bloc – Compromís respecte al Camí de les Corregudes:

El Bloc de Catarroja a través del seu portaveu, Jesús Monzó, ha demanat a l'alcaldessa de la localitat, Soledad Ramón, que exercisca d'una vegada per sempre com alcaldessa de la localitat i arribe a un consens amb l'alcalde d'Albal, Ramón Marí, per a solucionar els problemes que actualment tenim els veïns de la localitat en la zona que limita amb el municipi d'Albal, espe­cialment en el conegut com camí dels corregudes.

Monzó denuncia que les discrepàncies dels dos municipis estan permetent que en l'actualitat existisca una tanca de ferro que envaeix part de la calça­da i que resulta molt perillosa, tant per a conductors com per a vianants. No entenem com pot existir tanta deixadesa per part dels dos municipis, tenint en compte que en la zona existeix un col•legi públic, la Universitat la Florida, el poliesportiu municipal de Catarroja i una escola infantil munici­pal, aquesta dins del terme municipal d'Albal.

El Bloc exigeix la retirada de la tanca, així com un acord definitiu que per­meta reurbanitzar la zona i dignificar-la, en benefici dels dos municipis.

Luís García Berlanga

Igual que m'ha passat altres vegades, tinc la sensació d'haver tardat molt a escriure una entrada per a retre homenatge al gran cineasta valencià mort recentment:  Luís García Berlanga, un dels més importants i representatius del cinema espanyol de la segona meitat del segle XX.

Queden gravades en la nostra memòria grans pel·lícules seues com: “Bienvenido Mr. Marshall”; “Plácido”; “La vaquilla”; “La escopeta nacional” i tantes altres. 

Què més podria dir jo que no s'haja dit ja sobre ell els darrers dies, se li han dedicat multitud de programes de ràdio, de televisió, s'ha parlat del seu sentit de l'humor, del seu estil de fer cinema un poc surrealista, dels plans seqüència, de les escenes corals amb multitud d'actors i extres, etc.

Un gran mestre del cinema que sens dubte que va saber retratar com ningú el caràcter de les gents que habiten la península Ibèrica, amb les seues misèries i grandeses. 

Tan sols em quedaria recordar una de les seues últimes obres mestres: la falla Mosell Sorell- Corona de l'any 2007 que representava una peineta mamella, una obra molt pròpia del gran geni, que representava molt bé dos de les seues grans passions, el món faller, amb la seua estètica barroca i tradicional, representat per la peineta i l'erotisme representat per la mamella d'una xica, una fusió en 3D molt interessant realitzada amb varetes de fusta.
L'única "pega" que jo li posaria és no haver fet cap pel·licula en valencià (al menys que jo sàpiga), encara que ha exercit de valencià pel món i no s'ha avergonyit mai de la seua "valenciania", però jo trobe a faltar algun homenatge, ni que fóra simbòlic, a la nostra llengua.

 Descanse en pau.

Frases útils per al món empresarial

Quan un ciutadà qualsevol entra al món de l'empresa, ha d'enfrontar-se a una sèrie de circumstàncies, moltes vegades adverses, per a les quals val la pena estar ben preparat, des d'aquest humil blog intentarem donar les claus perquè pugueu eixir airosos d'esta lluita diària si teniu que fer front al complicat món de l'empresa, per a aconseguir-lo, vos vindrà molt bé comptar amb una eina tan important com és el llenguatge i per això vos proposem algunes frases que sense dubte vos resultaràn d'utilitat.

La primera és tot un clàssic:“Hemos de reunirnos para intentar aprovechar las sinergias de grupo”
Esta és una re-formulació de la famosa: “Cuando quieras que un problema no tenga solución monta una comisión”, crec que no calen més paraules per a explicar quin és el seu sentit.

Un altra frase també molt útil: “Se trata de un documento vivo”
Esta s'utilitza quan has d'enviar un llistat o qualsevol document que conté informació important, però que saps que no està actualitzat o que la informació que conté no és acurada, com volent dir: si trobeu algun fallo, no s'estranyeu, no és que estiga malament, el problema és que no ha sigut actulitzat encara, com volent dir: "però molt aviat estarà bé".

“Deberiamos de estar todos alineados con el mismo nivel de información”
Esta és molt interessant quan no estàs segur de conèixer tota la informació sobre un assumpte i tens por de que algú poguera saber més que tu i per tant utilitzar eixa informació en contra teua o per a deixar-te en evidència davant de la resta dels companys.

“Tenemos que pensar en una estrategia global que nos permita externalizar la prestación de servicios”
Esta està molt de moda, bàsicament consisteix en sub-contractar empreses externes per tal de no augmentar els empleats fixes amb tots els beneficis que, al menys en teoria, comporta per a les empreses.

“Hemos de intentar trabajar todos en la misma dirección para la consecución de nuestro objetivo.”
Frase tan buida de contingut com eficaç a l'hora de quedar bé davant el cap de departament o de recursos humans.

“Hay que plantear nuevos escenarios que nos permitan abordar la situación desde otro punto de vista.”
Traduit significaria: anem a vorer com presentem la situació que està molt fotuda i no sabem per on tirar.

“Hemos de tratar de paliar el impacto de las posibles consecuencias de una decisión equivocada.”
Sense comentaris... 

Una frase que sempre ens solen dir els caps, sobre tot quan estem parlant d'un augment de sou: “Tú eres de los que trabajan por dinero o por objetivos?”
Esta és sense dubte una pregunta-trampa a la qual resulta molt difícil contestar, ja que, encara que treballem per objectius a tots ens agrada que reconeguen la nostra feina i per tant cal contestar:“Yo soy de los que trabajan por objetivos, pero creo que el esfuerzo ha de verse recompensado económicamente porque si no, la falta de incentivos puede provocar la falta de motivación y, por tanto, un descenso en la productividad.”

La que ve a continuació la solen dir en èpoques de crisi, encara que algunes empreses sembla que sempre estan en crisi:“Estamos haciendo frente a una coyuntura muy compleja que implica que todos hemos de estar más involucrados con los proyectos de la empresa”

Esta és molt típica, en poques paraules vindria a dir: hem d'arrimar el muscle, és dir treballar més i/o guanyar menys per tal que l'empresa tire endavant. Moltes vegades els gerents o responsables de les empreses tracten de compensar la seua mala gestió amb un esforç extra per part dels empleats.

Ara, ja per acabar, algunes parauletes que sempre va bé amollar de quan en quan al llarg d'una conversació o d'una reunió d'empresa:

- Trazabilidad.
- Retorno de la inversión.
- Amortización de bienes.
- Externalización.
- Búsqueda de nuevos mercados.
- Poka Yoke.
- 5 S.
- Involucrar al personal.
- Mentalización, motivación.
- Contextualizar.
- Cada crisis es una oportunidad.
- Liderar la resolución de un problema.
- Calidad somos todos, concepto de calidad total.

També n'hi han altres paraules, que encara que tenen la seua corresponent al castellà o valencià sempre se solen dir en anglès:

- Management.
- Cost reduction.
- Face lift.
- Restyling.
- Coaching.
- Training.
- Marketing.
- Brainstorming.
- Inputs.
- Feedback.

Segur que a molts dels lectors li s'acudeixen més frases o paraules d'este estil, vos convide a que feu les vostres pròpies aportacions fent comentaris a esta entrada.

Els homens també ploren i darrer diumenge d'octubre.

Fa uns dies van eixir als mitjans de comunicació les declaracions d'Arturo Pérez Reverte burlant-se del ex -ministre Moratinos perquè havia plorat el dia del seu acomiadament.

Moratinos ha estat, sens dubte, un dels millors ministres dels últims governs de la democràcia espanyola, ha sabut gestionar molt bé i d'una manera molt discreta el ministeri d'afers exteriors, sense fer soroll que és com s'ha de dur a terme la diplomàcia.

Pérez Reverte és un escriptor nacionalista espanyol que va aconseguir una cadira a l'Acadèmia Espanyola de la Llengua perquè escrivia molts articles en contra que es poguera retolar "A Coruña" a les carreteres en compte de "La Coruña" i altres ximpleries per l'estil, és un dels escriptors que més i millor sap insultar.

El cas és que em sembla ridícul que aquest senyor es burle perquè persona adulta plorara en un acte públic per l'emoció, crec que la tendresa i la sensibilitat estan molt devaluades, especialment entre els escriptors pseudo -intel·lectuals que escriuen llibres inventant-se la història d'Espanya.

A mi em sembla molt bé que plorara Moratinos, això demostra que és una persona sensible. Haurien d'haver més polítics com ell i no tants com l'expresident Bush o Aznar que van demostrar no tindre gens ni miqueta de sensibilitat quan van cometre totes les barbaritats que van fer durant els seus mandats com la invasió de L'Iraq, a conseqüència de la qual moriren milers de persones innocents i moltes famílies van perdre sa casa i totes les seues pertinences i tingueren que fugir de la població on vivíem.

Canviant de tema, enguany, com tots els anys, es celebra "el darrer diumenge d'octubre" al Puig.

Així que aquest diumenge tots al Puig, a celebrar la gran festa del valencianisme.

Intolerants

A este blog hem intentat escriure entrades que, d'alguna manera, aprofundiren sobre alguns aspectes del valencianisme progressista, ideologia de la qual reconec ser un entusiasta seguidor, alguns exemples d'entrades que parlen i tracten de reflexionar al voltant d'esta ideologia són les següents:

- Catalanistes.

- Frikies.

- Elitistes.

A totes estes entrades (i a moltes altres) he exposat arguments a favor del valencianisme i del partit que, des del meu punt de vista, millor representa esta ideologia, la coalició Bloc-Compromís, amb estes entrades he intentat fer una miqueta més comprensible per als possibles lectors esta ideologia, aportant un granet d'arena a la causa del valencianisme polític, amb la meua particular visió dels diferents aspectes que la formen.

La idea d'esta entrada em vingué al cap fa uns dies, mentre preníem una copa amb uns amics i estàvem comentant un acte de la coalició Bloc - Compromís que havia tingut molt d'èxit, havia acudit molta gent i entre tots els assistents n'hi havia un xic que no sabia parlar valencià, vaig comentar el fet amb estos amics, els vaig dir:

- Què faria eixe xic per allí?

Un d'ells em digué era amic d'un dels fills d'un destacat dirigent del Bloc. Jo, sense pensar-me-ho massa, vaig amollar:

- S'adonàreu que no sabia parlar en valencià?

Un d'ells, segurament el més intel·ligent de tots els que estàvem asseguts al voltant de la taula del pub, em contestà ràpidament: "I no sabia parlar valencià!", imitant les meues paraules com si es burlara de la meua apreciació (ho deia en broma, clar).

Les seues paraules em feren pensar perquè, encara que els valencianistes considerem la defensa de la nostra llengua com un dels trets més significatius de la nostra ideologia, no és eixa la principal raó de ser dels nostres plantejaments polítics, és, per dir-ho d'alguna manera, un aspecte més de la nostra filosofia política.

En realitat hi ha molta gent que parla valencià i que no és valencianista, de la mateixa manera que n'hi han molts valencianistes que no parlen valencià, no és condició suficient ni necessària, el parlar valencià per a ser valencianista.

Jo inclús m'atreviria a dir que és un fet secundari. Amb això no vull dir que no done importància a la nostra llengua, que és la llengua pròpia dels valencians i per això li tenim un voler especial, de fet, m'he mostrat un ferm defensor de la nostra llengua en moltes ocasions, però si per a explicar els arguments del valencianisme polític cal parlar en castellà ho farem, sense dubte. No debades el castellà és l'única llengua que parlen molts valencians.

Però no, no és eixa la principal raó de ser de la ideologia o dels partits valencianistes, la principal raó de ser del valencianisme és la defensa dels interessos legítims dels valencians, com ara el dret a tindre uns serveis bàsics de qualitat com la sanitat o l'educació. La defensa del dret de tots els valencians i valencianes a tindre unes infraestructures acordes amb la nostra densitat de població, molt per damunt de la mitja de l'estat espanyol. El dret a tindre autovies lliures de peatge com les tenen altres comunitats autònomes, a tindre el tren d'alta velocitat que ens comunique amb Madrid, però també amb Europa passant per l'arc del Mediterrani. Els valencianistes pensem que els valencians i valencianes tenim dret a que no desaparega el nostre patrimoni cultural que els successius governs del PP s'han encarregat de desprotegir i, en molts casos, eliminar per a que no quede pedra sobre pedra (com en el cas de l'alqueria de l'Hort dels Mestres de Catarroja).

Pensem que tenim dret a gaudir de la natura, no hi ha dret a se carreguen el medi ambient per culpa d'una especulació salvatge que no ens porta enlloc. Els valencians tenim dret a tindre les mateixes oportunitats que la resta de territoris de l'Estat, tenim dret a rebre les ajudes per la dependència que dona el govern central a les persones que tenen un familiar amb problemes de salut que l'impedeix ser independent. Els valencianistes pensem que les empreses valencianes tenen dret a rebre subvencions per a Investigació i desenvolupament igual que les empreses d'altres comunitats autònomes que destinen molts més diners públics per ajudar a les empreses a ser més competitives. Tenim dret a rebre les mateixes inversions de l'estat per habitat que la resta de comunitats autònomes, etc. etc.

I podríem continuar esmentant raons per les quals els valencians i valencianes hem de votar a un partit que defense els interessos de la majoria dels ciutadans i no tan sols els d'una minoria privilegiada com fan els governs del PP.

Espere no haver-vos avorrit massa, però com sempre dic, és el que pense. Tan de bo no ens calguera ser tan reivindicatius i poguerem viure tan tranquils com els habitants d'altres comunitats autònomes que tenen uns polítics que defensen els seus interessos d'una manera eficient, com per exemple els diputats de Coalició Canària, els quals, malgrat ser tan sols dos, han aconseguit importants beneficis per a la seua comunitat autònoma gràcies als acords per recolzar els pressupostos generals de l'Estat. els valencians, com que no tenim cap diputat valencianista al Congrés de Madrid, hem de conformar-nos amb la mala gestió dels nostres polítics mediocres que ja tenen prou amb defensar-se dels nombrosos casos de corrupció en els que estan involucrats.

Anècdotes laborals

Ja que darrerament he escrit unes quantes entrades molt carregades de contingut polític a causa dels esdeveniments que hem viscut recentment (vaga general i nou d'octubre), he decidit fer una entrada més lleugera, que per altra banda són les que solen tindre més èxit entre els lectors. Així que hui parlaré de la meua feina, que sempre és un tema que dona molt de joc.

Un dels moments que més m'agrada del meu treball és quan he de provar cotxes, de quan en quan passe llargues estones conduint per la pista de proves, moltes vegades a soles amb els catxarrets electrònics per a mesurar el soroll i gravar-lo i amb tots els artilugis que utilitzem per a intentar descobrir l'origen d'un determinat soroll.
Gràcies a esta vessant de la meua feina tinc l'oportunitat de conduir cotxes que segurament mai en la vida podré (o voldré) comprar-me. Com per exemple ahir vaig estar conduint uns quants cotxes de les versions més potents i luxoses del model que estem desenvolupant. Estos cotxes munten els motors GTDI. Es tracta d'una nova generació de motors que formen part de la nova filosofia per a construir motors de gasolina que estàn utilitzant la majoria de fabricants hui en dia, anomenada "downsizing". Esta filosofia que ja porta uns quants anys aplicant-se, consisteix en fer motors més xicotets però amb les mateixes o inclús millors prestacions que els motors equivalents de cilindrada superior, però que consumixen menys i contaminen molt menys.

La qüestió és que ahir anava conduint un d'estos cotxes (de 1.6 litres de cilindrada i 180 cavalls, casi res), gaudint de les seues prestacions, quan vaig pensar: "podria escoltar la radio", ja que estava escalfant el motor abans de començar a gravar el soroll. Com que es tractava d'un model de gama alta, portava un equip de música molt bo, així que vaig sintonitzar una emisora de música clàsica i vaig estar durant una bona estona gaudint d'una conducció molt agradable,pegant voltes al circuit de velocitat.Encara que porte vora un any desenrotllant la funció d'enginyer de NVH, no se m'havia ocorregut mai escoltar música mentre escalfava el motor del cotxe, va ser una experiència molt relaxant, a partir d'ara, intentaré fer-ho sempre que puga, és com una teràpia anti-estrès.

Tinc un company que li diuen Paco, és molt bona persona, és bon xic i treballador, serà de la meua edat aproximadament. Sempre diu que el seu jefe és de l'Opus, no sé si serà veritat o no (jo crec que no, però bé, no passa res, jo li done la raó, perque, jo pense que no vla la pena discutir per eixa tonteria), el cas és que Paco al seu jefe li diu el "retoret", a mi em fa molta gràcia. Sempre diu: "no t'has fixat com parla d'espaiet? i com passa les fulles de la llibreta, com si fora un retor en Misa, creu-me que jo he segut escolanet i sé de lo que parle". Jo em muir de la risa amb ell.

Dins de la factoria de Ford, hi han molts racons on alguns treballadors amaguen cafeteres amb les quals fan un cafè molt bo, normalment amb cafeteres tipo "Moka", que fan un cafè molt millor que el que es pot aconseguir a les màquines i el venen per un preu similar. Així que molts, quan tenim temps, anem a un d'estos racons a fer-nos el cafenet.

Cadascú dels companys que solem anar a prendre cafè junts ens agrada més un d'estos racons que altres, per això anem provant cada dia un lloc diferent. Per a mi este és un dels moments més divertits del dia, anem un grupet d'unes tres o quatre persones caminant per la planta, buscant eixos racons a comprovar on fan el cafè més bo, és com si estiguérem fent alguna cosa il·legal i clandestina, ens fa l'efecte de que hem de ser sigil·losos i anar amb compte com si forem xiquets fent fugina.

Mirant cap arrere i dia internacional contra la pobresa.

Fa uns dies, durant la manifestació del nou d'octubre, em vaig trobar amb un amic que feia més de vint anys que no veia, es tracta d'un company de l'institut al qual li havia perdut la pista.

M'alegrà molt veure’l, l'última vegada que vaig parlar amb ell em digué que volia estudiar periodisme, per aquella època, si volies estudiar periodisme a València, l'única universitat que oferia eixa titulació era el "Centre d'Estudis Universitaris San Pablo", el qual, al ser privat era molt car. A mi em passava igual, com que jo volia estudiar disseny industrial, hauria d'haver anat al mateix centre, afortunadament, justament abans d'acabar els estudis secundaris, feren la Universitat Jaume I de Castelló i així vaig poder anar a estudiar a una universitat pública, que era molt més barata i podia tindre beca, encara que tenia que anar-me'n a un altra ciutat amb tot el que això comporta: viure a un pis llogat, compartit amb altres companys per a que ens eixira més barat, tindre que anar amb tren tots els caps de setmana, etc.

El cas és que li vaig preguntar: "Al final vas poder estudiar periodisme com volies?"

 - Sí. - em contestà, de fet estava cobrint la manifestació com a corresponsal d'un diari. 

 - "I tu pogueres estudiar disseny com volies?"

 - "Sí, a la Universitat pública, vaig tindre sort."

 - I aconseguires treballar dissenyant cotxes?. (Em va preguntar incrèdul)

 - Sí, he estat treballant en Anglaterra i Alemanya dissenyant cotxes, encara que darrerament ja no treballe de dissenyador, ara treballe d'enginyer de desenvolupament de producte, que no és exactament el mateix, però que té moltes coses en comú.

 - "Enhorabona" (Em va dir), encara me'n recorde de quan dibuixaves cotxes durant les classes mentre escoltaves als professors.

 - Encara continue fent el mateix, quan estic en una reunió me dedique a dibuixar garabats, no puc estar escoltant sense fer res, és una mania que tinc, no ho puc evitar, a més em relaxa.

La veritat és que cada vegada que ho pense, si tenim en compte, el nostre origen: fills de famílies humils i les nostres aspiracions: estudiar carreres que no oferia la Universitat pública a la ciutat on vivíem, pense que varem ser molt valents i que vam tindre molta sort i sobre tot moltes ganes d’aconseguir el nostre somni de desenvolupar unes determinades carreres professionals.

També ens va costar molt d’esforç i sacrificis, però al menys ho vam aconseguir i ens hem pogut guanyar la vida fent allò que més ens agrada.

Per això quan veig programes de jovens de la generació “ni-ni” que ni estudien ni treballen, em fa molta llàstima i pense: estos són els jovens que han d'aconseguir que el nostre país es recupere de la crisi que estem patint? Sincerament ho veig molt difícil, quan pareix que el seu màxim objectiu en la vida és guanyar un concurs de televisió con el "Gran Hermano" o alguna cosa pareguda que els permitisca guanyar-se la vida sense treballar o al menys no dedicant-se a una feina productiva, per dir-ho d'alguna manera.

No volguera acabar esta entrada sense fer referència al dia internacional de la lluita contra la fam al món que es va celebrar ahir. Hui es celebra el dia internacional per la erradicació de la pobresa al món, a  aquest blog ja vàrem escriure una entrada sobre este tema. Espere que estes línies servisquen per a  rendir un homenatge a totes les persones i ONG's que lluiten per intentar paliar els problemes que pateixen milions de persones al món per culpa de la mancança de recursos bàsics per a la vida com el menjar o l'aigua.

Reflexions al voltant del Nou d'octubre.

Recentment, a la blogosfera valenciana, hem pogut llegir uns quants articles escrits per alguns dels més destacats blocaires sobre el tema del Nou d’octubre (no molts en realitat), a mi m'agradaria destacar dos en particular, el de Xavi Bellot, (publicat a L'informatiu) i el de Pere Fuset (publicat a Pica'm), volguera destacar els dos per la mateixa raó: m'han semblat una miqueta buits de contingut reivindicatiu valencianista, malgrat ser, com ja he dit abans, dos dels més destacats blocaires de la blogosfera valenciana (tal vegada ja estan una miqueta avorrits de tant de reivindicar)

El primer posa el Nou d'octubre al mateix nivell que el 12 d'octubre, festivitat del Pilar, dia de la Hispanitat, pense que ha estat molt encertat comparant ambdues celebracions, però he trobat a faltar un to més reivindicatiu, ja que, encara que les dues festes són equivalents, no es pot dir que la situació del País Valencià siga la mateixa que la de l'Estat Espanyol, ni de bon tros. Els que es senten espanyols no els cal reivindicar res, ja ho tenen bé, es poden permetre el luxe de passar-se el dia de la “raça” com una festivitat més, tocant-se el nas al sofà de casa, com diu Xavi. 

La situació dels valencians que ens sentim valencians (que segons les enquestes som cada vegada menys) no és com per a quedar-se a casa tocant-se el nas. Perdoneu que vos ho diga, els valencians no ens podem permetre eixe luxe, la nostra economia està enfonsada per culpa d'uns governants inconscients que l'única cosa que saben fer és malbaratar els diners públics, fent "xanxullos" amb els amiguets de l'ànima, defensant un model econòmic que ens ha portat a una de les pitjors crisis que hem patit des de fa molts anys; menyspreant la nostra llengua, etc. etc. 

Per altra banda tenim Pere Fuset, admininistrador de Valencianisme.com, un altre clar exemple de valencianista moderat que ha escrit un article buit des del meu punt de vista. Als dos els diria el mateix: què vos passa valencians? 

Pere Fuset es limita a parlar de les banderes, està bé, està clar que la senyera amb blau és un símbol segrestat, etc. Però és això realment important per als valencians i valencianes que no arriben a final de mes o que han de dur als seus fills a escola en barracons? 

Ningú ha esmentat que el País Valencià és un dels més endarrerits en l'aplicació de la llei de dependència, de la qual se n'estan aprofitant molt altres comunitats autònomes per aconseguir fons de l'estat (com Andalusia per exemple), però el govern de la Generalitat Valenciana s'estima més que les persones que han d'encarregar-se de cuidar als familiars en situació de dependència no reben cap subvenció de l'estat i d'eixa manera poder culpar al govern de Zapatero de la greu crisi econòmica que estem patint.


Per no parlar de la vergonya de l'AVE, que ara els dos grans partits espanyolistes (PP i PSOE) volen reivindicar quan ja fa molts anys que el tenen altres ciutats amb menys importància estratègica i que aporten molt menys a l'economia de l'estat que  València. Com Valladolid per exemple, que es veu que era més urgent per al PP fer l'AVE a la ciutat on va nàixer Aznar que a València. I damunt ens han fet un AVE de segona que no arriba soterrat a l'area metropolitana, un desastre.

No volguera resultar pesat, però pense que tenim l'obligació, és el nostre deure, com valencianistes, articular un discurs més reivindicatiu aprofitant la festa del País Valencià, no podem quedar-se a un nivell tan superficial i moderat.

De totes maneres, al menys ells dos han escrit una entrada sobre este tema, que altres ni tan sols s'han molestat, segurament els semblarà políticament incorrecte o alguna cosa per l'estil, es veu que no s'estila ser un valencianista reivindicatiu, ara està més de moda la moderació i relativitzar totes les coses, com si no passara res, com si tot anara de categoria i per això segurament esta entrada no caurà bé a molta gent, però dic el que pense i crec que no soc l'únic que pensa igual que jo sobre la situació del País Valencià i com sempre dic, no volguera fer entrades negatives, m'agradaria parlar d'altres temes no tan relevants, de futbol per exemple, però el problema és que no me naix, me naix parlar del País Valencià i de la seua precària situació, encara que continue pensant que som un gran poble, però governat per uns pèsims polítics i així ens va, una llàstima, perque si tingueren un govern que defensara els interessos de la majoria dels ciutadans, com tenen altres comunitats autònomes, podriem estar molt bé perque som un país amb moltes possibilitats, una gran història i un present i un futur. Malgrat tot, podriem continuar sent un dels principals motors de l'economia de l'estat, però al pas que anem ja vorem que passa.

9 d'octubre, dia nacional del País Valencià.

Hui és nou d'octubre, hui es celebra el dia nacional del País Valencià, jo pense que este dia hauria de ser molt important per a tots els valencians i valencianes, però malauradament no és així, la gent en general no ho celebra massa, no passa res, forma part del caràcter dels valencians, una miqueta meninfot, però bona gent en general.

Ahir estava escoltant un debat per la radio, participaven tres tertulians, un per cada una de les tres "províncies" i els tres varen coincidir en la falta de resó que esta festa té, sobre tot a les comarques d'Alacant i Castelló, on molta gent es sent menys valenciana encara que a la província de València, per allò del "divide y vencerás" (però este és un tema que mereix ser tractat en altra ocasió), la qüestió és que els tres representants es queixaven de la falta de participació de molts valencians i valencianes a les celebracions del Nou d'Octubre, els tres feren aproximadament les mateixes consideracions, que la gent no es sentia identificada amb esta festa perquè no n'hi ha un projecte de país, sinó que som tres províncies que estan molt desvinculades entre sí, que el territori no està articulat, etc. El representant de la província de València va afegir un comentari que em va cridar l'atenció, va dir que molta gent no es sentia identificada amb la festa del Nou d'octubre perquè es celebra el dia quan Jaume I va entrar a la ciutat de València i per tant hauria de ser una festa tan sols de la ciutat de València i no de la resta de l'Antic Regne de València. 

I jo em pregunte: Llavors, quan hauríem de celebrar el dia nacional del País Valencià? El dia que el rei Jaume I va entrar en Castelló? 

Si la ciutat de Castelló no existia aleshores, ni per descomptat les tres províncies que són una divisió artificial que es feu des de Madrid a mitjans del segle XIX.

Els regnes o països es consideraven conquerits una vegada que la capital havia capitulat davant de l'exèrcit invasor, ja que tots els territoris que formaven part del regne moro de València rendien homenatge a la ciutat de València que era el cap i casal i la seu del govern, una vegada que el rei moro de València va penjar el pendó del rei en Jaume i li va obrir les portes de la ciutat ja es podia considerar per conquerit tot el territori.

De totes maneres el nou d'octubre és la festa que va ser consagrada pels representants del poble a les Corts Valencianes, democràticament elegits per tots els valencians i valencianes, i així apareix a l'Estatut d'Autonomia; a més a més forma part de la tradició i la historia de tots els valencians i valencianes, encara que no visquen a la província o a la ciutat de València.

Per tant anem a intentar gaudir d'esta celebració i anem a deixar de banda discussions estèrils que no tenen cap fonament i tan sols aprofiten per a crear una altra polèmica més sobre els símbols dels valencians, que són polèmiques que sempre han donat molt de rendiment als partits més anti valencianistes que les han aprofitat  per a traure rendiment electoral.

Ah, i per cert, no s'oblideu de comprar la mocadorà a les vostres parelles que com sabeu hui és Sant Donís, el dia dels enamorats per a tots els valencians i valencianes.

Ací vos deixe una imatge on es mostren els actes reivindicatius en commemoració del nou d'octubre per si hi voleu participar:

(Podeu fer clic en la imatge si voleu ampliar-la)