Un cap de setmana farcit d'esdeveniments importants.

Este cap de setmana coincidien a la ciutat de València uns quants esdeveniments, que encara que pogueren semblar contradictoris, jo trobe que tenen molt en comú:

- El Gran Premi de la Formula 1. 

- La processó del Corpus.

- La nit de Sant Joan.

- La festa per la diversitat o cavalcada de l'orgull gai.

Dos d'aquests esdeveniments estan relacionats amb la tradició històrica i religiosa del nostre País, la nit de Sant Joan i la processó del Corpus (ja he aconseguit relacionar dos dels quatre).

Els altres dos són celebracions paganes que no tenen res a vore amb la nostra tradició històrica, sobretot perquè el seu origen no és tan antic, ja que els dos esdeveniments van nàixer al segle XX: La Formula 1 i la cavalcada de l'orgull gai o festa per la diversitat.

Per altra banda dues d'aquestes quatre celebracions són molt volgudes pels valencians més conservadors i per tant votants del PP: la processó del Corpus i la Formula 1.

Els altres dos són més apreciats per sectors més progressistes i gent jove en general, normalment votants d'opcions polítiques d'esquerra com la coalició Bloc-Compromís: la festa per la diversitat i la nit se Sant Joan.

Este cap de setmana he pogut participar a dos d'estos esdeveniments (no diré quins) i he de dir que ha sigut un cap de setmana molt intens i divertit.

El cap de setmana va començar la nit de dijous, quan anàrem al ple de l'Ajuntament de Catarroja, estos plens no solen decebre.

Els regidors del PP van donar la nota, com de costum, el fet que convoquen el primer ple de la legislatura la nit de Sant Joan ja demostra el seu estil de fer política. Per quina raó ho farien?

Segurament sense mala intenció, senzillament per que per a ells la nit de Sant Joan no es tracta d'una nit especial ni pensarien que molts ciutadans voldrien anar a les platges a botar les fogueres i les ones de la mar.

Durant el ple, la nostra alcaldessa ens va explicar la raó per la qual ella pensa que ha de guanyar aproximadament el doble que guanyava abans de dedicar-se professionalment a la política, la raó és molt senzilla, perquè ella és alcaldessa les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.

Què volia dir? Que podem cridar-la al seu telèfon sempre que tinguem un problema, a qualsevol hora del dia?
Doncs no ens va facilitar el seu número de telèfon.

O és que ella està sempre alerta per si la policia local detecta alguna situació d'emergència? I si això passara què faria?
S'encarregaria ella de gestionar la situació d'emergència, si n’hi haguera una inundació, per exemple?
No seria la Delegació de Govern la que prendria el control en eixos casos?

Tampoc ens va explicar què faran els tres alliberats, personal de confiança del PP que entre tots ens costaran més de 200.000 euros a l'any als contribuents.

En fi, Catarroja és així, mentre moltes famílies tenen problemes per arribar a final de mes i passen necessitats per culpa de la crisi, els nostres polítics es dediquen a pujar-se el sou alegrement, sense donar explicacions coherents sobre a què es dediquen. Sense comentaris...

A continuació vos deixe un enllaç on podeu vore un moment del passat ple, quan l'alcaldessa intenta impedir que graven el ple.
Per què no voldran que es graven els plens?, serà perquè tenen por que la gent del poble sàpia la poca vergonya que tenen?

Primer ple de la legislatura a Catarroja.

El cartell electoral

Com que ja fa molt de temps que no parle de la meua feina, hui faré una entrada per a posar al dia als meus lectors sobre les funcions de l'enginyer de PVT (Plant Vehicle Team), que és la profesió a la que em dedique des de fa uns vuit mesos.

L'enginyer de PVT és un enginyer de producte que s'encarrega de gestionar els canvis d'enginyeria que es fan als cotxes. No cal dir que un cotxe és un producte molt complex, que està format per milers de peces, per tant ser un enginyer de desenvolupament d'un producte tan complicat i de tanta responsabilitat com un cotxe no és una tasca fàcil, ja que es tracta d'un producte on viatgen persones i qualsevol canvi podria causar conseqüències imprevisibles que podrien provocar accidents i per tant lesions o fins i tot la mort a milers de persones.

Una altra complexitat afegida del nostre treball és que es tracta d'un producte del qual es fabriquen centenars d'unitats al dia i per tant qualsevol error podria causar pèrdues milionàries a l'empresa en qüestió d'hores, ja que si, a causa dels canvis que fem al producte, es produïra una ralentització o contratemps a la cadena de producció d'una fàbrica tan gran, en la qual treballen milers de persones, podria causar unes pèrdues milionàries.

Una vegada dit açò, també he de dir, que malgrat tot, la meua professió m'agrada molt, té un alt component de risc, emoció, de responsabilitat i requereix moltes vegades un esforç intel·lectual important, sobretot quan t'has de llegir totes les normes relatives als diferents components que formen part d'un cotxe, els quals han de complir normatives de seguretat, durabilitat, ecologia (reciclabilitat, contaminació), olors, sorolls, etc. Per això moltes vegades arribe a casa fet pols, més que res pel cansament intel·lectual i l'estrès al que estem sotmesos.

Una altra de les funcions de l'enginyer de PVT és vetllar per la qualitat del producte que fabriquem, no som enginyers de qualitat, però ens assemblem molt, per això, de tant en tant és convenient que ens passem per la cadena de producció per a assegurar-nos de que els operaris ensamblen bé les peces.

La cadena de producció per la que solc passar-me més sovint és la línia de portes, de fet tots els encarregats i molts dels treballadors em coneixen bé. Hi ha un encarregat que sempre que em veu passar per la seua zona em diu: “Quan et veig passar per ací, tremole”
Jo intente explicar-li: “Vicent, no digues açò, tu saps que jo vinc per ací per ajudar-vos a fer bé el vostre treball, qualsevol que et sentira parlar pensaria que sóc una espècie de guàrdia civil”
I ell sempre em contesta: “Jo sé perquè ho dic”

Efectivament, ell sap perquè ho diu, sap que si detectem que els operaris no estan muntant bé alguna peça no dubtarem en dir-ho i això els pot causar molts maldecaps.

D'entre totes les coses que es poden veure en una cadena de producció hi ha algunes que destaquen sobre unes altres, en el cas de la factoria valenciana hi ha una que ja hem esmentat a este blog: les xiques.

I com som éssers humans, no podem evitar tindre debilitat per algunes persones en funció de la seua aparença o el seu caràcter, encara que jo sempre intente mantindre una prudencial distància, és inevitable que n’hi hagen algunes d'aquestes xiques o xics que et criden més l'atenció i pels quals sents debilitat.

La qüestió és que un dia anava caminant per Catarroja i es va parar al meu costat un Ford Focus últim model amb la música a tope. Em vaig girar i vaig poder vore com dins hi havia algú que em cridava: “Ei, David! Què fas tu per ací?”

Dins del cotxe anava un dels operaris més simpàtics de tota la línia de portes, un xic d'uns 25 anys amb la seua nòvia, una de les xiques més boniques que treballen a la cadena de muntatge (recorde que vaig pensar: formen una bona parella).
Els vaig contestar:

- Res, que visc per ací, anava a comprar el diari. I vosaltres? No sabia que foreu de Catarroja?

- No, no som de Catarroja, ella és d'Alfafar i jo de Benifaió, però s'hem comprat un pis per ací i venim de quan en quan, perquè estem arreglant-lo per a casar-nos.

- Ah, molt bé, me n’alegre molt, doncs res, ja ens veurem per ahí.

- Au, adéu!

- Adéu.

Per això, quan un company de la candidatura del Bloc-Compromís per Catarroja em va dir que havia vingut una xica a la seu del partit a demanar un cartell electoral em vaig imaginar a qui es referia.

Fa uns dies anava caminant per la línia de portes i la mateixa xica em va dir mentre muntava peces als cotxes que passaven:

- T'he vist a un cartell electoral.

- Ah, sí?
- Sí, del Compromís per Catarroja.

- No seràs tu per casualitat la que va anar a la seu del partit a demanar un cartell?

- Sí.
No em vaig atrevir a preguntar-li per a què volia el cartell, no fóra cas que   l’estigueren utilitzant com a diana per a jugar als dards, així que li vaig dir:

- I t'agradà la foto?

- Sí, isqueres molt bé.

- Gràcies. Ens votaries, no?

- Sí, clar i el meu "novio" també.

- Gràcies - li vaig dir una altra vegada (no sabia ben bé com reaccionar).

I vaig continuar la meua visita a la cadena de muntatge.

La Lluna té una caixa nova

És molt difícil saber què pensa un animal domèstic que viu a un pis de tamany mitjà i es passa la major part del temps dormint i tan sols s'alça del seu cabàs per a menjar, fer les seues necessitats i jugar una estona abans de tornar a gitar-se; encara així i tot, la meua dona i jo estem convençuts que la nostra gata Lluna és molt intel·ligent

Una de les proves més evidents de la seua intel·ligència és la seua capacitat de comunicar-se. Per exemple, quan li mostrem el sac del seu menjar, just abans d'omplir el seu plat, ella sempre ens diu: “miau”, que evidentment significa "meu" en el seu idioma. 
L'únic problema és que encara no hem segut capaços d’esbrinar el significat de la resta de paraules de la llengua dels gats, però estem convençuts que les seues expressions formen part d'un discurs molt profund, com no podria ser d'una altra manera, ja que es passa tot el dia reflexionant.

Una de les poques emocions que té la seua sedentària vida és, quan obrim armaris o calaixos, ficar-se dins, com si cercara alguna cosa, i al final sempre acaba trobant un raconet on amagar-se i arraulir-se, de fet alguna vegada ens la hem deixada oblidada dins d'un armari i tan sols hem aconseguit trobar-la després de moltes hores de cerca.

Un altre dels moments més emocionants de la seua vida és quan la meua dona o jo ens comprem sabates, normalment ella compra sabates més sovint que jo i com que ella té els peus més xicotets, les seues caixes són més xicotetes. Cada vegada que comprem un parell de sabates, deixem la caixa buida oberta al corredor, i a la Lluna li falta temps per a ficar-se dins, encara que la caixa siga tan xicoteta que a penes cap. Com va passar l'altre dia, estava contenta com un xiquet amb sabates noves, de fet li va agradar tant la seua nova caixa, encara que evidentment no era de la seua talla, que no volia eixir d'ella, a nosaltres ens va fer tanta gràcia que no vam poder evitar fer-li algunes fotos.

No sabem què trobarà a les caixes de cartó que tant li agraden, potser siga l'olor, el cas és que té deliri per elles, tant de bo els humans fórem tan fàcils d'acontentar.

Llavors sí que era possible.

Els que hem estudiat una carrera tècnica a una de les universitats del País Valencià sabem que els professors en general, solen ser de tot llevat de progressistes.

Una de les coses que menys m'agradava d'alguns dels meus professors (no tots, la majoria) és que eren bastant conservadors.

Una de les característiques que tenien els professors més conservadors era el seu menyspreu cap als ecologistes, consideraven les seues idees un llast per al desenvolupament, una altra de les característiques d’estos professors era que molt sovint presentaven les seues teories o hipòtesis com una veritat indiscutible.

Una bona mostra d'este comportament és quan ens deien que no podríem viure sense energia nuclear, que era imprescindible per a les societats més desenvolupades com la nostra, a causa de el nostre estil de vida i a l'energia necessària per a la producció industrial, el nostre consum d’energia era molt elevat i que per això mai tindríem prou amb els altres tipus d'energies més netes.

Alemanya té molta més població que Espanya i està molt més industrialitzada, per tant es pot dir que per als alemanys seria molt més complicat prescindir de l'energia nuclear que per a nosaltres, no obstant això, la primera ministra alemanya, Angela Merkel, ha anunciat un pla amb el qual Alemanya prescindirà de l'energia nuclear en deu anys. Per tant, si Alemanya pot, nosaltres també podríem, es tracta tan sols d'una qüestió de voluntat política.

Quan vivia a Alemanya, recorde que em va cridar molt l'atenció el fet que n'hi hagueren tantes plaques solars pertot arreu, mentre que al nostre estat, que tenim unes condicions molt més propícies per a generar energia solar (moltes més hores de sol a l'any), no n'hi havia tantes instal•lacions d'este tipo.

El govern socialista va retallar les subvencions per a les energies renovables com la solar. Este no és el camí que hauríem de seguir si volem apostar per les energies netes, el sector de les energies renovables és molt important per a la nostra economia, ja que podria crear molts llocs de treball.

Si volen retallar despeses podrien començar per retallar els cotxes oficials, com ha fet Joan Ribó, recentment elegit regidor de la ciutat de València per la Coalició Compromís, que ha renunciat al cotxe oficial, si tots els regidors de l'Ajuntament de València i de la resta d'ajuntaments i d'altres administracions seguiren el seu exemple, es podrien estalviar uns quants milions d'euros a l'any que podrien aprofitar per a fomentar les energies alternatives, per tal que en un termini de temps raonable poguérem prescindir de la energia nuclear que és tan contaminant i tan perillosa per al medi ambient i les persones com s'ha demostrat amb els accidents ocorreguts recentment al Japó.

I què farem amb l'altre u per cent?

Una de les primeres mesures que ha pres el recentment re-elegit govern de la Generalitat del PP ha segut eliminar la línia en valencià de les escoles, el Conseller d'Educació ha dit que implantaràn un sistema en el qual l'ensenyament serà un 33% en anglès, un 33% en castellà i un 33% en valencià.

És curiòs que no anunciaren esta mesura abans de les eleccions. Serà perque sabien que els podria llevar vots? O s'els hi haurà ocorregut després de vore els bons resultats electorals obtinguts per la coalició valencianista?

I jo em pregunte: a què pensen dedicar l'1 per cent del temps restant?
Podrien dedicar-lo a una assignatura anomenada trellat i així no prendrien eixe tipo de mesures que tan sols van encaminades a acabar definitivament amb la nostra llengua.

Després de més de 25 anys d'educació en valencià, intentant que la nostra llengua es normalitzara i tinguera la mateixa consideració que el castellà, ara resulta que el govern de la Generalitat Valenciana decideix donar un pas més en la direcció contrària.

És molt trist, es tracta d'una mala notícia per a tots els que estimem la nostra llengua i considerem que és un dels signes d'identitat més importants del poble valencià.

Les claus de l'èxit de la Coalició Compromís

Segurament els politòlegs i sociòlegs estudiaràn durant molt de temps quines han segut les claus de l'inesperat èxit de la coalició Compromís durant les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Jo, com no podia ser d'una altra manera, diré la meua sobre uns fets que he viscut des de ben aprop.

Una de les claus de l'èxit té noms i cognoms: Mònica Oltra, una política fora de sèrie que ha marcat la legislatura amb el seu propi estil, ple de sinceritat i dient les coses a la cara, sense por. Jo crec que ha triomfat perque ha dit tot allò que molts voldrien dir-li a la cara al president de la Generalitat (el molt ex-honorable Francisco Camps).

Estava clar que la Coalició Compromís ho tenia difícil, era una marca relativament nova, no té implantació a nivell de tot l'estat (mentre que els altres tres partits que han tret representació sí que la tenen), cap mitjà de comunicació esmentava mai els seus membres, encara que representaven la tercera força política a les Corts Valencianes, es pot dir que tant els mitjans afins al PP com els del PSOE l'han ignorada sistemàticament. Els partits que la recolzen (Bloc, Iniciativa i els Verds) no compten amb molts recursos econòmics per a fer una campanya publicitària que llançara la seua imatge a tanques, cunyes radiofòniques, anuncis en TV, etc. (com la que ha fet el PSOE amb Alarte, per exemple). Per tant no li quedava cap altra opció que fer accions que cridaren molt l'atenció per a poder eixir als mitjans de comunicació i que la gent coneguera els missatges de la coalició que representava, amb camisetes reivindicatives, intervencions polèmiques, etc. tractava de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació si no dels convencionals (que per suposat no anaven a traure-la) sí al menys dels no-convencionals (Internet: YouTube, Facebook, Twiter, blogs, etc.)

No n'hi ha cap dubte de que la líder de Iniciativa ha aconseguit atraure a un electorat jove, urbanita i ha donat a la coalició una imatge moderna, reivindicativa i sincera que una gran part de l'electorat ha apreciat. S'ho ha currat durant tota la legislatura i se mereix tot el reconeixement que tot lo món (excepte els mitjans de comunicació afins al PP) li reconeixen.

Un altra de les claus de l'èxit ha segut una molt bona campanya, sempre amb missatges en possitiu, diferent que la que va fer el Bloc fa quatre anys (amb el "Adéu PP"). Una imatge molt bona, molt arriscada també, allunyant-se dels tradicionals símbols dels partits polítics, la coalició Compromís va triar una careta somrient com el logo de la Coalició, imitant a les que s'envien pels missatges de text quan vols guinyar un ull a algú de forma positiva.

Cal dir que el Bloc ja porta molts anys intentant superar el debat dels símbols (la senyera amb blau o sense blau, el nom de la llengua, del País, etc.) no són les nostres prioritats, tenim altres coses més importants sobre les que parlar, no val la pena perdre ni un minut discutint sobre quin ha de ser el color de la bandera mentre els nostres xiquets van a escola en barracons i el govern de la Generalitat es gasta els pocs diners que rebem de finançament (per culpa de PP i PSOE) en carreres de Formula 1 i altres grans esdeveniments.

Una altra clau molt important de la campanya ha segut el gran nombre d'afiliats i simpatitzants dels tres partits que formen la coalició, sobre tot del Bloc (que és el partit que compta amb una major implantació a tot el territori) que han fet una campanya molt bona, parlant amb la gent pel carrer, penjant cartells i pancartes, repartint programes electorals, com se sol dir, xafant el carrer i explicant les nostres idees d'una manera senzilla, repartint pamflets, etc.

Una altra clau jo diria que ha segut la campanya 2.0 o la campanya feta a Internet per molts simpatitzants que d'una manera absolutament desinteressada s'han dedicat a difundir els vídeos de Mònica Oltra, els articles dels pocs mitjans de comunicació que parlaven de la coalició Compromís, etc.

Per últim (encara que no menys important), cal dir que esta coalició ha sabut transmetre un missatge d'esperança a molts ciutadans i ciutadanes que estan cansats de la forma que tenen els partits tradicionals de fer política, la Coalició Compromís ha elaborat un bon programa electoral, modern, progressista, amb propostes concretes, ecologista, amb un missatge transversal, parlant sobre tot dels problemes que més interessen a la gent. Jo crec que eixe missatge ha arribat a molta gent, la gent ha comprés que existeix una altra manera de fer política, molt diferent de la que fan els grans partits, PP i PSOE, els quals tenen molts problemes de corrupció i una xarxa clientelar de persones i institucions (mitjans de comunicació, empreses, bancs, etc.) que col·laboren amb ells per tal de traure un benefici quan el seu partit guanye les eleccions.

La coalició Compromís representa una nova manera de fer política més jove, més neta, més sana i això ha sabut captar-ho molta gent: gent senzilla, gent culta, gent jove (i no tan jove), etc.


Esperem que esta aliança continue donant fruits positius per a la societat valenciana.

Punt d'inflexió, reflexions sobre els resultats electorals.

Un punt d'inflexió és un punt d'una curva on esta canvia de forma, és a dir, passa de ser còncava a ser convexa o viceversa.

Un punt d'inflexió és un concepte matemàtic que s'utilitza per a explicar el comportament d'una gràfica que representa una funció que canvia de tendència, és dir si la curva que representa la funció tenia una tendència a crèixer, però de repent eixa tendencia canvia i comença a invertir-se o  si una funció que no creixia i de repent comença a crèixer.

Jo pense que este concepte matemàtic es pot aplicar als resultats de les eleccions autonòmiques i municipals que visquérem la setmana passada, hi ha dos partits que canviaren la seua tendència: el PP i la coalició Bloc-Compromís. La resta de partits que tragueren representació a les Corts Valencianes (PSOE i EUPV) no experimentaren cap punt d’inflexió, continuaren amb la seua tendència a la baixa.

No hi ha cap mena de dubte sobre el fet que el PP va ser el gran guanyador d’estes eleccions, amb un 48 % dels vots tragueren majoria absoluta, este és un fet incontestable, pero una vegada dit això, crec que val la pena parar-se a analitzar amb una miqueta més d'atenció el què els ha passat, han perdut vots i percentatge i tan sols han augmentat un diputat gràcies a la llei D’Hondt i la barrera del 5%, si hagueren entrat molts partits que s’han quedat a les portes no haurien tret la majoria absoluta, ja que, degut al nostre sistema electoral, els vots restants de les formacions que no superen la barrera del 5% van a parar als partits més votats.

Per una altra banda, cal tindre en compte que en un context on el PP ha augmentat el nombre de vots a la inmensa majoria d’ajuntaments i comunitats autònomes de tot l'estat, a la nostra comunitat autònoma el PP ha perdut vots, és dir que si no haguera segut pel context de crisi i la davallada general del PSOE degut a la mala gestió del govern de ZP, els resultats segurament no haurien segut tan bons per al PP.

Un altre fet és que s’ha donat una circumstància molt important: s’ha invertit la tendència, ja que des de l’any 1991 (fa vint anys, quasi res), el PP no havia parat de créixer al País Valencià, ara eixa tendència s’ha invertit i han començat a perdre vots, encara mantenen la majoria absoluta, és cert, però ha canviat la tendència, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, segurament han aconseguit al seu sostre electoral, tot indica que a partir d’ara continuaràn perdent vots, la qual cosa no és d’estranyar després de tants anys governant amb majoria absoluta i si tenim en compte els casos de corrupció que afecten als seus polítics. M’agradaria saber que haguera passat si els dos principals partits no controlaren tant els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV) i la gent tinguera accés a una informació veraç, sense manipular, segurament no haurien tret un resultat tan bo.

L’altre partit que es pot dir que ha segut el gran triomfador de la nit electoral és la coalició Compromís, quan quasi tots els mitjans de comunicació auguraven que se quedarien fora de les Corts perque no traurien el 5%, ha entrat i no tan sols això sinò que han tret un 50% més de diputats dels que tenien (han passat de 4 a 6), també m’agradaria saber que haguera passat si els mitjans de comunicació no s’hagueren dedicat a ignorar-los i a no traure-los mai ni en premsa ni ràdio ni televisió (tant els mitjans de comunicació afins al PP com els del PSOE), segurament els seus resultats haurien segut mès bons encara.

L’última vegada que el Bloc es presentà a soles a unes eleccions autonòmiques, a l’any 2003, va traure un 4.8%, va estar a punt d’entrar a les Corts, però es quedà fora, a les següents eleccions es va presentar amb EU i els Verds i junts tragueren un 8%, és impossible saber quin percentatge d’eixe 8% corresponia als votants d’EU, als del Bloc o als dels Verds (o a nous votants que no havien votat mai cap dels tres partits)

Esta volta s’han presentat amb Iniciativa del Poble Valencià i els Verds i han tret un 7%, sis diputats, una vegada més és impossible saber quina part d’eixe 7% correspon als votants del Bloc i quina als de Iniciativa o els Verds, tan se val, no importa, el que és més important és que la coalició Compromís es consolida com a tercera força política a les Corts Valencianes i es presenta com la principal alternativa al bipartidisme representat per PP-PSOE, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, d’un partit que pareixia que no aconseguiria mai superar la barrera del 5% a una coalició que ha trencat eixa barrera i que demostra que en política no tots els partits ni els polítics són iguals, n’hi ha alguns que treballen de valent pels interessos dels ciutadans i ciutadanes (com els de la Coalició Compromís) i altres que no (com els del PP i PSOE) que sembla que es fiquen en política tan sols per a omplir-se les butxaques i no fer res de profit, tan sols afavorir els interessos de determinats grups de poder.

Si mirem els resultats a les eleccions municipals, la diferència és encara més clara, la coalició Bloc-Compromís ha tret 345 regidors, el Bloc (als municipis on es presentava a soles) ha tret 29 regidors, 374 en total, un 35 % més que les anteriors eleccions, més del doble que la següent formació en nombre de regidors, EUPV, que ha tret 169, quasi res.

Per tant a partir d’ara sí que podem dir amb total seguretat que votar la Coalició Compromís és un vot útil i que tots aquells que vulguen el canvi de signe polític de la nostra comunitat ja saben que votant esta formació política el seu vot servirà i estarà present a les Corts Valencianes i als ajuntaments, podem dir que hem encetat una nova etapa i que la regeneració política és possible, hi ha llum al final del túnel.

Això sí, ara els regidors i diputats de la coalició Bloc-Compromís no poden "adormir-se als llorers", han de continuar treballant de valent per a que tots aquells que han confiat en ells no vegen defraudades les seues expectatives, no poden baixar la guàrdia. 

Des d'aquest humil blog continuarem estant al seu costat perquè aquest canvi que tant desitgen amplis sectors de la nostra societat arribe com més prompte millor.

Està clar que fer oposició allà on el PP té la majoria absoluta és molt difícil, perque segurament tombaran totes les propostes de la coalició Compromís, però encara així i tot, hem de continuar treballant per a que esta situació canvie, sense parar de denunciar els abusos de poder d'uns polítics que és pensen que traure la majoria absoluta és un xec en blanc per a poder fer tot allò que els abelleix, sense tindre en compte les necessitats ni el benestar dels ciutadans i ciutadanes. Per això uns dels lemes de la campanya de la coalició Compromís era: "Volem la felicitat de tots els dies", de tot el món, com que els nostres xiquets puguen rebre una educació de qualitat i no tinguen que anar a escola en barracons o que quan estem malalts no tindre que esperar mesos a ser operats o per a que ens facen unes proves al centre de Salut del nostre barri.

Enhorabona a tots els valents i les valentes que han apostat per la coalició Compromís, tant als que l'han votat com els que han col·laborat durant la campanya, crec que podem sentir-nos orgullosos del resultat obtingut. El dia 22 de maig ha començat una nova etapa al panorama polític del nostre país, ja no serà tot en blanc i negre, és com quan començà la televisió en color, una nova etapa representada pels bons resultats obtinguts per la coalició Compromís.

El Ford "Festa"

Els habitants de la Península Ibèrica tenim la mania de traduir els noms propis i de canviar el nom als  topònims d’altres països, com per exemple Londres, perquè no li diguem London com diuen els parlants de la majoria de llengües?

Hi han molts altres casos, molts d'ells en castellà, com la ciutat d'Aachen en alemanya, en castellà li diuen Aquisgrán, a Oriola li diuen Orihuela, però també n’hi ha molts altres exemples en valencià, canviem el nom a ciutats i pobles d'altres països, com Terol o Conca, per exemple per tal d’adaptar-los a la nostra manera de parlar. No sé si serà per raons històriques, m'imagine que ho farem perque d'eixa manera ens resulten més fàcils de pronunciar.

(Dient tot açò no vull dir que estiga a favor ni en contra d’esta costum, em limite a constatar un fet)

Quan comencí a treballar a la factoria de Ford d'Almussafes, una de les coses que em va cridar l’atenció va ser com els treballadors “valencianitzaven” molts noms propis o paraules que en principi no tenen traducció com, per exemple, el nom dels models de cotxes, al Fiesta, els treballadors li diuen “Festa”.

Al principi, cada vegada que sentia a algú parlant d’este model en valencià no podia evitar somriure.

Però si ho pensem bé, quin mot pot haver més valencià que “festa”?

En el seu més ampli significat, tant si parlem d’anar-se’n de festa, com si parlem de festes populars com les festes de moros i cristians o les falles, es tracta d'un dels trets que més caracteritza la personalitat del poble valencià.

Per un altre costat, no em d’oblidar que este model va nàixer a la factoria valenciana l’any 1976, fa 35 anys (quasi res) i des d’aleshores no ha deixat de fabricar-se a Almussafes, adaptant-se, com es lògic als nous temps.

Pense que els directius de la Ford van triar molt bé el nom del model més valencià de la marca, tan sols els va sobrar una lletra per a que fora valencià autèntic.

Em pregunte si els treballadors de la factoria de SEAT a Martorell també anomenen Eivissa al seu model.

Moltes gràcies !

Estic escrivint esta entrada i encara tinc una miqueta de ressaca i em sent confús per la festa d'anit, em fa mal el cap (i el cas és que tan sols vaig prendre dos cerveses i un cubata), la festa es va allargar fins altes hores de la matinada, nosaltres ens anàrem prompte a casa perquè hui havíem de matinar. Este matí, a les huit i mitja del matí ja estava assegut al "morning meeting" del PVT (Product Vehicle Team) de la factoria de València, com un campió.

He estat tot el dia rebent telefonades de tots els que sabien que em presentava per les llistes de la coalició Bloc-Compromís, casi tots m'han felicitat, no sabia ben bé com reaccionar, no estic acostumat a rebre tantes felicitacions.

Una de les coses que més m'agradava de viure a Catarroja era l'anonimat, això ja s'ha acabat (al menys parcialment), al meu barri molta gent em para pel carrer perquè han vist la meua foto en un pamflet i em pregunten: "Que tal, com ha anat?". Els explique que estic moderadament content amb el resultat, que hem duplicat la representació que teníem, encara que el PP ha tret majoria absoluta a l'Ajuntament i a les Corts, però encara així i tot estem molt satisfets, ja que la Coalició Compromís es consolida com a tercera força política en tot el nostre territori. Hem treballat molt però ha valgut la pena.

És una sensació estranya, no tots els dies em reben els companys de la feina amb un aplaudiment quan arribe a la màquina de cafè, m’imagine que és la conseqüència lògica d’apostar per una formació política minoritària i que es convertisca en la gran triomfadora d'unes eleccions tan importants per a la nostra formació com són les autonòmiques i municipals, sobretot si tenim en compte que la majoria de les enquestes auguraven que la Coalició Compromís no entraria a les Corts, per tot això vull dir:

Moltes gràcies a tots i a totes per haver votat Compromís i també moltes gràcies a tots els afiliats i simpatitzants que han estat treballant de valent per a aconseguir esta victòria.

Els moviments 15-M

Porte uns quants dies preparant una entrada per a fer balanç de la campanya electoral, havia preparat una sèrie d'enllaços a diverses entrades d'aquest blog que parlen sobre propostes que podrien formar part d'un programa de govern d'una opció política valencianista, progressista i ecologista (com la de la coalició Bloc-Compromís, però en compte de publicar eixa entrada, he pensat que m’estime més parlar dels moviments que han sorgit des de fa dies a molts llocs de l'Estat, els anomenats moviments 15 M

Un blog com este, que des de la seua primera entrada ha apostat per la comunicació 2.0 o el ciber-espai (o com vulgueu dir li) com a mitjà de comunicació alternatiu als mitjans convencionals (ràdio, premsa, TV, etc.), no podia deixar de dir la seua sobre un tema tan important que jo pense marcarà un abans i un desprès de la forma de fer política a l'estat espanyol, desprès d'estes protestes, els polítics ja no podran continuar ignorant les aspiracions i reivindicacions de tants milers de ciutadans i ciutadanes.

Quasi totes les persones amb les que he parlat sobre este tema m'han mostrat la seua simpatia cap aquest moviment i jo, la veritat és que he de reconèixer que sent admiració pels milers de jovens que s'han concentrat a moltes ciutats per a protestar sobre la situació política, econòmica i social que viu una gran part de la població hui dia, no solament els joves.

Fa uns dies es publicava una notícia que deia que el Fons Monetari Internacional alertava sobre el risc d'una generació perduda a causa de la falta d'oportunitats dels nostres joves per a accedir a un mercat laboral cada vegada més precari, la situació resulta especialment preocupant si tenim en compte que ens trobem davant la generació millor preparada de tota la història del nostre país, amb més i millor formació, que saben idiomes, tenen carreres universitàries i encara així i tot tenen un percentatge d'atur altíssim, alguna cosa està fallant.

Una altra de les reivindicacions dels manifestants és la democràcia real, jo no podria estar més d'acord, especialment a un país com el nostre que tenim tantes barreres perquè el nostre vot tinga el mateix pes que el dels habitants d'altres comunitats autònomes simplement perquè tenim una densitat de població molt més alta que altres comunitats autònomes veïnes com Castella-la Manxa o Aragó, on els vots dels seus habitants tenen molt més pes que el nostre o perquè tenim una llei electoral diferent que la de les altres comunitats autònomes que estableix el 5 % com a barrera per entrar a les Corts.

Per totes estes raons he volgut dedicar una entrada a estos moviments, de tota manera no descarte publicar una altra entrada els pròxims dies per a continuar parlant sobre la campanya electoral.